La vídua

Anem a la llibreria que anem veiem a primer cop d’ull la novel·la La vídua i nosaltres que som una estona curiosos no hem pogut evitar caure als seus encants.

En aquesta novel·la debut de la autora anglesa Fiona Barton trobem l'essència de l’ésser humà i el que és capaç de fer per amor.

Com si fos un tamboret de tres potes aquesta novel·la s’estructura des de tres punts de vista que sustenten un mateix cas a investigar.

Un home i un gran secret que s’ha endut a la tomba. Què hi podem fer ara?

La primera pota d’aquesta investigació és en Bob Sparkes, un policia obsessionat en un rocambolesc cas d’homicidi que fa que tot apunti a un home tan vulgar i corrent con en Glen Taylor.

La segona pota d’aquest gran interrogant és la part més mediàtica protagonitzada per la Kate Waters, periodista del Daily Post que es debat entre els seus principis i aconseguir posar llum i desvetllar el que seria una exclusiva que faria que la seva carrera es catapultes fins al més alt.

La tercera pota és la vídua d’aquest bon home al que tots acusen d’un crim horrible.

Aquí és on mirarem cara a cara a la veritat, a l’amor, la confiança i el sentit del matrimoni.

El seu marit era l’assassí? Què sabia? I ella... què sap? Té dubtes? L’encobrirà o no hi ha res a amagar?

Òbviament no us desvetllarem res d’aquesta novel·la que ens ha tingut més d’una nit en blanc, el millor és que la desgraneu poc a poc vosaltres mateixos fent de detectius i alhora veient com sentiments i la veritat i la mentida es donen la mà de manera constant.

Ningú es refia de ningú i qui hauria de parlar ja no te veu. Què podem fer en aquests casos?

De la mà de labutxaca i la seva aposta per aquest èxit internacional ens qüestionarem moltes coses sobre la condició humana alhora que ens enganxarà en una trama policial en que cada protagonista vol una cosa diferent a un preu diferent.

Òbviament, la vídua té la última paraula! 

Voleu saber quina és?

Doncs no teniu més remei que acompanyar-nos en aquesta gran aventura.

La Sagrada Familia. El paraíso terrenal de Gaudí.

Si sois unos apasionados de la arquitectura tenéis que adentraros en la maravillosa obra La Sagrada Familia. El paraíso terrenal de Gaudí. 

Seáis habitantes de Barcelona, de España o de cualquier rincón del mundo os encantará dado que es la “biografía” a modo de tratado arquitectónico de tan insigne construcción e icono de la cultura internacional.

Es poco cuestionable que uno de los arquitectos más importantes, innovadores y realmente con sello propio de estos últimos siglos es el inigualable Antoni Gaudí.

Enamorado de la naturaleza, de la luz, de la sinuosidad y con un gran sentimiento religioso deseó dejar en la Tierra una muestra de su gran fe y de la grandeza de ésta.

Entre arquitectos se entienden y esta obra escrita por Gijs van Hensbergen es de las más completas y precisas sobre esta basílica y monumento ya que además de tratarla de manera holística nos muestra el contexto histórico y social de cada época, desde que se ideó hasta que empezaron a manifestarse sus primeros admiradores y sus esquivables detractores.

Pensando en el modelo urbanístico de hace muchos años igual sí que sería justificable dudar de tanta genialidad e imaginación pero con tesón y valentía dejó a más de uno con la boca abierta y a otros se la cerró de golpe.

Entrar en el templo es una experiencia mágica pero después de leer esta obra aún lo es más, nos cuenta miles de cosas con un vocabulario muy accesible y un gran poder didáctico para aumentar nuestra experiencia sensorial al visitarla.

Desde los vitrales, a las múltiples representaciones de las fachadas e incluso el valor decorativo que otorga a elementos funcionales tales como bigas, techos y cerrados le dan un significado completo y unitario que enamora.

Nada es azaroso, todo es colosal. 

Si tanta gente pasa cada año por su pasillo central, sube a observar las técnicas usadas para crear espacios tan innovadores o simplemente para disfrutar de su belleza no es de extrañar que muchos sean los que se interesen por llegar a sus más recónditos detalles y misterios.

Si algo tenia Antoni Gaudí era el uso de los símbolos en todo aquello que creaba y esta obra tiene muchísimas muestras.

¿Los queréis conocer? ¿Queréis saber cómo se fue desarrollando este icono del “skyline” de la capital catalana?

Id a la librería y gracias a Debolsillo disfrutareis de los encantos de un genio, de sus pensamientos, de su emoción unida a los conocimientos y el desarrollo de su obra.

¿Cómo sería si la hubiera podido acabar? ¿Qué hubiera sentido al verla finalizada? ¿Qué pensaría si viese lo mucho que la valoramos hoy en día?

Eso ya no lo sabremos pero es otro gran homenaje de este autor y arquitecto hacia uno de los maestros de maestros.

Si os ha gustado también os invitamos a descubrir su otro libro sobre Antoni Gaudí, no lo dudéis, es una auténtica maravilla.

La nit màgica de Sant Joan

Em trobo entre mans amb La nit màgica de Sant Joan, un conte protagonitzat pel Patufet on explica a la canalla les tradicions catalanes.

Potser, la majoria dels nens d’ara prefereixen videojocs i d’altres entreteniments que no pas els contes però personalment i com a mestra crec que Cossetània ha dut a terme una grandíssima idea, entretinguda alhora que una eina didàctica en temps de crisis de la paraula.

La paraula i les tradicions estan en crisi, cotitzen a la baixa, els adults no tenim massa temps ni per preocupar-nos per nosaltres i no en n’adonem que els hàbits dels infants estan canviant i possiblement cap a malament.

En aquest conte escrit en rodolins per Roger Roig i il·lustrat amb molt detall per Hugo Prades ens expliquen com en Patufet s'acomiada de la mestra el darrer dia d’escola i es llença a l’aventura de la preparació de la revetlla de Sant Joan: les fogueres es preparen amb molta cura i amb l’ajuda dels amics, la coca s’ha de menjar amb família compartint una xerrada i fent temps pels petards que s’han de contemplar amb joia, tot i que també està permès espantar-se pel soroll que fan, i no ens podem engandulir perquè ens espera el ball de festa major.

M’ha encantat que en temps en que sembla que algunes tradicions estiguin en vies d’extinció, un personatge tan català i icònic com és el Patufet sigui el transmissor de dades, tradicions i festes del costumari català tant extens i ric.

Crec que s’ha de ser molt valent per escriure per un públic infantil ja que són molt crítics i selectius, però amb aquest volum no patiu que l’èxit està assegurat.

Molt recomanable per compartir-lo durant aquests dies i que els menuts de casa sàpiguen que celebren la nit del 23 i no només tirar petards per fer xerinola.

Això si, és una edició molt àgil, fàcil i intuïtiva pel fet que els dibuixos aporten moltes dades que no cal llegir i la lletra lligada permet que nens de 5 anys ja el comencin a llegir… però, posats a recuperar tradicions que maco seria reservar deu minutets del dia per poder llegir-lo amb un adult i anar incorporant records de revetlles passades i de les que vindran.

També podeu aprofitar i si us ha agradat cercar a l’editorial altres tradicions que també repassen i rescaten de les mans de l’oblit o la distorsió temporal.

Un darrer consell, aquest any en que hi ha tants i tants problemes econòmics i socials, feu com en Patufet, vestiu-vos amb el vostre millor somriure i feu que la nit sigui màgica, no calen quilos de coca ni milers de petards per ajuntar-se una nit amb els essers estimats i donar la benvinguda a l’estiu.

Bona revetlla de Sant Joan!

La Babi i jo

Per Àngela Sànchez Vicente

Avui en Federico Moccia ens fa un regal a tots els seguidors de les seves novel·les i en especial a tots aquells que hem seguit novel·la rere novel·la el fenomen A tres metres sobre el cel amb “A tres metres sobre el cel”, “Tinc ganes de tu” i “Tres vegades tu”.

A La Babi i jo, Un relat inèdit, serem testimonis de l’amor d’aquests dos joves que ens han encisat però d’una manera diferent. 

Aquest relat curt és com un capítol que podem inserta tranquil·lament dins la primera entrega d’aquest fenomen i descobrir com és la relació de la Babi i l’Step d’una manera més directa i més tendra allunyada dels personatges secundaris i corals que sempre els acompanyen.

L’espera ha estat llarga i les “fanfics” han proliferat per les xarxes doncs les noies Moccia hem estat somiant per una dècada amb el desenllaç d’una grandíssima historia d’amor. Ara que ha acabat tenim ganes de descobrir aquests relats curts que de ben segur esperem que no sigui l’únic.

És reviure part de la historia d’amor entre la noia rica i el noi humil que cada cop que s’apropen s’obliden de qui són i creen un amor incomparable.

Molt emotiva, escrita des del record i amb l’ombra de l’amor de joventut s’apropa més als sentiments de cadascun d’ells per conèixer-los encara més.

¿Què fa que la cuirassa del noi dolent caigui desarmat? ¿Què fa que la pija senti una força que abans no tenia?

La resposta és el seu amor.

Voleu anar a una de les primeres cites?

De la mà de Columna podeu veure que passava entre la Babi i l’Step ens els dies assolellats.

Vinga va! El fenomen Moccia no s’atura i cada dia són més els seus lectors incondicionals! No us el perdeu!