Germans del sud

La humanitat porta segles i segles encadenant conflictes bèl·lics, traient-ne poquíssima cosa i pagant una factura massa elevada en nombre de vides perdudes, vides trencades, malversament de recursos econòmics i materials... La humanitat té remei? La humanitat és destructiva? La violència és la única eina que tenim?

La creació va ser un acte violent i caòtic, com volem que la humanitat no ho sigui? Demanar pau és anar a contra natura? La guerra és als nostres gens?

A la novel·la guanyadora del premi Juanot Martorell, Germans del sud, se’ns presenta la guerra com un element recorrent i que tard o d’hora esclata.

Iniciem la genial aventura a la batalla de Muret (1213) en la que Catalunya es va veure vencedora i va esdevenir un dels grans imperis de l’Europa occidental i alhora van voler imposar la seva hegemonia en els territoris fronterers.

Al cap de vuit-cents anys va tornar l’ombra del conflicte amb la revolta dels Mossàrabs on un petit poble fart de repressions demana la independència de Catalunya.

Narrat amb una rigorositat històrica aclaparadora que et submergeix en un mar de fosca realitat i de cruesa social i econòmica que cíclicament espetega de manera endèmica.

Hi haurà mai un final als conflictes? Sempre que aconseguim un objectiu anem a buscar el següent causant més merders? Quan ho aturarem i podrem conviure en una certa tranquil·litat?

La magistral ploma de l’Hèctor Bofill ens dibuixa una situació que pot esdevenir paral·lela a la situació social que vivim en els nostres dies. A través de la epopeia que ens ofereix farcida de matisos, passions, conflictes de poder i ganes de dominar ens dóna píndoles d’humor que ens hauria d’ajudar a fer una forta introspecció històrica per valorar el pes dels conflictes.

Si ho posem en una balança, portem a les nostres espatlles moltes més èpoques fosques i agitades que no pas èpoques pacífiques i plenes de llum.

De la mà d’Edicions 62 podem perdre’ns en aquesta novel·la històrica marcada per la seva profunditat i el seu pes didàctic. 

La historia en si ja esta escrita, però de la mà de l’autor podem veure les col·lateralitats, els detonants i la naturalesa humana com a detonants de les pitjors èpoques històriques i com, en gran mesura, ens en hauríem de sentir avergonyits.

Personalment crec que és molt recomanable a tothom que sigui amant de la novel·la històrica de qualitat i de les bones històries on les trames s’entreteixen amb una naturalitat i una subtilesa sublim.

No m’estranyaria gens ni mica que aquesta obra esdevingués un dels llibres més populars i buscats a la propera diada de Sant Jordi per diversos motius com la proximitat geogràfica, el paral·lelisme social que descriu, l’apropament als nostres sentiments més patriòtics, el llenguatge buscat que fa servir l’autor i la gran documentació que ens regala. Crec que és una aposta segura i de qualitat.

La Llista

Per poder viure una història colpidora, profunda, àgil, dinàmica i amb un rerefons que tot i ser fictici s’apropa molt a determinades realitats us heu de perdre per les pàgines de La Llista.

La Llista és la taula de salvació d’una Amèrica que ha renascut refundada en uns nous ideals i patrons socials a seguir per tal de ser acceptats i funcionar dins els marges de la llei cada cop més estreta i oclusiva amb la població.

Els habitants de la nova Amèrica no es qüestionen la manera en que eduquen a les noves generacions: d’una banda les nenes s’eduquen per ser núvies que es vendran a la seva adolescència al millor postor, d’altre banda, els nens van encaminats a ser soldats i a actuar sense criteri propi sota la prohibició del qüestionant de les ordres emeses.

La nostra coratjosa i valenta protagonista és la Mia, una jove de divuit anys que ha de ser subhastada en el devanir dels dies però la seva germana gran que ja ha estat víctima del regim impositiu l’adverteix del que és la seva vida i en que es convertirà si accepta la norma convencional sense fer-hi res.

La Mia s’ho pensa molt però acaba fugint a Mèxic, al creuar la frontera es converteix d’immediat en enemiga de l’Estat i en una pròfuga de la llei en el nom de la pròpia llibertat.

Trobarà un amor que realment faci que el seu cor bategui? Trobarà la manera de enderrocar el fals govern que actua a la nova Amèrica? Aconseguirà obrir els ulls a una població cegada pels dirigents? Podrà mirar als ulls del futur amb algú que li agafi la mà?

L’autora novell Shannon Stoker ens relata amb una senzillesa i facilitat que s’agraeix molt a l’hora de llegir la fugida de la Mia i el rerefons més transcendental sobre el qüestionant de tot allò que se’ns imposa, la creació d’un criteri crític propi i el creixement personal com a eina per construir la nostra vida sobre els fonaments que nosaltres mateixos triem.

Una persecució que també podem traduir com la que internament fa la protagonista en el moment que desperta de la subordinació i comença a buscar-se a ella mateixa i a qüestionar-se qui és i qui vol arribar a ser.

De nou, hem de tornar a agrair al segell Fanbooks la recerca d’obres de gran qualitat adreçades al públic jove. Diverses temàtiques amb el denominador comú de la qualitat autoral, narrativa i el fons de pseudo-psicologia que també intenta desvetllar en els adolescents les preguntes fonamentals de la vida.

Una obra fantàstica que crec que no s’ha de deixar escapar doncs t’atrapa des de la primera plana fins que l’acabes, una novel·la que de vegades t’emmudeix, la seva crueltat vers el tracte cap a la dona pel fet que encara hi ha cultures que les menystenen i fan d’elles el que volen, però alhora t’omple d’esperança doncs si la Mia és capaç de jugar-se-la tant per buscar la seva llibertat, pot ser empàtic i encoratjador per tal que les joves creixin i es desenvolupin en la seva feminitat valorant-se i estimant-se com tot allò que poden arribar a ser al llarg de la seva vida.

Una novel·la que donarà que parlar i una autora que espero que hagi entrat al món de les lletres per quedar-s’hi.

La simetria de los deseos

Por Àngela Sánchez Vicente

Hace poco que hemos empezado el año, es más, son muy pocas las hojas de calendario que hemos pasado pero a mi modo de ver, La simetria de los deseos es el libro con más sensibilidad, fuerza vital y esperanza que he leído en muchísimo tiempo.

Este libro arranca con una situación con la que podemos empatizar todos y todas, al llegar a la treintena, cuatro amigos verán como no están del todo conformes con  la vida que se han creado o las circunstancias que les han llevado por determinados caminos, por eso, deciden hacer un pacto, cada uno de ellos escribirá en un papel aquello que desea y en cuatro años lo revisaran para comprobar si se ha dado el cambio o han fracasado en el intento.

Cada uno desea en una dirección, deseos amorosos, laborales, de liderazgo revolucionario… los deseos son todos aceptables en la medida que sus almas estén dispuestas a luchar por conseguirlos y acercarse a la felicidad.

Deseos distintos pero que necesitan un mismo camino o unas mismas fases, primero querer cambiar y darse cuenta de donde está el camino a abandonar y el que hay que seguir a partir de los nuevos horizontes, después toca luchar contra viento y marea con los demonios y obstáculos que se irán presentando y aliarse con la fe en uno mismo y en las ganas de seguir adelante en su proyecto, poco a poco la meta estará más cerca pero… ¿lo que han escrito les traerá la verdadera felicidad? 

Cada uno dará pelea a su manera pero nunca se soltaran las manos entre ellos, cuando uno decaiga ahí estarán sus amigos para levantarle y luego el decaído será el que lanzará un salvavidas a otro.

En esta primera obra que se traduce al castellano de Eshkol Nevo descubrimos una pluma ágil y muy sensible que apuesta por la amistad de manera incondicional porque si no llegan todos a buen puerto, al final, habrá sido un fracaso colectivo.

Estos cuatro amigos son perseguidores de viejas fantasías que cada día están más vivas y están dispuestos a resucitar milagros con el fin de refundarse y renacer en la misma piel.

Gracias a Duomo este canto a la vida, a la esperanza, al cambio individual y al cambio del mundo puede ver la luz por primera vez. Una obra que simplemente es espectacular, su sutileza, su fragilidad, la esperanza, la energía y voluntad nos ponen entre las cuerdas de nuestra propia vida y de lo que realmente sentimos y esperamos. 

Esta novela te acaricia el alma, te renueva y con sus propiedades altamente terapéuticas se convierte en una lectura especial, en unos amigos que ya son tuyos y en unas palabras que sabes que vas a releer una y otra vez.

Pensamientos que te quedaran latentes en la mente quizás propicien y sean el detonante que como lector necesites para lograr tu cambio en la medida que sea alcanzable y te proporcione bienestar.

Haceos un favor y leedlo, os cambiara la manera de ver las cosas.

CONCURS A FACEBOOK

https://www.facebook.com/LaPetitaLlibreriablog?ref=hl

Presumeix de vins

Edicions labutxaca ens ofereix una guia didàctica molt acurada per aprendre de manera senzilla unes nocions bàsiques d’enologia i de saber fer.

Quantes vegades heu intentat descriure un vi? Quantes experiències estan relacionades amb una bona copa de vi? Quin és el sabor que us transporta a un moment determinat i no aconseguiu retrobar-lo?

Moltes vegades m’he trobat davant la necessitat de quedar bé, de marinar correctament un plat amb el vi que més li escau, d’intentar que els del celler entenguin allò que estic buscant, de no trobar les paraules concretes que m’obriran les portes d’un món ple de matisos, de colors, de sabors i d’aromes embotellats.

Meritxell Falgueres, una jove sommelier d’una família on generació rere generació l’amor per aquest regal de la natura ha compres que el món de l’enologia, a un nivell de consumidor, pot estar a la ma de tots. Guardonada l’any 2007 amb el premi Jove Promesa Nas d’Or de Catalunya ens regala de manera entenedora, clara i concisa algunes perles del seu coneixement per pas a pas descobrir que el món del vi està a l’abast d’aquells interessats.

Presumeix de vins és una guia didàctica sobre tots aquells temes que tenen relació amb el món del vi, des de les denominacions d’origen, les ampolles, les copes, les temperatures a servir, les combinacions amb els plats, la verema, moltes llegendes urbanes i moltes situacions quotidianes.

El pròleg d’aquesta petita gran obra esta signada per Joan Manel Serrat, un home que compara el vi amb la música, tots dos mons són creats a partir d’obres d’art, un home poc avesat a llegir ni escriure pròlegs, però l’amistat sincera i profunda ha aconseguit una excepció molt remarcable.

El llibre ens ofereix cites celebres de personatges remarcables de la història com: Charles Baudelaire, Federico García Lorca, Galileu, i fins i tot, Lord Byron.  Aquesta obra està dividida per capítols que es corresponen amb la seva essència: el cos, l’ànima, la ment, el rostre i el cor, a més ens regala un diccionari de fragàncies i per acabar un qüestionari per veure si hem copsat les idees principals. 

Uns capítols on les paraules tècniques estan en negreta i definides, on tenim idees per fer pràctiques i descobrir en primera persona com anar desenvolupant els nostres sentits, hi ha esquemes, mapes i gràfics.

Tot hauria d’apuntar cap a una eina didàctica avorrida, però res més lluny de la realitat, no sabeu mai quan necessitareu donar un cop d’afecte demanat un vi perfecte. 

A més podreu gaudir de les recomanacions de vins que cal tastar abans de morir, alguns molt coneguts i d’altres autèntics desconeguts.

No oblideu brindar amb una copa amb aquells que us estimeu, brindar prové de l’alemany “ich bringe dich” que vol dit “t’ho ofereixo” i així és com volem acabar aquesta reflexió, us oferim una eina útil, fàcil i us desitgem que gaudiu del plaer de passar temps amb les persones adequades, compartint una ampolla de vi i una molt bona conversa.

Per acabar, només una recomanació, recordeu que es pot gaudir del vi i no cal abusar-ne, beveu sempre amb moderació.

Salut!

Amors gairebé eterns

Cossetània edicions ens presenta dins la seva col·lecció més adulta “de pèl a pèl” l’última publicació de Josep Igual, un autor que ha publicat tant en vers com en prosa i que fins i tot ha musicat textos propis i d’altres autors com a cantautor. Col·laborador com articulista en diverses publicacions periodístiques, culturals i literàries ens presenta Amors gairebé eterns.

Un recull de relats breus on els protagonistes ens mostren les seves més profundes perversions i desitjos en el camp horitzontal, tot un ventall de postures, de jocs de parella, de trios i de tendències emmarcats en histories força quotidianes on la nit mostra aspectes amagats als ulls del dia.

La ploma de l’autor es revela com una força pròpia, és nota la visió masculina del desig i de les pulsions més bàsiques, una perspectiva més crua i visceral enfront les plomes femenines que envolten el temes de llit amb una mica de romanticisme, amb una aura més càlida cosa que l’autor reflexa en alguns dels seus personatges femenins, dones amb marits infidels, dones que busquen una mica més enllà.

Els personatges masculins són en molts casos freds, sense lligams, encara que mostren empatia i amistat sincera.

Els reculls són curts, ràpids de llegir, n’hi ha per a tots els gustos i colors, no espereu gaires floritures ni complicacions sentimentals, l’autor no s’amaga entre ombres, diu les coses pel seu nom, amb naturalitat i donant personalitats molt marcades a cada personatge per copsar en poques paraules una plenitud argumental.

Certament combrego amb la idea de la contraportada on es defineix l’autor com un dels més incisius i singulars de la literatura catalana actual.

Rere una portada on s’emmanillen els talons d’unes sabates de taló vermelles, la ment pot començar a divagar i copsar la filosofia que amaga aquesta imatge provocativa. 

Ens estem acostumant a trobar lectures eròtiques amagades entre l’amor i el sentiment, on són les dones les que porten la veu cantant i ens expliquen la seva història, un gènere en expansió dirigit a dones romàntiques que busquen una mica més de picant al seu món rosa, però en Amors gairebé eterns són els homes els que expliquen les seves experiències, allò que busquen, allò que necessiten i que aconsegueixen.

Una lectura per a ments obertes, majors d’edat i sense prejudicis. Una lectura que pot agradar més o menys, que pot considerar-se per si mateixa com una experiència i que pot provocar critiques entre els sectors més conservadors.

Una visió crua del sexe en petites píndoles.