dissabte, 19 d’abril del 2014

Per Sant Jordi innocència i una rosa multicolor



Els colors de l’arc de Sant Martí  és un fenomen òptic que consisteix a fer visibles, al cel, tots els colors de l'espectre de la llum. Sovint s'ha interpretat com un pont entre el cel i la Terra, així apareix en diverses mitologies (la deessa grega Iris, la serp irisada australiana, l'Indra hindú...).



Res millor per representar allò que no es veu a primer cop d’ull i que la innocència dels infants que ho atrapa al vol.

Sant Jordi i el drac és l'últim títlo de la col·lecció d'en Patufet que ens ofereix l'editorial Cossetània, on en Roger Roig i l’Hugo Prades ens tornen a alegrar amb un nou volum del costumari català presentat pel nostre amic. 


De manera àgil i entretinguda per nens i adults ens presenta la llegenda en que el drac d’un petit poble es va quedar un dia sense menjar i varen fer un sorteig amb tots els noms dels habitants de la regió per tal d’esdevenir l’àpat principal de la fera.

Novament gaudim d’una tradició de les terres catalanes per explicar als menuts i que esdevé eina didàctica per informar-los de la llegenda i el perquè de les parades de roses i la posterior relació amb el món literari i l’intercanvi de regals. (a partir de 3 anys)

A Jocs tradicionals de La Galera, trobareu deu jocs tradicionals explicats pas a pas i il·lustrats per la genial Pilarín Bayés. La xarranca, enfonsar vaixells, Un dos tres pica paret, la gallineta cega... qui no ha jugat mai a algun d'aquests jocs. 

Quins records! I com n'és, de fàcil, jugar una i altra vegada. Les il·lustracions de la Pilarín Bayés ens conviden a sortir i jugar.
El podreu tobar tant en català com en castellà. ( a partir de 3 anys)

Tu corazón en un cofre nos explica que en cada uno de los cofres de la Reina Malvada, se guarda un corazón con una historia olvidada que espera ser contada.


Cuenta la leyenda que una malvada reina, enferma de celos, ordenó a un cazador asesinar a su bella hijastra. El cazador no tuvo valor para cumplir el encargo y le entregó a la reina el corazón de un ciervo. Cuenta la leyenda que la reina devoró el corazón de Blancanieves... pero no fue eso lo que en verdad sucedió. La reina encerró el corazón en un cofre y lo escondió en la habitación más oscura del castillo. Ese fue el primero de muchos cofres, de muchos corazones. BEASCOA. (de 6 a 9 anys)

Nascut a Ratalona (Illa dels Ratolins), Geronimo Stilton és llicenciat en Ratologia de la Literatura Ràtica i en Filosofia Rosegairística Comparada. Des de fa vint anys dirigeix L'Eco del Rosegador, el diari amb més difusió de Ratalona.Ha estat guardonat amb el Premi Ratitzer per un sensacional reportatge, El misteri del tresor desaparegut. Geronimo ha rebut també el Premi Andersen 2001 com a personatge de l'any. Un dels seus llibres ha guanyat el Premi eBook Award 2002 al millor llibre electrònic del món per a infants. En el seu temps lliure, Stilton col·lecciona antigues crostes de formatge parmesà del segle XVIII i juga al golf, però el seu passatemps preferit és explicar contes al seu nebot Benjamí.


La seva última aventura El robatori del diamant gegant comença quan estava mirant la final de futbol, quan va aparèixer l'avi Berenguer entusiasmat en participar en un torneig de golf per parelles! El premi serà la Súper Ratcopa, però hi ha algú que la vol robar i el meu amic Zero Zero K segueix la pista del misteriós lladre! 

Frozen, para primeros lectores, publicada por Estrella Polar nos presenta a la intrépida y optimista Anna se lanza a un épico viaje. Junto con el forzudo Kristoff y su leal reno, Sven, sale en busca de su hermana Elsa, cuyos poderes de hielo han atrapado al reino de Arendelle en un eterno invierno. 

Anna y Kristoff tendrán que enfrentarse a las duras condiciones de la montaña, místicos trolls y un divertidísimo muñeco de nieve, llamado Olaf, para salvar al reino. También editado en catalan.
 

Entrevista a Pilar Senpau



Avui és un gran dia per a La Petita llibreria doncs us podem apropar una entrevista amb una gran autora del panorama català, una amant de les lletres que ens torna a captivar amb Gent que plora en silenci, un recull de relats sensibles, emotius, captivadors i amb una càrrega de reflexions i una nova visió sobre les persones que ens envolten.


L’escriptura de la Pilar Senpau ja ens ha ofert llibres per tal de cuidar el nostre cos com en el cas de “Quan la vida puja a la bàscula”, “Dieta catalana i salut”, “Menjar bé, una qüestió d’intel·ligència” i d’altres títols de divulgació científica.

Ara muda la seva pell i ens guarirà les emocions i ens tornarà sensibles vers l’emotivitat soterrada de tots i la manera empàtica amb la que podem ajudar als patidors amb ànimes desolades.

De la mà de Proa podem gaudir d’un gran recull de relats presentats de la mà d’una mà amiga que tot seguit es presentarà ella mateixa descobrint la cara que amaga rere les seves lletres.

Quan vas descobrir que el món de les lletres t’estava esperant?
Crec que les lletres ens esperen a tots, escriure ajuda a ordenar el caos de sensacions i vivències de cada dia. Personalment vaig adornar-me de la potencia de l’escriptura un dia que, sent adolescent, estava molt trista i no sabia ben bé per què. Vaig agafar un full i un boli ... i, a poc a poc, a mesura que escrivia anava donant forma racional a un dolor íntim: d’alguna manera em va ajudar a entendre.

El teu prologuista, en Joan Margarit, et presenta com a la successora de Caterina Albert i Mercè Rodoreda. Què en penses? Son les teves inspiradores o n’hi ha d’altres?
Admiro aquestes dues escriptores, els tinc un gran respecte, per tant qualsevol paraula que em pugui vincular amb elles m’intimida i no puc fer res més que agrair aquestes paraules de Margarit

Amb les teves obres anteriors i aquesta queda palès que els humans som un compendi de cos i ment. Creus que el “Mens sana in corpore sano” podria ser el lema de les teves obres?
Que el cos i la ment estant íntimament connectats no hi ha cap dubte, però no pretenc res més enllà de fer llibres de dietètica seriosos que donin informació clara al lector i per altra banda relats als que un s’hi pugui atansar i en algun moment de la lectura s’hi trobi entrellaçat amb el personatge.

Com ha estat el gir de la teva narrativa? Ha estat un procés o t’hi vas llençar de cap?
Fa molts anys que escric relats, però fins ara no havia pensat en publicar-los. Tot té el seu moment, cal no tenir pressa sobretot en aquest tema, i ara crec que era el moment, el pas del temps ajuda a la perspectiva sobre un mateix, sempre difícil de fer.  

Que creus que costa més de guarir? El cos o la ment?
La ment, sens dubte, en sabem molt poc del cervell, ni tan sols podem triar que recordarem demà del que ens passa avui.

Creus que és a partir de la duresa i de les adversitats de la vida que ens adonem d’allò positiu que tenim en el nostre dia a dia?
No necessariament, la felicitat també ens fa adonar de lo bo de les coses, jo he aprés més de l’amor que del dolor, més d’un somriure que d’un menyspreu.

Creus que aquest llibre serveix per despertar consciències?
Només pretenc que el lector es senti acompanyat en alguna tristesa, desamor o dolor. En cada relat hi ha un punt d’esperança, el fet d’entendre què ens passa ja és una manera d’enfilar el camí cap a l’alegria.

Hi ha massa gent que plora en silenci?
N’hi ha molta, homes i dones que passen un moment difícil i no per això molesten la felicitat dels altres...

La gent que plora en silenci són els veritables herois de la nostra quotidianitat i el nostre entorn?
No sé si son els herois, el que sí crec que son és la gent que té més possibilitats de  ser feliç, son gent que busquen en el seu interior eines per sortir endavant, amb la qual cosa  s’allunyen de l’enveja, la pitjor enemiga de la felicitat.

La dona és més sensible al patiment?
No, homes i dones som similars en el dolor, ens diferencia l’expressió, no la intensitat.

A quines dones de la contemporaneïtat t’agradaria que arribés un exemplar d’aquesta obra?
Algunes crec ja el tenen, son dones amb les que podem creuar cada dia a l’ascensor, a la feina, o a la porta de l’escola dels nostres fills...dones que el que tenen en comú és que han triat el camí de l’amor i no el de la por per travessar una època difícil, sigui quina sigui, persones que es deixaran la vida en l’amor.

Creus que seria possible un món sense patiment o bé l’hem de suportar per adonar-nos de la contraposició entre la vida i la mort, allò positiu i allò negatiu?
La vida comporta patiment, no es pot desvincular. 

La veritat encara supera a la ficció?
La supera de molt, no hi ha res tant real com l’amor, o el dolor per la pèrdua a primera línia.

Ara que no ens veu ningú, quin relat és el teu predilecte?
Potser “el gran Hudini”, és l’historia d’una dona que amaga la seva tristesa als ulls de tots, però que la seva filla la sap veure dins les seves pupiles. Penso que si algú ens estima la sap veure. Hi ha molta gent que no té a ningú que l’estimi tant com per llegir en els seus ulls.

Per finalitzar, ens agradaria que ens respongués el que ja ha esdevingut la pregunta de la casa. Quina és la pregunta que mai t’han fet i creus important? Ens la respons?

P- Ets feliç?

R- Misteriosament, en moments mols difícils dins el dolor ho he set.

Moltíssimes gràcies pel teu temps i et desitgem de tot cor que aquest recull et reporti una gran satisfacció i un gran èxit.

Una salutació cordial,

La Petita Llibreria