La senyoreta Keaton i altres bèsties

Un llibre que ens ha inquietat alhora que atret en les mateixes proporcions és La senyoreta Keaton i altres bèsties, la primera novel·la de l’autora Teresa Colom.

Aquesta jove autora, poetessa i escriptora andorrana ja ens va enamorar amb els poemaris “Com mesos de Juny”, guardonat amb el Premi Miquel Martí i Pol del Govern d'Andorra, “La temperatura d'uns llavis”, “Elegies del final conegut”, “On tot és vidre” reconegut amb el Talent FNAC 2009 i “La meva mare es preguntava per la mort” i el seu muntatge poeticoteatral titulat “32 vidres”. 

En aquest recull de contes es tracta la vida des de la tendra infantesa i fragilitat d’un nadó fins a la única certesa de la humanitat sota el nom de la mort.

Fragilitat versus fatalitat, miracle versus finitud... no serà que al cap i a la fi la nostra vida és una lluita constant?

A cada conte trobem uns certs personatges que conjuguen el que serà el fil conductor d’aquesta narració d’una manera excepcional. Cada un és únic i té les seves particularitats com cada ésser humà però alhora guarda connexions amb els altres.

A cada conte hi ha un naixement, ja sigui d’una mare primerenca que ha patit un avortament prèviament, a una noia que l’espera amb una ànsia malaltissa, a d’altres que se’ls troben sense voler i fins i tot, nens que surten de sota terra un cop la mare ja no és al món.

La seva ploma àgil, vivaç i camaleònica ens mostra com un mateix detonant pot donar lloc a histories molt diverses amb trames molt diferents e inclús a gèneres diferents. N’hi ha que fan por, n’hi ha que són vitalistes, d’altres tendres... bé, no n’hi ha cap d’igual.

Per nosaltres la grandesa d’aquest recull és aquesta capacitat de disfressar la situació a la manera que prefereix i amb un desenvolupament extraordinàriament ric i complert alhora que en molts d’ells analitza el comportament humà en la seva holística més amplia.

Diuen que un naixement sempre és un moment feliç però... és realment així?

Només si llegiu aquest fantàstic recull que ens ofereix labutxaca ho sabreu i si encara dubteu en si llegir-lo o no teniu la oportunitat de llegir l’entrevista que molt cordialment ens ha cedit l’autora.

Una gran persona rere una ploma magnífica on s’hi donen cita les idees i els múltiples gèneres literaris. Vinga va, no ens feu enfadar i aneu a cercar-lo!

Aquí trobareu una entrevista que ens ha concedit l’autora.

 

La xarxa de protecció

 Per Àngela Sánchez Vicente

Un cop més i de manera pòstuma tenim entre mans una nova novel·la del mestre del gènere negre italià Andrea Camilleri.

Per tots aquells que ens encanta és un gran regal que, gràcies a la tasca de traducció d’en Pau Vidal puguem gaudir de les darreres obres d’aquest gran i prolífic autor.

Invertir en els seus llibres és un valor segur a curt termini ja que la seva lectura és plaent, complerta i molt distreta alhora que també és un valor a futur ja que, de ben segur, els joves de la casa no triguen a descobrir-lo i ja és una icona al món de les lletres.

En aquesta obra que avui us presentem sota el títol de La xarxa de protecció és gairebé un tribut i com un comiat a la seva estimada Vigata.

Un cineasta s’enamora de la estètica del poble i el transforma per uns dies en escenari principal del seu projecte.

En un vaivé de personatges nous segueixen destacant en Salvo Montalbano i la seva comitiva incansable i peculiar. Ell, en Fazio, en Cattarella i en Mimí Augello  mostraran la seva essència més que mai en aquesta obra que amaga la producció d’una altre entre les seves planes i els seus carrers.

És sorprenent com obra rere obra cada cop ens mostra una vessant diferent però alhora va perfilant els seus protagonistes esdevenint propers, esperats i molt apreciats pel públic.

L’única pista de la que disposa per esbrinar un dels primers casos que recorda és un fotograma d’una súper 8 en que es veu una paret blanca.

Pot semblar impossible però tot acabarà sortint a la llum.

Els actors, els escamots que amenacen l’escola, el seu cas i el seu caràcter pacient i alhora explosiu faran que en Salvo arribi als seus límits per esbrinar la veritat i tornar a la seva apreciada normalitat.

En aquesta obra trobareu molts interrogants que es resolen de manera magistral gràcies a la ment imaginativa de l’autor i les capacitats deductives que regala al seu fill literari Salvo Montalbano.

És una obra que us encantarà!

Edicions 62 ens regala aquesta nova entrega però per aquells que li agafeu afició i voleu ampliar la lectura de la bibliografia de l’autor, podeu trobar títols com  El somriure de l’Angélica, El joc de pistes, Joc de miralls, Un dissabte amb els amics, Una escletxa de llum, La forma de l'aigua, El lladre de pastissets, El gos de terracota, La veu del violí, L'excursió a Tíndari, L'olor de la nit, Un gir decisiu, La paciència de l'aranya, La lluna de paper, Foguerada d'agost, Les ales de l'esfinx, La pista de sorra, El camp del terrissaire, L'edat del dubte, La dansa de la gavina i L’altre cap del fil entre molts d’altres.

GRÀCIES PER 8 ANYS - GRACIAS POR 8 AÑOS

 

Benvinguts a Amèrica

Per Ángela Sánchez Vicente

Avui us presentem una obra i una autora que directament us deixaran sense paraules i arraulits a les cordes de la vostra ment, ànima i teixit emocional.

És una obra i un món per descobrir!

De la ploma poètica, reflexiva, sensible i critica de la aclamada Linda Boström Knausgård brolla una història que tot i ser breu amaga un gran missatge que us deixarà ben empetitits.

L’acció de Benvinguts a Amèrica desemboca en quan el pare d’una família mor i de sobte aquell succés i aquell dol es viu de maneres molt diferents dins la casa.

Cadascú ho porta com pot i el sentiment enterboleix les relacions interpersonals entre la mare i la descendència.

Una d’elles, la petita Ellen copsarà la nostra atenció des de l’ombra, el silenci i el mutisme.

Té tantes paraules a la ment que li reboten com una pilota d’una màquina del “pinball” i alhora un immens i injustificat sentiment de culpa.

Ella sent que és “l’assassina” o culpable de la mort del pare ja que ella dies abans li va desitjar la mort. Ella resava perquè això passés... I ara ha emmudit i és incapaç d’articular paraula.

El seu germà, en canvi viu atrinxerat física i emocionalment a la seva habitació mentre la mare segueix amb la seva vida de diva i estrella cinematogràfica intentant convèncer-los des de la frivolitat del fet que ells són lluminosos i alhora fa com si no passés res.

Però en realitat tots han perdut molt més que a un membre de la família ja que també han perdut el vincle que els cohesionava i ara s’estan perdent a ells mateixos en una espiral autodestructiva.

Aquesta obra de l’Editorial Les Hores ens presenta la naturalesa dels sentiments d’una manera radicalitzada però que alhora és metàfora del que passa a la societat d’avui en dia en que tapem el nostre dolor atacant i fent mal al del costat.

El mutisme de l’Ellen i l’aïllament del seu germà juntament amb el passotisme de la seva mare evidencien com cap d’ells podem pair la noticia i enlloc d’ajudar-se es fereixen més i més.

Quins interrogants amaga aquesta família? Com era el seu pare? Tornarà a parlar l’Ellen? Perquè el volia mort?

Totes aquestes preguntes troben la seva resposta gràcies a la tasca de traducció de la Carolina Moreno Tena que ha mantingut el llenguatge fi i poètic de l’autora.

És una gran convidada a descobrir el poder de la paraula ja sigui dita o no dita!

El diablo en primavera

Pocas veces una novela ha conseguido absorberme hasta tal punto que la he terminado sin darme ni cuenta, sin mencionar la maravillosa portada, sutil y delicada que enmarca los misterios de una noche de baile.

Lisa Kleypas nos presentó su nueva serie “Los Ravenel” con “Un seductor sin corazón” y “Casarse con él” hoy nos presenta su tercera entrega El diablo en primavera con dos protagonistas muy especiales.

Lady Pandora es una joven inquieta, que no piensa en el matrimonio, no sueña ser una cenicienta ni quiere ser una mujer florero sin voz ni voto en su propia vida, es inteligente y decidida, tiene sus propias patentes de juegos de mesa y esa quiere que sea su vida.

Lord Gabriel es un seductor empedernido, no quiere casarse, es un noble libertino con sus propios negocios y su amante instalada, él no desea nada más, es brillante, intuitivo, noble y con gran corazón.

Una noche de debutantes ambos asisten a un baile, ella porque se aburre en casa y acompaña a su gemela Cassandra, él para ver los fuegos artificiales, un mal entendido, un accidente caótico y un pequeño empujón les llevará a tener que tomar una decisión, el matrimonio o el nombre de ella será mancillado y él no quedará tampoco muy bien parado.

Lo que ninguno de los dos espera es encontrar en el otro su alma gemela, alguien a quien admirar y confiar, y sobre todo ello algo que ninguno creía posible.

La autora juega con unos personajes sólidos, creíbles, muy bien enmarcados en la época victoriana con los problemas del sufragio de la mujer y su poco poder en una sociedad de hombres, en esta entrega recuperamos los personajes anteriores y futuros protagonistas, eso espero, introduciendo una trama donde el terrorismo y las conspiraciones políticas pondrán su futuro en el filo de la navaja, y nunca mejor dicho.

B de bolsillo nos presenta una novela con carácter, ingenuidad, pasión, donde la importancia de la familia no tiene precio y se antepone a todo.

Con una prosa fluida me he sentido absorbida en su trama, Pandora, como indica su nombre es curiosa y aunque lo intente con todas sus fuerzas ser una dama no es lo suyo, su espontaneidad la traiciona mostrando una joven fuera de lugar, diferente y maravillosa a la que todos adoran aunque ella no lo entienda.

¿Puede una inocente joven acabar con la reputación de un libertino robándole sin querer el corazón?

Un final con trama abierta que nos invita a esperar con ansias su próxima entrega y descubrir algunas respuestas que quedan en el aire.

Mientras esperamos, deleitémonos con un poco de música que dice más de lo que parece.

Temps de cendres

Amb Temps de cendres de Jordi Molist ens retrobem amb en Joan Serra, un vell amic que vàrem conèixer en la seva novel·la anterior “Promet-me que seràs lliure” i on descobríem un home de principis, un personatge utòpic en si, en busca d’una llibertat que vindrà emmarcada per les seves pròpies limitacions.

Amb un llarg període de sis anys d’investigació, l’autor ens presenta una historia molt ben plantejada, amb unes descripcions molt acurades del paisatge i del moment històric, els seus personatges estan retrats en lletra, el lector podrà tancar els ulls i veure la fisonomia de cada un d’ells, sentir el que ells senten i amb una mica d’imaginació retrocedir en el temps i descobrir una ciutat que s’amaga rere carrerons poc visitats.

Una de les coses que més m’agraden de l’autor és el regust que deixa en el lector quan aquest tanca per última vegada la novel·la. Una de les seves característiques més destacades és com sap conquerir la curiositat i la reflexió del lector, convidant-lo a endinsar-se encara més dins una història que ha gaudir i que mai és suficient.

Amb una dinàmica i tempo molt ben mesurat, fent moviments de ploma ràpids en moments intensos i moviments més melangiosos en moments més transcendentals, l’autor aconsegueix una obra èpica.

Per aquells que tingueu la història una mica oxidada, us recomano començar per l’epíleg històric que trobareu al final del volum on podreu conèixer una mica millor alguns dels personatges que s’aniran creuant en la vida d’en Joan i de la seva esposa Anna, com la família Borgia, el Gran Capità o el Papa Alexandre VI, també descobrireu alguna ubicació de la novel·la com la llibreria d’en Joan i l’Anna, o els carrers de la ciutat de Barcelona entre els anys 1484 (presentada a “Promet-me que seràs lliure”) i el 1514 en que acaba la narració de Temps de Cendres.

Una novel·la on les lluites internes, la traïció i les més pèrfides murmuracions, creen un tauler d’escacs on en Joan haurà de decidir entre la lleialtat als Borgia, a la seva esposa i a la seva paraula.

M’agrada com descobrim un Papa que marca la seva pròpia llei i la porta amb ma de ferro fins a les últimes conseqüències, mentre les sibil·lines paraules de les famílies italianes acostumades a dominar als Papes intenten canviar la balança de poder, com actuava la Inquisició i com és possible que un esclau sigui el personatge més lliure de tots, no és el mateix la llibertat física a la llibertat moral. Moltes vegades demanem impossibles quan en realitat desitgem possibles.

labutxaca ens presenta una partida d’escacs entre la política i la llibertat individual està a punt de començar, ¿esteu preparats per prendre partit?, no us espanteu pel volum de la novel·la, us asseguro que una de les grans virtuts de Jordi Molist és fer volar les planes en les mans dels seus lectors, no us adonareu i estareu tan entregats a la història que us mancaran planes.

Dies de tempesta

Bufffff!!!! Avui us vull presentar una autora que he descobert gràcies als nostres estimats amics de crims.cat.

Reconec que em costarà molt plasmar en paraules l’angoixa i el sentiment que m’ha provocat la novel·la de Sara Bilotti i traduïda d’una manera excepcional per Pau Vidal.

Dies de tempesta se’ns presenta amb una dona d’esquenes mirant l’exterior a traves d’una finestra, tocant el vidre fred ja que a fora plou, la sensació que em va provocar fou com una ombra, quelcom que viu a dins i voldria estar fora però no pot i es resigna a gaudir de les vistes i no de les experiències.

Al llegir la contraportada vaig descobrir que no anava gens errada, li vaig poder posar nom a la noia, ella és la Vittoria Morra, pateix atacs de pànic i la sensació d’ofec, la seva germana petita pateix agorafòbia i no rep tractament, la seva mare viu sotmesa al seu pare, és una joguina en les mans d’un home violent, possessiu i exmilitar.

La casa és en conjunt un espai tancat i oclusiu tant per les seves parets com per les persones que hi viuen.

La vida de la Vittoria canviarà quan la Lisa, més que una veïna és una amiga, desapareix d’una manera inexplicable.

Aquest fet serà un punt d’inflexió per la nostra protagonista que s’haurà de superar si mateixa i lluitar contra les seves pors per sortir d’aquelles parets i anar a la recerca de la seva amiga.

A partir d’aquest moment la trama negra de la desaparició s’entrellaçarà amb la superació personal de la Vittoria, la gent que coneixerà i com des del racó fosc de la seva pròpia ànima caminarà cap a la llum de la vida.

Pell de gallina!!!!

La prosa de l’autora és molt elegant, sap el que vol dir i com ho vol dir, condueix al lector amb una veu melodiosa per una trama absorbent que l’atrapa i no el deixa escapar. Les seves descripcions són molt acurades i la construcció dels seus personatges és molt sòlida.

La veritat és que la novel·la contagia l’angoixa que s’amaga a cop d’ull entre les seves planes. És més dura del que sembla o almenys a mi m’ha arribat aquesta sensació d’estar atrapada en una teranyina d’emocions sense oblidar-nos que hi ha una trama criminal que no us deixarà indiferent.

Recomanable sense cap dubte.

Ales de plata

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui us presentem la segona part de la sèrie Revenge a càrrec de la ploma noir de la grandíssima i aclamada autora Camila Läckberg.

La primera part titulada “La gàbia d’or” ja ens va encisar i ens va presentar a una protagonista que tenia masses coses a dir i a fer. Un personatge únic i singular que, realment, mereix més d’un llibre per el poder que té i la força que posa a les situacions.

A la primera part, la Faye després de la mort del seu marit s’adona que no ha de ser forçosament una dona a la ombra sense veu ni vot i ara se’ns presenta a Ales de plata amb forces renovades.

Ara viu a Itàlia amb la seva filla gaudint d’una vida de luxes i sumptuositat ja que ha recuperat la l’empresa de cosmètics Revenge i és ella qui mou les cireres i pren les decisions.

En un món de pur maquillatge costarà molt saber qui porta careta per treure o qui es mostra natural als ulls dels demés.

En aquesta expansió arriben al mercat americà i hi ha moltes decisions a prendre i per això decideix rodejar-se d’un grup de dones ben dispar per anar cap a Estocolm de nou per protegir i blindar la seguretat econòmica i el patrimoni de la seva família.

Elles són les que hauran de descobrir quants llops hi ha disfressats d’ovella... i n’hi hauran molts més d’un!

La Faye aquest cop es mostra com un personatge més atractiu ja que a ran de tot el que va viure a la primera entrega es mostra més poderosa i decidida i té clarament marcada la seva finalitat vital i no es pensa deixar trepitjar.

És una obra que va a més i més i sorprèn per la delicadesa que brolla de la ploma de l’autora que amb tanta cura i respecte ha traduït en Marc Delgado.

De la mà d’Amsterdam podeu descobrir aquesta sèrie que és deliciosament perillosa i alhora us animem a que descobriu altres títols de l’autora com “La princesa del gel”, “Les filles del fred”, “Empremtes que mai s’esborren”, “Crim en directe”, “El domador de lleons”, “La mirada dels àngels”, “L’ombra de la sirena” i el seu llibre de relats “Tempesta de neu i olor d’ametlles”.

Cada obra diferent i innovadora però amb el segell de qualitat de l’autora.

Mereix l’èxit i reconeixement mundial que té al món de la novel·la negra.

Impactant, deliciosa i sofisticada.

No la deixeu escapar! Seria un crim!

 

Volaría por ti

Hoy he descubierto una autora nueva para mí, Saray García nos presenta Volaría por ti su última novela publicada por Vergara, un sello que como siempre os recomiendo por sus títulos muy cuidados y escogidos.

La portada combina la ilustración de un fondo donde e color azul del cielo toca el verde de las copas de los árboles, donde un dibujo de una casita blanca destaca en el paisaje como si de un boceto se tratara y a su vez en un primer plano tenemos la fotografía de una pareja, felices, sonrientes donde él la lleva en brazos hacia un nuevo destino.

La verdad es que la portada me llamo la atención.

Esta es la historia de Elizabeth principalmente, ella es una joven que ha logrado lo que quería, vive en Nueva York, trabaja como arquitecta aunque lleva una temporada de sequía de ideas y personalmente es alguien difícil de conocer dado que se esconde tras una coraza de soberbia y prepotencia escondiendo su real yo, una mujer con el alma tocada por el dolor y el miedo.

Todo parece que mejorará, le ofrecen diseñar un hotel en un bosque, un proyecto muy interesante que deberá realizar in situ aunque el problema es que el lugar elegido es su pueblo natal, un lugar al que no querría volver nunca y que ahora le ofrece una oportunidad de demostrar lo que vale, aunque en su pasado es donde reside su dolor.

Allí conocerá a Cameron Hale  y no hay mejor manera de describirlo que robando las palabras de la propia autora: “Él, que es calma donde ella es tormenta. Él, que está dispuesto a enseñarla a mirar el mundo sin prejuicios. Él, que enfrenta su irritante orgullo con sonrisas que la hacen temblar.”

Está novela me ha hecho reír y llorar, me ha transportado a los bosques y he comprendido que la autora toca muchos temas que en realidad nos tocan a todos como la familia, los amigos, el perdón, el amor, la confianza, las segundas oportunidades y la pasión.

La novela juega a dos voces, nuestros protagonistas se alternan dándonos sus puntos de vista sobre las situaciones, cada capítulo tiene su título pero debajo encontrareis quien os habla, su prosa es muy ágil y dinámica, atrapa al lector y nos facilita empatizar con los protagonistas dado que están muy bien construidos y con los secundarios de lujo como Patty que transforman en cierta manera la historia en una obra más coral.

Lo que queda latente en el lector es la necesidad de sobreponerse al pasado por muy doloroso que fuera para poder empezar un nuevo camino hacia un futuro muy prometedor.

Las segundas oportunidades existen y hay que aprovecharlas, estar anclado en un punto de nuestra vida no nos deja continuar el viaje.

No os la perdáis, os va a encantar de verdad.

 

Casarse con él

Tras “Un seductor sin corazón” volvemos a internarnos en la serie “Los Ravenel” de la mano de la prestigiosa Lisa Kleypas quien con su majestuosa pluma nos invita a visitar el siglo dieciocho y la sociedad londinense.

Casarse con él seguirá el hilo argumental de la primera entrega dando alguna breve pincelada a la entrega anterior para situarnos en la trama, aunque personalmente recomiendo haber leído la entrega anterior para conocer a los personajes carismáticos, irónicos, divertidos y fuertes de corazón de la familia Ravenel.

Tras el matrimonio de Devon y Kathleen, la historia se centrará en la mayor de las hermanas, Helen, una mujer que parece frágil y serena, capaz de controlar a sus revoltosas hermanas gemelas y quien tiene una herida sangrante en el corazón.

La historia empieza con ellos pero la autora sutilmente los elimina de la trama otorgándole el protagonismo a Helen, una joven de la alta sociedad inexperta en el trato con los caballeros pero que quedó prendada y prometida con Rhys Winterborne, amigo de su primo Devon y quien tras un mal entendido cree que lo ha rechazado. En ese momento descubriremos la fortaleza de Helen, su pasión y su amor, su necesidad de ser querida y su anhelo por un hombre inferior a su estatus social pero capaz de robarle hasta el aliento.

Estos dos amantes tienen la tarea de casarse ante la oposición de algunos aunque juntos parecen poder sobrellevarlo, hasta que el descubrimiento de un secreto del pasado devastará el corazón de la joven que antepondrá el bien de los demás al suyo propio renunciando a su propia felicidad, aunque como galés de pura cepa Rhys no se lo permitirá.

Una historia de superación personal, del éxito tras el trabajo duro, del amor sin barreras sociales y de la valía de las mujeres en un mundo dominado por los hombres.

Una novela donde la importancia de la honestidad y del buen corazón recibirá su premio frente a la codicia y la extorsión que caerá por su propio peso en el abismo del olvido.

Altamente adictiva, con unas descripciones detalladas, con los sueños de un mundo mejor y modernizándose poco a poco, con la vida de una familia un poco atípica y con la fina ironía de su autora en voz de las revoltosas Pandora y Cassandra, cuyos nombres dan pistas sobre su personalidad.

Una novela que os arrancará más de un suspiro y alguna lágrima tanto de angustia como de felicidad.

B de bolsillo siempre nos deja con ganas de más y en este caso si aceptáis un consejo, tened cerca unos caramelos de menta, lo agradeceréis… pero si buscáis el sabor original, la autora os deja al final una receta casera muy dulce.

¿Quién será nuestro próximo faro al que seguir de la familia Ravenel?