Per
a tots els catalans l’1 d’Octubre mai més serà el mateix i per tal de tenir-ne
un testimoni tangible més enllà de l’emocional cal fer una clara menció a
l’obra Dies que duraran anys.
Aquest
llibre de fotografies carregades de sentiments, emocions, crits silenciosos i
silencis ensordidors a càrrec d’en Jordi
Borràs ens serveix com a memòria catalana d’un dia que passarà a la història
i alhora com una gran eina didàctica sobre els batecs del procés.
Amb
textosd’Anna Ballbona, Jenn Díaz, Marina Espasa, Natza Farré, Albert Forns,
Raül Garrigasait, Jordi Lara, Adrià Pujol, Gemma Ruiz i Joan Todó expressant
allò viscut amb incredulitat, incertesa, repressió i recerca de llibertat són
una guia crucial d’una part de la història de Catalunya que ja serà part de la
història mundial.
És
el llibre perfecte per les properes generacions doncs l’autor ha captat a
través de la seva lent sentiments, emocions, pau i sensacions que hem viscut en
primera persona i els ha transformat en memòria col·lectiva d’uns dies
tortuosos per a tot el poble català.
Amb
imatges de Sergi Alcázar, Oriol Clavera,
Ramón Costa, Sira Esclasans, Ramón Ferrandis, Albert Garcia, Santi Iglesias,
Miriam Lázaro, Carles Palacio i Carles Ribas per acabar d’arrodonir una
obra perfecta, acabem de copsar la intensitat dels dies que van ajuntar a
masses i en que Catalunya es va aixecar a cridar pels seus drets d’una manera
pacifica i ordenada.
El
preu de la llibertat és elevat, encara potser no el sabem ben bé però el que si
que sabem és el decurs d’uns dies que seran la clau de la història moderna
catalana.
De
la mà d’Ara llibres teniu entre mans
un llibre essencial que esdevindrà un àlbum universal.
Hoy nos reencontramos con Víctor Amela, uno de los grandes autores de las letras actuales.
Con su visión por el presente y la historia ya nos ha
enseñado como la vida pasa pero hay personajes que siempre quedan en nuestra memoria
individual y colectiva.
Si os han encantado obras como “333 vitamines per l’ànima”,
“Paraules d’amor”, “Casi todos mis secretos”, “El cátaro imperfecto”, “Amor
contra Roma” o “La hija del capitán amarillo” esta no os decepcionará.
En Los inspiradores
de Amela descubriremos a esas figuras de la cultura universal y de las
artes que tocan el alma de tan ilustre autor.
A través de su manera de reconocerlos, nos los presenta y
nos transcribe sus sentencias más ilustres que a él le han aportado conocimiento
para la vida y nos invita a reflexionar.
Una selección trabajada y muy bien documentada sobre la Sabiduría esencial de todos los tiempos que
nos gusta a los adultos y es una obra altamente didáctica para los jóvenes que
se empiezan a interesar por aquello que sucede a su alrededor con una visión
crítica.
Podéis creer que los conocéis a todos o que no hay nada
nuevo pero os estáis equivocando.
Es una cita de la mano de este grandísimo autor junto con
Librosdevanguarida en la cual
personajes dispares tienen algo que contaros, enseñaros y dejaros con el run
run en la cabeza.
La filosofía, las humanidades, la pintura, la tecnología…
Genios de todos los ámbitos se reúnen en esta obra esencial para conocerse un
poco más a sí mismo.
Jesucristo, Goethe, Frida Khalo, Jane Austen y un largo
etcétera están dispuestos a narrar su pasado en el día de hoy y dejaros una
enseñanza.
En vuestra mano está aceptarla o no.
Yo no lo dejaría escapar.
Es una obra excelentemente seleccionada, directa, con
unas ilustraciones muy icónicas, bien ordenada y con un fondo sobre la
naturaleza humana impresionante.
Top Novel colección de novelas que
nos presenta Harper Collins Ibérica
nos regala la segunda entrega de la serie firmada por Katy Colins, tras presentarnos “Destino: un nuevo comienzo” hoy nos
reencontramos con Georgia Green en Destino:
tu corazón.
Una novela que gracias a la
delicadeza en el detalle de la autora se puede leer por separado aunque yo os
recomiendo leer ambas novelas y por oren, dado que si no la primera pierde todo
el sentido.
Georgia es una joven que ha sufrido
como la burbuja de su mundo ha explotado y debe empezar de nuevo, ahora decide
hacer el viaje que siempre había deseado, su destino la India, el país de los
colores, de las especias, de los rituales y de sus gentes sencillas, así que el
Club de Viaje de los Corazones solitarios emprende su nueva ruta.
El grupo de viajeros está formado
por personajes variopintos, todos ellos llevan sus propias cargas y se verán
atrapados por India, un lugar que les dará la bienvenida y que a su vez les irá
invitando a conocerse mejor unos a otros, crearan lazos de amistad, se
escucharan y descubrirán paso a paso como la carga es menos pesada si es
compartida.
Paso a paso se irán sintiendo más
ligeros, descubriendo lo que han ganado y no dando tanto peso a lo perdido, del
mismo modo que ciertas amistades darán paso al amor otras forjaran las piedras
de un nuevo camino.
Los lectores se sentirán absorbidos
por las descripciones detalladas, casi fotográficas de las paradas que el grupo
hace por India, aquello que destaca a sus ojos, no todo es bonito, también hay
pobreza y la sensación de desasosiego al sentirse impotente ante la situación,
aunque siempre se puede intentar hacer algo.
La prosa es fluida y con un tempo
sostenido que atrapa y seduce al lector a embarcarse no solo en el viaje de sus
protagonistas, sino a su propio viaje interior.
Georgia es un personaje que crece
página a página, con cada paso del viaje se siente más segura, más ella, las
lágrimas ya no forman parte de su rostro y se ha hecho más fuerte.
Pero no es solo ella, todos
evolucionan mostrando una versión mejor de ellos mismos, el señor Bo, Liz,
Ollie, Bex, Stefan, Louise, Chris, Nihal y Ameera.
Una novela que esconde tras un viaje
en grupo un viaje introspectivo de cada personaje, una llamada a la esperanza,
a la superación personal y a ver el mundo con nuevos ojos.
Avui
us presentem una obra sense comparació, un desastre natural al cor de les
terres catalanes. Ens acompanyeu en l’aventura?
Realment
sóc una fanàtica de les novel·les catastròfiques, crec que poques coses en
aquest món són tan esgarrifoses com les forces de la natura quan es
descontrolen.
Ens
situem a la novel·la Susqueda,en què es narra la Crònica d’una catàstrofe.
Brutalment
visual i amb reaccions molt humanes, ens traslladem a tan insigne enclavament
català però amb una visió nova i inquietant.
Què
passaria si un dia les aigües del riu Ter es descontrolessin i la presa de
Susqueda comencés a esquerdar-se?
Crec
que no hi ha millor premissa per a una novel·la.
És
molt interessant tenir obres a l’abast ambientades en el nostre territori perquè
l’ambientació ens sigui propera. Això juntament amb una gran trama com la que
ens proposa en Miquel Fañanàs i uns
protagonistes ben treballats són la base per a una novel·la que no us deixarà
indiferents.
Amb
“La bruixa de pedra”, “El gran inquisidor” i “Bonastruc, el jueu” ja ens va
mostrarel seu amor per les terres
gironines i el seu poder de paraula per crear i recrear unes històries
trepidants i altament addictives que tenen el segell de qualitat de l’autor.
Cada
una amb la seva pròpia personalitat i particularitat però amb el segell de
l’autor.
Aquest
cop cal que ens vestim d’intrèpids supervivents i ens disposem a llegir el blog
de l’Oriol Rovira, en què periòdicament s’actualitza l’estat de la presa i les
noticies sobre el terratrèmol localitzat a Amer que ha afectat la zona.
Ell
és la veracitat, contraposada a la tranquil·litat disfressada amb mentides dels
mitjans de comunicació de masses.
Sentireu
el terratrèmol, viureu la por a una inundació, sereu testimonis de la lluita
per la veritat, i les conseqüències i els fets que es van succeint us
embolcallaran en una aventura actual, fresca i innovadora.
De
la mà de Columna Edicions, teniu una
nova cita amb tan il·lustre autor. Aquí us deixem les seves pròpies paraules.
Quan vas sentir que el món de les
lletres t’estava esperant? Als vint
anys vaig tenir l’oportunitat de fer algunes coses relacionades amb el món del
periodisme a la revista Presència i a
El Correo Catalán, per després fer de
corresponsal al Diario de Barcelona i
també a El Periódico de Catalunya. És
l’any 1981 que decideixo escriure un relat curt (Susqueda), que presento a un premi literari i quedo finalista,
premi que l’any següent guanyo amb el relat Heu
vist en Tana? L’any 1983 publico el primer llibre, que és un recull de
narracions, i a partir d’aquí ja publico novel·les de diferents gèneres fins
avui.
Quina és la qualitat que més aprecies
en un escriptor? I la que menys? La que com
a lector aprecio és la concreció en l’exposició argumental i l’habilitat en
“atrapar” al lector en la lectura. La que menys és just el contrari, es a dir,
allargar innecessàriament un text.
Quin és el teu llibre de capçalera,
aquell que et va lligar a la lectura i potser va donar peu a l’escriptor que
ets avui? Quan era un vailet em varen
enganxar els llibre Aventuras de
Guillermo de Richmal Crompton, per a mi equiparables en el seu moment al
que avui és el fenomen de Harry Potter. Després recordo que vaig quedar
fascinat per dos llibres en concret: Dràcula
de Bram Stoker i Sinuhé el Egipcio de
Mika Waltari.
Si poguessis fer un viatge en el temps
i l’espai i fer un sopar literari amb grans autors, a qui convidaries? Convidaria aquests que acabo de citar, però també
hi afegiria Primo Levi, Carles Rahola, Josep Pla i Prudenci Bertrana.
Si et prohibissin escriure... a què et
dedicaries? A llegir,
tot i que llegir sense poder escriure em faria patir molt!
Creus que les teves obres La bruixa de pedra,
El gran inquisidor i Bonastruc, el jueu es poden
interconnectar entre elles amb el teu amor vers les històries ocultes de
Catalunya? Són
llibres independents un de l’altre tot i que tots ells tenen punts de
coincidència i també alguns personatges que d’alguna manera els relliguen. En
aquest sentit, efectivament es poden interconnectar.
Imagina que poguessis
triar una de les teves obres per anar-hi a passar uns dies. Quina triaries? Bonastruc,
el jueu retrata una
època de la història apassionant, tot i que també trista, però en qualsevol
cas, interessant.
Què t’atrau de la història? I de
reescriure-la? M’atrau la
possibilitat de recrear-la a través de personatges reals o inventats, és a dir,
fer que el lector se la faci seva, entri en aquella època que jo descric i
d’alguna manera l’ajudi també a entendre i conèixer una part de la història a
través d’un relat que incorpora dosis de ficció a uns fets històricament reals.
Què creus que és més fàcil, escriure
sobre fets reals o relatar una història de ficció? Personalment trobo que és més fàcil escriure una
història enterament de ficció. Parlar de fets reals, tot i que estiguin
emmarcats en una ficció, obliga a un treball molt més acurat i a una
documentació més aprofundida.
Si ens centrem en l’obra Susqueda, què et va inspirar? El relat curt que havia escrit l’any 1981 i publicat
l’any 1983, a banda que aquest 2018 és el cinquanta aniversari de l’acabament
de la presa i vaig pensar que era el moment de fer la novel·la que no s’havia
fet.
Quins trets de l’Oriol comparteixes? Bàsicament, la passió per la informació, el
periodisme honest.
Creus que la societat civil té més
poder que els grans mitjans de comunicació? Els grans mitjans de comunicació tenen la seva línia editorial i
intenten influir en els seus lectors, però és evident que la societat civil
organitzada té poder, i sovint aquest poder col·lectiu aconsegueix alterar els
plans mediàtics inicialment establerts.
La societat civil és molt més
voluntariosa i valenta del que pensem quan hi ha una catàstrofe natural? La societat civil ha demostrat a bastament que sap
organitzar-se i actuar de manera decidida i valenta davant fets dramàtics i
urgents, sovint obviant els protocols oficials, lents i caducs. Open Arms n’és
un bon exemple.
Si poguessis posar un fil musical a
aquesta novel·la, quina creus que seria la seva cançó? Ara mateix se m’acut la cançó de Raimon que diu “Al
meu país, la pluja no sap ploure, si plou poc és la sequera, si plou massa és
el desastre”.
En l’actualitat hi ha molts escriptors
mediàtics o altres que ni tan sols són ells que escriuen els llibres. Creus que
els escriptors de veritat com tu, aquells que en lloc de sang tenen tinta,
s’han de justificar massa sobre la feina que fan? Certament, en els darrers temps han proliferat els
anomenats escriptors mediàtics, que, certament, venen molt, particularment
durant la Diada de Sant Jordi, però no tant pels mèrits de llurs obres sinó per
l’efecte de ser cares conegudes, particularment del medi televisiu. Què hi
farem!
Creus que ser escriptor avui en dia és
més fàcil perquè gràcies a les xarxes socials hi ha més interacció amb els
lectors? No és que sigui més fàcil, però
tanmateix les xarxes socials han contribuït i ajudat a una major difusió de l’obra
entre un ventall de possibles lectors als quals abans era molt difícil d’arribar.
Per acabar
ens agradaria que ens responguessis a la pregunta de la casa: Quina és la
pregunta que mai no t’han fet i creus essencial respondre? Ens la respons?
Creus en les muses, la inspiració per
endegar un determinar projecte literari? Com deia aquell, si les muses existeixen, millor que m’agafin
treballant. Crec en la disciplina, el rigor i la constància, que són les que al
capdavall donen fruits.
Moltíssimes gràcies pel teu temps. Et desitgem l’èxit
que mereixes!
Amb
aquesta obra excepcionalment bonica, treballada i seleccionada fem un tribut a
un dia clau per ser explicat, entès i una manera de recordar-lo.
