Quan un autor et
captiva i t’atrapa mai no és tard per recuperar aquella novel·la que en el seu moment
se’t va escapar, això he fet amb La
metgessa de Barcelona, la segona novel·la de David Martí i que podreu trobar publicada a Edicions 62 i a labutxaca.
Si heu llegit amb
anterioritat “Les bruixes d’Arnes” podreu considerar aquesta novel·la com la
continuació, ja que la seva protagonista creix entre les planes de “Les bruixes
d’Arnes” però floreix en aquest segona novel·la.
Tenint en compte
que la intenció de l’autor no era crear una segona part, aquesta es pot llegir
de manera individual, ja que consta de tots els elements essencials per no
necessitar el recolzament de cap altre història, encara que, personalment, us
recomano la lectura de totes dues.
Les nostres
protagonistes són la Lluna i la seva estima filla Eulalia, nom curiós que
coincideix amb la copatrona de la ciutat que es desperta entre les seves planes
com la tercera protagonista en discòrdia, una protagonista muda que ens guiarà
pels seus racons, pels seus carrers i sobretot ens mostrarà els seus secrets.
Dues dones que
patiran la pèrdua del seu estimat espòs i pare a mans d’uns mercenaris que
busquen desesperadament el “Llibre de les essències” un llibre on es recull el
saber de la màgia i de la natura i que si caigués en males mans podria fer molt
de mal.
Mentre intenten
refer-se arriba una de les pitjors plagues a la ciutat, la pesta entra
enfurismada acabant amb tots aquells amb qui topa i això les deixa en dos
fronts oberts, la protecció del llibre i la necessitat d’ajudar als seus veïns.
Sempre s’ha sentit
a dir allò de “... si les parets parlessin”, doncs bé, les pedres de la ciutat
amaguen molts secrets que s’aniran desvetllant i crearan a la novel·la una aura
de misteri i de màgia, un camí que s’anirà obrint sota els passos de la Lluna i
l’Eulalia i les guiaran per protegir el seu llegat de coneixement.
En David Martí és
tot un artista en crear uns personatges protagonistes femenins forts i
lluitadors que equilibra a la perfecció amb cors bondadosos i actes purs.
En aquesta novel·la
descobrim molts detalls de la nostra ciutat i fins i tot ens portarà sota
l’abric de la muntanya màgica de Montserrat.
No us vull donar
gaires detalls més, però us puc dir que la seva prosa enganxa i és addictiva,
la seva història atrapa de tal manera que quan te’n vols adonar ja vas per més
de la meitat de la novel·la i tens ganes de continuar per saber com acabarà i
alhora comences a tenir ganes d’alentir el pas i allargar el camí el màxim
possible.
La metgessa de
Barcelona us receptaria la novel·la com a bàlsam per l’ànima, com a enfortidor
de coratge i alè de superació, tot un remei molt complert sense gens de
química.
No perdeu la
oportunitat de descobrir el que la màgia de les seves planes amaga.
