El mercader

Rosa del vents recupera una de les novel·les més aclamades d’una brillant escriptora, Coia Valls, qui amb una prosa fluida, pulcra i decidida us convidarà a conèixer una Barcelona en l’esclat de la seva vida.

Una història dins una història, una ciutat dins d’una ciutat, uns llaços familiars que s’arrelen als amics, als veïns i als treballadors. Tot això i molt més podreu trobar el “El mercader. El despertar d’una nova ciutat”, benvinguts al descobriment de la Barcelona dels nostres avantpassats. Un meravellós retaule d’una ciutat i d’una època de la qual encara som hereus.

Al segle XIV, Barcelona és una ciutat plena d’oportunitats, el centre comercial de la Corona d’Aragó, capaç d’il·lusionar els qui hi arriben per primera vegada. Jaume Miravall, un home hàbil i carismàtic, arriba a la ciutat procedent de Reus per convertir-se en mercader i travessar els mars a la recerca de nous mercats, aventures i coneixements. Gràcies a aquest personatge descobrirem els diversos miralls d’una ciutat on cada carrer té una olor diferent, on el mar porta aventures i mercaderies, on, si l’acompanyem de la ma, descobrirem la “solera” dels nostres carrers.

En Jaume, la seva dona Elvira i la seva germana Margarida, així com ben aviat els seus fills –l’Alèxia, en Narcís i l’Abelard─ i fins i tot la seva amant, l’aristòcrata Blanca de Clarà, trobaran que Barcelona és també un indret on la misèria, la traïció, la maldat i la mort formen part indissoluble del paisatge.

A El mercader. El despertar d’una nova ciutat trobem uns personatges construïts amb una base molt solida, humans al 100%, dins del cor dels quals hi cap la tendresa, la passió, l’amor, però també aspectes menys lloats com la indiferència, la solitud i, fins i tot, la infidelitat.

Parlem d’una família que gira en torn la feina de l’home de la casa, un home infidel, atrevit, però alhora molt casolà i protector dels més desemparats, un home curiós i versat a la cultura. Un home que madura amb la història i que evolucionarà de jove emprenedor i àvid d’aventures com les de Marco Polo a home gran que es veurà sobrepassat per la situació i que haurà de deixar lloc als seus fills. Uns fills molt diferents entre si però que es complementen amb gran precisió.

Quan els fills es fan grans la història pren un dinamisme més agosarat que enganxa molt, hi ha un canvi de ritme, com si la joventut dels fills arrossegues la pesada carrega de la història.

A mi, personalment, m’ha fascinat la història de la ciutat, la introducció de la llegenda de Santa Eulàlia, patrona de la ciutat, l’inici de la construcció de Santa Maria del Mar, els recorreguts a peu que fan els diversos personatges pels carrers (Argenteria, Mirallers, Banys Vells, la Plaça del blat,…), les actuacions del Consell de Cent i del Rei. Tot aquest ambient fa que el lector se senti tan pròxim a la història físicament que per uns instants el temps deixa de córrer i ens hi podem plantar. Us asseguro que quan acabeu el llibre us vindran ganes de donar una volta pel barri gòtic.

També València, Tortosa, Reus, Sitges o les exòtiques Cefalú i Alexandria, formaran part d’aquest ric ambient on la història flueix amb molt bon ritme, mostrant la capacitat d’una ment viatgera per aquests mons atrapats entre l’espai i el temps.

Una novel·la molt recomanable, us recomano que la llegiu en català, la riquesa del llenguatge us aproximarà més a les arrels. Per cert, algú sap la recepta del “menjar blanc”?. 

De tant parlar-ne al llibre m’ha entrat curiositat. Un llibre del qual aprendreu coses oblidades d’una gran ciutat.

La invasión de las tinieblas

Ya no es posible ocultar la verdad.

Las compuertas están abiertas y se ha desatado el caos.

Nuestro futuro pasa por un nuevo descenso a los infiernos.

Hoy nos vamos a despedir de una brillante trilogía, todos aquellos lectores que hemos sucumbido a “Condenados” y que hemos cruzado “Las puertas de las tinieblas” junto a Glenn Cooper, vamos a dar el paso final y luchar contra La invasión de las tinieblas.

Personalmente, puede que no sea muy objetiva, dado que soy una gran seguidora de este autor, un hombre capaz de crear un thriller con su vertiente histórica y combinarlo con lo bueno y lo malo de la humanidad sin dejar un solo cabo suelto.

Carga sobre sus espaldas títulos como “La biblioteca de los muertos”, “El libro de las almas”, “El fin de los escribas”, “La llave del destino”, “La piedra de fuego” y “La marca del diablo” y ahora tras esta trilogía no nos queda más remedio que esperar su próxima genialidad.

Esta tercera entrega empieza justo donde terminó la anterior, no hay salto temporal, es el siguiente punto en un bordado perfecto.

La puerta entre nuestro mundo y el universo de los condenados está abierta, cada vez más abierta y los intercambios entre los humanos y las almas oscuras es constante. En el mundo se ha desatado el caos, Londres es una ciudad fantasma invadida por las tinieblas y ni siquiera los toques de queda protegen a la población.

Se ha desatado el caos y un descenso a los infiernos parece el único futuro posible.

Nuestros intrépidos protagonistas John Camp y Emily Loughty creen haber encontrado la solución, buscar a Paul Loomis el mayor entendido mundial en las partículas que han creado este caos, todo parece sencillo hasta que la realidad se presenta, Paul Loomis cometió un crimen y está en el universo de los Condenados, este hecho será el detonante que los lleve allí de nuevo, muy a su pesar.

Poco os voy a desvelar más de la trama, porque un spoiler de un final es lo peor que se puede hacer y me gustaría que cada uno de vosotros pudiera descubrir sus giros argumentales, sus personajes complejos y en los que el autor esconde muchos defectos y virtudes de la humanidad.

Su prosa habla por sí sola, el tempo de la narración no decae en ningún momento y su final es brillante, un giro tan inesperado, un acto de fe y de amor tan colosal que me ha dejado sin aliento.

Mientras las puertas sigan abiertas podéis asomaros a sus primeras páginas que nos cede Debolsillo. 

Pregària al mar

Per Àngela Sánchez Vicente

Només saber que havia sortit un nou llibre del Khaled Hosseini ja em vaig posar contenta. Després dels seus èxits de venda i de crítica “El caçador d’estels”, “Mil sols esplèndids” i “I el ressò de les muntanyes” és sabut que la seva literatura sensible, subtil i molt emotiva desperta les emocions més humanes.

Em va sorprendre que Pregària al mar fos tan curtet però us prometo que és un autor que amb poques paraules t’envia un missatge que et queda gravat a foc a l’ànima i a la ment durant molt de temps i del que sempre se’n poden treure grans reflexions sobre la condició humana.

Aquesta obra en concret tracta d’un pare que està cuidant al seu fill abans de la travessia de la seva vida intentant cercar un indret millor per tal que el menut creixi amb un entorn menys sanguinari i hostil.

Abans de que el nen s’adormi esperant la barca en que faran el viatge ell li demana que sota cap concepte oblidi les seves arrels, la casa del seu avi a Síria, dels carrerons atapeïts i la mesquita d’Homs.

Realment l’encoratja però en quan el nen s’adorm comença la seva pregaria al mar. Un gegant blau que no sap com es portarà durant la travessia i que ell desitja que sigui tranquil·la doncs el seu fill, el seu amor i tresor més preuat estaran a la barqueta diminuta envoltada de la ferotge aigua salada.

La impotència d’un pare a l’hora d’assegurar un futur a un fill, la inseguretat dels refugiats, la protecció dels pares, el valor dels records, el fer veure que no passa res perquè els menuts no tinguin por, el sentiment d’amor incondicional, la por d’estar fent una equivocació i mil sentiments més es donen cita en aquesta joia de la literatura que ens ofereix la ploma d’aquest grandíssim autor.

La gran qualitat del text i les il·lustracions a càrrec d’en Dan Williams fan d’aquesta breu història una gran reflexió on els colors es tenyeixen de foscor acaronats per l’esperança de la llum de la lluna que mai s’apaga.

A més, està inspirada en la història verídica de l’Alan Kurdi, un nen que va aparèixer mort mentre arribava a la costa Europea.

L’autor dedica aquest volum als milers de refugiats que han perdut la vida al mar fugint de la guerra i la persecució. Ell està molt abocat a aquestes causes humanitàries ja que es Ambaixador de bona Voluntat de UNHCR, de l’Alt Comissionat de les nacions Unides pels Refugiats i fundador de The Khaled Hosseini Foundation que proporciona assistència humanitària als habitants de l’Afganistan.

La seva pròpia vida, el seu entorn, el cas real en que es basa i la seva grandíssima sensibilitat fan d’aquesta obra una autentica arma per la pau i una gran eina didàctica per tots nosaltres i amb moltes possibilitats per ser treballada a les escoles.

Ha fet una alquímia del dolor transformant tot allò negre en una obra lluminosa que ens intenta obrir els ulls i la ment vers un problema social que s’ha de tenir molt en compte.

De la mà d’Edicions 62 podem gaudir d’aquesta breu i significativa obra. 

Si em permeteu us deixo amb una sentencia que encara ressona dins meu: 

“Només són paraules. Trucs de pare. Això mata al teu pare, la fe que hi tens”

Oscura noche salvaje

Tenemos entre manos la tercera entrega de la serie “Wild seasons” de Christina Lauren o lo que es lo mismo de Christina Hobbs y Lauren Billings.

Una serie que empezó con “Dulce chico indecente” donde se nos presentaba al grupo en general y a la primera pareja especial, luego caíamos totalmente seducidos por la picardía de “Traviesa criatura sensual” y ahora seremos seducidas con dulzura, paciencia y mucho amor en Oscura noche salvaje.

Una portada que en esta ocasión viene marcada por el color azul, un tono que representa la noche y en la antigüedad se le asociaba con el infinito, la inmortalidad, la realeza, lo sagrado. Un color que nos hace sentir relajados y tranquilos, como el inmenso y oscuro mar durante la noche, también protegidos de todo el alboroto y las actividades del día. El azul ayuda a controlar la mente, a tener claridad de ideas y a ser creativos.

Nuestros protagonistas se casaron en Las Vegas pero fueron los únicos que no fueron más allá, divorcio rápido y encontraron en el otro a su alma gemela, a su mejor amigo y confidente, a la persona con quien pueden compartir todos sus sueños de futuro y anhelos.

Lo que ninguno espera es caer en un amor profundo cimentado en una amistad sólida y el vértigo que da la posibilidad de conseguir aquello que desean con el corazón.

Oliver es para mí el personaje que más me ha atrapado, es paciente, comprensivo, con una sola mirada sabe lo que pasa por la cabeza de Lola, parece que su cuerpo se mueve al compás de ella.

Lola es más reticente, no está preparada para sentir algo tan potente y menos en este momento cuando está preparando una adaptación al cine de su historia y dando vida a su segunda novela gráfica.

Tiene demasiados temas entre manos y sus sentimientos por Oliver la absorben, así que decide poner distancia, aunque quizás romper no sea la solución.

Esta trama se centra en superar el miedo, en el hecho de que equivocarse sirve para aprender cómo hacer las cosas bien y que en una pareja cada uno puede tener su propio espacio para trabajar y crear sin eliminar al otro de su vida.

Una historia adictiva, picante, pasional y muy romántica, con una prosa fluida que da a los protagonistas un tempo adecuado a su personalidad y no olvida en ningún momento al grupo de amigos y su relación entre todos, unos puntales que sostienen la trama de toda la saga a la perfección.

Me ha gustado mucho como juegan las autoras añadiendo ideas como si fueran frases de la novela gráfica de Lola, son muy descriptivas y le dan un toque diferente rompiendo el esquema de la narración.

Vergara nos presenta una historia actual, fresca, joven y dinámica, donde saltan chispas y el amor fluye entre sus páginas. 

Aquí os dejo sus primeras páginas, Loliver os estan esperando.