La por del cel

Per Àngela Sánchez Vicente

Un cop més l’Editorial Les Hores ens regala una obra que ens deixa ben parats.

El seu secret és apropar-nos tresors ocults en altres països per tal que els puguem gaudir i analitzar gràcies a una brillant tasca de traducció. 

Poques vegades agraïm als traductors amb prou èmfasi la tasca que fan però realment és d’admirar traduir una obra sense que aquesta perdi la seva essència i conservant la seva atmosfera i sonoritat.

En aquesta editorial en són uns veritables experts.

Avui gràcies a la tasca de traducció de l’Anna Casassas i Figueras ens apropen la obra La por del cel de l’aclamada autora Fleur Jaeggy.

Aquesta obra és un recull de set relats plens d’ombres i de sentiments humans que ens apropen a la solitud, la melancolia i a la foscor.

Culpa, odi i rancúnia ens condueixen a passejar pels carrers més tortuosos de la naturalesa humana.

Homes, dones, joves i adults sota el mateix fil conductor seran víctimes de les emocions més tenebroses.

Una obra carregada de reflexions socials i amb un gran poder metafòric faran les delícies dels amants de les lletres delicades que mostren la majestuositat estilística de l’autora.

Són breus i directes i amaguen grans lliçons que esperem que desgraneu mentre deixeu que us embriagui amb el seu subtil encant.

Un cop més la portada ens indica el contingut de l’obra d’una manera molt concreta alhora que ens convida a llegir-lo.

No el deixeu escapar! És una obra excepcional!

Ellas también matan

Negro, el color de la elegancia, del estilo, imprescindible en el fondo de armario, un intemporal chic para la mujer, pues bien, a partir de este momento esta definición tan sencilla y a la vez sofisticada la tendremos que aplicar al género negro firmado por manos delicadas y femeninas, unas mujeres brillantes que se expresan de manera sublime, unas mujeres que consiguen captar el perfil de los más bajos instintos criminales con agilidad e inteligencia.

El género negro siempre ha gozado de buena salud, con autoras de peso como Agatha Christie, P.D.James o Donna Leon, entre muchas otras, y aquí no somos menos, podríamos mencionar Maria Aurèlia Capmany como la gran precursora del género.

Si me preguntáis a mí, os puedo decir que este género me gusta mucho, soy una "negrota" tal y como nos llama Anna Maria Villalonga, autora y coordinadora de este volumen imprescindible.

Una recopilación de narrativa breve en manos de trece mujeres, trece escritoras que desarrollan de manera concisa y abrumadora historias negras con perfiles diferentes, no todas cogen la misma perspectiva al redactar, encontraréis intrigas políticas, tramas más psicológicas, con visión policial, con un aire de misterio y algunas donde el humor negro es mortal.

Un canto coral con voces únicas que desembocan en una rapsodia en negro sublime.

Ellas también matan, es un título muy directo, una invitación en negrita a descubrir autoras como la propia Anna Maria Villalonga o Maria Carme Roca, dos personas que tengo el placer de conocer y que pueden tener la pluma muy negra pero el corazón muy reluciente, autoras que he leído como Susana Vallejo, mitos dentro del género como Margarida Aritzeta y autoras que para mí hasta ahora eran desconocidas y de las que me he quedado con las ganas de leer más como Teresa Solana, Carme Torras, Núria Cadenes, Esperança Camps, Empar Fernández, Susana Hernández, Marta Banús, Laura Díaz Roig y Mònica Batet.

Esta recopilación no sólo es válido por sí mismo, además abre una puerta hacia nuevas obras que nos han podido pasar desapercibidas escondida bajo grandes campañas de marketing de autores extranjeros. Dicen que el tarro pequeño está la buena confitura, pues os puedo asegurar que en los breves relatos de estas autoras se esconden trece diamantes negros.

Una de las cosas que más me ha gustado de esta recopilación ha sido su composición, como se presenta primero la autora con una breve biografía y algunos de sus títulos publicados y a continuación su relato.

Cada lector puede elegir qué historia quiere leer primero, si quiere seguir el orden del volumen o empezar por el autor que reconoce o aquel que desconoce totalmente, yo he sido incapaz de hacerlo por orden, tras caer atrapada entre sus páginas y sobre todo el título de la introducción "Si hay que matar, matamos" fui directamente al final, me pudo la curiosidad de saber que nos había preparado Anna Maria, y después fui haciendo saltos, Maria Carme Roca y su humor negro me esperaban con los brazos abiertos, Susana Vallejo con su aire gótico invita a recrearse en la ambientación y ... no daré más pistas, sólo os puedo decir que este volumen es más, es una clave, un reflejo de la calidad de nuestras escritoras, un sueño para todos los amantes del género negro.

Una propuesta que aleja el victimismo del género, nuestras autoras son verdugos con plumas afiladas.

Quiero felicitar a Marc Moreno y a Delito por esta obra. Es amena, rápida de leer, engancha y al ser historias breves te ves atrapado en un círculo vicioso que te lleva de una a la siguiente sin casi darte cuenta. Un acierto jugar con el negro y el número trece, tentar a la suerte puede resultar un éxito asegurado.

Vet aquí una vegada la taverna Swan

Per Àngela Sánchez Vicente

Segur que molts de vosaltres coneixeu l’aclamadíssim fenomen editorial de El conte número tretze i avui us presentem la darrera novel·la que ha escrit la seva autora.

Amb la mateixa dedicació, la mateixa preocupació per marcar els tempos de la lectura i sembrar la intriga de la boira de terres angleses torna amb una nova i inquietant aventura que us deixarà totalment encisats.

Vet aquí una vegada la taverna Swan es presenta com una obra que gira entorn d’una taberna que és famosa per les histories i batalletes que els habituals hi expliquen però una nit canvia tot per sempre.

Un home misteriós ensangrentat entra i sembra el dubte entre els parroquians. Porta als braços una nena inconscient i abans de poder dir res cau a terra.

Què ha passat? Què ha viscut aquest home unes hores enrere?

Reconstruir els seus passos serà fonamental per saber la historia i connectar-la amb grans misteris que habiten a Radcot.

Riu amunt una nena ha desaparegut després del suïcidi de la seva mare i encara es busca amb desesperació a una altre nena que va desaparèixer sense deixar cap rastre dos anys enrere.

Les dues famílies que cerquen a les seves nenes i un granger seran protagonistes juntament a un reguitzell de veïns que conformen una obra coral en que tots poden confiar en tots mentre tots desconfien de tots.

És una profunda investigació i alhora una gran reflexió sobre les pèrdues i la solitud.

La ploma de la exitosa Diane Setterfield ens ofereix una novel·la en que res es el que sembla i ens dóna la informació en comptagotes per tal que nosaltres també analitzem als vilatans i intentem entendre els sentiments que desplega.

De la mà de Rosa dels vents podeu gaudir d’una obra que ret homenatge al Tàmesis i a la inquietud de les seves aigües.

Serà la nena que duia l’home ensangrentat alguna de les desaparegudes?

Qui són els responsables dels misteris?

Tornarà la taverna Swan a recuperar la tranquil·litat?

Només desgranant aquesta gran obra ho podreu descobrir!

Mossos d’Esquadra, els casos de ficció

Avui entro en conflicte amb mi mateixa, m’agradaria poder-vos parlar del darrer volum que he llegit de l’Editorial Alrevés  des del punt de vista lector i des del punt de vista didàctic, però per no allargar-me gaire intentaré integrar-ho tot junt i demostrar que com els nostres autors tothom, ens dediquem al que ens dediquem podem fer altres coses i en aquest cas ho demostren guardant la placa i apuntant-nos amb la ploma.

Mossos d’Esquadra, els casos de ficció és una antologia de catorze relats signats per catorze autors tots ells vinculats al cos dels Mossos, amb aquests relats ficcionats però amb una base real i sòlida volen fer del propi llenguatge i de la lectura una eina més per apropar-se a la societat civil i mostrar-los els perills que ens envolten i que podríem evitar tenint certa prudència i cura en la nostra manera d’actuar.

En aquest punt es quan surt la mestra que porto a dins i m’agradaria molt recomanar-ne la seva lectura als adolescents del final de la ESO i a l’alumnat de Batxillerat, ja que poden ser víctimes de certs cassos i alhora botxins en d’altres.

Rere un pròleg del nostre amic Victor del Árbol ens retrobarem amb vells coneguts i nous amics per conèixer, cadascun d’ells ens parlarà amb la seva pròpia veu, la seva manera d’expressar-se i els seus girs argumentals, totes les trames són diferents i de totes elles se’n pot extreure una conclusió i alhora un consell, la única cosa que mantenen en comú és que transcorren a Veciana o la mencionen, de la mateixa manera que fan referència a l’institut de la localitat: Paco Camarasa, un reconeixement a una gran persona i un detall molt emotiu  per aquells qui el vàrem conèixer.

Els nostres autors són: Carlos Ladera, Quim Estrada, Carles Ribas, Rafa Melero Rojo, Joan Rodríguez Fernández, Ivan Llambí, Rubén Garcia Cebollero, Xavier Álvarez Llaberia, Sergi Tutusaus, Marc Pastor, Inés Sánchez Céspedes, Joaquim Bacardit Garcia, Ariadna Tuxell i Jose Barroso Suárez.

Un aspecte que m’ha sorprès ha sigut que cada relat té la seva pròpia il·lustració, un fet no molt habitual en el gènere negre, totes elles introdueixen el relat, són en blanc i negre i a pàgina completa, els il·lustradors són: Mireia Gasull Casanova, Andreu Sánchez, Ricard Rojals Miravet, Marc Pastor, Josep Canet Iborra i Mirentxu.

Els temes que es tracten són molt variats de la mateixa manera que el rang o la divisió especifica dels mossos que ho tracta. Bulling, discriminació, racisme, violència de gènere, persones grans, els perills de les xarxes socials sobretot amb menors involucrats, persones desaparegudes, violència sexual amb substàncies incapacitants pel mig, seguretat viaria, furts i uns quants més...

En els casos de volums de relats l’ordre de la lectura l’altera el lector, així que sigueu expeditius i creeu el vostre propi ordre o llegiu-los per ordre si és l’ordre el que us agrada, de la mateixa manera que podreu triar posar-vos a la pell de la policia, de les víctimes o dels botxins.

Per concloure voldria dir i agrair als autors el fet de cedir-ne els drets d’autor a l’Associació d'Amics de la Policia de la Generalitat (AAPG). Una associació que destinarà els beneficis a temes culturals i de prevenció.