Per Sant Jordi serenitat i una rosa blanca

La rosa blanca és el símbol de la innocència i de l’optimisme. És la màxima claror i foscor nul·la. És el color de la pau espiritual i tot un símbol d'intencions.

Per aquest motiu us volem recomenar:

Un mar d’emocions, és un recull de les principals emocions humanes proporcionant-les-hi la dimensió holística per tal que les puguem assimilar en la seva complexitat.

Es fa difícil parlar d’emocions pròpies però encara més és parlar-ne de manera genèrica, anomenant un títol i desenvolupant allò que aquesta genera en l’esser humà i com les podem gestionar per tal d’esdevenir persones que creixen i es desenvolupen en el confort i la tranquil·litat emocional.

Emocions positives com: agraïment, alegria, enamorament, eufòria, pau, serenitat i d’altres de negatives com: por, angoixa, buidor, soledat es donen la mà en aquesta enciclopèdia sobre allò intangible que marca la nostra quotidianitat i la nostra experiència vital. Molt sovint estem a la deriva de les nostres emocions i potser ens aïllem i recreem en les negatives com si fóssim illes envoltades d’aigua i les emocions positives ens permeten fer el salt necessari per poder apropar-nos als altres i mostrar-nos més oberts i amb més predisposició. Angle.

La editorial RBA nos presenta un libro de la Biblioteca de Rosetta Forner con un título de cuento a la par que curioso La reina que dio calabazas al caballero de la armadura oxidada. 

Para poder amar de forma incondicional hay que demostrar ser una reina con la corona bien puesta, valiente, honesta y emocionalmente independiente. Las reinas tienen que estar orgullosas de lucir sus coronas, de hacerlas brillar con su luz interior y nunca, en ningún caso, desprenderse de ellas, aunque para ello tengan que dejar atrás a determinados caballeros enfundados en una armadura que con el tiempo se ha ido oxidando cada vez más.

Esta gran fábula sobre la vida y los sentimientos, concebida a modo de brillante metáfora por Rosetta Forner, nos recuerda que jamás hay que perder ni una pizca de autoestima y nos muestra cómo hay que superar el pasado y tener fe en las posibilidades que brinda el futuro para encontrar o conservar el amor verdadero y comprender la plenitud de su significado. 

Para cambiar nuestra vida, primero tenemos que escribir un nuevo guion. A través de Escribiendo la nueva historia, Laura Esquivel afirma que si somos los protagonistas de nuestra propia historia, también podemos transformarla, darle una nueva dirección para no atarnos al pasado, no encerrarnos en el papel de víctimas ni vernos como seres indefensos frente a las circunstancias.

 

Esta es una original propuesta para reflexionar sobre lo que queremos hacer con nuestras vidas, sobre todo cuando perdemos el norte. Como nos dice la autora, si de verdad queremos que la realidad cambie, tenemos que empezar por un cambio personal, esa es la única forma de llegar al deseado cambio colectivo.

  

Un libro que no pueden dejar de leer todos aquellos que deseen tomar las riendas de su destino y encontrar un punto de partida para construir una nueva historia. Si queremos verdaderamente que la realidad cambie, debemos empezar por un cambio personal.  Suma de letras.

Desde el primer momento como Papa electo, u obispo de Roma, apelativo que él mismo prefiere, el hasta hace poco cardenal Jorge Mario Bergoglio dio señales claras al mundo de los cambios que traerá su pontificado. La misma elección del nombre de Francisco nos indica su prioridad por ser como Francisco de Asís, el santo que vivió en la pobreza y que consagró su vida a los más desamparados. Así queda definido en el título Jorge Bergoglio Francisco.

Su manera directa y espontánea de romper el protocolo y acercarse a la gente, su sencillez, que destaca en un Vaticano cargado de símbolos de pompa mundana y riqueza material y, entre otras cosas, la petición al clero de llevar una vida irreprochable hace que toda la sociedad tenga depositada una gran esperanza y confianza en esta nueva etapa que se inicia ahora. Plaza & Janés.

A través de sus propias palabras, sus ideas y los recuerdos más personales del papa Francisco, Andrea Tornielli, uno de los vaticanistas más prestigiosos en la actualidad, nos presenta el retrato de este jesuita argentino que gobernará una Iglesia dividida y que está llamado a ser el artífice de una importantísima transformación que sin duda cambiará el siglo XXI.

 

Gent que plora en silenci

Avui us volem sorprendre amb Gent que plora en silenci, un recull de relats sensibles, emotius, captivadors i amb una càrrega de reflexions i una nova visió sobre les persones que ens envolten.

L’escriptura de la Pilar Senpau ens ha ofert llibres per tal de cuidar el nostre cos com en el cas de “Quan la vida puja a la bàscula”, “Dieta catalana i salut”, “Menjar bé, una qüestió d’intel·ligència” i d’altres títols de divulgació científica.

Ara muda la seva pell i ens guarirà les emocions i ens tornarà sensibles vers l’emotivitat soterrada de tots i la manera empàtica amb la que podem ajudar als patidors amb ànimes desolades.

De la mà de Proa podem gaudir d’un gran recull de relats presentats per la ploma d’una mà amiga que tot seguit es presentarà ella mateixa descobrint la cara que amaga rere les seves lletres.

Un recull de relats on el patiment dels herois quotidians que no vesteixen capes per volar sinó somriures i disimuls per tal de passar desapercebuts.

No conec a ningú que no hagi patit mai a la seva vida, el patiment és una sensació ferotge, que et menja per dins fins convertir-te en una altre persona, un jo que no t’estimes i que no reconeixes.

Segur que al costat nostre hem tingut a més d’una de les protagonistes d’algun d’aquests relats tan crus però alhora carregats de l’esperança de la superació i la consciència social que poc a poc va en augment.

Dones que per una raó o una altre es transformen en víctima de les seves emocions més negatives i destructives alhora que no deixen que el seu neguit traspassi la seva pell i el puguin percebre els que les envolten.

Veritables heroïnes que ens ofereixen una nova visió social i ens entendreixen fins a les nostres emocions més intimes.

De ben segur que tots ens hem vist retratats en algun fragment o en alguna sentència doncs l’autora encerta de ple amb el llenguatge, la forma i el fons.

Una molt bona recomanació per regalar a tots els amants de la paraula escrita o un auto homenatge a les dones patidores que sustenten milers de famílies amagant allò que realment els passa.

Si encara no esteu convençuts, demà us oferim l’entrevista amb l’autora responsable de tan emotiva obra i que ens mostra que a més de belles paraules està poblada de bons sentiments i una grandesa personal molt enriquidora.

No us ho penseu dues vegades i capbusseu-vos a lalectura!

Per Sant Jordi ens descobrim i una rosa groga

La rosa groga és l’amistat que es crea entre el que la regala i qui la rep, aquest color ajuda a poder discernir i discriminar, activa la memòria i ajuda a organitzar les idees de manera clara. 

 Per poder-nos descobrir en la lectura us recomanem:

Si voleu llegir una novel·la plena de llums i ombres, on la foscor del dia a dia troba la seva llum, on un acte de fe canvia el curs de la vida, no podeu deixar passar l’oportunitat de llegir El guerrer adormit, de David Martí.

Una novel·la en tres actes, tres episodis de la vida que demostraran que cadascú de nosaltres és l’arquitecte de la seva pròpia vida i per molta por que ens doni el destí hem de ser valents i donar un pas al front, ens hem d’atrevir a fer la nostra pròpia travessia del desert i tenir clar que, pel camí, s’hi poden quedar persones que ara considerem imprescindibles en la nostra vida. 

Ara o mai, encara que faci mal, encara que ens trenquem en mil bocins, s’ha de resistir a la por, despertar-nos i obrir els ulls, així veurem els senyals aquí i ara, ara o mai. Editada en català per Edicions 62 i en castellà per Ediciones B.

Cuenta la leyenda, que el descubrimiento del té fue fruto del azar o quizás de la mano del destino. El Emperador chino Shen Nung obligo a hervir toda el agua que fuera para consumo humano, cuando un día, mientras descansaba a la sombra de un árbol de té silvestre, el dios Eolo soplo agitando sus ramas y unas pocas hojas cayeron en su agua, esta adquirió un aroma delicioso que sedujo al Emperador quien cayó cautivo de la deliciosa bebida.

El té llegó a ser una bebida mística que hasta el día de hoy aporta a nuestra cultura nuevas tradiciones, usos y costumbres.

En su novela El club del té, Vanessa Greene nos presenta una deliciosa historia donde se entrelazan la vida de tres mujeres que podrían ser representadas por tres tipos de té. La más joven de ellas es Jenny, como el té blanco de hojas jóvenes y suaves. Su vida se encuentra en un punto de inflexión dado que en un par de meses pasará por el altar con Dan, un hombre perfecto para ella, aunque en el pasado de Jenny hay una sombra que decidirá aprovechar la ocasión para salir a la luz.

Una de les darreres novel·les que m’han sobtat, mobilitzat, emocionat i transportat a un món d’emocions i reflexions és La botiga vintage Astor Place. 

Una novel·la original i imprescindible per a tots aquells cors que tenen la brúixola una mica espatllada. Creiem que és important saber a on anem però potser primer cal preguntar-se qui som i on som ara.

Seguiu el meu consell i rendiu-vos a aquesta bella i dolça obra que ens presenta Edicions 62, un cant a la feminitat, al poder de les dones, a l’esperança i una gran oda als somnis.

No deixeu mai de somiar doncs aquests us conduiran a l’autentica felicitat i autosatisfacció!

A La cinquena planta, en Manuel Baixauli, en B, el protagonista i autor, es descriu com a “pedra” i és una imatge tan colpidora que arriba a mostrar-nos el pes del seu cos, la quietud a la que es va trobar sotmès i a la duresa que va tenir que recórrer per tal de sobreposar-se al gegantí obstacle que va trobar al seu camí vital.

Tot i això, B mai va perdre la capacitat de pensar, raonar i sentir. De fet, les seves reflexions sobre el temps, la felicitat i allò que tot ésser humà es preguntaria en aquests casos queda dibuixat amb una sensibilitat i suavitat que embolcalla al lector.

Crec que és una mica agosarat el concepte del llibre, però un cop llegit veus que ho tracta amb tanta rigorositat, respecte, veritat i emotivitat que ens regala una lectura que defugint de la duresa aparent esdevé un cant a la vida i una bufetada de realitat.Proa.