dilluns, 30 de març del 2020

El fill de l’Italià


De ben segur que ja coneixeu les obres d’en Rafel Nadal com Quan érem feliços”, “Quan en dèiem xampany”, “La maledicció dels Palmisano” i “La Senyora Stendhal”.

Doncs bé, si com ens passa a nosaltres admireu la seva prosa i la subtil manera en la que fa que el passat esdevingui present us presentem la seva darrera obra mereixedora del Premi Ramon Llull 2019.

A El fill de l’Italià la identitat personal, les arrels personals i l’auto reconeixement de la pròpia existència es donen cita per narrar una obra d’amor en temps convulsos.

En Mateu centrarà la nostra atenció des de la seva infància en la que percep que esta creixent en una família trencada. Des de ben petit ha de fugir de crits,  baralles i esbatussades a la casa més pobre de Caldes de Malavella. 

El seu passat és un secret a veus per l’aire de la zona i ell el vol atrapar sigui com sigui.

El poble està marcat per l’odissea de milers de mariners italians que es van refugiar en plena Segona Guerra Mundial essent els supervivents de l’enfonsament del cuirassat Roma bombardejat pels alemanys.

Seixanta anys després i amb l’experiència i serenor dels anys es disposa a deslliurar la seva ment d’interrogants i esbrinar qui és el seu pare.

Qui era el noi que xiulava cançons napolitanes? Qui era el jove que li duia a rentar  roba a la seva mare?

S’enfronta al seu passat i també al de la seva mare que potser va tenir un amor secret o prohibit.

La Joana era una jove atractiva que adorava plantar clavells de poeta i cuidar la seva casa mentre posava el seu cor en tot allò que feia.

Serà ell fill d’un italià?

Com afrontarà les noticies? Com li afectaran? Es perdonarà? Entendrà la seva vida?

Es una obra on els esdeveniments i els amors de la guerra queden reflectits amb molta veracitat i destaca l’evolució psicològica del protagonista a les diferents etapes vitals que va travessant.

Gràcies a labutxaca podreu donar resposta a totes aquestes preguntes que es respiren en un enclavament tan bell de les terres catalanes mentre gaudiu de la prosa majestuosa i detallista del Rafel Nadal.

És una de les apostes clares per regalar per la qualitat narrativa de l’autor i per la trama que teixeix en aquesta nova novel·la.

No la deixeu escapar. 


divendres, 27 de març del 2020

Ódiame de día, ámame de noche


Hoy os quiero presentar la segunda entrega de la trilogía “Un romance en Londres”, su primera entrega “Rivales de día, amantes de noche” me encanto pero esta segunda parte me ha cautivado.

Nieves Hidalgo nos transporta a la misma línea temporal que la entrega anterior, son coetáneas en el tiempo e incluso algún protagonista se cuela como secundario en la otra. En este punto quiero puntualizar que ambas novelas se pueden leer de manera individual, pero para las amantes del género romántico histórico es mucho mejor leerlas por orden ya que ganan profundidad.

Su prosa es elegante, muy concisa en los detalles, con unos personajes construidos de manera sólida y muy temperamentales, la ambientación os trasladará a Inglaterra y Escocia de principios del Siglo XIX y sus secundarios son de lujo, aunque de alguno me gustaría saber un poco más.

Esta historia se podría resumir en la idea que del amor al odio hay un solo paso y quizás del odio al amor también haya solo ese paso pero sea mucho más difícil de dar.

Ódiame de día, ámame de noche arranca con el vizconde de Wickord, Jason Rowland, un hombre que de puertas para fuera es la envidia de todos, pero en su hogar vive con una víbora cruel, una mujer que le engaño y con quien se casó pensando que ella lo amaba cuando en realidad solo quería su dinero y su título. Cassandra es un personaje frio, egoísta hasta la medula y con quien es imposible empatizar.

Cassandra pacta con su marido darle un heredero y ella será libre pero sus intenciones no están claras, así que contacta con su hermana gemela diciéndole que la necesita.

Un accidente intercambiará la vida de Nicole por la de Cassandra, esta despertará en un hogar que no reconoce, no sabe quién es y todos la odian, sin saberlo ni quererlo está viviendo la vida de su hermana con una gran diferencia, ella se ha enamorado de “su” marido y el la odia.

Todo esto irá cambiando a medida que Nicole muestre su bondad, dulzura, generosidad, ella es muy natural e impetuosa, algo que hará a su marido dudar de sus propios sentimientos hasta que la verdad saldrá a la luz.

Una novela donde una segunda línea argumental se irá entrecruzando dando el toque de irá, venganza y complicaciones que le dan un  toque de intriga perfecta.

Os dejo aquí sus primeras páginas. No os dejéis escapar esta gran historia que nos presenta Vergara.


dijous, 26 de març del 2020

El far


Avui us presento un merescut Premi Prudenci Bertrana, una novel·la signada per una de les millors veus literàries de casa nostra i una persona d’aquelles que t’arriba al cor amb petits detalls i que et demostra qui és a part del seu art amb la narrativa.

Amb un títol que ho diu tot, Maria Carme Roca torna per encisar-nos amb un cant de sirenes i gronxar-nos amb la pujada i baixada de la marea.

El far és un títol potent i que remarca un dels personatges inanimats que posseeix la veu més clara, un element que funcionarà com a fil conductor de l’entramat familiar en el qual ens trobarem immersos.

Aquest far fa referència al far de Buda que estava situat a l'extrem més oriental de l'illa de Buda. Va començar a funcionar l'any 1864 i un segle més tard la regressió del delta de l'Ebre va fer que quedés completament envoltat d'aigua i que finalment la nit de nadal de l'any 1961 un fort temporal de Llevant el fes ensorrar dins el mar. Fou dissenyat per l'enginyer Lucio del Valle, sent construït a les drassanes de Birmingham. En el moment de la seva finalització, va ser el far metàl·lic més alt del món amb una alçada de 51,5 metres.

Una joia arquitectònica que en paraules de la pròpia autora la va inspirar la manera en que les forces dels elements de la natura es prenen les mides amb les forces de la condició humana.

Aquesta historia es compon per la veu narrativa d’uns vint personatges que s’aniran encreuant els uns amb els altres per mostrar-nos els secrets de la família Vidal, alguns d’aquests personatges són inspirats en persones reals i d’altres són nascuts de la imaginació de l’autora, vint personalitats diferents, vint maneres de pensar, de fer i de parlar que li aporten dinamisme a la lectura i que aconsegueixen una clara empatia del lector amb més d’un d’ells.

En aquest punt m’agradaria puntualitzar un fet que m’ha agradat molt i és el fet de que en una família sempre recordem a aquells que per desgracia ja no hi són, però la Maria Carme els hi dona veu i podem llegir els seus pensaments, un recurs que m’ha deixat la pell de gallina.

Aquesta novel·la amaga una gran metàfora, el far ajudava als vaixells a arribar a bon port, però en aquest cas farà que la seva presencia porti una família a descobrir el seu propi passat, els secrets amagats que sortiran a la llum i les relacions personals i familiars que no sempre són tan clares i senzilles com semblen.

labutxaca ens presenta una novel·la molt humana, captivadora, emotiva, profunda i que convida als lectors a seguir la seva llum fins a un final colpidor.  

Que més us puc dir sense caure al parany d’explicar-vos la novel·la fil per randa, a cada nova novel·la que ens presenta més m’enamoro de la seva prosa, les seves darreres obres L’enigma Colom”, “A punt d’estrena i ara El far són imprescindibles per a tota biblioteca personal.

Aquí us en deixo les seves primeres planes.

No voldria deixar d’agrair des d’aquí l’haver rebut el meu exemplar dedicat, una obra que m’acompanyarà durant molt de temps a la memòria i al cor.

Gràcies Maria Carme per la teva amistat i per les teves lletres.


dimecres, 25 de març del 2020

Una columna de fuego

Hoy os invito a descubrir una de las novelas del año, Ken Follett regresa con la continuación de “Los pilares de la Tierra” y “Un mundo sin fin” con Una columna de fuego.

Empezaré por presentárosla de fuera hacia adentro. Una edición sublime, en tapa dura y sobrecubierta con relieve esconde un volumen marcado por el ocre de un mapa antiguo mostrándonos un navío surcando el océano.

Un volumen generoso de más de novecientas páginas en las cuales nada es azaroso y todo está muy bien tramado sin dejar cabos sueltos.

Una historia donde se mezclan personajes reales con ficticios, que se basa en la solidez histórica y su profundo conocimiento por parte del autor al enviarnos al siglo XVI, una época de conflictos políticos y religiosos, consiguiendo que nos sintamos un personaje más de la novela.

El propio autor nos regala al empezar la novela un glosario de sus personajes, tanto reales como María Tudor, María Estuardo o Enrique II como ficticios, aunque he de reconocer que el autor sitúa cada personaje con pequeños detalles a lo largo de la narración y consigue hacerlos tan vívidos que en pocas ocasiones es necesario recurrir a él.

La novela está dividida en cinco partes, empieza en 1558 y termina en 1606 regalándonos un epilogo que nos llevará a 1620 y nos tocará el corazón.

Nos encontramos en Kingsbridge, (símbolo de Inglaterra para el autor y sus fieles lectores), donde un joven  Ned Willard regresa en Navidad en busca de Margery Fitzgerald, pero Europa ha cambiado y ahora estos dos jóvenes están en bandos opuestos, transformando su amor en algo prohibido.

Isabel I llega al trono y mientras Europa le muestra su peor cara, ella muestra su inteligencia creando su propio servicio secreto para descubrir espías y a todo aquel que atente contra ella y los suyos.

Una trama que se desarrollará entre verdades y mentiras, susurros y venganzas, el Protestantismo y el Catolicismos, llevando a unos a la herejía frente al poder del monarca y a otros a decantarse aunque sea tras una máscara de fingida devoción a seguir el mandato real.

Y mientras la vida de Ned y Margery se irán entrecruzando, ofreciéndonos una historia de amor a lo largo de cuarenta años.

El autor consigue que el lector empatice con sus protagonistas y llegué a odiar a otros con intensidad y vehemencia, su profundidad y solidez les dan un carácter real, brindando un rico abanico poco estereotipado entre ellos.

Debolsillo nos presenta una novela histórica profunda, con raíces solidas que se desarrolla con una complicada sencillez fruto de una pluma selecta y muy estudiada, un esfuerzo titánico en manos de un autor que nos lleva al pasado entre espías, monarcas y el pueblo que baila al son que le tocan, aunque la rebeldía brotará en el corazón de algunos pocos.

Novecientas páginas que se me han hecho cortas gracias a su prosa fluida, sus diálogos dinamizantes, descripciones históricas del ambiente y de su manera de vivir pulcras y definidas. Una joya en la línea del autor y que deja con una agradable sensación de haber formado parte de una historia redonda y bien cerrada.

Un Best-Selller con todas sus letras.

Os invito a que leáis sus primeras páginas.