Avui
em retrobo amb un vell amic, un volum de la col·lecció emocions de l’Editorial Comanegra.
N’he
llegit molts d’aquests petits tresors i cada un d’ells em sorprèn en poques
planes, són com petites pocions de sentiments i reflexions amagades entre una prosa
lleugera, un relat que no sembla més que un conte i alhora té una profunditat
que esparvera al més valent lector.
El
darrer que us vull presentar és El lleó
i la lluna plena signat per Nora
Shen i amb un epíleg de Mireia
Darder qui ha decidit explicar-nos els seus sentiments i el motiu pel qual
ens ho presenta com a epíleg i no prefaci.
Ens
trobarem convivint amb la Lluna, el seu pare l’Ariel i el seu fill Fèlix. Al
morir la mare de la Lluna ella i el petit van tornar a viure amb el seu pare,
un home que sembla viure lligat a un sofà.
En
Fèlix ja no parla amb ella, amb sort es veuen a l’hora de sopar i sembla que la
seva relació sigui cada cop més distant fet que angoixa a la Lluna.
Tot
sembla que li caigui a sobre, fins i tot un veí li ha enviat una carta per sota
la porta queixant-se pel volum de la tele.
Aquesta
carta serà el detonant que farà que la Lluna es replantegi el que el altres
penen d’ella i això de retruc li toca al Victor, la seva parella, un noi
fantàstic però més jove.
Al
dia següent la Lluna rep una altre carta que la convida amb bones paraules a
tirar els murs que construeix al seu voltant, a mirar cap amunt enlloc de cap
avall, de enfrontar-se a la seva necessitat de tenir-ho tot lligat, una gesta
que és impossible.
Carta
rere carta la Lluna comença a caminar un nou camí i sense gairebé adonar-se els
de casa seva el fan amb ella. Però encara li queda un misteri per descobrir i
encara que en tinc moltes ganes no us diré qui escriu les cartes, però reconec
que m’ha encantat.
Aquesta
nova entrega juga amb dues lletres i dues veus, la de màquina quan ens parla de
la Lluna i la manuscrita de les cartes.
Podrà
la Lluna arribar a convertir-se en Lluna Plena i mostrar la seva llum interior?
Deixarà els seus propis prejudicis a la porta i viurà tal i com sent i no com
s’espera d’ella?
Com
de costum acabo aquesta breu reflexió amb el subtítol de la novel·la “Només serà teu allò que puguis deixar anar”.
