diumenge, 28 de febrer del 2016

Assassinat en directe

Tinc entre mans una nova novel·la de la gran Mary Higgins Clark i només puc pensar en capbussar-m’hi sense cap mirament, gairebé ni em cal llegir la contraportada doncs el seu nom ja és una garantia que als lectors com jo, amants de la novel·la negra i del thriller, ens agradarà.

Aquest cop m’ha sorprès, i mira que costa, amb Assassinat en directe, una novel·la en que un nano presencia l’assassinat del seu pare i mai podrà oblidar l’escena ni a l’assassí que mirant-lo fixament amb uns ulls blaus esgarrifosos li deia que la seva mare seria la següent i després aniria ell.

El nano anirà creixent però mai perdrà de vista l’amenaça, en somnis el veu, el desperta amb una suor freda, si tanca els ulls l’imagina fins al punt en que la seva vida esdevé un veritable infern.

La seva mare tampoc oblida el que sap però va tirant endavant fins que com a productora li entra la oferta d’un xou televisiu que es basa en crims no resolts. 

Els diners i la necessitat de tirar endavant la vida del petit Tommy la porten a acceptar i amb això a investigar sobre el crim que tractaran en primer lloc: l’assassinat de la Betsy Powell, una dona que varen asfixiar l’endemà de la graduació de la seva filla.

Tot la farà sospitar i la paranoia viurà dins d’ella però... Tindrà motius de pes? Trobarà connexions i esbrinarà qui va assassinar al seu marit i ha atemorit al seu fill durant anys?

Un terreny molt pantanós però que ens farà les delícies, és com una novel·la negra dins d’una altra. Una nina russa tenebrosa en tota regla que ens atraparà plana a plana fins esbrinar la veritat d’ambdós crims.

Sé que penseu si les morts tenen relació i com ho anirem trobant però només sucumbint a l’aventura a la que ens convida labutxaca podreu desgranar els casos i jugar a detectius.

Això si, el que avisa no traiciona i us aviso que si no la heu llegit mai és una de les seves millors novel·les i us farà anar a buscar algun dels seus anteriors títols, des del meu humil punt de vista m’agradaria recomanar-vos també d’ Edicions 62 i labutxaca el títol “Por de la veritat”, una novel·la que encara recordo.

Per poder paladejar un bon thriller de caire elegant, nostàlgic, amb clarobscurs i amb tot allò que ens fa vibrar de les novel·les detectivesques ens hem d’endinsar al foc de la Mary Higgins Clark.

Quan parlem d’ella ens referim a una de les grans dames que no només és un best seller sinó que és una amant de les lletres i de les històries que brollen de la seva ment amb una rapidesa i agilitat meravelloses.

La seva legió de lectors en són testimoni doncs no és gens estrany que cada any puguem tenir entre mans tres grans històries sorgides de la seva ploma inesgotable. 



dissabte, 27 de febrer del 2016

L'home del parc

Per Raúl Gotor

 

L’home del parc, novel·la que ens porta l’editorial CreateSpace Independet Publishing Platform amb la seva col·lecció De perdidos, al lío i es presenta com un thriller atípic que ens porta a un viatge trepidant ple d’espies i trames empresarials amb un fons meravellós: la nostra Barcelona.

Daniel Torrents és un dels protagonistes d’aquesta història. Un home amb massa secrets i capacitats ocultes que es veurà immers en una trama mafiosa per ajudar a Meritxell Egger, coneguda com Blue. 

Blue és una noia orfe de pare, el qual li ha deixat la major part de les accions d’uns laboratoris suïssos on treballava.
La vida d’aquest parell es posarà en perill quan s’assabentin que les intencions del soci suís, Heinz, van més enllà d’unes negociacions en taula rodona. Ajudats per la mateixa espia contractada per Heinz, l’Emma, es veuran immersos en una trama empresarial, plena de secrets, fugues, virus perillosos i diners.

L’autor d’aquest relat tan àgil i divertit és David Torres (publicat amb el seu pseudònim David Castells) estudiant d’arquitectura a la universitat però treballador informàtic en una empresa alemanya a l’actualitat i autor de dues obres més:  “El hombre de la corbata flamante” y “El hombre de la playa”.

David escriu aquesta història amb tota la frescor del mon. Una narrativa lleugera, ràpida i d’un humor molt punyent que ens aporta una lectura agradable durant les seves 276 pàgines. Ens trobem davant d’un thriller, amb víctimes, perseguits perseguidors i pintxos de tota la vida però amb la peculiaritat que no tothom sap el que fa en cada moment. Un estil narratiu festiu que arriba al seu clímax a un tren que ens recorda al “camarote de los hermanos Marx” i ens fa riure i sorprendre’ns de la mateixa manera. 

El final ens sorprendrà gratament i estem davant d’una trilogia que promet portar als seus protagonistes a més aventures en un futur. Finalment es revelaran tots els secrets però la trama ens aportarà més emoció i humor al final del trajecte fent indispensable una nova part on Daniel, Emma i Blue creixin com a personatges.

Recomanat per tots aquells que gaudeixen de l’absurd, de l’acció i de les lectures lleugeres que et deixen un molt bon regust a la boca. Una lectura feta per gaudir sense massa floritura que ens deixa amb el misteri latent fins a la última pàgina.

Qui és en Daniel? Perquè sap tant? I ara, que fa parlant tants idiomes? Un personatge que et captivarà i farà que arrasis amb les pàgines per tal de saber qui és en realitat l’home del Parc.


divendres, 26 de febrer del 2016

Abans que el teu record torni cendra



Per Àngela Sánchez Vicente


Ai! Els amors que no poden ser! 

Si us agrada aquesta temàtica esteu d’enhorabona doncs a Abans que el teu record torni cendra en viureu un protagonista amb uns personatges corals que també seran presoners de passions prohibides.

El nostre nou amic es diu Damià, un jove que es veu obligat a anar a combatre a la Guerra de les Filipines abandonant tot el seu món, quan torni ja no serà el mateix i s’ordenarà capellà.

Aquest entorn que crea la autora és perfecte per tal de narrar-nos la Mallorca de la república i de la Guerra Civil amb tots els danys que van desembocar. El dol, la pèrdua, la por i el record tenyiran de gris un temps convulsiu en que el dubte i l’odi li varen guanyar la batalla a l’amor en molts del casos.

Personatges reals i d’altres creats especialment per la novel·la es donen les mans en aquesta novel·la creant una trama que enganxa i ens fa reflexionar sobre la historia i sobre la condició humana.

L’autora novell Maria Escalas ens dóna una lliçó magistral d’amor a les lletres amb una obra que no ens deixarà pas indiferents i ens mostrarà amb proximitat i amb una gran empatia com hi ha gent que ho arrisca tot i d’altres que prefereixen ofegar els seus sentiments per no patir.

Hi ha personatges que acompanyen en Damià que tenen pecats inconfessables, vides malmeses per les addicions, monges de moralitat dubtosa i un poble en general que es debat i es mou al ritme dels canvis polítics, bèl·lics i socials.

Ha estat realment una sorpresa molt grata tenir aquesta novel·la entre les mans i endinsar-se en el poble. 

Hi ha tantes descripcions i fragments de diàlegs en mallorquí que ens fan entrar al relat en un tres i no res. És extremadament fàcil convertir-te en un habitant més i còmplice d’aquests personatges tan particulars i torturats per la vida.

Gràcies a Amsterdam podem anar a una primera cita amb l’autora i estem segurs que l’obra que vindrà també serà un gran èxit. 

Quan un porta les lletres a la sang, es documenta sobre un període històric i crea uns personatges tan interesants el resultat es una trama que es desenvolupa al ritme que el lector necessita i s’emmotlla a la sensibilitat del qui ho llegeix.

M’agrada molt com posa llum i noms propis a persones i situacions que normalment queden opacats pel temor del context social. Ho fa amb grandesa i amb una professionalitat esfereïdora.

Us el recomano de tot cor.


dijous, 25 de febrer del 2016

Tu último beso



¿Puede tu primer beso ser Tu último beso? ¿Puede un “siempre” convertirse en un “nunca”? ¿Puede un secreto guardado más de treinta años destruir los cimientos de la realidad? ¿Es cierto que del amor al odio solo hay un paso?

Muchas son las posibles respuestas a estas preguntas, pero solo las encontrareis viajando al pueblo de Ostara, un rincón recóndito, escondido entre las montañas, donde todos sus habitantes se conocen y sus creencias varían según les conviene, del mismo modo se santiguan en la Iglesia que le piden favores a la Madre Tierra.

J. De La Rosa nos invita a una historia que esconde otra en su interior, aunque la historia principal se mantiene en la actualidad, a través de un diario descubriremos la vida de alguien hace treinta años, como una joven cambio el rumbo de su vida y de algunos de aquellos a los que quiere en el proceso.

Estas páginas del diario se insertan a medida que la historia principal avanza segura aunque el terreno es brusco y escarpado.

Sin olvidarnos del blog que escribe nuestra protagonista donde los hombres quedan reflejados al caer de un burro y son tachados de Robafuegos, unas páginas al propio estilo de diario, pero actual, fresco y que arranca sonrisas a mansalva.

La historia se centrará en Camila, una joven que ayuda a su madre en el hotel del pueblo y Daniel, un periodista que visita el lugar con la excusa de presenciar el Festival. Dos personajes antagonistas a más no poder pero que se verán obligados a entenderse y en el proceso la obligación pasará a ser del agrado de los dos.

Daniel, esconde sus verdaderas intenciones, yo no os las desvelaré, pero a veces el pasado es mejor dejarlo donde esta y otras es mejor que surja a la luz quitando un gran peso de los hombros de aquellos que lo acarrean.

Cuando dos corazones han decidido cerrarse al amor lo más probable es que este encuentre una pequeña brecha y se cuele en su interior.

Me ha encantado como un escritor se pone en la piel de una joven y desgrana sus sentimientos y muestra la visión que puede tener sobre los hombres, es un punto muy sólido de la novela, sin olvidarnos de los maravillosos paisajes de Ostara, sus vecinos cordiales y más de una bruja que seguramente tiene sus motivos.

Titania nos presenta una historia de amor, pero no solo romántico, sino de amor a los demás, a la familia y a aquellos que son próximos a las almas de los protagonistas.

Ágil, dinámica, divertida, emotiva, capaz de hacerte reír y llorar, una historia completa que deja la piel de gallina y que muestra una gran generosidad al final. Y para demostrar que no miento, aquí os dejo sus primeras páginas.

P.D Ya que esto es un blog, me gustaría robarle el final a las entradas de Camila en el suyo: “¡Duerme, pero diviértete entre las sabanas!




dimecres, 24 de febrer del 2016

Revival



Por Raúl Gotor

Plaza y Janés siempre nos depara grandes sorpresas. Éste sello editorial dentro en su sección internacional nos deleita con publicaciones de autores de gran renombre como John le Carré, Ken Follet, George R.R. Martin o Isabel Allende.

Esta vez le toca el turno al nuevo relato de Stephen King: Revival. Un libro que nos habla tal y como nos tiene acostumbrados su autor, de la fina y delgada línea que separa la vida de la muerte. 

La novela nos narra la historia de Jamie Morton, un niño de 6 años que se encuentra jugando en el jardín de su casa en 1962 cuando de repente conoce a Charles Jacobs, el nuevo pastor del pueblo, un hombre felizmente casado y con un hijo al cual una desgracia cambiará su vida al cien por cien tres años después.

Años después, Jamie se ha convertido en un desecho humano víctima de la vorágine musical y las drogas de los ochenta. En un encuentro fortuito, Jacobs, le ayudará a huir de todos sus problemas gracias a métodos no muy ortodoxos. 

El que fuera reverendo Jacobs se ha convertido en un feriante cuya vida se encuentra marcada por los fanatismos religiosos y eléctricos. Una vida compleja y compartida por dos personas que irán desencontrándose hasta un delirante clímax.

La novela personalmente me ha parecido bastante aceptable. Es cierto que Stephen King vuelve al género de terror entendido como aquello verdaderamente espantoso. Últimamente estábamos desacostumbrados a su verdadero leitmotiv: el horror en su estado más puro. Demasiadas últimas obras de género policíaco y suspense indefinido habían marcado un cambio en su trayectoria. 

En esta nueva novela se nos presentan elementos comunes que pueden desentrañar verdadero pavor para muchas personas como el fanatismo religioso, la propia electricidad o el miedo a la soledad junto a otros elementos que desde antaño han sido comprendidos por la sociedad como temibles en sí mismos: la muerte, los monstruos, el infierno y la locura en sí.

El hilo argumental es aquel al que nos tiene acostumbrados Stephen King. Personajes atormentados por un hecho puntual vivido a lo largo de su vida que mantienen relaciones dependientes, obscenas y delirantes a causa de un hecho que marca sus vidas.

Un final atroz en su forma y desalentador en su contenido que nos puede llegar a hacer pensar en dónde se encuentra el paso que va más allá de la cordura y acaba en locura. 

Dedicado a todos aquellos fans de Stephen King que echen de menos su verdadera prosa. 

Si sois fáciles de impactar, éste relato está lleno de elementos horribles y sobrenaturales para haceros temblar bajo la manta de una fría noche de invierno.