Mister

Avui ens retrobem amb E.L.James, autora mundialment coneguda per la trilogia “Cinquanta ombres de Grey” i el seu spin-off “Grey”.

Rosa dels vents ens presenta la seva nova aposta, Mister és en certa manera una esperada novel·la pels seguidors de l’autora i una prova de foc per aquells que no van aconseguir caure captivats per la historia que ens presentava.

La meva experiència personal amb l’anterior saga va anar canviant a mesura que passava el temps, va ser la primera historia d’aquest gènere que queia a les meves mans i em va seduir però una segona lectura em va fer ser més crítica, així que llegir Mister era en part un desafiament personal amb l’autora.

La historia ens porta a l’actualitat, en Maxim Trevelyan és un playboy de l’alta societat, ric, vividor, compositor i amb uns quants vicis, però la seva vida canvia radicalment quan el seu germà gran Kit mor en un accident de moto i totes les responsabilitats del seu nou títol nobiliari recauen a les seves espatlles sense comptar amb una cunyada que cau al seu llit.

L’Alessia és la dona que li cuidarà la casa i qui serà tot un misteri per a ell, una jove intel·ligent, resolutiva, forta i valenta que no cau en els seus paranys ja que guarda un gran secret, a part de tenir un gran talent amb el piano.

Tots dos personatges seran els narradors de la seva historia juntament amb un omniscient que ens donarà visions generals de tot plegat.

Les comparacions són odioses però reconec que l’autora ha madurat en la seva prosa i la narrativa és una mica més realista, vaja, toca una mica més de peus a terra però desaprofita la oportunitat d’aprofundir en temes com la violència de gènere, el tràfic de persones i el conservadorisme de les classes socials.

Les pujades de temperatura són conseqüència de la trama i es centra més en el caràcter evolutiu dels personatges, encara que les escenes explicites hi són.

Hem de ser sincers, és una novel·la on peca de clixés i encara que en parlen com la ventafocs del segle XXI jo li veig un punt més “canalla”.

Una lectura àgil, amena, sense gaires mal de caps pel lector amb paisatges que es transformen en certa manera en protagonistes i personatges secundaris poc agraïts i un gir argumental tens al final que li dona el toc de gràcia.

No he acabat de tenir feeling al cent per cent amb la novel·la. Aquí us deixo les seves primeres planes, la millor manera de que jutgeu per vosaltres mateixos, de vegades ser un autor best-seller implica que el lector esperi massa.

Caminant pas a pas

Per Àngela Sánchez Vicente

Ja a la portada de l’obra de Erling Kagge ha volgut mostrar la seva empremta ensenyant-nos la seva sabatilla esportiva.

D’una manera molt delicada aquest home que ha conquerit els tres pols: el pol Nord, el pol Sud i el cim de l’Everest, ens mostra tot allò que va pensant i aprenent mentre camina.

És un explorador que mentre mira paisatges o camins també aprèn a mirar endins i explora les seves emocions, la naturalesa humana, els sentiments i posa en debat temes filosòfics que han marcat la historia de la humanitat.

A Caminant pas a pas trobareu aquestes reflexions a mode de diari d’una gran expedició.

Un llibre de format tapa dura que destaca pel seu format reduït i per la qualitat de les fotos del propi autor que acompanyen el text augmenten el seu missatge exponencialment.

Gràcies a Edicions 62 i a la tasca de traducció de la Laura Segarra Vidal podem compartir una experiència vital en que es camina mentre es reflexiona.

Hi ha tantes conclusions vitals i de tants temes que prefereixo que el desgraneu vosaltres i n’extraieu les vostres pròpies opinions i impressions.

Me’l vaig mirar com un llibre amb no masses ganes d’aparentar i realment és una obra que cal descobrir i sobretot aprendre’n.

Les hores de solitud, de cansament, de fred, de set, de somnis... li han atorgat a aquest autor una dimensió brutal per escriure de manera planera de temes transcendentals.

És una lectura àgil i directe que ens convida a qüestionar-nos la vida.

És un essencial de cara l’estiu! Una lectura ideal per quan refresca a les tardes!

Us deixem amb les primeres planes i amb la inspiració de l’autor.

Històries de fantasmes

Per Ángela Sánchez Vicente

Avui us apropem un recull d’històries misterioses genials pels adolescents de la família i també pels amants del gènere que volen rememorar les grans històries del gènere tenebrós.

A Històries de fantasmes trobareu els catorze relats que va escollir l’autor Roald Dahl d’altres escriptors i que ell va catalogar com els essencials i més interesants.

És un gran ham per tal que els menuts s’enganxin a un gran gènere de la mà dels grans autors i de les histories més disperses que es poden trobar al mercat.

Des de “Harry” i “Reunió de Nadal”  de Rosemary Timperley, “Camarades” de A.M. Burrage, “El telèfon” de Mary Treagold, “Més endavant” d’Edith Wharton fins a “La llitera de dalt” de F. Marion Crawford entre d’altres podem veure com el gènere accepta matisos on cada autor destil·la el millor del seu amor vers les lletres i tot el que dóna de si una temàtica atraient.

Fantasmes que es presenten de fantasmagòriques maneres, que es comuniquen de maneres diferents, que actuen de manera peculiar.

La gràcia d’aquest recull que ens ofereix l’aclamat autor és la diferencia dins del propi gènere i la creativitat de cada ploma per crear l’ambient misteriós i esporuguit en que els lectors poden gaudir del suspens.

Realment Roald Dahl demostra que a més d’escriure best sellers que han marcat la nostra infància com “Charlie i la fabrica de xocolata” i “Matilda” entre d’altres era un autèntic estudiós de la literatura i es preocupava per tal que els menuts tinguessin bons llibres al seu abast amb grans histories per aconseguir educar l’hàbit i el gust per la lectura.

Un cop més Fanbooks encerta al cent per cent oferint als joves de la casa una obra complerta composta de clàssics per tal que comencin a valorar les grans aventures i els escriptors que les publicaven.

Els fantasmes sempre van associats al misteri, a les ombres, a la foscor...

Si llegiu aquesta obra defugireu dels clixés i gaudireu de catorze relats impressionants!

Vinga va! 

No el deixeu escapar!

És una selecció espectacular!

Tres vegades tu

Avui ens retrobem, per fi, amb l’Step, la Babi i la Gin en el desenllaç de la saga A tres metres sobre el cel.

L’espera ha estat llarga i les fanfics han proliferat per les xarxes doncs les noies Moccia hem estat somiant per una dècada amb el desenllaç d’una grandíssima historia d’amor.

Tenir entre mans Tres vegades tu és molt especial i reconec que fa una mica de vergonya quan ja no ets “teenager” però fa massa que va començar aquest fenomen i hem crescut amb ell.

L’art de la paraula d’en Federico Moccia ens regala un desenllaç molt a l’alçada de les entregues anteriors “A tres metres sobre el cel” i “Tinc ganes de tu”. És la cirereta del pastis, una obra mestra que tanca una historia de manera sublim.

En la primera entrega veiem com el protagonisme es centrava en l’Step i la Babi i tots apostàvem per una relació entre el noi rebel i la dolça i càndida noia que encara estava a l’escola i mai havia trencat cap norma establerta. Era un amor amb ales de llibertat i molta descoberta de pols oposats.

Per girs del destí, a “Tinc ganes de tu” aquell amor encara batega però apareix la Gin, una noia encara més rebel que l’Step disposada a sacsejar tota la seva vida i a esborrar el nom de la Babi del seu cor.

Els més conservadors varen rebutjar en un inici a la Gin però amb el decurs de la novel·la vam descobrir un personatge que valia molt la pena.

I ara que? Amb quina d’elles acabarà l’Step? Amb la “Hola lletja!” o amb la noia que té nom de beguda tot i que en realitat és un homenatge a la seva família. 

Poden les dues noies acabar amb les seves diferencies? 

I l’entorn que els ha acompanyat durant tants anys? Què passarà amb ells?

És una novel·la molt coral i des de les histories de les famílies fins a la de la colla d’amics i els seus respectius problemes podem obrir el ventall a l’amor en totes les seves vessants.

Però aquest cop el triangle amorós serà més potent que mai. 

Decisions finals, fets accidentats, possibles pactes i un acord final entre les noies demostrarà la maduresa dels protagonistes i dels propis lectors.

No espereu a que surti la pel·lícula, no us podeu perdre aquest final que tenim gràcies a labutxaca. I si, la pel·lícula ja vindrà i llavors podrem comparar però millor que no perdem l’essència Moccia.

Per tota la legió de seguidors que ja té és un “must have” i pels que no coneixen encara la seva literatura o pensen que és juvenil és una bona manera d’anar al seu encontre.

Que feu llegint encara aquesta ressenya! Vinga va! Cap a les llibreries!