Caminar

Per Ángela Sánchez Vicente

Si sou amants dels clàssics us portem una autentica joia! Breu, introspectiva, plena de sentit a l’actualitat, reflexiva i critica.

Si voleu us convidem a Caminar amb nosaltres i seguir les passes del gran autor Henry David Thoreau que amb aquesta obra va mostrar un cant a la vida, a la Mare Natura i a tot allò que envolta a l’home. 

Crec que d’aquesta col·lecció que ens presenta Angle Editorial hem de recalcar dos grans punts forts: el primer és la recuperació d’un gran clàssic que molts podem gaudir i el segon, que per mi és essencial, és la presentació amb una introducció d’un autor que estima la literatura i l’obra del mestre i ens ajuda a contextualitzar-lo en el temps i l’espai en que es va publicar i com el podem llegir avui en dia.

Les lletres no caduquen i tal i com veiem gràcies a la traducció i introducció a càrrec de Marina Espasa, el gran Thoreau no s’equivocava en la seva major por enfocada a la separació dels humans amb la Mare Natura.

Un segle després de ser escrit i encara veiem com els seus dubtes, les seves crítiques, els seus tocs d’atenció i “estirades d’orella” que feia a la societat a través dels seus relats són vigents avui en dia.

Un avançat a la seva època o som una població sense remei i molt predicible? No creguem en casualitats i endinsem-nos en aquesta obra.

La primera pregunta que m’ha vingut a la ment només tenint el llibre entre mans és Quan fa que no caminem a consciència? No parlo de caminar per desplaçar-se ni de caminar de manera instintiva i natural... Us parlo de sentir l’herba fresca sota el peus, les pessigolles de les pedres a les plantes del peu... Fa molt que els humans hem deixat de caminar i sentir a la Mare Natura.

També hem deixat d’admirar-nos per ella i sobretot de fer-nos preguntes vitals. 

En aquesta obra l’autor ens duu de la mà per una passejada en que tot el que ens envolta cobra importància.

La societat, la humanitat, la política, el pensament i un llarg etcètera d’items es donen cita en aquesta passejada.

És anar descalços per trobar la nostra vessant més lliure i en la soledat del bosc reflexionar.

¿Us animeu a recuperar aquest gran clàssic? 

Us asseguro que no us decebrà i de ben segur que anireu a buscar més escrits de l’autor.

És un autor del que val la pena conèixer la seva bibliografia.

Instint de supervivència

Ramona Solé torna a les nostres mans amb la seva segona novel·la, si amb “Quaderns” ens va captivar, avui ens convida a entrar a la foscor de l’ànima amb Instint de supervivència.

Diuen que la vida s’ha de viure, que s’ha de gaudir de cada moment intensament, però no és tan fàcil com sembla i la majoria de les persones sobreviuen el dia a dia amb penes i esforç.

La novel·la comença amb una amenaça de suïcidi, la Sofia, mare de dos fills no veu llum més allà de la seva pròpia ombra i no pot més amb la seva existència, alguns la titllaran de covarda, altres de valenta, però ningú podrà jutjar-la sense llegir la novel·la.

Entre aquestes planes s’entrellacen la vida de tres dones i un home. A la Sofia ja la coneixeu, la segona dona és la Maria, una dona gran i mare d’en Francesc, l’home que té una relació amb la Raquel. 

La Raquel és una manipuladora d’ànimes, convenç a la Sofia per que vagi a treballar a casa la Maria i la cuidi, encara que la seva intenció és molt diferent, a aquesta la pot la cobdícia i vol robar-li els diners a la Maria.

D’altra banda la Maria, que és gran però no tonta, creu que la Sofia pot ajudar-la a enfonsar la Raquel, una dona que ja s’havia creuat en el seu passat i a la que creu capaç de tot.

Així és com la Sofia es trobarà entre l’espasa i la paret, entre una guerra marcada per la manipulació de dues dones que mostraran l’odi, la rancúnia, els gelós i l’ànsia de venjança de l’una contra l’altre.

Una historia molt humana, basada en la psicologia dels seus personatges sòlidament construïts i que mostren els baixos instints que s’han cogut a foc lent en l’interior de les dues dones.

Aquesta és només una breu pauta de situació d’una obra que es llegeix d’una assentada, altament addictiva, amb una prosa rítmica i uns personatges més que creïbles.

Una trama marcada per un maltractament psicològic, on la manipulació i capacitat de mostrar la realitat segons ens convé és transforma en un personatge propi entre les seves planes construint una xarxa de la que potser no es podrà sortir indemne.

Llibres del Delicte ens presenta la seva novel·la vint-i-cinc, un breu recorregut que anirà creixent amb el temps, amb grans autors de casa nostra i totes les tonalitats de negre que siguem capaços de diferenciar.

Una novel·la impressionant que no hauríeu de deixar passar. 

Ramona Solé s’ha superat a si mateixa, esperem que ben aviat ens sorprengui amb un nou títol. 

Una motxilla per a l'univers

Sentiu que el vostre nord és llunyà o borrós? No sabeu cap a on tirar o com fer-ho? Agafeu-vos de la mà de la gran Elsa Punset que us ajudarà a veure on s’amaga la felicitat del vostre camí únic i divers. 

No us penseu que Una motxilla per a l’univers és un llibre d’autoajuda, ni un recull de ítems a seguir per ser feliços; aquest llibre i la seva autora van molt més enllà analitzant com som, on som i les coses que ens amoïnen amb un to amè i distés comparable a una xerrada que tindries amb una amiga o amb una companya de feina.

Una de les idees en les que s’articulen aquestes 21 rutes per viure amb les nostres emocions és la positivitat, no partim en cap punt de la desolació i no cal estar en un mal moment personal per aprendre i aplicar-nos les seves ensenyances, el seu públic és tota la societat en la seva globalitat i crec que una lectura o una fullejada hauria de ser obligada per tal de formar-nos humanament i entre emocions.

La rellevància que se li dóna a la intel·ligència emocional és molt important perquè en el fons, l’home és pensaments i emocions. Sentiments que no entenem o que no tenen resposta es troben amb idees obsoletes a la nostra ment. 

Us aconsello viatjar pel vostre interior gràcies a la oportunitat que ens ofereix labutxaca, crec que valorarem molt més el que tenim i el que som.

El primer apartat de l’amor em captiva, doncs sovint, ens sentim culpables per sentir un amor impossible o per sentir que l’amor de parella es va transformant en altres tipus d’afectes encara que el vincle segueixi essent més sòlid que mai, l’Elsa us explicarà perquè passa i que hi podem fer. 

Altres temes com les esclavituds que nosaltres mateixos ens apliquem són sorprenents i la que més m’ha sobtat és allò que ens passa quan ens enfadem, quina gran veritat que podreu trobar!

Som víctimes del virus emocional, aquestes pul·lulen per l’ambient i no arribem a saber fins a quin punt ens arriben a afectar o la manera en que ens “contagiem” dels altres... millor ajuntar-se amb gent positiva doncs!

A més d’aprendre a parlar en públic, a caçar mentides al vol i a fer la gran descoberta de la sort arribarem a fer la ruta del canvi, del nostre canvi interior per tal de redirigir, si cal, la nostra experiència vital present i futura.

M’ha encantat la prosa de l’autora, el format, les rutes, el llenguatge... crec que hi ha molt poc més a dir tret de recomanar-vos-el i esperar que cadascun de vosaltres camineu el camí que us condueixi allà on vulgueu.

Ja ho sabem, els nous camins atrauen els tresors i espanten els abismes, però si no donem cap passa sempre romandrem estancats pensant en allò que haguera pogut ser.

Aneu a l’encontre amb la vostra vida, és la millor cita que podeu tenir! 

El libro de los Baltimore

Tras haber caída rendida bajo el influjo de la pluma de Joël Dicker con “La verdad sobre el caso Harry Quebert” hoy me reencuentro con Marcus Goldman, quien nos relató su experiencia con aquel caso, pero esta vez no nos encontramos frente a un nuevo thriller a desentrañar, hoy descubriremos una intriga muy diferente, una historia marcada por la vida misma de una familia, su familia.

El libro de los Baltimore nos narra en voz de Marcus una historia que termino en Drama, juega con las idas y venidas del pasado al presente para mostrarnos como su familia formada por los adinerados Goldman de Baltimore y los no tan afortunados Goldman de Montclair es marcada por la envidia y la amistad a la par, un drama familiar con lo bueno y lo malo.

Acompañaremos a Marcus en sus recuerdos de infancia y de su adolescencia, los inicios de su madurez donde no sabe realmente si la ha alcanzado. Con él sabremos más de su familia, de cómo sus tíos y primos Hillel y Woody, estos junto a Marcus eran conocidos como “Banda de los Goldman”, cada uno de ellos era diferente pero se complementaban a la perfección hasta el momento en que a finales de sus estudios universitarios sucedió el Drama, con mayúsculas.

Uno de los aspectos que más me han gustado del autor es su capacidad de construir una obra con un personaje ya conocido pero en ningún momento se recrea en su historia anterior, casi podríamos decir que son novelas completamente independientes entre sí.

El fuerte de esta novela son los personajes, sus solidas construcciones, los sentimientos que emanan y como estos traspasan las páginas hasta llegar al alma del lector.

Joël Dicker es el dueño de una pluma sagaz, capaz de describir de manera fotográfica a estocada de tinta aquello que desea que vea, sienta o explore el lector. Un escritor que poco le queda por demostrar como maestro de las letras pero no por ello ceja en el empeño de dar lo mejor de sí mismo.

Con un control absoluto del tempo de la narración y una construcción detallada nos enfrentamos a una lectura apasionante donde la amistad logrará el perdón y el amor no será fácil de extinguir. Y aunque derramareis alguna lagrima os prometo que su lectura vale la pena.

Ya no existen los Goldman de Baltimore y los de Montclair, juntos son los Goldman, una sola rama de un castigado árbol.

Aquí os dejo sus primeras páginas que generosamente nos ha cedido Debolsillo. No perdáis el tiempo, una saga familiar os espera para presentarse y una promesa será cumplida.

O como reza el propio libro: “Si encontráis este libro, por favor, leedlo. Querría que alguien supiera la historia de los Goldman-de-Baltimore.”