Enciclopedia oficial de Perdidos (LOST)

Amb més de 400 pàgines i 1500 imatges, la Enciclopedia de Lost és una guia dels personatges, objectes, ubicacions, trames, relacions i mites de la llegendaria serie de AC Studios, emesa durant 6 temporades. Creada en col·laboració am ABC Entertainment i ABC Studios, aquesta obra de referència és la primera i única edició autoritzada sobre el món de LOST, que inclou a més, un pròleg en exclusiva dels productors executius Damon Lindelof i Carlton Cuse del que val la ena remarcar: “El que es va veure per la televisó, era el 10% de l’iceberg que sobrsurt de l’aigua. No obstant, la major part que varem passar a la sala de guionistes ens varem dedicar a construir la part submergida. Els detalls, els antecedents…”

Aquesta enciclopedia preten resoldre totes aquelles preguntes que varen quedar a l’aire, què volen dir els números? Què va passar amb Walt? Perquè un ós polar? I un gran llarg de ques i perques.

Ara bé, en cap moment destrueix les possibles interpretacions dels seguidors i fans de la sèrie. Dona informació i puntualitza aspectes que van quedar en l’aire, però si algú esta buscant una explicació de l’últim capitol ho porta tant negre com el fum de la illa.

És un complement per a tots aquells que no tenen molta memòria o que volen tornar a veure la sèrie i descobrir petits tresors que van passar desapercebuts per la majoria de nosaltres en un primer visionat i que s’han anat aclarint en el transcurs de 6 anys.

El format en sí és impressionant, no li falta cap detall, un regal digne per a qualsevol Lostie. Una enquadernació en tapa dura que recull en un únic volum: el pròleg dels guionistes, l enciclopedia en si, un index alfabetic, la vida alternativa dels personatges, l’explicació del vitrall de l’esglèsia (islam, hinduisme, budisme, judaisme, cristianisme i taoisme), deixant per l’última pàgina l’últm fotograma de la sèrie: el Dr. Christian Sheppard obrint les portes i entrant a la llum, remarcat per les paraules que li diu al seu fill per explicar-li on és.

El llibre no perd punt ni detall, les portades interiors són dues fotografies en blanc i negre a doble pàgina, la primera és una imatge de la primera temporada de la sèrie i la última és la de la promo de la sisena temporada, els personatges recreant el Sant sopar.

Amb unes fotografies molt cuidades i uns textos molt clars, acompanyats en gran part per frases mitiques d’alguns dels personatges, és visualment molt atractiva.

Només per anar fent boca, no us donarè cap dada, però us puc asegurar que el treball realitzat amb cada personatge principal va des d’una fitxa biogràfica pre-lost, a l’illa i post-lost, la relació que tenen cada un d’ells amb els números, amb Jacob, entre els personatges a l’illa i amb personatges de fora l’illa.

Un dolç record de cada un d’ells: Sawyer, Jack, Kate, Locke, Hugo, Claire, Sayid, Jin, Sun, Ben, Jacob… bons i dolents, uns i altres, de la platja o del campament, de l’actualitat o del 1977.

Però no per això perd el sentit de l’humor, a les pàgines del Sawyer hi han tots el sobrenoms que ha anat possant als seus companys de l’illa, tampoc perd el dramatisme amb l’imatge del final de Jin i Sun, o el romanticisme amb la frase de Kate a Jack

Namastè i Bona sort a tots!

La sombra de la noche

 Una novel·la que va entreteixida fins a la medul·la amb la seva part anterior. Moltes vegades quan parlem de trilogies o sagues els autors fan referencies molt detallades dels esdeveniments anteriors a la novel·la que tenim en les mans, cosa que per una banda ajuda al lector a entrar en la dinàmica de l’obra encara que no hagi llegit l’anterior fent pesada la lectura al lector que ja l’havia llegit. En aquest cas Deborah Harkness deixa de banda les redundàncies i va al gra. No trobareu descripcions de la novel·la anterior “El descobriment de les bruixes”, per tant es molt recomanable, per no dir imprescindible, haver-lo llegit amb anterioritat.

Ara bé, l’essència que ens porta a aquesta segona novel·la recau en l’anterior, però el fet que el fil argumental jugui amb el passat i el present fa aparèixer personatges nous que portaran el pes d’aquesta i només es fan referencies breus i en moments molt puntuals dels personatges de l’anterior, per tant no crea tampoc gaires problemes el no recordar gaire l’anterior, ja que fa més de dos anys que es va publicar.

Els nostres protagonistes són bruixes, daimons i vampirs. La Diana Bishop (bruixa amb poders per viatjar en el temps) que esta començant a comprendre qui és i quin poder te i el seu marit, (genetista, vampir, espia, guerrer i príncep) Matthew De Clermont, l'acompanyarà en aquesta recerca, però viatjar al passat no és tan senzill per a un vampir, i molt menys a un passat que ja va viure, on el seu “jo” del passat exercir un paper rellevant en la lluita política de l'època, un “jo” que odiava les bruixes.

L’objectiu del seu viatge al 1590 dC és poder aconseguir el llibre “Ashmole 782” complet, un manuscrit secret que podria ajudar a comprendre els seus poders per evitar la fi de la pacífica convivència entre bruixes, vampirs, daimons i humans.

Envoltats d'intrigues i en una incessant cursa per trobar Ashmole 782, Diana i Matthew s'endinsaran al Londres isabelí acompanyats pels amics del Matthew del passat, uns personatges intrigants que s’amaguen sota el nom de “L'Escola de la Nit” i entre els quals es troben Christopher Marlowe (dramaturg), George Chapman (poeta i escriptor), Henry Percy (alquimista), Thomas Harriot (matemàtic i astrònom) i sir Walter Raleigh, sense oblidar-nos d’en Will (Shakespeare).

Viuran sota el puny de la Reina Isabel a Anglaterra, sota la malicia i luxúria de l’Emperador Rodolfo II a Praga i sota el govern a Sept-Tours de Philippe, el pare de Matthew i el gran descobriment entre els nous protagonistes. El lector gaudirà de les brillants descripcions tant de l’època, com de les ciutats, com dels protagonistes, de les costums, de les tradicions i de les festes paganes.

El que l’autora aconsegueix en aquesta novel·la és “Honor virtutis praemium” (el reconeixement és la recompensa de la virtut).

No us espanteu pel nombre de planes, gaudireu cada una d’elles. Ja espero amb ànsia el final de la trilogia, esperem que no trigui tant.

El descobriment de les bruixes

Comença amb absència i desig.

Comença amb sang i por.

Comença amb un descobriment de bruixes.

Al cor de la Biblioteca Bodleiana d'Oxford, la apassionada historiadora Diana Bishop es topa enmig de les seves investigacions amb el manuscrit identificat com Ashmole 782. Descendent d'un antic llinatge de bruixes, Diana intueix que el manuscrit està relacionat d'alguna manera amb la màgia, però no vol tenir res a veure amb la bruixeria. I després de prendre algunes notes sobre els seus curiosos dibuixos, el torna sense perdre més temps a les prestatgeries. El que Diana no sap és que es tracta d'un manuscrit alquímic que ha estat perdut durant segles i el descobriment ha desencadenat que hordes de dèmons, vampirs i bruixes surtin a la llum envaint les sales de lectura de la Biblioteca.

Una d'aquestes criatures és Matthew Clairmont, un enigmàtic genetista, practicant de ioga i amant del bon vi i …també vampir mil·lenari, la aliança amb Diana es farà progressivament més íntima i poc a poc sorgirà entre ells una relació que farà trontollar els tabús assentats des de fa temps en un món secret i encantat.

La Diana haurà denfrontar-se a vells tabús i a reconciliar-se amb el màgic llegat dels seus ancestres, del qual nha intentat fugir d’una manera gairebé desesperada.

Ara, junts la Diana i en Matthew, una bruixa i un vampir, han de lluitar per un futur incert.

La teoria de l'evolució de Darwin no va contemplar tots els éssers que habiten la Terra, però Deborah Harkness ho ha fet en aquesta emocionant i enginyosa novel·la. Des Oxford a Nova York, i d'aquí a França, la màgia, l'alquímia i la ciència ens revelen els seus veritables vincles en el llibre definitiu sobre la bruixeria i els seus poders.

Novel·la històrica, novel·la fantàstica, novel·la romàntica i de suspens… sota la premissa “La màgia és el desig fet realitat” aquesta conté l’alè èpic de les grans obres.

M’agradaria citar les paraules de Ernest Alós a El Periodico: «Els lectors de Harry Potter i Crepuscle es fan grans. Els d’Anne Rice fa temps que enyoraven trobar-se amb uns vampirs més madurs i enginyosos. I Ruiz Zafón no es prodiga gaire. Els uns i els altres poden haver trobat una successora en Deborah Harkness, una historiadora que ha conjurat, en versió per a adults, la fórmula màgica en “El descobriment de les bruixes” de Deborah Harkness»

Una novel·la que enganxa màgicament des de la primera paraula, amb un llenguatge molt dinàmic, on el lector es sentira transportat  a un món on la fantasia pot portar la seva ànima a experimentar tota mena de sensacions i sentiments. Una obra, que encara que és un bon “totxo” és molt fàcil de pair i cada cop sembla més lleuger, cosa que no té res a veure amb l’alquímia.

Dan Brown. El símbolo perdido i el seu Inferno

"Al cor d’Itàlia, el catedràtic de simbologia de Harvard Robert Langdon es veu arrossegat a un món terrorífic al voltant d’una de les obres mestres de la literatura més imperibles i misterioses de la història: l’Infern de Dante." 

Inferno

Per anar fent memòria us adjuntem la ressenya de la seva novel·la anterior “El símbolo perdido”

Novel·la apassionant, amb una força invisible que atrapa al lector des de la primera página. En aquesta ocasió Dan Brown ens condueix per la historia de la francmasonería i els secrets de la ciutat on recau l’ull del món actual, Washington.

És una novel·la que segueix el fil conductor que ja sen s’havia presentat en les seves obres anteriors i a les quals es fa força referencia al llarg de la història, recordarem en la seva lectura situacions del “Codi da Vinci” i d’ ”Àngels i dimonis”. Canviem Parisi Roma, per un desconegut Washigton amb uns origens molt determinats per les creences dels seus fundadors.

Ens mostra amb tant detall els espais com el museu Smithsonian, la Casa del Temple, la Biblioteca del Congres i d’altres que no us puc revelar, que la imatge que ens podem formar en la ment és increíble, podeu bucar-ne imàtges al google i realment són així. El llibre transpira una profunda investigació.

El llibre és un codi en si mateix, numèric, symbòlic i de jocs de paraules.

El nostre vell conegut Robert  Langdon es convocat per Peter Solomon, masó, filàntrop i àntic mentor de Langdon des del seu primer any de carrera per donar una conferencia en el Capitoli aquella mateixa  nit, és tanta l’amistat entre ells que vola des de Harvard fins a Washington per ajudar-lo.

Tot comença quan Langdon, el nostre apreciat profesor, arriba al Capitoli i no hi ha cap conferència, el que hi trova és una invitaió formal: “la ma dels misteris”, en aquell moment, descobrim que Peter Solomon està en greu perill.

Amb l’ajuda de Katherine Solomon, experta en ciècia noètica, tenen dotze hores per salvar en Peter i mantener un dels secrets millor guardats de la història.

Dan Brown és un artista en quant cap personatge és el que sembla, tots saben més del que diuen, des de la Inspectora Sato de la CIA, el deán Galloway, en Bellamy i el pròpi Langdon. Hi ha un personatge que té la clau de tota la historia: Mal’akh, és un personatge amb tantes cares i tantes identitats, que allò que están protegint entre tots resulta en certa manera un enigma que sobreviu al llarg del temps. Us granteixo que quan decobriu la identitat d’aquest personatge és molt rellevant i alhora inesperat.

El contrapunt entre la ciència, la fe i la creença agafen un nou punt de vista. És possible que no tot estigui tant allunyat com sembla.

És un llibre que enganxa molt, les seves 616 pàgines están tan ben distribuides en capítols curts on s’intercalen les situacions dels diversos personatges, fent convergir les seves històries pròpies formant una teranyina on tot apunta a la Paraula Perduda.

E PLURIBUS UNUM.