Es increíble como una buena novela histórica puede
cambiar la manera en la que percibes el mundo y valorar aquellas pequeñas cosas
que te demuestran la grandeza del ser humano.
Si, esta es una de mis reflexiones al cerrar el
libro La maleta de Ana.
Es una obra de Celia
Santos en la que conoceremos el destino de las mujeres españolas de los
años sesenta y setenta que emigraron hacia Alemania como gatarbeiter o trabajadoras invitadas.
Ana es una de ellas, una mujer que con su maleta de
cartón llena de recuerdos e ilusiones marcha hacia lo desconocido con un sudor
frio en las manos.
Eran heroínas anónimas que no han pasado a la
historia pero a las que esta autora ha querido dar voz y homenajear su valor a
través de esta novela.
La base de esta obra es la gran tarea de
documentación sobre el periodo histórico con el fin de plantearnos un marco lo
más fidedigno posible para ayudarnos a empatizar con estas jóvenes muchachas.
Esto junto al estudio de las condiciones en que
trabajaban estas mujeres y a lo que se enfrentaban día a día en la fábrica de
Colonia hacen de esta obra una gran novela a tener en cuenta.
Unas mujeres valientes, poderosas que iniciaron el
camino de la revolución feminista sin saberlo.
Si nos centramos en Ana nos será muy fácil
sentirnos cercanos a ella, casi como sus confesores, ya que la autora la ha
dotado de una gran sensibilidad y una gran evolución psicológica a lo largo de
la novela.
Ella luchará con sus compañeras de ruta que son
casi como sus hermanas por la dignidad y la igualdad social pero no deja de ser
joven y tendrá en el corazón un latido especial.
La historia mundial la marcan pequeñas historias
personales que marcaron la diferencia y una de ellas puede ser Ana.
¿Logrará defender sus derechos? ¿Logrará el amor de
su amado? ¿Volverá a España?
Dicen que en una maleta lo primero que metemos son
los problemas, nuestra esencia, nuestros recuerdos… ¿Cómo se va modificando la
maleta de Ana a lo largo de este periplo?
De la mano de B
de bolsillo tenéis una gran obra imperdible para este incipiente otoño.
No os perdáis la oportunidad de desgranarla y
conocer a Ana.
De
la mà de Fanbooks ens retrobem amb
la segona entrega de The perfectionists,Bones noies.
Reconec
que després del desencís de l’entrega anterior “The perfectionists” no vaig
agafar amb moltes expectatives aquesta lectura però l’autora, Sara Shepard ha mostrat una gran
adaptació i maduració creant uns personatges molt més sòlids i una trama més
interesants, aquest és l’exemple perfecte que trenca allò de que segones parts
mai no foren bones, doncs bé, aquesta segona part és millor que l’anterior.
L’estètica
de la novel·la continua amb l’estela de l’anterior, un fons groc brillant amb
un gelat que ens crida l’atenció, un dolç record, una llaminadura... però que
si ens fixem bé s’està desfent, com si el groc fos el sol i volgués mostrar-nos
quelcom més.
Les
nostres protagonistes, L’Ava, la Caitlin, la Julie, la Parker i la Mackenzie
ens mostraran les seves vides i els seus obscurs secrets, cap d’elles és un
angelet però tampoc són les assassines d’en Nolan.
La
trama evoluciona amb una nova mort, un fet inesperat que les farà jugar al joc
del gat i de la rata on passaran de ser les possibles assassines a les properes
víctimes potencials.
Un
gir argumental cap a la meitat de la novel·la deixa al lector amb l’ai al cor,
un fet desencadenarà un final tancat per a cada protagonista i alhora el lector
ho descobrirà d’una manera directa, sense gaires complicacions, un fet que ens
farà sentir una empatia especial amb ells.
La
prosa de l’autora és lineal, senzilla i rica, les seves descripcions són
acurades però no busca quelcom més, crea un marc on la historia i els
personatges puguin sobresortir, els personatges són més complexos, passa de
donar-nos pinzellades a buscar-ne una profunditat.
Amb
capítols curts dona fluïdesa a la seva lectura, un punt que crec molt atraient
per a un públic juvenil, que cada cop és més exigent amb el que llegeix i per
aquells que es cansen fàcilment ja que sense adonar-se es troben volant entre
les seves planes.
Crec
que en aquest cas s’han de llegir de manera seguida les dues novel·les, és com
si la primera fos un pròleg, una presentació del que ens trobarem a la segona
part, i és que jugar a planejar com matar a algú pot tenir unes conseqüències
devastadores.
Una
llàstima que no hagués començat així, fet que per aquells seguidors de la sèrie
ha sigut pagat amb escreix ja que l’han cancel·lat i aquesta segona part no
veurà la llum més enllà d’entre les seves planes.
Aquí
us en deixo un tastet. Val la pena gaudir d’un thriller juvenil amb cos i
caràcter.
Aquells
que ja em coneixen saben que una de les meves lectures preferides són els
clàssics i entre els seus autors he de destacar en William Shakespeare,dramaturg, poeta i actor anglès, considerat
un dels més grans de la literatura universal.
És
per aquest motiu que quan vaig veure que Cossetània
publicava SexPeare, amor i sexe en
Shakespeare no vaig dubtar gens en llegir-lo.
Realment
no tenia cap expectativa al respecte, no sabia com l’autora, Rosa Maria Martínez Ascaso ens volia
presentar l’obra així que vaig començar per la seva portada, un home entre dues
dones, una d’elles li agafa la mà gairebé de manera possessiva i amb cara de
gelosia, l’altre amb un rostre més femení i lànguid toca l’arpa atrapant-ne
tota la seva atenció, és com si l’home estigues atrapat en el matrimoni però
atret per l’altra dona, potser una amant... però que consti que tot això és
només la meva impressió.
Cal
destacar-ne la vivor dels colors dels tres protagonistes i alhora els traços
clàssic que s’adapten més a l’època de l’autor que a la nostra.
Aquest
volum fa reflexions profundes, psicològiques, metafòriques, realistes i des de
diversos punts de vista dels personatges de totes les obres, tragèdies i
comèdies, de l’autor, no es centra en la gran parella dramàtica que tots hem
llegit, “Romeu i Julieta” sinó que estén les seves impressions a tots els seus
fills literaris.
Divideix
l’obra en sis parts: “Facetes de l’amor”
on tracta aspectes com l’amor a primera vista, la passió, la castedat, el descobriment
del què és amor i com aquest evoluciona amb el pas del temps. “Guerra de sexes” on es centra en el
matrimoni, reflexions sobre la dona i l’home, la homosexualitat i el
lesbianisme arribant a l’androgisme i transformisme. A “Amors conflictius” entraran els conflictes com la gelosia, la
infidelitat, l’adulteri, l’incest, els amors tràgics i el xantatge emocional.
“Sexpearland” recull els vicis, la sexualitat, la sensualitat, la prostitució i
la violència sexual. “Amor amb humor” es
centra en la ironia, la llengua dels sàtirs i el joc de paraules provocadores i
provocatives, arribant a “Sonets i
poemes” on recull la història de “Venusi Adonis”.
Tot
això presentat per un magnífic pròleg de Genís
Sinca.
Aquest
volum tracta de la profunditat dels personatges de Shakespeare i alhora del
propi autor, al principi al descobrir que era una obra molt detallada, un
assaig en profunditat vaig pensar que seria una mica pesat però no sé com les
planes anaven volant entre les meves mans, potser degut a conèixer l’obra de
l’autor, però es ben cert que si n la coneixeu no us perdreu gens i estareu
convidats a descobrir-la amb passió.
L’autora
contraposa el seu llenguatge planer i directa amb fragments de les obres per
il·lustrar el concepte, fet que li dona una dinàmica que es transforma poc a
poc en un diàleg amb una nova amiga que ens mostra com a caigut seduïda per
l’autor i les seves obres.
No
deixeu escapar l’oportunitat de descobrir que s’amaga rere aquest regal
inesperat. Aquí us deixo les seves primeres planes, una temptació que us
portarà a pecar.
Avui ens
retrobem amb la ploma sensible i alhora àcida de la Marta Romagosa.
Ja
ens va encisar amb “Tots els noms del desig” i amb “22 homes i un desig” i ara
torna amb un nou recull de relats que semblen realment contes per a adults per
abans d’anar a dormir.
Ara,
amb una gran càrrega emocional i reflexiva ens presenta tretze històries on la
bellesa d’allò quotidià esdevé extraordinària i digna de lloança. La bellesa i
la intimitat interpel·la d’una manera especial a tots els protagonistes.
Cada
conte amb un nou gir, un nou sotrac i una nova explosió d’amor cap a la
literatura.
És
la millor manera de presentar La Polaroid i altres relats sense desvetllar-vos els petits grans secrets que
amaga i les profundes reflexions que ens convida a fer.
Les
lletres de l’autora segueixen essent subtils, tranquil·les, quotidianes,
amigables, esperançadores cap a la humanitat... La seva sensibilitat i
franquesa encisen als seus lectors.
Aquesta
és la màxima de l’autora i gràcies a Rosa
dels vents tenim una nova oportunitat de gaudir de les lletres belles i
nostàlgiques de la Marta Romagosa.
Amb una gran trajectòria
a les seves espatlles i avui exercint com a editora, presentadora i escriptora.
Com combina el seu dia a dia? Matí,
ràdio. La tarda i el vespre per escriure i estar amb la família
Realment sembla que
vostè ha nascut per comunicar. En quin àmbit es sent més còmode? A la ràdio em sento com a casa,
explico la realitat. Escrivint disfruto inventant ficció.
Com a dona treballadora
creu que hi ha realment la possibilitat de conciliar la feina amb la vida
familiar? És el gran
engany la conciliació. No existeix. En la vida real només et pots organitzar
per sobreviure.
Com creu que pot afectar
la tasca de comunicació a la manera de percebre el dia a dia d’una Catalunya
amb desitjos de canvis? La
meva feina és informar del que passa. De tot, des de totes les òptiques. Jo
encara crec en l’objectivitat de la feina periodística. No calen adjectius, ni
opinions, que cadascú ja te la seva. Cal dir les coses pel seu nom. Les
valoracions no les hem de fer els periodistes.
Posem-nos a imaginar...
Quina noticia li agradaria donar o fer-ne un debat? Fer debats de qualsevol tema que
generi més d’una opinió, quan més diferent sigui més ric és el debat. Ja he
donat notícies que havia imaginat moltes vegades: el final d’ETA n’és una.
D’altres no les hauria volgut explicar mai.
Amb les seves obres
anteriors “Tots els noms del desig” i “22 homes i un desig” ens qüestionàvem la
manera de sentir homes i dones i la manera d’exterioritzar les emocions. Creu
que en aquesta obra s’expressen de manera diferent elements com la intimitat o
la bellesa dels petits instants quotidians de felicitat segons el sexe o hi ha
tantes variables com persones? Cada
personal és un món i actua segons la motxilla sentimental que ha anat acumulant
durant la seva vida.
Quins moments quotidians
de la teva vida diària destacaries? Quan li dic adéu a la meva filla a quarts de
set del matí, quan dic bon dia són les 8 del matí en directe als oients de
Catalunya Informació, quan sopem junts a casa cada vespre i els esmorzars
llargs i tranquils del cap de setmana.
La felicitat i la
bellesa resideix realment als petits fets diaris que ens roben un somriure?Sempre
hi ha petits moments de felicitat. A vegades no ens n’adonem perquè no els
reconeixem, però si ens hi fixem bé, sempre hi són.
Hi ha algun conte amb el
que t’identifiquis? Tots tenen alguna cosa meva però cap soc jo
al cent per cent.
Hi ha algun conte que
t‘hagi costat més escriure? Sí, dels fets que em repugnen com en el
“Canvi de guàrdia”, però també són relats necessaris per denunciar coses que no
haurien de passar
Aquest cop quina banda
sonora li posaries a aquesta obra? La de la pel·lícula “Magnòlies d’acer”, sense
dubte.
A la teva llibreta
d’escriptora o al “work in progress” tens algun nou projecte en ment? T’atrau
fer el salt dels relats cap a la novel·la? Soc feliç fent contes. Crec en el poder que
tenen els contes i em fascina sorprendre el lector. En una novel.la això em
sembla molt més difícil. Però no se sap mai. Tot és possible.
Per acabar,
encara que ja ho fessis amb les obres anteriors, ens agradaria que ens
responguessis a la pregunta de la casa: Quina és la pregunta que mai no t’han
fet i creus essencial respondre? Ens la respons?
T’agradaria viure del que escrius?No. Necessito la ràdio
real perquè m’inspiri els textos de ficció
Moltíssimes
gràcies pel teu temps. Et desitgem l’èxit que mereixes!
