La Bruixa de Pedra

Benvinguts a una història plena de llegenda i de vida. A La Bruixa de Pedra de Miquel Fañanàs ens trobem immersos a la Girona del segle XIV i XV, en un període on l’Església ostentava un fort poder social i polític, i on els jueus s’havien de recloure en els seus barris, al Call jueu, per no patir la tirania dels cristians.

La història comença quan el Professor Freixenet tria i remena entre els documents de l’arxiu de la Catedral. Buscant informació per una editorial, topa amb la història de la Guisla Recasens, la llegendària Bruixa de la Catedral, immortalitzada en una de les gàrgoles. Així demostrarà que la popular llegenda té una protagonista real i coneixerem la seva història. Des d’aquest moment el protagonisme que hagués pogut tenir el Professor Freixenet recau amb pes i aplom sobre les espatlles de la Guisla i de les persones que van conviure amb ella.

Una protagonista que s’haurà d’enfrontar a les fortes conviccions del cristians sobre els seus veïns jueus, veure com actua el Tribunal de la Inquisició, al període de la Pesta Negra i tot ell emmarcat en la construcció de la nova Catedral de Girona. Una bruixa, una druida, una dona que, al cap i a la fi, era bona persona, però que la vida li havia donat sempre l’esquena, una persona que deixava empremta i que tenia un do molt especial.

Tot i ser una novel·la històrica, és basa en fets ficticis, malgrat quedar emmarcada en un període històric concret i molt detallat. Rica en descripcions, el lector se sent a tocar de la història. Una obra gens feixuga que enganxa al lector i que quedarà molt satisfet amb ella.

És una historia molt fluida, dinàmica i rica en vocabulari, que no pren al lector com a un esser curt al que li han d’anar explicant tot, cosa que succeeix en moltes novel·les d’aquest gènere, es complau en acompanyar-lo i mostrar-li un camí per arribar a la veritat sobre els seus personatges.

Els personatges estan molt ben construïts i en cap moment l’autor jutja a uns o als altres per les seves creences o maneres de viure, encara que aconsegueix transmetre els sentiments i la por que molts d’ells tenen al gran inquisidor Nicolau Eimeric, un personatge que cau malament justificadament.

Una aventura que centrada en una Girona propera físicament però llunyana en el temps, convida a la reflexió i a llegir entre línies, ha canviat l’església des de llavors o ha sigut la societat qui ha canviat?, la resposta la trobareu a La Bruixa de Pedra que ens presenta labutxaca. No us la deixeu perdre.

Una novel·la perfecta pels amants de les històries, de les llegendes i dels mites, però no us deixeu enganyar, és una història molt humana, que veu de les aigües on la brevetat és el complement perfecte per deixar el lector amb ganes de més i amb la sensació d’haver tancat un cercle complert.

Barcelona Rara Avis

Per Àngela Sánchez Vicente

Hi poden haver moltes ciutats boniques al món, cadascuna d’elles amb la seva cultura, la seva arquitectura, la seva gent, les seves tradicions però després d’un gran llistat de ciutats precioses que voldríem visitar i conèixer ens rendim a una evidència...

Que maca és Barcelona!

Barcelona en tot el seu conjunt és una ciutat bonica que entra pels ulls i de la que destaquen i iconifiquen obres del modernisme de Gaudí, del romànic, de l’expansió de la ciutat obra de Ildefons Cerdà.

També té l’atractiu de disposar de mar i muntanya en una dualitat preciosa.

I les seves botigues centenàries, i les seves històries, i les seves llegendes, i els seus museus, els seus parcs, els seus estadis i els seus llocs il·lustres... Paro que m’envalo!

Aquest temps tan complex que estem vivint ens deixa a la ciutat sense el que anomenem “oci” però... què millor que fer el turista a la pròpia ciutat?

Si voleu aprendre llegendes, curiositats, i mil històries sobre la ciutat us heu de rendir a la obra Barcelona Rara avis!

La ploma documentadíssima i amena de l’Anna García Soteras ens regala una guia ordenada, àgil i còmode per descobrir misteris de la ciutat.

Ens proposa 101 visites que faran les delícies de menuts i grans i de tots els enamorats de la ciutat.

Edificis singulars, personatges particulars i rara avis de l’asfalt barceloní, espais públics, restaurants i hotels, tradicions, museus, Déus, comerços i un llarg etcètera presentats com mai abans havíem vist.

És una guia que ens obre els ulls vers una Barcelona diferent i inclassificable en la que secrets veuran la llum.

Es pot llegir de manera saltejada, amb un format breu i curiós i ple de material didàctic sobre la ciutat.

És un recull, extens i documentat que no cau en la pesadesa ni en ser excessivament feixuc. Més aviat brilla per la seva frescor i per el seu factor sorpresa.

Recordareu històries que havíeu sentit, en descobrireu moltes i de ben segur els voldreu explicar i compartir.

No hi ha millor pla per aquests dies que descobrir la Barcelona que s’amaga a les ombres dels ulls dispersos i planejar alguna sortideta.

Us hi animeu?

Gràcies a Comanegra podreu aprendre i gaudir d’aquesta gran ciutat!

 

Y

 Per Àngela Sánchez Vicente

Fa poc he descobert que sóc molt fan de les novel·les distòpiques però han de complir uns items determinats per enganxar-me i crear-me l’ànim de voler-les recomanar i compartir.

Per a mi és important que encara que ens mostrin un món irreal els sentiments es mostrin de manera directa i planera per tal de poder empatitzar amb la situació que se’ns presenta i alhora reflexionar sobre el nostre món i el nostre dia a dia, també crec que és important en aquesta línia construir uns protagonistes amb una evolució psicològica força marcada durant la aventura ja que a traves d’ells són els que ens narren i mostren el que els envolta i com ho perceben i analitzen i també que els escenaris siguin mitjanament creïbles així com la premissa o fet desencadenant de l’obra.

En aquest aspecte no puc deixar de recomanar-vos la obra Y.

Realment compleix els paràmetres que fan que m’enganxi una novel·la distòpica amb escreix i alhora em mostra molts més punts positius que anirem descobrint al llarg de la seva lectura.

En aquesta obra que brolla de la ploma àgil i jove de la Violeta Richart ens farem amics de la protagonista que viu la seva adolescència i el seu despertar cap a l’edat adulta, l’amor i a la pròpia sexualitat en un món on no existeix el gènere masculí.

Moltes incògnites s’amaguen rere fets que espero aneu descobrint i desgranant mentre la llegiu però destaquen i criden l’atenció de la jove que hi hagi llibres i músiques prohibides... Què amaguen? També crida l’atenció l’aparició de creus sembrades per tot arreu on miren.

Aquests enigmes poc li duraran al cap a la inquieta i vivaç jove ja que la recerca de la veritat és un instint que duu a dins i que no pot reprimir per massa temps.

L’harmonia amb la natura, l’educació en les arts i la cultura juntament amb l’amor per la poesia no fan desaparèixer el seu sentiment que li indica que alguna cosa no està be i que hi ha veritats ocultes per allà on ella passa.

Què amaga el seu entorn? Quin secret impera en el món?

Només llegint aquesta obra mereixedora del Premi Roc Boronat i que ens ofereixen els nostres amics d’Amsterdam podreu sortir de dubtes.

És una obra que va de menys a més fins arribar a un detonant que sobta, també té el factor sorpresa i encara que sembli que neix d’un pretext que pot ser una mica clixé de la societat esdevé una bona eina que convida a la reflexió sobre diversos temes de la vida i el món que coneixem i habitem.

No la deixeu escapar!

És una obra mestre amb els ingredients justos per esdevenir un autèntic boom! 

Las mujeres que me han jodido la vida

Hoy me he reencontrado con la última novela de Noe Casado de la mano de Esencia.

Las mujeres que me han jodido la vida es su sugerente título y su portada nos muestra a un hombre joven jugando al billar, dominando con el taco como si el tapete fuera el mundo y él por su voluntad y habilidad pudiera decidir sus futuros movimientos.

Dado su título la portada sugiere como si la bolas fueran mujeres en su vida y como él las va eliminando del juego, apartándolas de su vida sin ningún remordimiento, así nos lo dice la contraportada “El fin justifica los medios, y por ello no me arrepiento de nada de lo que he hecho”.

Nuestro protagonista es Gael a quien conoceremos en su infancia junto a su mejor amigo Roberto, dos chicos guapos pero un poco zoquetes que se las ingenian para que Chelo, la lista de la clase les ayude a estudiar.

Durante unos años la relación de los tres se va complicando hasta el punto que Gael y Chelo llegan a un punto muy personal, aunque todo termina de golpe y con un secreto que años más tarde Gael descubrirá por las malas.

Zoe, es el secreto, su hija, una joven que necesita un donante de médula para sobrevivir, así que Chelo reaparecerá en su vida mostrando la clase de mujer avariciosa y víbora que es.

Un hecho que desmontará la vida de Gael, quien es nuestro protagonista y narrador, algo no muy común en la novela romántica y picante dado que normalmente son las mujeres las protagonistas y quienes nos explican sus historias.

Creo que es un acierto presentar la novela desde otro punto de vista, del mismo modo que no todas las parejas son iguales y no siempre el problema son ellos o ellas.

El personaje de Gael ha logrado salir de un hogar humilde para ser un abogado importante, un playboy con las mujeres y un hombre a quien los daños colaterales de sus actos no le importan o más mínimo. Un protagonista con el que me ha costado empatizar.

Aunque en la vida no todo es blanco o negro y siempre hay alguien que nos muestra el camino correcto y nos acompaña mientras mejoramos y crecemos, puede ser un amigo como Roberto o una mujer como Eliza a quien debéis conocer por vosotras mismas.

Una historia lineal, con grandes dosis de ironía, actual, sin giros argumentales complicados, una trama ligera con puntos muy calientes para pasar un buen rato de lectura y con su punto de drama.

A veces para poder sonreír hay que aprender a llorar.

La música del silencio

Cuando hablamos de La música del silencio hemos de tener en cuenta las palabras del propio autor al describirla como un punto dentro de su propia obra y del mundo que ha creado.

Esta novela no es la continuación de “El nombre del viento” ni de “El temor de un hombre sabio”, Patrick Rothfuss nos muestra la vida en un período de tiempo muy corto de la joven Auri, un personaje que merecía más reconocimiento en sus novelas anteriores.

En este pequeño volumen descubriremos aspectos de la vida de la joven pero no nos remontaremos al pasado ni a descubrir los motivos que la hacen ser como es, en esta aventura nos uniremos a Auri mientras cuida la Subrealidad y como aprende los nombres de las cosas y así poder, si quiere, dominarlas.

Un volumen en el cual se incluyen unas ilustraciones en blanco y negro cargadas de sentimiento y una nota del propio autor al final relatando en parte el motivo de arriesgarse a presentarnos un poquito más a Auri.

Poco os voy a poder contar de la prosa del autor o de su rico mundo imaginario creado con gran detallismo y que gracias a su magistral pluma el lector se encontrará rodeado de sus palabras, transportado a túneles antiguos, habitaciones abandonadas y a un peligro se subyace bajo La Universidad.

Una novela corta que me he leído de una sentada. Me parece todo un detalle por parte del autor crear aunque en pocas páginas una historia sobre un personaje que para muchos, me incluyo en estos, es uno de nuestros preferidos en la saga “Crónica del Asesino de Reyes”.

Quizás la historia no da para mucho más, aunque me hubiera gustado una ojeada al pasado de Auri con más profundidad, pero este mismo hecho demuestra que el autor ha sabido crear grandes personajes y una mejor historia, cuando estos llegan realmente al lector quieres saber más, hasta el más nimio detalle, si la historia no se sostiene el lector destierra a los personajes al olvido.

Teniendo en cuenta la premisa del autor, y leyendo la historia como si fuera un capítulo perdido y encontrado en un cajón, recomiendo su lectura y os dejo sus primeras páginas que nos cede Debolsillo y que podéis encontrar en formato de tapa dura en Plaza & Janés.