Agenda negra 2020

Por Ángela Sánchez Vicente

El año lentamente va acabando y ya estamos planificando el próximo.

¿Qué? ¿Qué no tenéis aún agenda?

Os proponemos la Agenda negra 2020 que nos ofrece en su décimo aniversario la Editorial Alrevés.

En un formato cómodo, de semana vista y con una elegancia que tiñe hasta su portada de un negro elegante esconde grandes tesoros para los seguidores de la novela negra.

Esta agenda os hará las funciones de organizador semanal y mensual a la vez que os regala breves y acertadas pinceladas de novela negra que todos sus seguidores sabrán apreciar a la perfección.

En la presentación de cada mes nos recuerdan los premios y festivales de novela negra que acontecen a la vez que nos sugieren alguna que otra lectura ya sea clásica o novedad.

Además podemos encontrar efemérides de los grandes autores del género a modo de curiosidad.

Son breves datos y notas que harán las delicias de los amantes del género.

También podéis encontrar en sus últimas páginas una guía de lugares interesantes por toda España donde un seguidor de estas historias puede encontrar librerías, bibliotecas o centros especializados en este género tan elegante.

Es una obra de VVAA pero que os ayuda a organizar vuestro día a día a la vez que os invita a leer y a estar al día de las noticias de la novela negra.

Si sois fans de este género no sé a qué estáis esperando.

¡Esperamos que en esta agenda no tengáis que escribir nada negro, todo lo contrario, que sea para notas felices y a todo color!

L'última carta

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui us recomanem un llibre amb el que us tornareu a enamorar de les lletres de la aclamadíssima Cecelia Ahern.

Si ja us va conquistar amb la historia d’amor que viu la Holly amb en Gerry a través de les cartes a Postdata: t’estimo us asseguro que aquesta segona part us deixarà totalment encisats.

A L’última carta, la esperadíssima continuació d’una historia d’amor que sobreviu al temps tornarem a trobar a la Holly novament confosa per les circumstàncies.

Ella va assumir amb molt dolor que la mort del seu estimadíssim Gerry no volia dir que l’amor que sentia per ell es perdés i tal i com ell li va deixar escrit desitjava que refés la seva vida i que no plorés.

En uns altres braços però amb la mateixa jaqueta troba un nou amor i una família que l’ajudarà a passar el mal tràngol però...

Ara tot ha canviat i des del club de Postdata: T’estimo li demanen que sigui missatgera entre persones que han de passar pel mateix que ella va viure.

Tant estar en contacte amb persones que saben que han de marxar però que alhora volen que els seus essers estimats segueixin feliços el seu camí a la vida fa que els seus sentiments vers en Gerry revisquin amb més força que mai.

El debat entre l’amor que li va tenir i encara li té es barreja amb la culpa d’estar al món intentant crear un nou camí.

La seva historia es barreja amb moltes d’altres secundaries on veiem que la mort no significa un final i alhora valorem l’amor dels que se’n van amb la voluntat de seguir fent feliços als que es queden.

De la mà de Columna tenim entre mans una obra esplèndida on l’amor es presenta en majúscules superant qualsevol obstacle i en qualsevol forma.

És un llibre per sentir-se viu, per gaudir-lo, per plorar-lo... és un llibre per emocionar-se!

És l’obra ideal per aquests dies que anuncien el nadal on tots els cors estan més tous i receptius i també una gran idea per regalar.

No us deixarà pas indiferents!

De la mateixa autora tampoc ens podem resistir a recomanar-vos El moment de la meva vida, una obra extraordinària!

A què espereu?

Hi ha pocs llibres amb histories tan fantàstiques com aquest!

La veïna del costat

Editorial Les Hores ens presenta en la seva col·lecció un nou títol que combina punts crucials de la historia de la humanitat amb una ficció que en si mateixa té un punt irònic i magnífic quan en realitat amaga una crítica social i aclaparadora d’un món llunya per a nosaltres però que cada cop més s’està estenent pel món de nou.

Yewande Omotoso és l’autora d’aquesta historia que ens presenta exactament el que podríem esperar del seu títol La veïna del costat i encara que a seva portada vingui tenyida per un verd esperança aquesta trigarà en arribar si és que arriba en algun moment.

Publicada inicialment el 2016, ha estat finalista de l’International Dublin Literary Award i del Hurston / Wright Legacy Award for Fiction, entre altres reconeixements.

L’autora ens transporta a la Ciutat del Cap, a un barri benestant on els europeus estiuegen i pocs hi viuen tot l’any. Amb unes descripcions molt acurades coneixerem l’ambient, els olors, les rutines i els paisatges Africans.

Les nostres protagonistes són dues dones de vuitanta anys, un més amunt o avall que són bàsicament antagonistes, enemigues, no es poden ni veure i això que vivint porta per porta és molt difícil no coincidir.

La Hortènsia és una dona negra casada amb un anglès, ha tingut una carrera d’èxit i ara, un cop jubilada no ha de patir pels diners... però tot i així la seva vida no és plena, la seva relació amb el seu marit i algunes cosetes més que descobrireu la fan estar sempre enfadada amb el món, és una rondinaire professional.

D’altra banda tenim la Marion una arquitecta jubilada i vídua que ha tingut una vida plena i d’èxit però ara la seva economia no és com esperava i potser aquells que estima com els seus fills no seran qui li treguin les castanyes del foc.

La Marion se sent frustrada tenint una veïna negra, una dona que ella considera inferior i que en realitat és la seva igual o potser podria ser fins i tot superior. La Marion es un arquetip dels Sud-Africans blancs que no acaben de sentir-se còmodes amb ser qui són, dit d’una manera menys políticament correcte, és racista.

Aquestes dues dones estan condemnades a conviure i encara que no ho volen reconèixer senten enveja de l’altra.

Els seus diàlegs són crus i mordaços però el desenvolupament de la historia és excel·lent, la prosa de l’autora és senzilla però toca totes les tecles, aporta un marc sociopolític que en certa manera es transforma en personatge.

Aquest llibre és una eina didàctica i de discussió per comprendre temes sobre la raça i l’apartheid.

S’ha de reconèixer la tasca de traducció d’ Àfrica Rubiés Mirabet qui aconsegueix que l’obra no perdi la seva essència. 

Aquí us en deixo les seves primeres planes...

Edgar Allan Poe. Cuentos y Poemas

Es muy difícil poder encontrar las palabras exactas y que a su vez hagan justicia a un ejemplar como el que nos presenta Libros del zorro rojo.

Edgar Allan Poe. Cuentos y Poemas es un ejemplar que se puede dividir en tres partes, la primera se centraría en sus cuentos donde el autor nos presenta diversos géneros como el macabro, el detectivesco, con un toque de ciencia ficción y el que juega con la sátira.

Una segunda parte estaría formada por los poemas breves del autor y la tercera parte la forman las ilustraciones de David Plunkert.

Antes de entrar en materia y desgranar un poco la obra en sí y darle alguna pincelada del autor creo que es un requisito importante agradecer la gran labor de traducción de Julio Cortázar en los cuentos y de J.F. Ruiz Casanova en los poemas.

La prosa y la poesía de Edgar Allan Poe es gótica, oscura, tenebrosa, sobrenatural, terrorífica y confluye en sí misma un mundo de pesadillas. 

Un hombre que veía la vida a su manera, poco sociable y encerrado en sí mismo creo un mundo onírico donde su mente podía vagar libremente fuera de las convenciones sociales.

Reconocido como uno de los grandes clásicos de la literatura universal nos recuerda frecuentemente la muerte, la visita de la parca y el final de la vida como la conocemos, una lección que por desgracia él vivió con apenas cuarenta años y dejo huérfanos a sus futuros discípulos de todo el mundo.

Este ejemplar no es de aquellos que se leen de un tirón, creo que tomarse su tiempo para degustar lo que realmente nos quiere contar transforma sus palabras en algo más profundo que a simple vista.

Encuadernado en tapa dura y con todo lujo de detalles nos encontramos a un Edgar Allan Poe con la cara medio escondida en lo que me ha parecido un muro de piedra bañado en sangre.

Pocos son los que desconocen la prosa del autor por ello voy a dar mis propias pinceladas a las ilustraciones, en tonos fríos desde el azul hielo hasta el negro, remarcado con el rojo sangre nos encontramos la mayoría de ilustraciones, algunas de ellas parten del collage y de la composición formada por varias fotografías. 

Son sobrecogedoras, macabras, complicadas, poco sutiles consiguiendo una reacción del lector entre el repelús y la admiración. Esperpénticamente góticas.

El volumen termina ofreciéndonos una breve biografía del autor y del ilustrador.

Unos relatos que debéis leer una noche de tormenta a luz de las velas, donde las sombras tintinean y el pavor se adueña de los sentidos.