dimecres, 27 de setembre del 2023

La meva pròpia història

Avui vull compartir una història, una vida, una aventura que encara te molta corda, l’autobiografia de Donna Leon, una dona gens convencional. Una vida aventurera a través de les històries.

Enganxada a les seves novel·les de tinta negra, no sabia molt bé com estaria aquesta novel·la enfocada o si em trobaria amb una autora sobre paper o amb una dona real.

La vida de Donna Leon amaga moltes sorpreses. I ella en sap molt,  d’explicar històries. Als vuitanta anys ha decidit recapitular i ha escrit aquest llibre tan personal.

Edicions 62 ens presenta una novel·la que en la seva portada no enganya, ningú més que la pròpia autora somrient i alhora amagant part del seu rostre, com un joc on sabrem perquè riu i ens preguntarem si queden més secrets al seu tinter.

La meva pròpia història m’ha enganxat i de mala manera des del seu prefaci i el seu Circ Armeni, la proximitat amb la que ens parla ens fa sentir com si estiguéssim compartint una xerrada amb una vella amiga mentre compartint un cafè i una estona de records. Una dona de vuitanta anys que reconeix que no sap com hi ha arribat ni s’havia plantejat la seva vida com a interessant, però accidentalment va decidir que perquè no?

D’on va treure el seu nom Donna Leon? Què feia per guanyar-se la vida abans de dedicar-se a escriure? Com és la vida quan la teva imaginació té una inclinació criminal?

En una sèrie d’escenes desenfadades, plenes d’afecte i ironia, s’ha decidit a revelar la seva vida extraordinària, una vida aventurera en que li ha passat molt més del que estava previst.

Des d’una infantesa a Nova Jersey, amb estades freqüents a la granja familiar envoltada d’animals i venent tomàquets de collita pròpia a la vora de la carretera, a una decisió gens meditada, el 1976, que la va portar a ensenyar a l’Iran, just abans de veure’s arrossegada als primers dies de la Revolució. Després de fer classes a la Xina i a l’Aràbia Saudita, finalment va aterrar a Venècia, la ciutat amb la qual ha viscut una història d’amor que ha durat dècades, tot i que, admet, els darrers anys amb el turisme de masses ha anat perdent atractiu.

Algunes coses es mantenen constants al llarg del temps: la seva adoració per la òpera.  La seva defensa del medi ambient, plasmada en la seva passió per les abelles, i la seva imaginació pel crim.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada