El pot de llum

Els nostres amics de Fanbooks ens presenten una historia dirigida a un públic juvenil on descobrirem l’amor incondicional d’una mare, la voluntat d’un fill, la lluita contra la por i descobrirem que no totes les relacions són bones i que a vegades fugir i començar de nou pot ser la millor solució encara que sempre es millor comptar amb l’ajuda dels que ens estimen.

Lisa Thompson ens presenta El pot de llum, una historia que vol mostrar la importància d’afrontar les nostres pors per poder tenir un futur millor i brillant. Gràcies a la traducció de Núria Parés ara el tenim a les nostres mans.

Abans de començar amb la historia m’agradaria parlar de la seva portada, una nit fosca, un bosc i un nen amb un pot ple de llum que il·lumina a d’altres nens que estaven en a foscor.

Una metàfora molt agraïda que ens vol presentar la idea i el coratge que cal per guanyar a la nostra pròpia foscor creada per les nostres pors i com al anar guanyant llum, les pors desapareixen i ens apropem als altres.

Estem acostumats a unes portades més adultes pel públic adolescent però crec que aquesta és molt encertada ja que realment ens ajuda a veure la vida del nostre nou amic des de la seva perspectiva.

El nostre protagonista és en Nate, un jovenet d’onze anys que viu amb la mare i en Gary, un home que d’un temps ençà ha canviat i amb qui tenen més moments dolents que bons.

Una nit que en Gary no hi és, tots dos pugen al cotxe camí d’una caseta al mig del no res d’un amic de la seva àvia, allà la seva mare vol trobar pau i tranquil·litat però no tot sortirà com esperava.

Quan la mare marxa a buscar provisions, en Nate es trobarà sol, la mare no torna i no sap que ha de fer fins que apareix en Sam, el seu vell amic imaginari qui li farà companyia i a més coneixerà la Kitty, una nena amb qui buscarà un tresor, però qui és aquesta nena? És realment qui en Nate creu? 

La resta de la seva aventura l’haureu de descobrir.

Escrita en primera persona i amb una prosa molt lleugera i rica en diàlegs, crec que l’autora aconsegueix aprofundir en temes durs i colpidors però reals per desgràcia. 

Una historia amb dues lectures, la narrativa en si mateixa i la profunda crítica social i real que s’amaga entre els sentiments dels personatges i la seva lluita per sortir de la foscor i trobar la felicitat.

Al llarg de la lectura s’intercalen capítols on descobrirem com era la vida abans de la cabana i com alguns fets han afectat en Nate, l’espanten i el fan més retret amb es estranys, però també és cert que haurà de recordar que els estranys són amics que encara no ens han presentat.

Personalment és una lectura que recomanaria a les aules, no es fa gens pesada, equilibra molt bé el que diu i el que vol dir i convida a aprofundir amb temes socials i d’actualitat.

Aquí us deixo les seves primeres planes.

Un home que se'n va

La gran història de Vicente Villatoro, comerciant sense futur, exconvicte del penal de Burgos, que va abandonar el poble de tota la vida als 60 anys 
 
Pel meu cos corre sang andalusa i catalana i el meu cor batega amb la mateixa intensitat tant si està escoltant una Salve Rociera o el Virolai, m’agrada l’olor a tarongers florits i els patis cordovesos d’on el meu pare va néixer, però alhora em colpeix la serra de Montserrat i la Barcelona natal de la meva mare.

A casa mai hi ha hagut problemes per entendre i viure en aquesta dualitat, tot i que, s’ha d’entendre el fet migratori que va portar el meu pare a Barcelona quan era tan sols un nen, el xoc cultural (encara que va ser mínim) que va provocar el casament del pare amb la mare i com al dia a dia anàvem acollint tradicions d’ambdós territoris i d’ambdues histories creant la nostra pròpia, única  i intransferible.

En una època de banderes i d’identitat sempre he entès que potser s’ha de viure per entendre-ho o bé documentar-se. Amb l’obra d’Un home que se’n va he vist imatges dels meus avantpassats i de com poc a poc som catalans però amb un llegat molt extens al darrera.

L’autor, en Vicenç Villatoro explica de manera magistral com el seu pare va abandonar les terres andaluses, que el va motivar, el motiu de la tria del destí, l’arribada i un periple que no va ser gens fàcil.

Amb una Espanya franquista i marcada a foc per la guerra tenim un teló de fons incomparable i tan ben documentat que ens fa entrar de cop a la trama interessantíssima de l’obra.

Si que és una biografia d’una nissaga, però alhora és un retrat d’un fenomen social que es va donar en massa entre els anys cinquanta i seixanta.

El seu avi, que va ser presoner i va patir l’agonia de veure’s condemnat a mort, es va motivar en la recerca de l’anonimat i d’una vida millor i plena d’oportunitats per als seus fills.

Un salt que no és gens fàcil, és tallar de cop les arrels de l’arbre que et sosté a terra i anar a plantar esqueixos a un territori que no coneixes.

Mils de preguntes et poden venir al cap: Què passarà amb els meus fills? Ho entendran? S’adaptaran? Com podré fer-me càrrec de la família a un lloc que no conec? I la meva pàtria? Tornaré? I l’enyorança? 

Quan no hi ha més sortida has de fer el pas i l’avi del Vicenç Villatoro va ser un home valent i agosarat com tots els homes i dones que varen buscar una sortida lluminosa a les seves vides.

De la mà de labutxaca podem gaudir d’una obra narrada en primera persona i en que la documentació és tan didàctica que ens fa sentir en la pell dels que ho varen deixar tot per la seva veritable pàtria: la seva família i el benestar d’aquesta.

Realment m’ha caigut alguna llàgrima pensant en el que devien viure el meu avi que no vaig arribar a conèixer i el meu pare. És una novel·la amb tant sentiment i amor que et deixa sense paraules, sense alè... et toca la fibra sense voler i esdevé un dels millors llibres que hem tingut entre mans aquest any.

Diuen que només qui ho viu ho pot sentir però llegint aquesta novel·la molts sentireu aquesta coctelera emocional que l’autor us proposa.

Què, us animeu a conèixer a la seva família i les seves arrels? 

No us en penedireu pas! Es un llibre cent per cent recomanable!

El guerrero a la sombra del cerezo

Con un título más que metafórico os quiero presentar El guerrero a la sombra del cerezo, una novela histórica sobre el Japón en la Era de entre Guerras (S.XVI) donde la jerarquía social estaba regida por los señores feudales protegida por la casta de los samuráis.

En Japón se comparaba la vida de un samurái a la de la flor del cerezo, efímera, corta y regida por la naturaleza una y otra por la mano de su señor, por eso me encanta el juego de palabras y de ideas que se encierra en el título, dado que nos da una pista sustancial de sus protagonistas. Del mismo modo que la portada reza “Una historia de venganza y redención en el Japón de los señores samuráis”.

La cultura milenaria de Japón es muy diferente a la nuestra y quizás por ello tiene un encanto especial que enamora y seduce con sus leyendas, tradiciones y sus valores.

David B. Gil nos presenta una historia con un tempo pausado, con silencios necesarios para recobrar el pulso y con escenas que se intercalan dando un respiro a la trama subyacente.

Esta novela que nació autoeditada ha demostrado su calidad literaria ganando el premio Hislibris de Novela Histórica y siendo finalista del Premio Fernando de Lara. No sé hasta qué punto el autor no se ha convertido en el samurái de su señor la novela.

La trama se centra en dos hilos conductores, la primera que conocerá el lector es la del samurái Kenzaburo Arima quien deberá dejar su vida atrás y a todos aquellos que ama para cuidar de su señor, Seizo Ikeda de nueve años y único superviviente de toda su familia tras una traición por poder y tierras, la segunda historia que nos presentará un nuevo personaje es la de Ekei Inafune, un médico que practica la medicina occidental en un mundo cerrado de ideas y donde Occidente es el infiel enemigo.

Sus tramas se van intercalando midiendo el peso de cada una de ellas para encontrar un equilibrio perfecto y conseguir un hilado de tramas que no despista ni cansa, el lector no se verá abocado a buscar la trama de uno de ellos, sino que encontrará elementos interesantes y una gran profundidad en ambas historias cosa que facilita una lectura completa.

Quiero destacar el profundo conocimiento sobre el tema en el cual profundiza el autor y que se vislumbra en sus descripciones, en el lenguaje característico y en las anotaciones al pie de página con detalles sobre el momento o traducciones de palabras, del mismo modo que el Glosario que encontrareis al final de la novela.

Estamos acostumbrados a leer sobre la historia ya bien sea Europea o Americana y parece que la cultura Japonesa en novela no acaba de encontrar mucho su sitio, aunque el anime y el manga alza cotas muy altas en seguidores entre las que destacaría “Saiunkoku Monogatari”.

Debolsillo nos invita a descubrir una gran traición, una venganza, una aventura en sí misma y una manera de vivir y sentir que convierten esta novela en una Sakura perfecta, florece en el momento que el lector abre sus páginas y se marchita al cerrar la última, pero a su vez y mientras vamos leyendo es una pura explosión de color y vida, un elemento casi creado por la naturaleza y que invita a hablar de ella entre amigos.

Aquí os dejo sus primeras páginas.

生と死へようこそ “Seitoshi e yōkoso” (Bienvenidos a la vida y la muerte)

Un perfecte cavaller

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui us recomanem la lectura de la darrera novel·la de la Pilar Eyre, un volum on les passions en temps convulsos en són els grans protagonistes.

Després d’haver-nos encisat amb obres com “Mi color favorito es verte”, “Nomeolvides” i “Carmen la rebelde” arriba amb una obra majestuosa.

A Un perfecte cavaller ens situem a la Barcelona més convulsa de la postguerra on les llibertats eren restringides i els desitjos eren viscuts a la penombra.

Amb l’arribada triomfal de les tropes franquistes arriba en Maurici Casanovas, l’hereu d’una industria tèxtil a qui l’espera una dona sumisa i un munt de plans amb la flor i nata de la societat benestant de la ciutat.

Nits al Liceu, luxes, roba confeccionada a mida i prostitutes de luxe omplen el seu dia a dia fins que s’adona que la seva vida és completament buida de sentit.

En Maurici tot i estar casat i permetre’s tota mena de luxes descobreix la felicitat després de la foscor de la Guerra en els braços d’una obrera de la seva fàbrica.

Aquesta noia que li dibuixa un somriure als seus llavis està casada i el seu marit és presoner fet que obliga a en Maurici a viure un amor culpable i qüestionat.

Què no faria ell per aquest amor? 

L’amor es tenyirà de culpa per un fet que en Maurici farà en nom de l’amor però que li costarà la seva pau.

És una obra on els contrastos entre classes socials i els amors es donen la mà en un vaivé constant mentre tenim de teló de fons una Barcelona restrictiva narrada amb gran detall i amb una base documental boníssima i carregada d’informació.

Sentiments purs i banals, rics i pobres, senyors i criats... És una obra de contrastos que convida a la reflexió sobre un dels passatges de la nostra historia més tèrbola.

Gràcies a Columna podem gaudir d’una obra on l’amor mou tota la trama i posa a debat les altres emocions i la naturalesa humana.

Us podreu resistir a la lectura?

És una obra que no decep i que crea una gran trama sobre la base verídica del que va significar la postguerra i el franquisme.

Vinga!

En Maurici us espera per tal que sigueu còmplices i testimonis de les seves passions.