28 dies

28 dies per viure una vida.

28 dies per conèixer l’amor.

28 dies per convertir-se en una llegenda.

28 dies poden canviar una vida?

28 dies poden canviar el món.

Avui ens retrobem amb un vell amic, en David Safier torna amb una novel·la colpidora, intimista i un xic allunyada a aquelles meravelloses novel·les que podem catalogar com humorístiques i tremendament reflexives com “Maleït Karma”, “Una família feliç” i “Mu!” entre d’altres.

Realment ens va costar pensar en una novel·la d’aquest autor allunyada de la rialla i enfocada a un període històric alemany on la foscor i la por eren les primeres imatges que ens venien a la ment.

28 dies és realment una sorpresa que ens bufeteja sobre una realitat incòmode que dia rere dia tots els humans intentem oblidar. No podem deixar caure en l’oblit tot allò que va succeir als camps de concentració, ni als trens de la mort, ni la fam, la por i les amenaces i molt menys encara les víctimes.

De la mà de la Mira veurem com la reflexió entre la vida i la mort, la veritat i el dubte, l’amenaça i l’assetjament tenen un espai de reflexió.

Aquesta joveneta de tan sols setze anys es veu amb el coratge de seguir resistint amb un grup de joves dels guetos intentant salvant la seva vida. Saben que moriran si es rendeixen i si es revolten potser també però hi ha un bri d’esperança que els pot mantenir vius si estan junts i units en tot moment i en les decisions que van prenent al llarg del seu periple.

L’amistat, l’amor i la confiança dels humans està retratada amb un detall que espanta, amb un detall que tan sols aquest brillant autor pot aconseguir.

De la mà d’Empúries coneixerem com la Mira es convertirà en llegenda en tan sols 28 dies.

Creieu que serà perquè se’n ha sortit o perquè ha fracassat? 

Ho haureu de llegir, és una novel·la que tot i tractar sobre un tema obscur i real del qual tots els humans hauríem d’estar avergonyits es presenta d’una manera diferent i amable centrada en la nena.

Amb una veracitat i una ambientació tan realista que es pot tocar, sentir, olorar i veure, de ben segur esdevindrà un dels llibres que recomanareu durant aquest hivern.

Aneu a conèixer a la Mira i la seva llegenda abans de que s’esgotin de les llibreries!

La teca

Per Maria Valle Viña

La teca és una obra cabdal en la literatura gastronòmica catalana, llibre de cuina que forma part d’aquests que tot cuiner o estudiant de cuina ha de tenir al prestatge i que, fins al dia d’avui ha estat el llibre de cuina escrit en català més venut. Aparegué l’any 1924 i, des d’aleshores, se n’han fet vint edicions. 

El seu autor, Ignasi Domènech, en la primera pàgina deixava ben clar l’objectiu del llibre: “Conté la manera d’organitzar tota classe d’àpats senzills o d’etiqueta, de calcular berenars, sopars, escudelles, cuinats, rostits, salses llegums, aviram, plats freds, canelons, arrossos, ous fregits, carns, peixos, dolços, merengues, refrescos, còctels, gelats, melmelades, amanides, escalivades, i diverses maneres de fer els púdings i pastes, i molts consells de pràctica i utilitat per comportar-se elegantment a taula, etc.” 

Aquesta nova edició portada per Cossetània Edicions n’actualitza el format i, en alguns aspectes, el llenguatge, però no pas el seu esperit inicial, conservant el vocabulari i el bon gust, fent que el receptari sigui tan proper com cuinar amb l’avia, amb la mare o amb la tieta, un receptari fet a mida dels més grans i dels més joves, amb receptes de sempre i de la terra.

L’edició compren un pròleg de Pep Nogué i després trobem el receptari dividit en tres parts: la primera en la que trobem consells generals i primers plats, la segona en la que podem veure plats principals i una tercera on ens presenten les postres. 

Tot un receptari complet i senzill per retornar a la cuina de tota la vida amb un vocabulari a l’abast de tots, tant pels que sou uns cuinetes com per aquells que voleu entrar poc a poc al món de la cuina. 

Un llibre de cuina que en paraules del mateix autor Ignasi Domenech: “no es només un altre llibre de cuina... es un llibre que està escrit per qui ha passat la vida dedicat a perfeccionar l’art culinari, tant personalment en acreditades cuines, com a través de la ploma”. 

Ignasi Domènech 1914 

L’autor com us he avançat abans és Ignasi Domènech (Manresa, 1874 - Barcelona, 1956) inicià el seu contacte amb el món de la restauració a la Fonda del Centre, a la capital del Bages, i més endavant treballà en fondes i hotels de Monistrol, Puigcerdà, Madrid, Burgos, París i, a Londres, a l’Hotel Savoy (a les ordres del gran mestre Auguste Escoffier). 

L’any 1899 publicà el seu primer llibre: "La gastronomia", i el 1906 fundà la revista El Gorro Blanco. Les seves obres més conegudes són els receptaris "Àpats" i, sobretot el llibre que avui us presentem La teca. 

Des de la seva mort, l’any 1956, han passat 49 anys, i el nom d’Ignasi Domènech i el nom de La teca són en boca de tothom que li agrada la cuina, perquè coneixent i estimant el nostre passat, podem treballar i estimar el nostre futur.

Perdona però vull casar-me amb tu

Per Àngela Sánchez Vicente

Ja coneixem a la Nikki i a l’Alex a través de la novel·la “Perdona si et dic amor” en la que el seu amor tot just despertava quan la ploma romàntica, fresca i actual de l’aclamadíssim Federico Moccia ens mostrava un amor que travessa el cor de la jove Nikki i del no tan jove Alex modificant-los per sempre més.

A la segona part titulada Perdona però vull casar-me amb tu les coses esdevenen molt més series i deixa de ser un idil·li juvenil per tal de convertir-se en un pla de futur i en una relació que es consolida dia rere dia, acció rere acció i paraula rere paraula.

Gràcies a labutxaca i a Columna podem trobar totes les novel·les d’aquest autor italià en un format més econòmic i adequat al públic juvenil al que va adreçat.

Legions de fans, grups a facebook, frases a dojo i imitacions de certs patrons dels llibres són duts a terme pels seguidors de les paraules i les histories de l’autor que ha captivat a adolescents i no tan adolescents.

Només quan una historia té la capacitat de sacsejar-te i fer-te creure en un amor sense fre ni limitacions succeeix el fenomen fan.

Realment els protagonistes tenen una força i un atractiu que esdevé magnètic i enganxa als lectors des de la primera plana fins la darrera en un huracà de sensacions.

El que sap la Nikki per donar el pas és que la mà ferma i sincera del seu xicot no la deixarà anar mai i ell es convenç que tot i el seu fracàs amb l’anell i la seva ex novia que el va deixar totalment desnonat no li passarà amb la jove i intrèpida Nikki i tot l’entorn que l’omple de la joventut que l’embolcalla mostrant-li un nou punt de vista vital.

Ella l’ha fet creure en l’amor de veritat i tot i les pors de l’Alex per no malmetre la innocència de la jove s’adona que li dóna mil voltes rere una cara d’àngel que no pot ser més bella.

¿Acabarem amb casori? Com ho viuran les holes? I els amic d’ell? 

De ben segur se les empescaran per tenir allò que volen i com volen. Només cal somiar amb tota la teva força i ganes allò que desitges i de ben segur s’acomplirà.

Jo he apostat pel somni d’aquest parell i no me’n penedeixo... i vosaltres? El deixareu escapar? 

Aneu vestint-vos de gala que anem de casori!

Perdona si et dic amor

Per Àngela Sánchez Vicente

 

Si avui parlem de Perdona si et dic amor tenim dues maneres de pensar : el llibre i la pel·lícula. Nosaltres no farem comparacions doncs aquestes són odioses però us recomanem que si heu gaudit com nosaltres de la pel·lícula (ja sigui la versió ambientada a Itàlia o la més actual localitzada a Barcelona) és molt interessant ficar el nas a la novel·la homònima doncs trobareu tots aquells girs que us deixaran volar la imaginació i copsar el sentit holístic de l’apassionant historia.

La ploma romàntica, fresca, actual i mil etcèteres més de Federico Moccia ens mostra un amor que travessa el cor de la jove Nikki i del no tan jove Alex modificant-los per sempre més.

Lliurem-nos de convencionalismes socials com la diferencia d’edat a l’amor i rendim-nos a aquesta bella historia d’amor.

En aquesta novel·la que rescata labutxaca i que prèviament havia publicat Proa, veiem com una adolescent picarona i un publicista que frega la quarantena esdevenen la parella ideal a partir d’un petit accident de trànsit sense cap importància. El que realment va xocar van ser els seus cors creant una bombolla d’amor impressionant i colpidora que travessa les planes d’una manera dolça i profundament vitalista.

Ella li regala anhels de joventut i despreocupació en uns moments en que ell té problemes laborals i ell li regala tota la serenor i maduresa que pot en els moments en que més ho necessita.

El seu entorn serà alhora conflictiu i divertit però ho acabaran assimilant doncs les seves rialles acaben enamorant a tot l’entorn.

Una atmosfera genial i jove amb uns paisatges diferents a la pel·lícula i que en Moccia dibuixa amb gran talent fent que novel·la rere novel·la milers de seguidors esperin les seves obres com aigua de maig.

Jo de vosaltres no deixaria escapar aquest èxit de critica i públic... jo no oposaria resistència i em posaria el casc de la moto per anar el més aviat possible a buscar una de les novel·les més romàntiques (sense caure en carrincloneries ni clixés), emocionants, captivadores y emotives del moment.

Pel·lícula i llibre són incomparables... jutgeu vosaltres mateixos!

No cal que feu esperar a la novel·la 21 dies, 8 hores, 16 minuts i 24 segons per retrobar-la!