Ratafies. Mini Receptari

Per Maria Valle Viña

En la tercera entrega dels mini receptaris Cossetània Edicions ens presenta Ratafies. 

Aquest receptari, que trobarem a un preu molt econòmic, ens apropa als orígens, la història i l’elaboració de la ratafia i altres licors, a partir d’una documentació exhaustiva referent tant als Països Catalans com arreu. És, a més, un excel·lent manual per conèixer les herbes, les espècies i les fruites útils per fer licors, així com per a altres usos culinaris. 

El mini receptari Ratafies ens ensenya a fer licors a casa —ratafies, licors d’herbes, d’espècies i de fruites— per convertir-nos en veritables experts. Les receptes hi són explicades pas a pas, amb tots els ingredients. Pertanyen al repertori popular d’arreu de les terres de parla catalana i de tot el món, amb la qual cosa farem també un viatge fascinant al gust de cada territori. 

El seu autor, Jaume Fàbrega es professor de gastronomia a la Universitat Autònoma de Barcelona, historiador i crític d’art, és considerat el primer escriptor gastronòmic dels Països Catalans, tant pel volum de la seva obra (uns quaranta llibres publicats) com pel rigor del seu enfocament. Ha publicat llibres d’art, turisme, antropologia i assaig, però, sobretot, de gastronomia —centrats en la cuina tradicional i els productes— amb un enfocament innovador, que uneix recerca antropològica, treball de camp i una perspectiva segons la qual la cuina és un aspecte significatiu de la cultura. 

Amb Cossetània Edicions ha publicat Pa amb tomàquet, El llibre de la ratafia, El gust d’un poble, La cuina del país dels càtars, Dalícies. A taula amb Salvador Dalí i Les postres i els pastissos de l’àvia. 

Abans d’acabar, us deixo amb la recepta de la “Ratafia de l’Alt Urgell”: 

Ingredients: 1l d’aiguardent, 8 cullerades de sucre, 1 grapat de cireres (unes 25), 15 grams de cafè, ¼ de nou moscada. 

Elaboració: Escolliu unes cireres ben senceres i fermes, sense cap macadura. Traieu-ne la cua, esbandiu-les i deixeu-les eixugar. Poseu-les en una ampolla de boca ampla, tireu-hi l’aiguardent, el sucre i la resta d’ingredients i deixeu-ho a la serena durant 9 dies, remenant cada dia. 

Ja la tenim llesta per tastar! 

Por de la veritat

La reina del suspens descobreix el secret que amenaça a dues germanes.

Per poder paladejar un bon thriller de caire elegant, nostàlgic, amb clarobscurs i amb tot allò que ens fa vibrar de les novel·les detectivesques ens hem d’endinsar al foc de Por de la veritat, la darrera novel·la que signa Mary Higgins Clark.

Quan parlem de la Mary Higgins Clark ens referim a una de les grans dames que no només és un best seller sinó que és una amant de les lletres i de les històries que brollen de la seva ment amb una rapidesa i agilitat meravelloses.

La seva legió de lectors en són testimoni doncs no és gens estrany que cada any puguem tenir entre mans tres grans històries sorgides de la seva ploma inesgotable. 

Podríem caure en el parany de pensar que cada cop és una mica més del mateix però és tot el contrari. Ella ha creat un món propi, un segell únic que la fa genuïna i les histories tenen escenaris, personatges i trames molt diferents unides per l’únic nexe de la garantia de qualitat.

En aquesta novel·la en particular coneixerem a dues germanes molt oposades: La Kate i la Hannah. Són el dia i la nit i les seves ments funcionen a un ritme i en una direcció molt diferent.

La mare de les nenes va morir quan eren petites i potser varen créixer de cop cadascuna buscant una estratègia diferent però la vida les torna a posar en una situació que remourà les seves ferides i el seu passat. Com respondran? S’aproparan o s’allunyaran per sempre? 

Al taller de mobles del seu avi és víctima d’un incendi en una nit vermella i negra que els canviarà el passat i el destí. Les grises cendres amaguen un secret que vol ser desvetllat a crits. Com el troben? El passat és present que vol esdevenir viu? Hi ha alguna connexió en el seu mar de tragèdies? Serà el punt i final dels enigmes o només un tret de sortida?

Aquesta novel·la us respondrà totes les preguntes alhora que manté la tensió a través de tota la investigació... per algun motiu li diuen la Reina del suspens.

Els interrogants, les sorpreses i els girs que amaga fan de la lectura una activitat altament addictiva i plaent. 

Gràcies a l’aposta d’Edicions 62 i labutxaca podem assaborir aquest darrer volum alhora que recuperar els seus grans títols com: ”Enlloc com a casa”, “Bessones vestides de blau”, “En sona aquesta cançó”, “On t’amagues”, “Records d’una altre vida”, “L’ombra del teu somriure”, “Caminaré sola” i “Els anys perduts”.

Las bona literatura no té data de caducitat i us assegurem que si aneu a l’encontre amb l’autora us en fareu incondicionals. 

Com ja veieu en teniu una gran selecció per començar. Us hi animeu? Vinga!

I vosaltres... teniu por a la veritat?

Qui viurà? Qui morirà?

Besòs Mar

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui, i que no serveixi de precedent, penso recomanar amb totes les meves forces una novel·la negra, si, heu llegit bé, una negra!

Sota el títol de Besòs mar trobem una joia del gènere que fuig dels clixés dels best sellers que tant s’han posat de moda o de les sagues d’autors de renom on el protagonista sempre és el mateix i amb una personalitat massa estereotipada.

Ens situem al any 2003 poc abans de la construcció i inauguració del Fòrum de les cultures, una època en que la zona marítima va ser focus d’un pla urbanístic per intentar millorar la visió estrangera del nostre territori.

Comencem amb dos punts forts, la situem a Barcelona i en una època social i econòmica verídica per lo que entrar a la trama i als escenaris esdevé una feina realment fàcil.

Com a tota novel·la negra hi ha un mort, en aquest cas es tracta d’en Jesús Crespo que apareix crucificat a una platja del Poble Nou. 

El pobre investigador Arsenio Crespo se les veurà magres per resoldre el cas i fins i tot veurà com el nom i el cognom de la víctima no és casual i té moltes connexions amb ell. 

De la ploma d’en Lluís Bosch farem un viatge pel passat de l’Arsenio buscant pistes a la seva pròpia historia que el puguin vincular. Poc a poc veiem que com més s’apropa a la veritat més s’allunya d’ell mateix i les identitats es confonen i es barallen com un joc de miralls on la foscor sempre acaba guanyant a la veritat.

Qui és la víctima? Qui el va matar? Què els uneix?

Per ser sincera no us respondre aquestes preguntes doncs espero que el llegiu i us deixeu embriagar per la trama tan interessant que ens proposen. No és gens d’estranyar que li concedissin el 2n Premi Memorial Agustí Vehí.

Un bon context, un gran protagonista amb una psique molt desenvolupada i que evoluciona amb cada plana i un crim executat d’una manera molt simbòlica i poc convencional.

Sembla que Alrevés ha trobat els ingredients adequats per servir-nos un còctel perfecte amb les dosis necessàries d’intriga, de psicologia, de por, d’investigació.

Molt sorprenent, original i amb la capacitat de traspassar del negre sobre blanc, sembla que puguem sentir la olor de salnitre, l’olor de la ciutat, la suor freda i angoixant de l’Arsenio... aquesta obra no té precedents!

Podria escriure moltes més coses i totes serien positives però crec que el millor que podeu fer és anar a buscar un exemplar de la novel·la i capbussar-vos-hi sense por.

Pídeme lo que quieras y yo te lo daré

Queridas Guerreras ha llegado el momento que tanto queríamos y a la vez tanto temíamos, llega el desenlace de la apasionada historia de amor y lujuria entre Eric Zimmerman, nuestro Iceman, y Judith Flores, nuestra morenita.

Tras “Pídeme lo que quieras”, “Pídeme lo que quieras, ahora y siempre”, “Pídeme lo que quieras o déjame” y “Sorpréndeme” llega Pídeme lo que quieras y yo te lo daré, un broche de oro para una saga que ha demostrado que a literatura picante se puede conjugar con el género rosa, el negro e incluso con la normalidad y rutina de la vida día a día de unos personajes que ya son nuestros y hemos robado de las manos de su autora Megan Maxwell gracias a Esencia Editorial.

Nos hemos reencontrado con nuestros amigos y sus familias, los años han pasado y el amor que se profesan nuestros protagonistas parece incombustible, más bien diría que se inflama día a día, Flyn el pequeño al que adoramos casi de inmediato ha crecido y ahora es un adolescente con las hormonas revolucionadas que se propone a toda costa dinamitar su hogar. Los pequeños son una monada y hacen latir el corazón de ternura de todos. Pero la situación llegará a un punto muy inestable.

Mel y Björn, junto a la princesa Sami siguen una preciosa historia de amor, y por ese amor Mel deberá luchar con uñas y dientes contra aquellos que consideran poco apropiado su amor. Como les gusta a la gente meterse donde no los llaman.

Para no desvelar la trama poco voy a poder decir, salvo que terceras personas muy mal intencionadas pondrán en jaque a Judith hasta tal extremo que deberá decir si tira la toalla y se marcha lejos de Eric o si logrará sopesar los buenos recuerdos y perdonar lo imperdonable.

Me encanta el carácter de Judith, es una mujer dulce, paciente, apasionada, con carácter, pero cuando decide sacar su carácter y poner los puntos sobres las íes es para levantarse y aplaudirla, ¡si señora!

En esta entrega he reído, he llorado, me he enfadado e incluso sublevado, y eso solo se consigue con una narrativa capaz de absorber al lector, de hacerle entrar en la novela y sentir empatía por los personajes. No se trata solo de una novela erótica como única definición, es romántica y muestra las dificultades de una pareja joven con tres hijos y como la adolescencia puede marcar e incluso desestabilizar a un buen crio.

Es una historia donde el peso de la familia, los hermanos, cuñados, suegros marca una constante en la personalidad de los personajes y ayuda a comprenderos. A la vez que la verdadera amistad tanto entre los hombres como entre las mujeres muestra una familia elegida, aquellos que son importantes por ser quienes son sin importar los lazos de sangre.

Todos tenemos una historia y el peso del pasado marca nuestro presente y futuro, pero a veces el pasado vuelve de repente para imponerse y ese peligro es el que nos muestra la autora, el pasado debe quedarse donde está, para bien o para mal, si nos lamentamos no avanzaremos, si lo olvidamos lo repetiremos.

Una novela con un final que me ha encantado, un recuerdo de las novelas anteriores, de cómo todo empezó y hasta donde han llegado los personajes contra viento y tempestades.

Megan Maxwell sigue siendo brillante sea cual sea el género literario al que se proponga hincarle el diente, una autora todoterreno capaz de hacer subir la temperatura y congelar el infierno.

Os dejo los primeros capítulos para que juzguéis vosotros mismos.

Idus de julio

SB e&Books nos presenta la primera novela de Felipe Ortín, un joven tinerfeño afincado en Barcelona donde estudió Ingeniería de Telecomunicaciones. 

Según su descripción, Felipe Ortín ha sido portero de fútbol con lumbago, bailarín de Bollywood sin gracia, alpinista en el Everest evacuado en helicóptero, cooperante barbudo en Guatemala y Bolivia, marido por sorpresa, cocinero quemado y, actualmente, escritor de Idus de julio.

Idus de julio es una novela que nace fruto de la sana intención de divertir, entretener e incluso hacer reír a cualquier persona que la lea, y en este último punto doy fe de ello.

Con una narrativa fresca, un vocabulario actual, una voz en primera persona y un protagonista parecido a Harry Potter pero con menos magia y mala suerte, el autor convence y conquista desde la primera página, enseguida el lector empatiza con él y con sus circunstancias.

Parece que nuestro amigo ha nacido con mala estrella, tras cuatro meses trabajando en el extranjero regresa a casa sin aviso y se encuentra a una persona saltando la valla de su casa desnudo.

A partir de ese momento, siente que los cuernos le empiezan a crecer, pruebas no tiene pero las busca insistentemente. En su lista de sospechosos están sus amigos Carles, quien asiste a clases de tango con su mujer, Raúl con quien va al gimnasio y Romén que le da masajes ya que es fisioterapeuta.

¿Por qué? ¿Con quién? ¿Desde cuándo? ¿Cómo han llegado a esa situación?

Por si esto no le agobiara lo suficiente, en el trabajo el trepa de turno desea hacerle la cama y quedarse con su puesto.

La resolución de todos sus problemas será descubierta el 15 de julio, o lo mismo dicho Idus de julio según el calendario romano, día fatídico desde la época de Julio César.

Una novela fresca, donde un pobre hombre es ninguneado por casi todos los protagonistas, quien siente la traición en el aire, los cuernos en la frente y el cuchillo en la espalda. Todo un ingeniero óptico de una empresa de satélites que no ve más allá de sus narices.

¿Tendrá razón al sospechar de sus amigos? ¿Quién será el traidor? ¿Continuará en la empresa?

Un aspecto a destacar es como el autor de un giro radical al final de la novela demostrando aquello que dicen que no hay mal que por bien no venga.

Una apuesta que se lee de una sentada, un protagonista cafre y una situación real que arranca sonrisas y con un final del todo inesperado. 

Poco más que brillante puedo decir a este descubrimiento.