Avui us presentem la darrera novel·la d’en Joan-Lluís Lluís mereixedora del Premi Sant Jordi 2017.
Si seguim la seva trajectòria sabem que tenim entre mans
una joia que cal desgranar i saber interpretar per tal d’extreure’n tot el suc.
A Jo sóc aquell que va matar Franco ens presenta a l’Agustí Vilamat, un modest Solsoní que
tot i ser quietet i tranquil sempre la acaba pifiant. La seva vida
contemplativa el porten a descobrir el seu gust per la llengua i la literatura
i acabarà arribant a Barcelona per fer de corrector lingüístic.
Bromes del destí que en la seva plenitud laboral esclati
la Guerra Civil i la postguerra amb tot el que va comportar per la societat
catalana.
En nostre lletraferit, ferit on més li cou, donarà una
passa endavant i es converteix en l’artífex d’un fet històric que canvia la
historia.
Una novel·la que no deixa indiferent, estudiada i
documentada que gràcies a Proa podem
gaudir i estudiar. I si la historia hagués estat així? On seriem ara? Han
canviat tant els temps o seguim en punt mort?
Extremadament innovadora, àgil, fresca i en el moment
just.
Avui donem la paraula a un gran autor per apropar-nos a
la seva veu.
Quan vas sentir
que el món de les lletres t’estava esperant? Mai no he pensat que ningú m'esperava enlloc, i menys
al món de les lletres. Suposo que ja ho sabia quan vaig decidir que volia ser
escriptor, i això era quan tenia 13 anys.
Quina de les
teves obres és la nineta dels teus ulls? La que acabo de publicar, sempre.
Quina és la qualitat que més aprecies en un escriptor? I
la que menys? La que més,
que m'hipnotitzi. La que menys, que escrigui malament.
Un llibre que t’hagi inspirat és... La Ilíada, d'Homer
Imagina que poguessis fer un viatge en el temps i l’espai per fer un sopar
amb grans figures de la literatura de tots els temps. A qui convidaries? Homer, Ovidi, Ausiàs March, François Villon, Joan
Salvat-Papasseit, William Faulkner, Carson McCullers, Marguerite Yourcenar. I
Salvador Espriu, però potser preferiria quedar-se a casa.
Què és imprescindible a l’hora d’escriure per a tu? Escriure tot sabent que caldrà reescriure.
Com ha estat el
procés de documentació del marc històric i la incorporació del fet nou que
canvia la historia? Amb poca
documentació, a partir sobretot de la meva memòria, i després fer allò que s'ha
de fer a cada novel·la: decidir a cada instant quin camí era el més adequat.
Creus que el
passat és present que es vol fer futur? Suposo que depèn del passat. Els passats que a mi
m'agraden són els que m'alimenten, i el futur que voldria viure és el de la
llibertat de Catalunya.
Que ens diferencia avui dels que lluitaven a la
postguerra pels seus drets? En principi,
ells vivien en dictadura i nosaltres no. Però la dictadura torna, amb maneres i
guants blancs, però torna. 
Creus que
aquesta novel·la hagués sigut un èxit fa uns anys o és ara el moment just? És un moment adequat, que no havia previst. M'ha
sorprès adonar-me que a mesura que anava acabant la novel·la el franquisme
tornava a ser un tema de dolorosa i repugnant actualitat.
Creus que
aquesta novel·la ens pot obrir els ulls a la problemàtica que existeix avui en
dia a la societat catalana? La meva
ambició d'escriptor és literària, no social. Però la literatura té poders que a
vegades esclaten i a vegades no. Seria com un regal afegit que aquesta novel·la
fes pensar la gent i la decantés cap a més intransigència de cara al règim
autoritari que impera a Espanya.
Què ha canviat
més a Barcelona des que l’Agustí treballava de corrector lingüístic fins avui?
Com valores els canvis socials? (treball de la dóna, infraestructures, “classes
social”, nivell de vida econòmic, seguretat, idioma, institucions...) Per respondre amb precisió hauria d'escriure un
assaig, o com a mínim un article llarg. Em perdonareu si no ho faig i si dic,
simplement, que el futur haurà de ser molt més femení del que era als anys
trenta i molt més també del que és ara.
Quina creus que
podria ser la banda sonora d’aquesta novel·la? Escric en silenci, llegeixo en silenci. Probablement
música dels anys trenta i quaranta, però també algun llampec de rock -potser
Nick Cave- i alguna cançó catalana dels anys seixanta.
Que se sent al guanyar el Premi Sant Jordi? Una alegria immensa. I una gratitud també immensa.
Vaig ser programat per l'escola francesa i tota la societat francesa per
oblidar el català però des del seu punt de vista vaig ser una mena de peça
defectuosa, i aquí em teniu. Gratitud immensa envers Catalunya que m'ha donat
tantes coses. I tristor, també, perquè des de sempre qui truca al guanyador del
premi Sant Jordi per comunicar-li la notícia és el president d'Òmnium Cultural
i aquesta vegada no va ser possible, perquè Jordi Cuixart, aquest home generós
i pacífic, aquest home innocent, és a la presó.
Com imagines la Diada de Sant Jordi d’aquest any? Sant Jordi és la festa del llibre més gran i més bella
del món, ser-hi al bell mig és un gran privilegi.
A l’actualitat hi ha molts escriptors mediàtics o d’altres que ni tan sols
són ells els qui escriuen els seus llibres. Creus que els escriptors de veritat
com tu, aquells que en lloc de sang tenen tinta, s’han de justificar massa
sobre la feina que fan? Jo agraeixo
que els periodistes i el públic em faci preguntes, que vulguin saber coses de
com intento fer literatura. El que fan els que fan veure que escriuen, o que
tenen algú que passa rere seu per arreglar el que han escrit, és un altre
ofici. Si ho expliquen així, no passa res. El problema és quan fan veure que
han escrit allò que tot just han aconseguit pensar.
Creus que ser escriptor avui en dia és més fàcil perquè gràcies a les
xarxes socials hi ha més interacció amb els lectors? No. Escriure és escriure. La facilitat pot venir de la
immediatesa del contacte entre autor i lector però això no necessàriament és
bo. Diria que més aviat és dolent. A mi em fan por els autors que acaben un
poema a les 12h20 i que a les 12h22 ja el tenen penjat a Internet. I el temps
de maduració, de reflexió, de penediment, de qüestionament, de reescriptura?
Tens algun nou projecte que ja va prenent forma? D'això no en parlo mai.
Tens algun nou projecte que ja va prenent forma? D'això no en parlo mai.
Per tu quina és la millor compensació: l’èxit de vendes, l’acceptació de la
crítica o el reconeixement del teu públic? El públic. Sempre el públic. Els lectors que gasten
diners per comprar un llibre. Aquesta és la recompensa.
Si et
prohibissin escriure... a què et dedicaries? A escriure. I si no tingués paper, escriuria
mentalment.
Per acabar ens
agradaria que ens responguessis a la pregunta de la casa: Quina és la pregunta
que mai no t’han fet i creus essencial respondre? Ens la respons?
Crec que ningú no m'ha preguntat mai
per què escric. Però no, no ho diré aquí, que seria llarg, llarg, llarg.
Moltíssimes gràcies pel teu temps.
Et desitgem l’èxit que mereixes!
Àngela Sànchez Vicente
La Petita
Llibreria
