dimarts, 22 de gener del 2019

La reina de diamantes

DELITO es la nueva editorial especializada en novela negra en castellano del grupo independiente Llibres del Delicte, que nace en Barcelona con la voluntad de mantener un compromiso con la literatura del país y, en concreto, con la buena novela negra de nuestros autores.




La colección DELITO surge para publicar libros de género negro escritos por autores del país y apostar por la tradición de excelentes escritores y colecciones que desde siempre han situado la novela negra como uno de los géneros más importantes de nuestra literatura.

Se dirigen al lector que quiere leer historias negras originales y de calidad, ya sean criminales, policiales, suspense psicológico, thriller o cualquier otro subgénero, pero siempre con un toque cercano y tratando temas que reflejan nuestra sociedad.

Por eso, su apuesta es por el escritor de aquí, descubriendo y dando difusión a las nuevas voces narrativas que aporten frescura a nuestra literatura, pero sin descuidar a los autores consagrados con presencia estable en el mercado editorial.

Su catálogo lo conforman una selección de títulos bien estudiada, con entre seis y ocho novedades anuales que nos aseguran lograr una línea editorial depurada y coherente.

La voluntad de publicar la mejor novela negra los lleva a presentar una cuidada edición, trabajando las historias y los textos, pero también apostando por un diseño y una estética en consonancia con los contenidos, donde buscamos rendir homenaje a los clásicos del género desde la sociedad actual.



Por eso, DELITO es la novela negra del siglo XXI y por ello hoy vamos a presentaros su primer título La reina de diamantes con la que nos sorprenden, una novela a ocho manos. Creo que no había leído nunca ninguna con esta combinación, una idea muy original y sorprendente.

Una primera entrega que presenta una nueva editorial en castellano con títulos impecables y con escritores brillantes. Una editorial que todos los amantes de la literatura negra van a adorar y no podrán dejar escapar. 

Cuatro grandes maestros de la literatura que se han reunido para crear una historia dura, oscura, donde los bajos fondos de la sociedad se cruzan con la mafia rusa, un mundo de prostitución, drogas, dinero y ambición hacen de esta novela la un thriller negro con toques psicológicos profundos y giros inesperados.

Una trama que al principio parece muy bien definida y que va haciendo zigzag hasta desembocar en una sorpresa, así es La reina de diamantes.

La novela se presenta en cuatro capítulos, cada uno de ellos escrito por un autor diferente, empezamos con "El Robo" escrito por Lluís Llort, autor que recordaréis de novelas como "Herències col·laterals", un capítulo que además de presentar la situación centra la acción en dos personajes que no dejan de ser títeres al servicio de alguien más poderoso.

La trama comienza con el robo en un chalet de un mafioso ruso y las consecuencias que este hecho provocará en cadena.

En la segunda parte "Añorar al señor Lobo" escrita por Sebastià Bennasar, autor que encontraréis en la recopilación de "Les veus del crim", descubrimos el mundo de la mafia rusa, de las personas que viven en este chalet y como estos han ido haciéndose con una gran parte del pastel de los bajos fondos de la Costa Brava.

En la tercera parte "El dueño del Titanic" escrita por Marc Moreno, autor que reconoceréis en "Els silencis dels pactes", descubrimos lo que ha desencadenado el robo, una manera de retroceder en el tiempo y mostrar cómo las ansias de dinero y el deseo de poder pueden enturbiar la mente y hacer creer lo que se quiere y no lo que es real.

Finalmente, llegamos al desenlace en "La reina de diamantes" de la mano de Salvador Macip, autor de "Hipnofòbia" entre otros títulos, descubrimos que nada era lo que parecía y que las personas que se esconden tras la máscara de la ingenuidad y la debilidad son las más duras y capaces de cometer los crímenes más crueles.  

La genialidad de esta novela recae en el hecho de que ninguno de los autores pierde su propia voz ni su propia manera de escribir, los cuatro confluyen en la trama y la llevan adelante hasta crear una historia bastante rocambolesca pero que engancha al lector.
  
La reina de diamantes es la carta que necesitan estos cuatro reyes para crear la escala perfecta de color.

Esta novela me ha recordado las matrioscas, aquellas muñecas rusas que esconden una dentro de una de otra a cuál más bonita y sorprendente.

Estas cuatro voces negras dan profundidad, solidez y carácter a unos personajes que trastornan al lector y lo llevan a límites insospechados.


dilluns, 21 de gener del 2019

La intermitència

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui tornem a tenir novetats sobre el mestre de les lletres sicilianes Andrea Camilleri.

Aquest cop no ens presenta cap obra amb el seu fill literari Salvo Montalbano sinó que tal i com fa de tant en tant es proba a ell mateix davant el full en blanc amb personatges totalment nous.

Tal i com va fer a “Un dissabte amb els amics” ens demostra la seva prosa més enllà de la saga que l’ha fet conegut mundialment i mereixedor de múltiples critiques positives.

Amb La intermitència ens presenta una novel·la on els diners, l’amor i les traïcions en són els ingredients principals.

Ens situem a la empresa Manuelli en un moment de transició que ho pot canviar tot i on hi coneixerem al president d’avançada edat i al seu fill col·locat per “influència” però sense cap mena d’experiència ni massa esme.

Aquest parell s’hauran de cuidar dels que volen en cercles a sobre del seu edifici en forma del cap de personal i d’en Mauro De Blasi, el director general.

Aquets darrers tenen malicia, habilitats per convèncer, cinisme i molta crueltat.

L’empresa pot marxar del mapa o créixer molt si adquireixen la Birolli aprofitant-se de la situació conflictiva econòmicament parlant que travessen els seus propietaris.

Sembla que la única riquesa que realment cotitza a l’alça dins la empresa és una jove decidida i sensual que els pot desmuntar a tots.

Qui s’enriquirà? Quin paper jugarà cadascun? I la noia, pot decantar la balança?

Aquest misteri financer dóna incomptables girs i impressiona per la seva dimensió. 

Escenaris realistes, personatges duts als extrems i seduïts per les més baixes atraccions els porten a fer allò que mai haurien pensat.

El Mauro de sobte notarà com ell es va quedant literalment en “pausa” de tant en tant i la seva salut es veurà afectada. El frenarà això d’aconseguir els seus propòsits?

Desgraneu l’obra que ens ofereix Edicions 62 i descobriu la intriga que s’amaga en aquest llibre.

Gràcies a la tasca de traducció d’en Pau Vidal podeu completar l’amplia bibliografia d’aquest gran escriptor.

Per si us ha faltat el comissari Montalbano no podem deixar de recomanar-vos títols com “Una veu a la nit”, “ Una escletxa de llum”, “El somriure de l’Angèlica” i “El joc dels miralls”. 

Totes les seves obres enganxen i tenen un to particular amb matisos sempre nous.

diumenge, 20 de gener del 2019

4 3 2 1

Avui parlarem d’un gran autor i d’una complexa historia. Paul Auster ens presenta la novel·la 4 3 2 1, una historia on, com diu el títol, només pot quedar un dempeus.

No sé si heu notat que la vida juga amb nosaltres, moltes de les nostres decisions ens porten cap un camí o cap un altre, al tria en certa forma destriem i aquesta reflexió sense misticisme ni religió és la que l’autor plasma en la seva novel·la amb un personatge i com les circumstàncies o el destí l’haguessin porta a ser d’una manera o una d’altre.

El nostre protagonista és en Archie Ferguson, nascut l’any 1947 a Nova Jersey, un fet que no canviarà, els quatre camins que ens mostra l’autor parteixen de la mateixa persona, els mateixos pares, el mateix ADN però amb petits canvis com pèrdues de persones estimades, que una noia li doni carbasses o no, o que tingui una condició sexual diferent.

En aquest aspecte coneixerem la versió d’un fill trencat de dolor, una versió milionària però transformat en algú distant i perdut en si mateix, una versió que treballa de periodista o una versió homosexual que viu a Paris una temporada i un d’altre fracassa en la seva educació, totes aquestes possibilitats es conjuraran per presentar-nos tres possibles personatges possibles i ficticis i una versió real.

Totes aquestes anades i vingudes del destí vindran emmarcades al llarg dels anys 50 i 70 remarcant els conflictes com la llibertat i la necessitat dels drets civils i el racisme, una lacra persistent en tot el món, però amb arrels profundes als Estats Units.

M’agradaria molt citar una idea que el propi autor va compartir quan va dir que en cada home n’hi ha diversos dins seu i que anem saltant d’un al altre i ni ens adonem. Alguns diran que és madurar, d’altres que és adaptar-se a les circumstàncies de la vida, però quan hi pensem fredament, és cert que el nostre tarannà no sempre es regeix per les mateixes premisses.

Aquesta historia té aspectes autobiogràfics de l’autor que comparteix amb el nostre personatge, ell es calça les seves sabates i es remunta a la seva pròpia infantessa quan un llamp va matar a un amic seu, uns segons després o si el llamp hagués caigut uns centímetres enrere hauria sigut ell qui patis el desenllaç.

Una novel·la que ens presenta labutxaca i que amaga el destí del nostre protagonista.

Amb una prosa sarcàstica, directa amb segones lectures i intencions, l’autor us captivarà i us costarà decidir quin dels quatre personatges preferiu, donat que tot i només comptar amb un real, tots ho són sobre el paper.

Ara sou vosaltres qui decidireu si voleu seguir el camí que l’autor ha començat llegint la novel·la o si preferiu apartar-la del vostre camí. Jo us recomano que la llegiu ja que m’ha sorprès com juga el destí amb la vida de l’Archie i convida a reflexionar en com el destí o les nostres tries han modificat la nostra vida fins ara i com podem intentar marcar-ne el nostre futur.


dissabte, 19 de gener del 2019

Tras la estela de un sueño

Lucía de Vicente, ha sido la merecida ganadora del VIII Premio Vergara - El rincón de la novela romántica – con la novela Tras la estela de un sueño, una novela que juega con muchos matices y que nos llevará a conocer historias muy duras pero que afortunadamente consiguen su final feliz, o al menos ofrece la oportunidad de redención y superación a sus protagonistas.

Si os soy sincera aún no he digerido del todo la novela ya que toca muchas teclas y por desgracia muchas podrían ser demasiado reales y crueles, así que os daré algunas pinceladas.

Muchas vidas confluyen en esta historia y cada una de ellas tiene un sueño por cumplir. Nuestra protagonista es Cristina, una ingeniera informática que está creando la página web de la Fundación Ángeles Olvidados junto a su director, un hombre que la saca de sus casillas, que la trata con frialdad y que le pone pegas a todo.

En una de sus reuniones él, Rafa, la deja con la boca abierta y con la cita anulada en sus narices, al pedirle explicaciones descubre a Niki, un niño protegido por la Fundación que está muy enfermo en el hospital y ante la negativa de Rafa de llevarla con él, decide tomar sus propias decisiones.

Así es como la vida unirá a Cris con Niki, un niño que le robará el corazón desde el primer momento y a quien gracias a su corazón de oro salvará de una maldita enfermedad llamada leucemia que no respeta ni a los niños. Así como se nos introduce una relación de cariño y afecto, descubrimos el motivo por el cual Cristina toma sus decisiones y la verdadera historia de Niki.

Poco tardará Cristina en pedir la custodia del niño y la posible adopción con la ayuda de su familia, a la que vais a adorar y reír con su manera peculiar de hablar, pero lo que no espera es que tras sincerarse con Rafa este se vuelva su aliado más fiero.

Rafa es un abogado con una hija pequeña, Paula, un amor de cría que lo único que quiere es una mama. Rafa desconfía de Cristina al principio pero después deberá descubrir realmente que es lo que siente por su pitagórina. 

Así, de una manera casi providencial se transforman en una familia disfuncional cada uno con un niño y a su vez intentando descubrir un nosotros posible entre ellos.

La trama se complica y endurece cuando al investigar el juez que lleva la custodia del niño descubren un grupo de hombres importantes con  gusto por los menores y que parecen más una secta de pedófilos.

Álex, el mejor amigo de Rafa, lo investigará por varios motivos y uno de ellos es que esta trama se remonta a cuando él estaba en un centro de acogida y veía lo que sucedía pero necesita pruebas.

Tres adultos y dos niños que intentan superar sus propios miedos y cicatrices para poder hacer justicia y tener un futuro lleno de amor y risas.

Seguro que he hablado demasiado pero con una prosa fluida la autora me ha seducido, ha logrado enamorarme de sus personajes y a su vez tener ganas de acabar con alguno. Ha combinado a la perfección el amor con el sexo, mostrando la importancia de lo uno con lo otro, las relaciones familiares, las diferencias entre ellas y la inocencia y miedo que puede atenazar el corazón de un niño a ser abandonado.

He llorado y he reído, pero sobretodo he sentido.

Os dejo sus primeras páginas que nos cede B de bolsillo. No la dejéis escapar, vale su peso en oro.


divendres, 18 de gener del 2019

Els llits dels altres

Avui toca posar-nos més seriosos que de costum davant d’una novel·la que tot i ser la primera d’Anna Punsoda ha merescut el Premi Roc Boronat de 2018.

Els llits dels altres és una historia molt crua, directa, dolorosa, una confessió a cau d’orella d’una protagonista que ens parla en primera persona i que repassarà amb nosaltres des de la seva infantesa fins al dia d’avui, una dona de trenta anys marcada per tots aquells que l’han rodejat i que l’havien d’estimar.

La narració comença amb una casualitat, la nostra protagonista, la Claustre qui després de visitar a la seva mare a Lleida torna cap a Barcelona i para en una estació de servei, allà, rere la barra és retrobarà amb una coneguda que també porta el seu propi pes del passat a les espatlles.

Abans de continuar m’agradaria parlar del nom en si de la protagonista, al llegir-lo per primera vegada em va venir al cap un claustre d’església i un cop llegida la novel·la crec que l’autor va jugar amb aquest fet metafòric.

La nostra protagonista viu enclaustrada en si mateixa, la vida l’ha marcat amb un pare alcohòlic, una mare repressiva, problemes alimentaris i algun intent d’auto lesió o suïcidi frustrat, sense oblidar un abús sexual. Una jove que va patir realment una crisi d’identitat i que prova de trobar-se a si mateixa.

La Claustre és una supervivent, viu el dia a dia encara que sigui posant pedaços a la seva vida i en aquest relat coneixerem una necessitat que té per la redempció, per trobar un perdó que creu necessitar per haver sobreviscut encara que hagi sigut en els llits d’altres persones.

He de reconèixer que l’autora ho ha donat tot, una historia que hagués pogut caure en el mal gust, en recrear detalls escabrosos o afegir tocs picants innecessaris, s’ha centrat a construir un personatge sòlid, capa rere capa trobem una persona encallada en una infància perduda i en un futur incert, però alhora capaç d’enfrontar-se a la vida amb humor negre i molta ironia.

Partirem des dels seus orígens fins a la seva vida adulta, en capítols curts i amb salts recurrents entre el seu passat i el seu present on la seva veu com un cant de sirena atraparà al lector.

Estem davant d’una dona que sembla haver obert la caixa de Pandora, molts mals endèmics de la nostra societat l’han colpejat, sacsejat i tot i així continua endavant. 

Amsterdam ens presenta una novel·la curta però molt profunda, d’aquelles que et fan pensar en els demés, en la nostra pròpia vida i en la dels menys afortunats i com aquests els podem tenir a prop i no saber-ho mai.

M’ha agradat molt la portada, una carretera de nit i les llums dels semàfors totes enceses, el vermell del seu passat més dolorós, l’ambarí del seu present on vol redimir-se i el verd d’un futur ple d’esperança.