El refugi

Angle Editorial ens presenta la primera novel·la de Mick Kitson, un autor novell amb la màxima d’ensenyar quelcom amb la seva prosa.

El refugi es presenta amb una portada marcada en blanc i negre on l’atenció es centra en la mirada d’una nena, una mirada decebuda, trista i alhora ferotge.

Les nostres protagonistes són la Sal, de tretze anys i la seva germana Peppa de deu. 

La Sal ha matat a la parella de la seva mare, en Robert, un home que ha abusat d’ella sexualment des dels cinc anys i que ara ha posat els ulls en la seva germana petita, un fet que no la deixa viure i encendrà un interruptor intern per sobreviure.

Sap com viure al bosc, ho té tot preparat només ha d’agafar a la seva germana de la mà i marxar cap a un lloc on els adults que fins ara li han fallat no les trobin ni les pugin separar, un lloc segur lluny de la civilització i de les noves tecnologies on la Sal pugui redimir el seu pecat i trobar un lloc segur per a totes dues.

Així se’ns presenta el final de la infantesa, la força de l’amor entre germans i el poder curatiu de la natura.

Aquesta historia està explicada en primera persona per la Sal, una veu forta, capaç i que ens portarà moltes vegades a dubtar de la seva edat per la maduresa que mostra. Creu que les seves emocions i sentiments no existeixen, fet que es contradiu amb els seus actes a cada pas del camí.

Tot i que la Sal és una víctima l’autor la presenta com una nena competent, salvatge i alhora vulnerable, un caràcter complementari al de la seva germana. Aquest fet m’ha portat a valorar que la veritable protagonista d’aquesta novel·la és intangible, la relació de les germanes i la por per ser separades és el veritable motor de la historia.

Certament que en el seu camí trobaran persones que les voldran ajudar i en aquest cas hauran de decidir si confiar o fugir. 

Una trama amb un final comprensible i lògic però que m’ha deixat amb l’espineta de que en certs moments la vida és poc justa.

La prosa de l’autor és càlida tot i que ens farà vagar pel desert escocès de les highlands, les seves descripcions són molt detallades i la construcció dels personatges de les nenes és impecable, resulta molt senzill sentir una gran empatia amb elles i patir la seva fugida. 

Una historia que comença amb un xiuxiueig i que acaba creixent fins a ser un crit tronador.

Part d’aquest mèrit li hem de concedir a en Jordi Martín Lloret i a la seva magnifica i acurada traducció.

Aquí us en deixo un tast i una pregunta: Què faríeu per protegir a la persona que més estimeu?

Las voces de Carol

Por Ángela Sánchez Vicente

Debo confesar mi culpa al desconocer hasta el momento la obra de la autora Clara Peñalver y después de haber descubierto su última novela Las voces de Carol ya he caído en sus redes y no me perderé la lectura de la trilogía de Ada Levy.

Es una autora que desde la naturalidad y la frescura nos presenta una obra extraordinariamente tramada y a la vez engañosa para mantener siempre el suspense en el punto más alto posible. 

Es de esas novelas policíacas que enganchas desde un principio y de la que necesitas saber que ha pasado. 

Sus grandes puntos a favor son la increíble ambientación en la Málaga actual de la mano de una protagonista vital, vivaz y extremadamente preocupada por su trabajo y su sed de verdad.

Un buen clima, una gran protagonista y unos personajes que la acompañan que nos encantan conforman parte del encanto. Esto junto al ritmo negativo y su sello personal son la clave del éxito.

En esta novela ayudaremos a Carol a investigar el asesinato de Abril Zondervan, una prestigiosa escritora que ha aparecido muerta sin signos de violencia en su propio domicilio.

Desde que recibe el Whatsapp que le anuncia que tiene un caso dedica su vida a la investigación llegando a descuidar su vida personal y a dormir y comer cuando puede. Es obsesiva pero sabe buscar grietas entre lo correcto y lo incorrecto para llegar a su meta.

Ella, Celada y “La Hiena” van tras los pasos del asesino y de la propia Abril ya que ella también es un misterio. La autora asesinada era esquizofrénica y no estaba medicada los últimos años y sus voces internas eran su única compañía.

¿Qué pudo pasar en esas fatídicas horas?

En este thriller sin respiro encontraréis las respuestas y podréis descubrir la mente de Abril, encontrar al responsable y profundizar en la vida personal de Carol que tanto se empeña a tapar con trabajo.

Gracias a Ediciones B tenemos entre manos una novela negra y psicológica que huye del cliché clásico y de los cánones de los best-sellers internacionales para poder disfrutar y desgranar de un misterio novedoso que nos cautiva.

No lo dudéis, dejaros llevar por esta novela y conoced a su autora.

Esperemos que esté en el panorama literario nacional por mucho tiempo.

L'origen dels altres

La Premi Nobel de Literatura de l’any 1993 Toni Morrison ens presenta un assaig escrit amb el cor a la mà i capaç d’avergonyir i fer reflexionar l’home blanc.

L’origen dels altres és la recopilació de diverses conferències que va impartir l’any 2016 a la Universitat de Harvard i on partint dels seus propis records apunta com és la vida sent un dels altres, és a dir una persona negra.

Parla d’esclavitud, de raça, d’origen, de linxaments públics, de discriminació pel color de la pell i no només en l’àmbit social passat i present, només cal donar un cop d’ull al nou president dels Estats Units d’Amèrica per veure la fractura en temes com la immigració, el classisme i el racisme que havia minvat amb el llegat Obama però que cada vegada torna a ser més present.

L’autora reflexiona en profunditat i remarca també com la ciència o la literatura han afegit el seu gra de sorra a aquestes diferències que en cert moment es van considerar lògiques i de llei.

Cita a l’esclavista i metge Samuel Carthwright que apostava pel control sobre l’altre i a autors reconeguts com William Faulkner i Ernest Hemingway. L’autora cita fragments de les seves obres i planteja preguntes i respostes des de la mirada de l’altre.

Aquest volum ens regala un pròleg signat per Ta-Nehisi Coates, guanyador del National Book Award, qui mostra el seu afecte per l’escriptora i pels seus escrits, demostrant que és capaç d’extreure bellesa dels aspectes més grotescos de la societat i presentant una obra intimista i personal.

L’assaig en sí és divideix en sis capítols curts i de lectura fàcil, ràpida i comprensible, la seva redacció transforma el lector en oient de la seva paraula i el convida a descobrir com pensa ell mateix sobre el tema.

Arrenca amb “La capa romàntica de l’esclavitud”, “Ser, o convertir-se, en l’estrany”, “El fetitxe del color”, “Configuracions de la negror”, “Narrar l’altre” i “La casa de l’estranger”.

Un cop acabada la seva lectura m’he adonat que moltes situacions del passat que hem estudiat a l’escola, llegit en llibres o vist en pel·lícules està amagada però l’arrel d’aquell sentiment de superioritat entre races segueix germinant amb força i com les persones negres han de demostrar molt més la seva vàlua per aconseguir una minsa part que aconsegueix un altre.

Ara llibres sap com tocar la fibra sensible i segurament s’ha d’agrair a la excel·lent traducció de Ferran Ràfols Gesa.

Molts en acabar aquesta lectura intentaran posar-se en la pell de l’altre i d’altres simplement donaran gràcies per ser com són. 

Aquesta obra convida a obrir els ulls no dels altres sinó dels nostres.

Nosaltres, les dones

Per Àngela Sánchez Vicente

Poques presentacions necessita la gran dama de les lletres catalanes contemporànies Maria Mercè Roca però tot i així us en farem cinc cèntims.

Poques plomes d’autores catalanes han tingut tant ressò, èxit de crítica i seguiment de públic com les de l’autora de la que avui parlem.

El seu prestigi no és atzarós doncs és una gran escriptura i lletraferida que ofereix en cada obra el millor de si mateixa. Obres com “Sort que hi ha l’horitzó”, “El present que m’acull”, “Cames de seda”, “Delictes d’amor” i “Mil revolts” demostren la seva qualitat i el segell únic dels seus textos. 

La guanyadora del premi Victor Català 1985, el premi Josep Plà 1986, el premi Sant Jordi 1992, el premi Ramón Llull 2000 i el premi Barcanova de Literatura Infantil i Juvenil torna set anys desprès amb una obra incomparable.

A Nosaltres, les dones trobareu un recull de relats sobre el sexe femení des de l’adolescència fins a la vellesa per tal de dibuixar la figura de la dona a totes les etapes de la seva vida.

La dona que presenta la Maria Mercè Roca és una dona universal en la que hi podem veure reflectides a la nostre mare, a l’àvia, a la nostra germana o a nosaltres mateixes.

Defugint dels clixés del feminisme extrem ens narra com una dona pensa, actua, pateix, interacciona amb el món i reflexiona sobre com ens valorem.

Les dones som complexes, som sacs de sentiments i circumstàncies que marquen la nostra trajectòria vital.

De la mà de Rosa dels vents podeu anar a l’encontre amb aquests dones que us emocionaran i que des de la seva diversitat us esbossaran els fonaments d’elles mateixes.

Àcid, sensible, emotiu... aquesta obra és un còctel amb els ingredients adequats en la justa mesura.

Una cosa tenen en comú: les ganes de lluitar, el coratge i la tenacitat. Però no penseu que les lletres de l’autora són sempre en positiu, ella s’atreveix a treure també la nostra cara oculta.

És una oda a la dona sense ser un bàlsam, és una gran obra amb un fil conductor molt clar que ens ajuda a intercalar les diverses dones que el protagonitzen alhora que ens convida a reflexionar sobre la vida, les dones que ens envolten i la societat actual.

No crec que aquest llibre hagués estat igual en veu masculina, ella és la dona i la escriptora adequada.

Us perdreu la oportunitat de conèixer-les?

Vinga va, us esperen a les llibreries!