Joan Maragall i Mercè Rodoreda

Tal dia com avui naixien dues grans personalitats de la literatura catalana, un home i una dona que amb les seves obres i la seva manera de veure i narrar el món que els envoltava varen fer que la literatura catalana fes una passa endavant en temps convulsos.

Ambdues carreres foren molt fructíferes i van gaudir d’una gran acceptació per part de la critica i el públic lector. 

Avui i a mode d’agraïment a les seves obres més conegudes i que tots hem tingut entre mans els volem dedicar el dia i recordar-vos que els autors que esdevenen clàssics no s’han de deixar de banda pel fet que no estiguin de rabiosa actualitat o bé perquè no siguin best-sellers. 

Ells son amics a retrobar, al llegir les seves obres donem de nou vida a les seves paraules, es com si les seves veus encara es poguessin alçar i adreçar a un nou públic que de ben segur trobarà un amic en ells. 

Joan Maragall 

Un nom que ens transporta a la nostra escola i als seus poemes, potser més d’un de nosaltres ens vam aprendre La vaca cega, un dels seus poemes més coneguts i amb més repercussió.

Va formar part del moviment renaixentista i de la nova intel·lectualitat de la societat catalana desenvolupant al llarg de la seva trajectòria la teoria de la paraula viva on la espontaneïtat i el llenguatge planer i directe n’eren les pedres fonamentals.

Tal i com hem esmentat al poema destacat, l’autor s’inspirava constantment en el seu entorn, en la natura i la seva terra estimada explicant amb detallisme i belles paraules llegendes i elements espirituals de les tradicions.

Summament espontani, també buscava les muses en el sentiment de l’amor.

Nosaltres destaquem el seu llibre Visions i cants com un del més influents i complerts de l’autor que poden trobar a Grup 62 tot i que ara podem gaudir un recull del millor de la seva extensa producció a Poesia completa, un volum publicat per labutxaca que ens ajuda i apropa la cultura i la visió del món d’un dels escriptors més reconeguts de la cultura i les lletres catalanes.

Maragall va guanyar els Jocs Florals en quatre ocasions i el retrat de la Galeria de Catalans Il·lustres de l’Ajuntament de Barcelona.

No us perdeu l’oportunitat que ens regalen les editorials i gaudiu d’aquest gran autor i la seva reconeguda producció.

Mercè Rodoreda 

Si pensem en ella és inevitable pensar en La plaça del diamant i ens venen al cap mil imatges: les balances que la Colometa resseguia amb el dit, la tènia que va tenir el seu marit, el terrat de la casa, la vila de Gràcia i les peripècies de la protagonista per tirar endavant la seva família sotmesa i amb un canvi de nom desprès del seu matrimoni.

Una obra carregadíssima de simbolismes i unes descripcions tan acurades del que era la zona residencial de Gràcia que encara ara podem seguir i gaudir dels seus itineraris.

El paper de la dona com a força principal que carrega el pes i la responsabilitat de la seva família a les seves espatlles, el seu sentiment de tristesa i melancolia al abandonar la seva llibertat individual alhora que l’anhel de l’esperança reflectida en els seus adorats fills.

Una lectura obligatòria per tots els amants de les lletres catalanes que podem gaudir gràcies a Club Editor, tot i així, cal destacar de la seva producció altres novel·les molt innovadores i que podrien ser escrites avui com es el cas de Mirall trencat i en un altre estadi Aloma. 

Si la voleu descobrir com a poetessa podeu gaudir de la seva producció gràcies a Angle Editorial en el recull pòstum de l’any 2002 sota el nom d’Agonia de la llum.

Entre altres guardons, va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980 i es considera l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent.

També va guanyar els Jocs Florals de la Llengua Catalana en tres ocasions, el guardó Serra d’Or en cinc ocasions, el premi d’assaig Joan Maragall i el premi sant Jordi entre d’altres.

No us la deixeu passar i feu una amiga propera, serena i pionera en el seu camp.

Las muchachas de Sanfrediano

En una portada que incita a la lectura se envuelve una historia ágil, veloz y chispeante, Las muchachas de Sanfrediano, una historia de un casanovas con muchas aventuras amorosas que le pueden estallar en la cara de un momento a otro.

Un chico apodado Bob por su parecido con el actor Robert Taylor mantiene relaciones amorosas, tonteos o simples picoteos con múltiples chicas como Silvana, Gina, Tosca, Mafalda, Loretta y Bice.

Un chico atractivo, creído y un tanto prepotente que en la actualidad diremos que es un fóbico a comprometerse, a las relaciones estables y con una cierta seriedad y en algún fragmento descrito como un “toy boy”.

Las chicas de Sanfrediano, quizás cansadas de no encontrar un sitio destacado en el corazón de nuestro galán protagonista unirán fuerzas hacia un mismo objetivo.

¿Encontrará este ligón un amor verdadero que le haga despojarse de su superfluo personaje? ¿Tendrá la capacidad de reconocer a la mujer de su vida? ¿Será víctima de sus hazañas amorosas? ¿Saldrá victorioso o ganaran las chicas de Sanfrediano?

Vasco Pratolini, nos narra con una pluma adelantada a su época, una historia arriesgada y que se podría dar más ahora en la actualidad que no a principios del siglo pasado. 

Una guerra de gatas, un chico que se cree lo más de lo más y situaciones curiosas se entremezclan con un telón de fondo detalladísimo de la Italia más pura, de calles tortuosas y estrechas, de comercios que salen a la calle y la libertad juvenil y despreocupada por espacios libres de ruidos y de vorágine.

Gracias a la espectacular traducción de Amelia Pérez de Villar, no perdemos ni un ápice de sentido y las palabras fluyen como un rio de significado y significante. 

Hermosas frases elegidas con minuciosidad se combinan con el hablar despreocupado de los jóvenes amantes. Un contraste que hace de esta obra clásica todo un placer para los lectores.

Impedimenta, una vez más, se supera y recupera las grandes historias de grandísimos autores. Un hecho que nos ayuda a ver la vida desde otro espacio y otro tiempo y, de alguna manera, conocer la manera de pensar y las costumbres cotidianas y amorosas de nuestros abuelos.

Huid de la versión cinematográfica y gozad del pasar de las páginas y los capítulos de esta espectacular obra.

Unos libros que te enganchan y su formato es tan hermoso y romántico que los transforman en obras de arte en sí mismos, es como una obra de arte total, la obra gráfica que envuelve a la literaria.

No os la perdáis casanovas, seguro que aprenderéis alguna cosilla sobre el amor, los amantes y el peligro de las mujeres despechadas.

Os ofrecemos el inicio para que empecéis a disfrutarlo.

Papers perduts

Per Àngela Sánchez Vicente

Per tots aquells que us agradin els retalls d’art, ampliar coneixements i prendre petites píndoles de curiositats dels grans artistes plàstics, Papers perduts és el vostre llibre.

De la mà de l’historiador de l’art J. F. Yvars podem gaudir d’un llibre ple de coneixements sobre el món artístic.

A través d’un compilat d’articles que ell mateix publicava quinzenalment a la secció A través del mirall de La Vanguardia ens presenta un ventall d’anècdotes, petits homenatges i ampliacions del significat que fins ara se’ls donava a determinades obres.

Organitzat en tres parts ben diferenciades podem ampliar els nostres coneixements. 

En un primer bloc s’apropa als artistes; ordenats cronològicament en la línia el temps, ens explica qui eren i que sentien des de Leonardo o Ticià fins a Frank Stella passant per Rembrandt i Munch. Emblemàtics personatges que en les seves obres a més de mostrar la seva visió del món i els seus sentiments aplicaven innovacions en quant a tècnica i producció.

En el segon bloc trobem les comparatives; un espai on l’autor es permet fer salts i comparar obres de grans artistes distants en el temps o en l’espai. Podem veure com algun dels darrers no deixa de seguir les passes dels grans referents anteriors o bé com algun aprenent o successor arriba a superar al mestre o al que li serveix de font d’inspiració simbòlica i tècnica.

En el tercer i últim bloc ens parla dels estetes, els grans crítics o mecenes de l’època, poc coneguts doncs romanen en un discret segon pla però sense els quals la difusió de l’art no seria possible.

En aquests articles existeix un gran valor didàctic per aquells estudiants d’història de l’art que volen ampliar les seves mires o crear-se un criteri propi a l’hora de parar-se davant d’una producció.

Gràcies a Edicions 62 podem tenir entre mans aquest manual que amplia allò que popularment sabem sobre els principals autors, museus, produccions i anàlisis que se’n poden fer.

Un imprescindible per tots els amants de l’art, per a ments curioses i lectors voraços d’una literatura amena alhora que formadora de coneixements.

L’autor, amb el seu llenguatge planer (tot i que fa ús dels tecnicismes bàsics) apropa bocins de les seves experiències, viatges i trobades culturals. Fa que sentim com si ens plantéssim davant de la realitat que ell va viure i presenciar en aquell moment.

Un llibre molt recomanable doncs si ens hem de formar val la pena fer-ho de la mà d’un gran coneixedor del tema i, si a més, té la capacitat de transmetre allò que vol amb facilitat al seu públic lector millor que millor.

No us el perdeu artistes!

En cuerpo y en lo otro

Hoy os queremos ofrecer un libro ágil, entretenido y que entremezcla un análisis de la realidad con una ficción algo burlesca. Se trata de En cuerpo y en lo otro de David Foster Wallace.

Un autor que conquistó el alma lectora de sus fieles seguidores a través de una prosa humorística y burlona, su manera de ver la vida se plasma en el papel desde un punto de vista externo y extrapolado a la realidad.

Banaliza proezas humanas, ensalza cualidades caídas en el olvido y realiza un profundo análisis sobre el mundo que le rodea, los personajes que viven en él y los acontecimientos que suceden.

Siempre desde el punto de vista del respeto, ofrece reflexiones de corta extensión pero altísimo nivel de contenido. Unos textos que hace falta tiempo para desgranarlos en su totalidad y profundidad.

Ensayos como: Federer, en cuerpo y en lo otro; Democracia y comercio en el Open de Estados Unidos; La (por así llamarla) enorme influencia de Terminator 2 o La naturaleza de la diversión nos demuestra sobre qué y cómo reflexiona el autor.

Sabe encontrar temas que generan interés en él y en el lector y establece un puente de palabras corrientes y sencillas para que el mensaje llegue de manera clara y concisa.

Con estos cebos es imposible que no apetezca leerlo o hojearlo, eso sí, con el riesgo de quedar pegados en una lectura que cada vez va a más en un in crescendo imparable.

Gracias a la Editorial Mondadori podemos apreciar esta selección de reflexiones que constituyen el eje de este libro.

Una gran y última oportunidad para tener entre manos una obra de este peculiar escritor que murió hace apenas cinco años.

Del autor, prestigioso en todo el mundo, también podéis rescatar del olvido títulos como La niña del pelo raro, La broma infinita, Entrevistas breves con hombres repulsivos, Algo supuestamente divertido que nunca volveré a hacer, Extinción y El rey pálido todas ella publicadas también por la Editorial Mondadori.

Muy recomendable para todos aquellos lectores perezosos que no disfrutan de novelas donde las páginas se multiplican, en este libro podemos satisfacer nuestro apetito literario a partir de unos ensayos o artículos relativamente breves pero llenos de sentido.

Una buena reflexión sobre nuestro entorno y las cosas que nos parecen de lo más habitual.