diumenge, 21 de desembre del 2014

Mañana Todavía



Mañana Todavía es una novela distópica en sí misma. Lo primero que me viene a la cabeza es saber exactamente la definición del término distopía o mejor dicho (no-utopía), una distopía describe sociedades que surgen debido a los momentos determinados del presente pero que su futuro es negativo y poco deseable. Es una manera satírica e irónica de crear una opinión social.



En esta edición a cargo de Ricard Ruiz Garzón el lector queda atrapado desde el prólogo, una reflexión que parece superficial pero que leída de manera pausada es una crítica distópica en toda regla a la sociedad actual y a sus problemas sociales y económicos.


Mañana Todavía recoge doce distopías de autores actuales, más o menos conocidos como Juan Miguel Aguilera, Elia Barceló, Emilio Bueso, Laura gallego, Rodolfo Martínez, José María Merino, Rosa Montero, Juan Jacinto Muñoz Rengel, Javier Negrete, Félix J.Palma, Marc Pastor y Susana Vallejo.


Cada uno en su estilo y con su punto de vista particular crean una obra coral que da la libertad al lector de empezar por la historia que prefiera y así desgranar cada una de ellas a su antojo y libre albedrío.


Aquellas obras que se iniciaron de la mano de George Orwell como “1984” o “Un mundo feliz” de Aldous Huxley fueron marcadas por la sociedad del momento y como en el prólogo nos invita a reflexionar Ricard Ruiz, ¿no os parece muy extraño la moda zombi, vampírica y de sociedad evocada al fatalismo como “Los juegos del hambre”?


Bien podríamos pensar que es simple casualidad, una moda pasajera adolescente, un entretenimiento que provoca poco que pensar y genera millones de dólares a sus mentes pensantes, pero si vamos un poco más allá, toda gran obra distópica tiene un marco social definido por una economía poco solvente, por problemas sociales o incluso períodos de guerra.


Intentaré, con mucha dificultad, tentaros a la lectura de estos doce relatos, que vienen introducidos por una breve biografía de su autor.


WeKids de Laura Gallego abre este volumen con una historia que se centra en como influiría la tecnología y el uso, por ejemplo de las redes sociales, en la vida de los humanos. Algo no muy lejano, al parecer.


Al garete de Emilio Bueso, la más floja de todas las historias, puede ser debido al gran nivel de la anterior o un mero gusto personal.


2084. Después de la revolución de Elia Barceló, una sociedad marcada por la clase social y donde los personajes anhelaran la igualdad.


Instrucciones para cambiar el mundo de Félix J. Palma es una obra original y sinsentido, te atrapa y no te suelta.


El error de Rosa Montero, breve, muy breve, demasiado breve o quizás ¿lo justo?


Limpieza de sangre de Juan Miguel Aguilera, la enfermedad mezclada con la actualidad del ébola y los problemas de la luna roja para atender a todos los que les necesitan. 


Camp century de Marc Pastor, ¿Qué nos diferencia de los animales?, ¿Cuál es la importancia en camp Century de saber leer y escribir? 


En el ático de Rodolfo Martínez, un thriller distópico en toda regla.


La inteligencia definitiva de José María Merino o la pasividad humana.


Gracia de Susana Vallejo, la familia y su importancia.


Colapso de Juan Jacinto Muñoz Rengel ¿Qué sucedería si el mundo se reiniciará? ¿Si los humanos llevaran chips incorporados?


Los centinelas del tiempo de Javier Negrete, el relato más largo y también uno de los más interesantes, donde la igualdad entre los hombres se lleva al extremo, y ya se sabe, los extremos nunca son buenos.


No dejéis que los demás os lo expliquen, Fantascy ha creado un excelente recopilatorio donde, personalmente, no encuentro doce relatos, sino trece, dado que su prólogo es una obra excepcional.


dissabte, 20 de desembre del 2014

Caga tió! Per pintar i escriure




Ara que venen les festes i els menuts de la casa esperen ansiosos els regalets nadalencs, us oferim la proposta de Caga tió! la darrera aventura per pintar d’en Patufet a càrrec de Cossetània Edicions.

Amb el propòsit d’apropar el com, el quan i el perquè de les festes de les terres catalanes, el costumari infantil d’en Patufet creix a passes gegantines tant en qualitat com en quantitat i es renova oferint-nos edicions on els menuts han de donar color a les magnífiques il·lustracions i poden repassar la lletra del conte.

Una guia que els mostra un marc molt complert a nivell gràfic que es complementa a la perfecció amb el text escrit a base de rodolins, un cop més les mans i les ments del Roger Roig i l’Hugo Prades ens mostren com el seu treball en equip s’enriqueix i es desenvolupa d’una manera meravellosa.

Els més menuts agrairan la lletra lligada en que esta explicada la tradició del caga tió, un tronc ben simpàtic que s’afartarà de menjar fins que esclati tot en un gran pet ple de dolços per aquells que l’han acollit i cuidat en el si de la família. Aquest tió, és una mica modernet doncs quan acaben els nadals torna a la muntanya a veure si troba una tiona que li faci companyia en les temperatures gelades.

Un protagonista que transmet allò més essencial de la seva imatgeria però afegeix tocs d’humor i connexions amb altres elements festius com els àpats en família, el pessebre, les nadales, les llums al carrer i els avets que omplen les cases.

Un toc de tradició en una època on els valors de proximitat i amor estan en  desús, un llibre que pot fer les delícies dels més petits en la era de la tecnologia i els videojocs més comercials. Una aposta per la cultura i l’apassionant món de les lletres i la fantasia dels infants.

Sabem que aquestes festes ens fan treballar de valent als adults per tal que tot surti de manera impecable: guarnir la casa, ajustar els horaris de treball amb els de les vacances dels xiquets, comprar i preparar menjar, preparar la roba per les trobades familiars i amb amics, posar-nos a la pell del Tió i dels Reis d’Orient, quedar bé amb la família i evitar discussions recurrents a més d’un llarg etcètera. 

Amb tanta feina sovint descartem per manca de temps el contacte humà i crec que una bona passejada i la lectura amb els pares o els avis d’aquest conte pot ser un moment ideal i per recordar d’aquestes vacances. 

Els bons moments es construeixen del no res i amb aquesta eina lúdica i didàctica, tenim una oportunitat daurada de passar una estona amb la mainada alhora que els introduïm tot allò que vol dir celebrar el Nadal. 

Aposteu per aquest increïble costumari. Vosaltres no us en penedireu i els peques el gaudiran més d’una vegada!

Només ens resta dir: Bon Nadal a tots i a totes!

divendres, 19 de desembre del 2014

Les relacions virtuoses



Per Àngela Sánchez Vicente


Avui us presentem un llibre picant que revela fins a límits insospitats la naturalesa humana. Emocions, sentiments, llums i ombres es conjuguen de manera magistral a la novel·la Les relacions virtuoses.

La novel·la arrenca amb la Mar Tell, una noia bonica que està acostumada a ser la floreta del seu cap, la nena mimada, la consentida i lògicament la seva apassionada i salvatge amant. 

Ja de per si es morbós el tema d’entendre’s amb un superior i que tots els treballadors sospitin i intentin esbrinar les trobades secretes dels amants que aprofiten la més mínima per entallar els seus cossos, però arriba una tercera en discòrdia, la nova a la feina.

Aquesta nova arriba amb ànims de progressar i aquest interès serà entès pel cap, l’Albiol i es començarà a teixir una relació que fotrà enlaire els plans de la Mar Tell... Aquesta noia bonica i més jove que ella, la ingènua Cecília que aconsegueix desmais al ritme dels seus passos serà víctima de la venjança de la Mar Tell.

Serà que més enllà dels interessos es va penjar per l’Albiol? N’està enamorada? Només és pell o hi ha sentiments entre ells? És enveja vers la joventut de la Cecília? 

Sigui com sigui i amb la motivació que anirem desgranant en aquesta novel·la trepidant, amena, àgil, moderna i fresca com voldran que la Cecília s’enamori d’un altre home, en Bellmunt, un guapot que té molt més cos que neurones però és capaç d’enamorar a tot bitxo vivent.

La Cecília passa de ser una santeta a tota una diablessa però... S’ha enamorat d’en Bellmunt? L’atracció duu a l’amor? Existeix el sexe sense amor? I l’amor sense sexe? Prefereix l’amor pur del seu promès o necessita el foc del nou pretendent? Pot el “poques neurones” canviar i esdevenir un compendi de tot el que necessita?

A la novel·la d’en Marc Romera trobareu una gran historia que us farà pensar en la nova manera d’estimar, en com cos i interior no són el mateix i com l’ésser humà està destinat a estimar.

Gelosia, timidesa, trencaments d’esquemes, ambició, traïció, desig, passió, secretisme i molta diversió ens esperen en aquesta obra oferta per La Magrana.

Haig de confessar que em vaig sentir una mica intimidada per el títol i la contraportada doncs creia que seria un llibre més d’aquest nou gènere al que he batejat con eròtic-festiu però no és així. 

No es un Christian Grey ni cap d’aquests on dones sotmeses complauen els desitjos d’homenarros sense escrúpols i amb la bragueta fàcil. Crec que és el llibre antònim a tots aquests doncs és el paper de la dona i més precisament el de la Mar Tell el que porta la veu cantant en tot.

Voleu saber com acaben aquests quatre i el promès de la Cecília? Doncs aneu a buscar el llibre i us asseguro que el llegireu en un tres i no res, és altament addictiu! 

Recordeu que qui avisa no és traicioner! És genial veure com els seus interiors vam a unes revolucions molt superiors que les dels seus cossos i acaben perduts en un mar de sentiments.

Una evolució de “Les amistats perilloses” que us atraparà amb la seva modernitat i realisme amb la nova manera de lligar rere la pantalla.

dijous, 18 de desembre del 2014

El Hobbit

Corrector de l'article: Josep Tarragó Gracía




“El hobbit” (títol original en anglès: The Hobbit, or There and Back Again), és una novel·la fantàstica escrita per parts des de finals dels anys 1920 fins a principis dels anys 1930 i, en un principi, només tenia l’objectiu de divertir als fills petits de Tolkien. Tanmateix, el manuscrit de l’obra encara sense acabar va ser prestat per l’escriptor a diverses persones i finalment va acabar en mans de l’editorial George Allen & Unwin. Així fou com  el 21 de setembre de 1937 va ser publicat al Regne Unit. 

És la primera obra que explora l’univers mitològic creat per Tolkien i que més tard s’encarregarien de definir “El Senyor dels Anells” i “El Silmarillion”. Dins d’aquesta ficció, “El hobbit” es situa l’any 2941 de la Tercera Edat, i ens explica la història del hobbit Bilbo Bolsón, que juntament amb el mag Gandalf i un grup de nans, viu una aventura a la recerca del tresor custodiat pel drac Smaug a la Muntanya Solitària.

A causa del èxit que va tenir i als bons crítiques que va rebre, els editors van demanar a Tolkien una continuació. Batejada com “El Senyor dels Anells”, el seu canvi a un to allunyat de l’infantil va provocar que “El hobbit”  va ser lleugerament modificat per encaixar la història amb "El Senyor dels Anells", però no pel seu to infantil sinó perquè el relat de com va aconseguir l'Anell en Bilbo no era molt coherent amb com es va desenvolupar desprès la seva influència

L’inici de la història


La història comença un dia quan en Bilbo Bolsón, habitant de la comarca, rep la inesperada visita del mag Gandalf i d’una companyia de tretze nans, liderada per Thorin, i formada per Balin, Glóin, Bifur, Bofur , Bombur, Dwalin, Ori, Dori, Nori, Óin, Kili i Fíli. Els nans necessitaven un membre més en el grup, un saquejador expert, per poder dur a terme el seu pla: aconseguir entrar a Erebor, derrotar el drac Smaug i recuperar el regne i el seu tresor. Gandalf els havia recomanat per a aquesta missió a Bilbo i d’aquesta forma el valent hobbit es veu embolicat en l’aventura de la seva vida.


No us donaré més que aquestes molles de pa i un breu “Bon dia” com a avenç d’aquesta història; a tots aquells que ja l’heu llegit segur que la rellegireu molt aviat i a tots aquells que no ho heu fet, segur que la pel·lícula us picarà el suficient la curiositat per saber-ne més. Molts heu llegit o vist la trilogia de “El senyor dels anells” i per això ja coneixeu en Bilbo, encara que més gran d'adat, però no d'aspecte ja que des de que va aconseguir l'Anell va deixa d'envellir en aparença, cansat de la vida i vivint en el record de la seva aventura, que en El Hobbit descobrireu, i reconeixereu en Gandalf el gris i el fer i actuar dels Nans i dels Elfs.

Personalment, us recomano a aquells que estigueu a temps de començar pel principi i continuar cronològicament. Jo no ho vaig poder fer ja que em va agafar la febre “El senyor dels anells”. Més tard, per gaudir-los plenament, vaig rellegir-los tots cronològicament. Si, a partir d’ara ja em podeu dir friki.

Personatges principals

En Bilbo Bolsón és un hobbit nascut l’any 2890 de la Tercera Edat. En Bilbo és fill de Bungo Bolsón i Belladonna Tuk. Els hobbits són baixets, tenen molt de pèl als peus, les orelles una mica punxegudes i són una mica rodonets. Un vici d’en Bilbo és fumar en pipa.

En Gandalf, és un mag que va ser enviat a la Terra Mitjana en la Tercera Edat per formar part de l’Ordre dels Istari, l’objectiu dels quals era combatre a Sauron i protegir  als habitants de la Terra Mitjana. La figura d’en Gandalf esta influïda en el Deu nòrdic Odi, en la seva encarnació com Vegtamr, un ancià de llarga barba blanca, amb un barret d’ala ampla blau i un bastó per caminar, vesteix una túnica gris i una bufanda platejada. Posseïdor d’un dels tres anells èlfics, en Narya.

En Thorin és un nan, fill de Thráin II i germà gran de Frerin i Dis, va néixer l’any 2746 de la Tercera Edat i va lluitar al costat del seu poble a la batalla de Azanulbizar, on es va guanyar el sobrenom d’ “Escut de roure” per haver combatut i haver-se defensat amb la branca d’un roure. Després de la derrota, va acompanyar al seu pare fins les Muntanyes Blaves i, quan aquest va morir en les masmorres de Dol Guldur, es va convertir en el nou rei. Com tot nan, és baix, robust, corpulent i fort, amb una barba abundant, que les dones també en tenen. És indomable, persistent i tossut, treballador, amb molta voluntat i peca d’orgullós.

Smaug és el drac més gran de la tercera Edat del Sol, de color vermellós i daurat, amb ales i força intel·ligent, que vivia a les Muntanyes Grises. En sentir notícies sobre les riqueses de Erebor es va encaminar cap al regne, va destruir Esgaroth i va expulsar als nans. Amb les gemmes del tresor es va construir una cuirassa pel pit i el ventre del seu cos, el seu únic punt dèbil.

El món de la Terra Mitjana


La curiositat recau en el fet que el propi autor va idear la Terra Mitjana com a reflex de la nostra Terra. Podríem considerar que la Comarca del Hobbits segons el seu clima seria la zona d’Anglaterra, Gondor seria la zona del Mediterrani i Mordor estaria per l’Orient Mitjà.

Però si en voleu saber més us recomano la “Guia completa de la Terra Mitjana” de Robert Foster, en ella trobareu des de Adaldrida Brandigamo fins a Zaragamba, tots els hobbits, elfs, nans, orcs, homes i d’altres residents de la Terra Mitjana descrits i situats en el temps i l’espai. Tot això i més amb referencies creuades amb “El Hobbit”, “El senyor dels anells” i “El Silmarillon”.

Llengües pròpies de la Terra Mitjana


Tot món te la seva pròpia cultura i el seu propi idioma. En Tolkien fou un gran aficionat a la construcció de noves llengües, li agradava jugar amb les lletres i amb les paraules, una aportació molt rica al món de fantasia i ficció on ens introduirà poc a poc.

Podreu conèixer el quenya i el síndarin parlat pels elfs de la Terra Mitjana,l'adunaic, la llengua de Númenor que era la que parlaven els homes de l'Oest i després, com el llatí, va evolucionar en altres llengües al barrejar-se amb les de la reste dels homes, el khuzdul parlat pels nans i molts d’altres llengües que anireu descobrint quan comenceu a caminar per la Terra Mitjana i se us presentin nous personatges, tant en “El Hobbit” com en la resta de la saga.

Per què hauríeu de llegir “El hobbit”?


Una de les millors novel·les de fantasia escrites per la ma d’un geni, en J.R.R Tolkien, s’ha de considerar “El hobbit” com el pròleg a la major aventura èpica de tots els temps. Trobareu mags, nans, hobbits, elfs, dracs i tot un món ple de colors i foscor, un món on la lluita entre la vida i la mort porta a molts pobles gairebé a l’extinció. L’estil de la novel·la és molt ric; tot i que hi han molts personatges els lectors no es perdran gracies a les descripcions acurades tant dels personatges com de l’ambient, i els diàlegs afegeixen un punt d’ironia i dinamisme.

Em costa molt ser objectiva i trobar les paraules més adequades per atreure-us cap a la Terra Mitjana. Espero que us serveixi la meva paraula quan us dic que us encantarà, no el podreu deixar, enganxa i transforma a cada lector en un nou veí de la Terra Mitjana, us sentireu identificats amb els personatges, amb la seva humanitat, el seu bon cor i els seus somnis, de la mateixa manera que agafareu poca estima, ho he dit molt finament, a aquells amb el cor fosc, amb ànsies de poder i amb mala sang.

És molt més senzill anar al cinema i veure la pel·lícula, però esteu segurs que la vostra imaginació no és millor?, un cop li heu posat cara als personatges ja no hi ha remei. Però part de la màgia de la lectura és poder crear el món des de zero.

Tot i així, i en aquest cas no li farem un lleig a la pel·lícula i menys avui que podem gaudir finalment del desenllaç.