La piràmide de fang

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui ens retrobem amb el gran Andrea Camilleri i la seva darrera novel·la titulada La piràmide de fang i protagonitzada novament pel comissari Montalbano, el seu fill literari.

Cada novel·la és una nova aventura que no us podeu perdre i en aquest cas és un nou misteri que només ell i el seu protagonista poden desentramar.

A Vigata, la ciutat que només ell pot descriure plou, plou, plou i plou. És un esdeveniment estrany doncs a la zona més aviat abunden els dies de sol per assaborir un bon vi a la platja o degustar uns cannolis a una terrassa de la plaça.

Tanta pluja ha fet que es descobreix el cos d’un home que només duu els calçotets i el que sembla una samarreta vella. Una mica apartat del cos apareix una bicicleta tota enfangada.

De què fugia mig despullat sota la pluja i en bicicleta?

Aquests són els interrogants que martiritzen al comissari que sempre vol eludir les seves obligacions però alhora no pot suportar la intriga ni deixar escapar als dolents.

Tot apunta a una infidelitat però la seva ment es desplegarà al màxim per tal de no deixar-se cap detall ni cap pista per seguir en un cas que cada cop genera més interrogants.

Amb la bona feina de traducció d’en Pau Vidal i l’aposta d’Edicions 62 per aquest gran novel·lista podem gaudir d’una nova obra per completar la seva extensíssima i creixent bibliografia.

Sense cap mena de dubte és un clar successor dels grans novel·listes del gènere detectivesc i del món de la investigació, és més, Andrea Camilleri ja és un nom reconegut i que val la pena llegir-lo.

Per aquells que li agafeu afició, podeu trobar títols com  El somriure de l’Angélica, El joc de pistes, Joc de miralls, Un dissabte amb els amics, La forma de l'aigua, El lladre de pastissets, El gos de terracota, La veu del violí, L'excursió a Tíndari, L'olor de la nit, Un gir decisiu, La paciència de l'aranya, La lluna de paper, Foguerada d'agost, Les ales de l'esfinx, La pista de sorra, El camp del terrissaire, L'edat del dubte, Una escletxa de llum, No em toquis i La dansa de la gavina.

Voleu saber què s’amaga sota el fang?

Només llegint-lo arribareu a la veritat!

Embolics animals i Cabells esbojarrats

Avui no sé si us presento un llibre o una joguina, el que queda ben clar és que Cossetània Edicions aposta per despertar les ments inquietes dels menuts i aposta per activitats lúdiques i educatives alhora, un tàndem no tan senzill com sembla de trobar, però que en mans de Joana Casals, il·lustradora i dissenyadora gràfica, és tot un goig de presentar.

Dos volums en cartoné que faran les delícies de tots i on els petits de la casa poden crear les seves obres d’art amb les plantilles i els cordills de colors.

Amb aquests treballaran la motricitat fina, la creativitat i gaudiran d’un joc que m’ha recordat quan era petita i m’ensenyaven a cordar sabates, com canvien els temps!!!

A Embolics animals, el petits podran personalitzar amb els cordills de colors les làmines del tigre, la zebra, l’eriçó, la tortuga, l’ós polar, el tucà, l’elefant i el centpeus, totes elles perforades però sense instruccions, així cadascú podrà crear el seu pròpia animal, ja sigui degut a l’ordre dels forats o al joc de colors, blau, groc, verd o vermell, que vulguin fer servir.

Un exemplar que facilita el separar les làmines per si després es volen penjar a la paret o regalar als pares i avis.

Un advertiment, no dubteu que si els menuts porten bambes amb cordills se’ls treguin per seguir jugant. Estic segura que els quedaran curtes aquestes vuit il·lustracions, però no patiu, ara us presentarem una segona proposta.

 

A Cabells esbojarrats jugarem a fer pentinats de lo més curiosos i divertits, pentinarem una cabellera blava, una barba blanca, una noia pèl-roja i una de rossa, un noi amb un ocell al cap, una melena morena, un hipster amb barba i melena verda i una presumida moreneta.

Pot ser aquest volum serà més demanat per les nenes a les que els agrada pentinar les seves nines, en aquest cas us recomano, ja que ho he comprovat, que podeu afegir a més dels cordills que venen amb el volum, cintes de colors a joc amb les que elles porten, així poden triar la nena que més s’assembla a elles segons el color de cabell i descobrir pentinats que es farien.

Com sempre, les apostes de Cossetània es transformen en grans regals que donen molt de si, ja podeu avisar als Reis que no s’oblidin pas d’afegir-los entre els seus regals.

Res millor que aprendre jugant.

Seràs un dels nostres

Llibres del Delicte amb la seva tinta negra ens presenta una novel·la que no deixa indiferent, Ariadna Herrero ens convida a llegir Seràs un dels nostres, una obra que s’amaga rere una portada on veiem una titella però no la cara de qui a mou.

Estem acostumats a que cada títol que afegim a la col·lecció sigui del tot diferent i en aquest cas es compleix a la perfecció. Estem a punt d‘endinsar-nos en el món fosc i desconegut de les sectes.

Els nostres protagonistes són en Guillem i la Marília, ell és positiu i ella està envoltada de foscor i tristesa interior, i encara que en Guillem fa tot el que pot ella imperceptiblement s’allunya d’ell.

Un dia la Marília arriba a casa i li explica a en Guillem que ha conegut a un naturites i que després d’assistir a un curset gratuït d’autoajuda vol unir-se a ells per posar-se en contacte amb la Deessa Mare, però que tornarà.

L’amor d’en Guillem és tan profund que la deixa volar, durant un temps s’envien cartes, però aquestes acaben per no arribar, és en aquest moment en que en Guillem posarà fil a l’agulla i s’infiltrarà com a nou creient per trobar la seva estimada.

A partir d’aquest moment veurem totes les perspectives d’aquest grup, des del Guru egocèntric, a les seves víctimes, a les quals amb falses promeses han anul·lat la voluntat. 

Aquestes víctimes hi ha anat per voluntat pròpia, són persones febles d’esperit, amb mancances afectives, necessitat d’acceptació i baixa autoestima entre moltes d’altres accepcions.

La realitat que ens mostra l’autora amb un ritme dinàmic és com fins i tot el més escèptic pot acabar desconfiant de tot i de tothom, com pot arribar a ser fàcil manipular una personalitat feble i la vilesa que cal per fer-ho.

El nostre protagonista es veurà temptat, en perill i a punt d’embogir per rescatar la seva parella.

Tots ens creiem invulnerables a que els altres ens mengin “el coco” però la realitat és que sense arribar a aquests extrems hi ha persones amb poca voluntat que es deixen dominar pels altres, ja sigui per opinions o en fets.

Els lectors de sèrie negra acostumem a ser seguidors de series de televisió o pel·lícules del mateix estil, i he de reconèixer que la prosa de l’autora és excepcional, directa, intenta arribar a la arrel del conflicte i transmetreu amb paraules al lector que acaba amb la pell de gallina pel cúmul de circumstancies que ens presenta.

Una novel·la per a lectors joves i adults, amb una llum de neó que brilla sobre les nostres ments avisant dels perills d’aquestes associacions i que arriba amb facilitat a crear una empatia amb en Guillem.

No la deixeu escapar o us en penedireu.

Entrevista a Geir Gulliksen

Geir Gulliksen (nascut el 31 d'octubre de 1963) és poeta, novel·lista, dramaturg, escriptor, assagista i editor infantil.

Va fer el seu debut literari el 1986 amb la novel·la "Mørkets munn". Entre les seves primeres col·leccions de poesia es troben "Steder: på torget" des de 1990, i "monografi" des de 1995.

Les persones han de ser bones o dolentes? Tot en blanc o negre? Hi ha zones grises?

A "Història d'un matrimoni" podem valorar profundament els éssers humans i comunicar-nos amb els nostres sentiments. Les relacions amb dificultats i confiança donen a aquest llibre una perspectiva introspectiva.

Les Hores fa que el nostre acostament a l'escriptor i a la persona sigui possible.
Deixeu-vos introduir!

Quan es va adonar que el món de les lletres l’estava esperant? Encara no m'he adonat que m'està esperant res! Però vaig començar a escriure des de molt jove, i s'ha convertit en una forma de viure, de pensar i una manera d'allunyar-me de mi mateix.

Què és essencial quan es tracta d'escriure per a vostè? El llenguatge ha d'absorbir les emocions, de la mateixa manera que el teixit absorbeix l'aigua, que és essencial per a mi.

Què li agradaria saber fer millor? M'agradaria ser millor en l'escalada de muntanya. Vaig començar fa uns anys, llavors de sobte vaig parar, no sé per què. Espero començar a pujar de nou.

Com li agrada relaxar-se? Una relaxació per a mi és quan tots els meus fills estan a casa i estic fent el sopar.

Podria dir-nos una persona històrica o actual a qui admiri? Admiro l'escriptora canadenca Alice Munro. Per la seva valentia i la seva resistència literària.

Un llibre que l’ha inspirat és ... Un llibre que he inspirat? No vull pensar-hi. Però si vol dir un llibre que m'ha inspirat, jo diria Alice Munro, una amiga de la meva joventut. 

Quina seria la seva frase per penjar-se a la paret? Never stop. 

Aquesta novel·la ha tingut un èxit aclaparador en termes de ressenyes i vendes. Va ser aquest èxit una sorpresa per a vostè? Sí. L'èxit per un escrit sempre es sent sorpresa; tant per l’escrit que tracta de buscar el que falla, el que es desmarca; els febles i els disturbis i els fracassos són els que tracta l'escriptura, almenys per a mi.

Considerat un dels escriptors estrangers més respectats en la literatura actual. Podria dir-nos, en la seva opinió personal, quins afegiu a aquesta categoria? Em temo que no és possible que respongui com a escriptor respectat, l'única manera que puc respondre és des de les ombres on es produeix l'escriptura. I des d'allà veig escriptors com Maggie Nelson i Rachel Cusk i com a objectes brillants que fan enveja i respecte.

Imaginis que pot sopar amb un geni literari. A qui asseuríeu davant vostre? Sóc massa tímid per a aquest tipus de sopars. Si hagués de fer-ho, preferiria Marguerite Duras. M'agradaria no parlar amb ella, simplement seure una estona a la mateixa taula. De vegades, és possible comprendre més de l’escriptura d’un escriptor determinats quan s’estudia la seva forma de caminar o moure's. M'agradaria veure la Marguerite Duras quan no sàpigues que la observen.

Com va sorgir la idea d'una novel·la centrada en una parella tan peculiar? Volia escriure sobre l'amor. L'amor és molt peculiar. Tota parella és també molt peculiar, quan els estudies el temps suficient. 

Què hauria pensat d’en Jon quan va aparèixer? Vaig escriure sobre ell perquè volia conèixer-lo. Però no m'havia casat amb ell.

Creu que els pols oposats s'atreuen? Atracció! No es preocupa pels contraris ni per la semblança, l'atracció s'alimenta de qualsevol cosa per mantenir-se en vida. L'amor, d'altra banda, prefereix a les persones que poden mirar-se l'un a l'altre.

El preocupa envellir sol? Sí. Espero que la meva dona estigui aquí amb mi, i que jo estaré per a ella.

Què opina sobre les persones que s’aprofiten dels que són més febles? El problema és que és molt difícil no aprofitar-se d'algú més feble. Suposo que s'ha de concentrar moltíssim en no fer-ho. Però en general, la majoria de nosaltres hem de concentrar-nos més.

Sense revelar el final, ens pots dir si creus que en Jon i la Jiminy han rebut una lliçó clara per part de tota la societat? O l’han donat ells? El problema amb l'amor en ruïnes és que tot el que aprenguis d'ell, no ho pots utilitzar la propera vegada.

A partir del seu llibre, han realitzat una obra de teatre ... Com va ser el resultat? Intens, molt emocional. Em vaig asseure com quan era petit, observant, esperava un final feliç.

Finalment, ens agradaria que respongués a la nostra pregunta de la casa. Quina és la pregunta que mai no li han preguntar? Pot respondre-la?

Per què tens tant por, sempre? Perquè és l'única manera que puc estar prou despert per veure què està passant. 

Gràcies pel seu temps i atenció. Ens encanta la seva novel·la. Desitjant molt d'èxit,
Salutacions,

La Petita Llibreria