dijous, 28 d’agost del 2014

La mirada dels àngels



Una nova novel·la negra escandinava toca a la nostra porta i per l’espiell podem llegir-ne el títol: La mirada dels àngels. 

La dama del thriller suec torna, la Camilla Läckberg és una de les més aclamades escriptores del gènere, els seus èxits es quantifiquen per nombre de lectors i grans crítiques dels més crítics. Ja ens va entusiasmar amb “L’ombra de la sirena” i el seu èxit sembla no tenir fre.

La seva narrativa veloç, àgil, dinàmica i sempre “in crescendo” ens ofereix una novel·la perfecte, una trama en la que tot acaba lligant i que en una relectura t’adones de com ha deixat anar petites gotes d’informació soterrada per tal de desxifrar el cas que la ocupa.

En aquesta nova novel·la acompanyarem a una nena durant la seva experiència vital des de que a l’any 1974 desapareixes la família Valö incloent-la a ella que amb la seva mirada innocent i angelical no va trigar gens ni mica en adonar-se a través de la por dels ulls de la seva mare que la seva vida canviaria per sempre més i que aquests canvis malauradament no serien gens bons.

La jove Ebba tornarà a la illa de Fjälbacka per intentar re composar els restes del que queda del seu matrimoni però les velles ferides del passat li tornaran a canviar la vida. Per bé? Per mal? Només llegint-la ho descobrireu però la manera en que els fets del passat tornen a la seva ment i els fets presents es desenvolupen de manera tumultuosa fant de l’illa un lloc on ningú pot descansar tranquil per les nits.

La tensió, el clima, la sospita i la intriga fan d’aquesta novel·la un volum altament addictiu doncs ens ofereixen lletres de gran qualitat valorades pels seguidors del gènere i una bona convidada pels que s’hi volen integrar.

Personalment crec que és un volum perfecte, amb les píndoles necessàries d’investigació, de por, de misteri, amb píndoles d’amor, companyonia i la història amagada d’una terra més hostil del que sembla.

De nou, la dama del suspens i els interrogants torna gràcies a l’aposta cartera d’Amsterdam que ens regala la bibliografia que està traduïda al català de tan prestigiosa narradora. 

Si voleu un estiu a una illa pedregosa, a la vora del mar i amb onades que no paren de petar contra les roques no us podeu perdre aquest volum i si el que voleu és una bona temporadeta amb una donassa de les lletres és una cita ineludible. 

No us en penedireu pas, a La Petita Llibreria ja la tenim com a escriptora referent i imprescindible del gènere.

dimecres, 27 d’agost del 2014

100 insults imprescindibles



Per Àngela Sánchez Vicente


Avui ens sentim amb la llengua una mica fluixa i us volem recomanar un bon llibre molt educatiu: 100 insults imprescindibles.

Pot haver-hi algun subtítol més suggerent que Dels cretins, tòtiles i poca-soltes a les putes i la seva descendència? Ara per ara no se’ns en acut cap.

Fora conyes, nosaltres som uns grans defensors de la lletra escrita alhora que ens agrada parlar bé sense caure en carrincloneries que actualment poca gent entendria però un bon insult en el moment just és un emfatitzador del missatge, és com un cop de puny a la taula o una bufetada de realitat que fa que l’interlocutor ens torni a prestar l’atenció que s’havia esvaït poc a poc.

En Pau Vidal i la seva ploma fresca, actual i “catxonda” ens ho fa passar d’allò més bé amb la seva selecció. Potser hi ha insults que tots diem i en realitat no sabem la magnitud de la paraula en si o bé en podem descobrir de nous que enseguida associem a algú. Si, sempre imatges mentals, però ens venen al cap rostres coneguts!

Una de les coses que ens han agradat ha estat l’emprenyòmetre que mesura el nivell de potencia de l’insult. Frases textuals a la redacció: “Puta és l’únic que té un deu sobre deu” al que un altre company va contestar “Coi, però si n’hi ha a totes les cases des de sempre!”

Doncs bé, com podeu veure és un llibre que no te’l pots quedar per a tu sol, és el típic que passa de mà en mà i tothom vol fullejar doncs encara que defugi de la banalitat i allò més groller del tema és un llibre curiós que desperta interès a tots aquells que en veuen la portada ni que sigui de reüll. 

Les seves referències a l’acabament de l’exposició amplien el significat i ens mostren com a grans obres literàries, a diaris i a tot tipus de publicacions grans ments han fet servir insults en moments necessaris. 

De nou Cossetània edicions l’encerta amb un nou volum de “els cent de cent”. Si us ha agradat el format també podeu gaudir de Els 100 refranys més populars, 100 plats indispensables de la  cuina catalana, 100 qüestions matemàtiques i 100 llatinismes més vius que mai.

Tots ells àgils, de capítols curts i amb un poder didàctic sobre allò mundà que ens encisa a tots. 

Vinga, que fins i tot per insultar ho podem fer amb classe, educació i amb un poder més ferm de convicció! En voleu aprendre algun? Vinga va, aneu a les llibreries collons!


dimarts, 26 d’agost del 2014

Celda número 8



Gustosamente os presentamos la tercera de las seis entregas de los casos del Comisario Ewert Grens de la mano de sus autores Anders Roslund y Börge Hellström.

En Celda número 8 conoceremos un poco más a este querido comisario que vuelve con sus sentidos más afinados que nunca y con una gran corazonada.

La historia tiene el punto de partida en uno de los transbordadores nocturnos que surcan el mar Báltico. En una de las noches de largas borracheras y nubes producidas por el humo del tabaco algo misterioso está por suceder.

Un hombre es víctima de una gran paliza y mientras que los dedos acusadores apuntan a un cantante simplón que ameniza las noches de viaje y alcohol Grens se huele que hay algo más turbio detrás de todo lo acontecido dado el lamentable estado de la víctima.


Página a página y con un ritmo que nos hará hervir la sangre descubriremos gracias a Grens que este cantante usa un seudónimo y que en realidad se trata de un hombre que murió supuestamente de un ataque al corazón mientras esperaba su ejecución en el corredor de la muerte. 

¿Es él?, ¿Cómo escapó?, ¿A qué viene esta sed de venganza?, ¿Conocía a la víctima con anterioridad? 

Grens irá sacando capas de misterio haciendo un viaje retrospectivo en la vida de un criminal despiadado que nos hará volver locos. Cada hecho supera al anterior. ¿Quién era el habitante de la celda número 8?, ¿Por qué lo encarcelaron?

Esta pregunta y muchas más se desvelan con suma minuciosidad en esta gran novela de la serie negra de RBA.

Tras los éxitos de crítica y público con “La bestia”, “Estocolmo, estación central” y “Tres segundos” galardonado con el CWA Dagger Award 2011 podemos tener entre manos un nuevo caso que solo la mente despierta, vivaz, activa e inquieta de Grens puede resolver.

La duda está en el aire pero las respuestas están en las librerías. Si aceptáis el consejo creemos que es una serie imprescindible para los amantes de la novela negra de calidad. 

Este par de autores que piensan como si su mente y sus plumas se fusionaran han venido para quedarse y sus aventuras no tienen desperdicio.

dilluns, 25 d’agost del 2014

Amy Winehouse

Per Àngela Sánchez vicente



El 23 de juliol de 2014 va fer tres anys que ens va deixar la grandíssima Amy Winehouse, l’excèntrica i particular veu del soul i la darrera incorporació al maleit Club dels 27.

Doncs tots aquells que ens en declaràvem incondicionals podem gaudir de la novel·la gràfica sobre la seva vida on el rigor, la bona documentació prèvia i un treball molt acurat a nivell imatge i text en són la norma principal.

Gràcies als escenaris de Christofe Goffette i Patrick Eudeline i els dibuixos de Javi Fernández podem retre un darrer homenatge a aquesta icona de la música i potser entreveure com la seva infantesa marcada per la separació dels seus pares, les seves amistats i la poca integració a l’àmbit escolar la van separar del camí que tenia marcat.

Ella juntament amb amistats que no van ser pas les més adequades va anar a perseguir el seu somni de la música, allà on es refugiava des de petita en temps de problemes i on abocava tots els sentiments regalant en un futur unes lletres increïbles a la seva legió de fans.

Els colors marronosos de la infantesa marquen un canvi amb la foscor dels darrers capítols. La seva imatge també canvia plana a plana i sense adonar-te’n ja veus a l’Amy que tots tenim guardada a la retina: una morenassa amb un pentinat molt pin up, tatuatges que es multipliquen de manera exponencial, faldilles que cada cop són més curtes i mals hàbits que la portaran a estar massa prima, dèbil, anada...


De la mà de Fanbooks ens endinsem a la seva vida personal i laboral, veiem com el desordre de la primera s’alleugeria a la segona fins que no n’hi va haver prou.

Al final acabem amb la tràgica mort de la diva però sense fer suposicions sobre les causes, fet que s’agraeix doncs encara que molts podem sospitar el que va passar segueixen essent rigorosos i ho deixen obert.

Realment és un volum únic per tal d’apropar-nos a tan singular personatge des d’una visió més holística.

Què tindrà el club dels 27? Massa fama a l’esclat de la joventut? L’èxit els sobrepassa? Ja no gaudeixen de la música i es converteix en condemna? Els diners que guanyen els donen més problemes que solucions? 

Aquests enigmes no els sabrem mai, ni si les seves vides eren plenes o buides. Això sí, la seva veu sempre serà viva i com ella mateixa deia “Només podem dir adéu amb paraules... sempre tornem”.