Barcelona

Per Ángela Sánchez Vicente

Patim, patam, patum

homes i dones del cap dret

Patim, patam, patum

No trepitgeu al Patufet!

Avui ens retrobem novament amb el nostre amic El Patufet! I avui més que mai haureu de recordar la seva cançó doncs l’haureu de buscar i no sigui que en una d’aquestes el trepitgeu!

Avui a l’obra titulada Barcelona no hi trobareu lletra però si moltes historietes en les que la vostra imaginació haurà de treballar mentre guieu als menuts a la descoberta d’aquest gran petit llibre.

En un format força “patufet” i de mides reduïdes comparat amb el seu costumari que conte rere conte cada cop ens agrada més però amb l’essència didàctica que caracteritza a aquesta col·lecció protagonitzada pel nostre amic.

Aquest cop l’Hugo Prades i en Roger Roig ens presenten una versió més nostre d’un llibre de cercar al Patufet i als seus amics més destacats en escenaris realment emblemàtics de la ciutat.

A la Rambla, a Montjuic, a Santa Maria del Mar, el palau de la Música i a la inauguració dels Jocs Olímpics és on s’han amagat!

Els podreu trobar?

Aquest llibret és ideal per dur-lo a sobre i que es distreguin, per tal que descobreixin llocs emblemàtics i introduir-los la revolució que va viure Barcelona amb els Jocs olímpics.

El millor és que mentre busques a aquests personatges descobreixen escenes quotidianes i ells mateixos poden imaginar i crear els microcontes que s’amaguen en aquesta obra. 

Un cop més gràcies a Cossetània Edicions teniu a l’abast un llibre útil, pràctic i pels més menuts.

Ideal per continuar la col·lecció o per iniciar-la juntament amb la història més clàssica de El patufet que ens varen presentar darrerament.

Travesía

Por Ángela Sánchez Vicente

Hoy os presento un libro en que las únicas letras que leeréis se encuentran en la portada y en la contraportada. 

Es un libro libre, para vosotros, para que el lector complete el mensaje que el autor nos quiere dar.

Habiendo disfrutado de Travesía puedo deciros que realmente ensalza esa frase que anuncia que una imagen vale más que mil palabras. 

Su mensaje es claro y contundente a la vez que deja breves espacios y muchos contextos para que nosotros mismos nos sintamos en la travesía y analicemos la vida y la naturaleza humana.

En esta obra que presenta grandes ilustraciones en blanco y negro con un uso de los claroscuros majestuoso y sabiendo crear el foco en detalles entre la inmensidad nos muestra la travesía de un pequeño y frágil barco de papel a través de los mares hasta llegar a puerto.

Esta gran obra de Peter Van Der Ende hace días que resuena en mi cabeza y os aseguro que no se sale impasible. 

A pesar que no os lo quiero contar todo y prefiero que seáis vosotros los que lo descubráis y podáis reflexionar os garantizo que cada giro de página aún aumenta su grandeza y su mensaje.

Somos pequeños y minúsculos para el mundo como el barquito, nos enfrentamos a un mar de emociones en nuestro día a día, hay situaciones que nos llevan a la superficie y otras que nos hunden. 

Siempre tenemos un lugar al que llegar que no tiene que ser físico específicamente, mucho que aprender, otros que están también en travesía y nos pueden guiar parte del camino y a la vez nosotros ser nuestros propios héroes.

Es una obra que por su singularidad y por su mensaje es simplemente precioso.

Para los amantes de las grandes obras, de esas que te transforman y te ayudan a crecer, tiene los ingredientes justos y necesarios. 

Es una obra que acabas de confeccionar tú mismo a través de tu propia vida.

Siempre nos gustan las propuestas de Libros del Zorro Rojo pero esta vez han superado nuestras expectativas de manera clara.

No esperéis más e id a buscar vuestra travesía.

La senyora del dimarts

Avui em retrobo amb un autor que no deixa indiferent al lector.

Massimo Carlotto ens presenta la darrera entrega de la seva “trilogia de la crisi” formada per “Niente, più niente al mondo” i “El món no em deu res” que tanca amb La senyora del dimarts.

Aquesta novel·la negra que ens presenta Crims.cat manté l’esperit crític de l’autor a la seva prosa, no ens explica una historia al atzar, va sempre un pas més enllà i busca reflexar el món real però que no ens agrada veure, una societat que viu a l’ombra de la llum del sol i dels ulls del veïns i coneguts, de les injustícies que pateixen els que no tenen poder i com la balança cega de la llei és realment cega.

En aquesta ocasió es centra amb un tema poc tractat com a tal en la novel·la negra a no ser com a motiu del crim, el sexe, la homosexualitat i l’espectacle mediàtic.

La seva portada ho diu tot, un llit desfet, dos coixins, els llençols arrugats i el que sembla ser una habitació barata de motel.

El nostre protagonista es en Bonamente Fanzago, conegut com a Zagor, un actor de pel·lícules per adults amb molt èxit en la feina i en la seva vida personal fins al punt que porta la seva feina a les estones lliures treballant de gigolo.

La seva vida canviarà en un instant, un ictus li tallarà les ales del cinema i de la feina extra amb una única excepció, una dona que és en si mateixa un gran interrogant i que el fet de decidir-se nomes per ella, per la dona dels dimarts faci que el lector la posi sota el seu focus, ella és la Nanà Malacrida.

El desenvolupament dels dos personatges principals i el descobriments dels secrets que amaga la Nanà esquitxarà a molts personatges secundaris, res no és tan simple com sembla, ni totes les histories que s’expliquen són veritat.

La prosa de l’autor m’ha atrapat des de el primer moment, ja havia llegit la seva novel·la anterior i reconec que sempre s’ha d’esperar l’inesperat. Construeix una trama lineal amb un passat sòlid que marca la creació dels personatges i els dona un caràcter molt particular.

El problema que tinc amb aquestes novel·les és que m’agradaria donar-vos molts detalls, desgranar el punts que més m’han agradat, els girs argumentals o allò (que no puc dir) que més m’ha sorprès, però si a un lector li expliques una novel·la negra estàs cometent un crim a part del que s’amaga entre les seves planes.

No puc més que recomanar-vos el títol número cinquanta dos d’una gran petita editorial.

La víctima 2117

Hoy nos reencontramos de la mano de Maeva y su colección NOIR con el último título presentado por Jussi Alder-Olsen, una de las brillantes plumas nórdicas negras y a su vez crítica con la sociedad.

La víctima 2117 es el octavo volumen de su exitosa serie Los casos del Departamento Q, publicada en más de cuarenta y dos países y con más de quince millones de lectores.

En esta entrega se entrecruzaran dos tramas en una misma dirección, la trama que toma la voz principal nos hablará de los refugiados y de la tragedia del mar y la segunda trama se centra en una investigación policial.

La novela nos presenta un rescate en Chipre de unos refugiados y del cadáver de una mujer, una desconocida a quien se le da el número 2117, un hecho que se transforma en noticia y que hace aumentar el “contador de la vergüenza”.

En Barcelona esta noticia impacta en Joan Aiguader, un periodista sin éxito que decide ir a Chipre para escribir un artículo y descubrir todo lo posible sobre la víctima 2117.

Pero este hecho golpea también a un joven en Dinamarca, Alexander, quien decide vengarse de estas muertes inútiles, dolorosas y que quizás se hubieran podido prevenir.

Un joven que mezcla en su cabeza la realidad y el videojuego que tiene entre manos decidiendo que cuando llegue al nivel 2117 empezará a matar indiscriminadamente y avisa al Departamento Q de sus intenciones quienes no lo toman en serio… al principio.

Esta historia nos mostrará la visión más local del problema de la inmigración y a su vez el autor quiere mostrarlo en su visión más global.

Para mi gusto lo mejor siguen siendo Carl y Assad, los dos protagonistas, un gran policía y después de muchas pequeñas pistas el lector descubrirá quien es realmente Assad, dado que la víctima desconocida para todos no lo es para él.

Esta novela se puede leer de manera independiente a las entregas anteriores.

La prosa del autor es afilada como una cuchilla y precisa como un bisturí, dice lo que quiere decir, deja silencios que gritan al lector, sus pequeños detalles nos mantienen en tensión y sus giros argumentales son absolutamente brillantes.

Tres ciudades se unirán en cierto modo ante un enigma complejo y una crisis social real y actual.

Aquí os dejo sus primeras páginas.