Avui celebrem el centenari del naixement d’un gran
escriptor, en Romain Gary, el qual va utilitzar més d’un cop el pseudònim de Émile Ajar.
La seva bibliografia és molt extensa i prolifera i acull
un gran èxit de critica i de lectors arreu del món, en català només podem
gaudir de la seva reveladora obra titulada La
vida al davant, la qual va ser
traduïda per intervenció d’Angle
Editorial i ara la tornen a revisar amb l’ajut d’en Jordi Martín Lloret per
tal de commemorar tal il·lustre dia al món de les lletres.
Aquesta obra destaca pel seu realisme fotogràfic tant a
nivell contextual i d’escenaris com a les descripcions profundes i holístiques
sobre els seus protagonistes i la complexitat de l’ésser humà com a finalitat
de coneixement.
Una millora que també ajuda molt al lector a entrar a tan
particular món és la fabulosa imatge que se’ns regala a la portada doncs ens
mostra com els ulls dels infants poden veure il·lusionats alhora que atemorits
la vida que tenen al davant del seus ulls i tot allò que en un futur hauran de
viure.
A un París decadent, amb una forta flaire de tabac negre
i whisky trobem en Momo i la senyora Rosa.
En Momo trobarà a Belleville una metàfora sobre el seu
present i futur que li generarà masses interrogants per la curta edat que té.
En Momo s’aferra als seus afectes per tirar endavant i
creen un grup molt divers i pintoresc: aquest noi àrab troba la seva màxima
protecció a les faldes de la Rosa, una vella jueva que li mostrarà un món
vital, en constant canvi i ple de vitalitat.
Altres amics que aniran deixant la seva empremta en
aquest nano són un ancià que li fa de professor, una prostituta transsexual que
viu al mateix edifici i un cúmul de personatges corals.
Tots ells coincideixen en dir-li que aprofiti la vida
dons la té tota per davant, que el seu futur és ple de joia i de coses bones
però que haurà de superar obstacles i ser fort.
En Momo veu com per una banda és molt positiu tenir un
futur doncs si existeix és perquè hi ha vida però no pot obviar la part
negativa de recórrer el camí, fer-se gran, assolir responsabilitats,
emmalaltir, la soledat, la vellesa... la mort. Hi ha alguna cosa més incerta
que el futur?
Aquest jove és dotat d’una gran intel·ligència emocional
i és conscient de tot allò que pot passar mentre el seu entorn que ja pateix la
malaltia, els prejudicis, la mancança de recursos i mil peripècies més no
s’adonen que el camí vital sigui tan dur com el Momo pensa.
Una novel·la molt profunda i que aconsegueix tocar-nos la
fibra pel seu extremat realisme, sembla mentida que d’aquesta obra en concret
es celebrin els quaranta anys el proper any, la seva prosa és moderna, els
temes molt oberts i la mentalitat és molt lliure de lligams.
Per tots aquests fet i per la juguesca amb el seu nom, en
Romain va guanyar dos cops el premi Goncourt, el més prestigiós de tota França.
No us el deixeu escapar i mireu a la vida frontalment,
amb els ulls fixos i inundeu-vos de sentiments!
