dijous, 9 de novembre del 2017

Fins i tot els morts



Per Àngela Sánchez Vicente


Us sona el nom de Quirke? Vinga va, segur que si! Ja sigui per les novel·les o la sèrie de la BBC basada en aquest personatge segur heu gaudit de la seva personalitat i els casos en que es veu immers.

Avui us presentem Fins i tot els morts, en aquest nou cas de Quirke us trobareu amb la ploma afinada d’en Benjamin Black, pseudònim del gran autor John Banville del que podem desgranar la seva novel·la i conèixer una mica més al seu enigmàtic protagonista.

Si bé ja coneixem a investigadors professionals com l’Hèrcules Poirot, el comissari Montalbano i en Brunetti avui us presentem qui és en Quirke i quines trames l’envolten.

Ell es dedica a la patologia forense i realment sembla que estar tant temps entre morts tractant d’entendre que els va passar li està passant factura doncs pateix al·lucinacions i no està en el seu millor moment ni psíquic ni emocional.

El seu metge li recepta repòs però sembla un plaer negat per ell. 

En aquest volum que tenim entre mans gracies a la traducció d’Eduard Castanyo ens endinsarem en el seu món gris i ple de dubtes.

En el Dublín de fa unes quantes dècades només respira el fum de tabac sense saber gairebé de qui pot refiar-se ni a on està allò que li agrada. Ell mateix esdevé una ombra trista del que ha sigut.

Un cotxe que s’estavella contra un arbre i s’incendia encendrà de nou la seva intriga i interrogants que al ritme d’una prosa pausada ens emmarcarà un nou cas per investigar sense precedent del que de cada interrogant se’n poden extreure molts i molts més.

Com a fet afegit la seva filla Phoebe rebrà la visita d’una coneguda seva que està embarassada i té la certesa de que està en el punt de mira i la seva vida perilla però no explica massa més.

Ambdós fets fan que en Quirke es posi les piles i comenci a buscar sospitosos, culpables i a accentuar el seu sisè sentit que poques vegades falla.

Ell i el seu amic Hackett  ja tenen feina investigant el fet de l’incendi i l’enigma de la jove.
Tenen alguna motivació en comú ambdós fets? 

Fets entregirats, moviments erràtics i una gran investigació l’obligaran a lluitar i fer front als propis dimonis.

El voleu ajudar en aquest cas?

Gràcies a l’aposta de Bromera que ens apropa les lletres estrangeres d’aquest geni de la novel·la negra podrem gaudir d’una de les histories d’aquesta tardor.

És una cita que val molt la pena! No el deixeu escapar!


dimecres, 8 de novembre del 2017

Les tristes recances



Per Ángela Sánchez Vicente


Sortir d’una lectura i sentir gelor i calor al cor no té preu. És una sensació única de girar la darrera plana i sentir que no has llegit simplement una novel·la sinó que has emfatitzat amb els personatges, els has sentit propers i has sigut testimoni d’un infinit vaivé de sentiments.

A Les tristes recances trobareu una novel·la que ha d’estar a totes les tauletes de nit per convidar a la lectura i a la reflexió sobre la sensibilitat humana, les relacions personals i la força de l’amor en la seva màxima expressió.

L’aclamadíssima autora Miriam Toews s’ha guanyat un seguit de bones critiques i una legió de ferms seguidors alhora que ha guanyat els premis Roger Writer’s Literary Award 2014 i el Sinbad Prize for Foreing Fiction 2015 a més de la nominació pel International Dublin Literary Award 2016.

És una novel·la íntima en que coneixerem a l’Elfrieda i a la Yolandi, dos germanes que ens robaran directament el cor sense demanar permís.

L’Elfrieda és una pianista de renom mundial però amb una tristesa i un desencant per la vida que la condueix reiteradament a intentar acabar amb la seva vida, la Yolandi tot i no tenir una vida perfecta només té en ment mantenir a la seva germana amb vida.

L’Elfrieda està casada i té diners a cabassos mentre la Yolandi està divorciada i crema la seva adrenalina establint relacions fugaces amb diferents homes.

Realment ni la fama ni els diners donen la felicitat i proba vivent n’és la nostra protagonista.
Sembla mentida que unes germanes tan ben avingudes i envoltades de tant amor no puguin solucionar la seva trava. Faran les paus amb el seu passat i amb el seu pare que es va suïcidar?

Trobaran una escletxa per ser felices?

Abans d’un concert importantíssim el mal que es fa l’Elfrieda és massa i la Yolandi tractarà que es recuperi i pugui assistir al cent per cent i gaudir-lo.

No us desvetllaré si ho aconsegueixen o no, però heu de caure a l’encant d’aquestes dues noies i veure com l’amor fratern no té límits. 

La Yolandi és una ombra de la seva germana per pròpia elecció i un somriure seu paga hores de preocupacions. 

Gràcies a la feina de traducció de Carme Geronès i a l’aposta de l’Editorial Les Hores per aquesta gran novel·la podeu desgranar la naturalesa humana narrada de manera simple i directa.

El seu encant resideix en la seva simplicitat enfront a la complexitat de les protagonistes.

Us convidem a descobrir com les tecles negres i blanques del piano composen la melodia de la vida.


dimarts, 7 de novembre del 2017

Origen



Després de “La fortalesa digital”, “ Àngels i dimonis”, “El gran engany”, “El Codi Da Vinci”, “El símbol perdut” i “Inferno” ens retrobem amb Dan Brown i la seva darrera novel·la Origen.

Un thriller que comença a la nostra estimada abadia de Montserrat i amb un jove Edmond Kirsch que amb la seva investigació pensa desmuntar la creença de la fe, ja sigui catòlica, musulmana o jueva, i donar finalment una resposta a les preguntes de Qui som? I D’on venim?.
 
Quan en Kirsch vol mostrar el seu descobriment al món al museu Guggenheim de Bilbao és assassinat, aquest serà el punt de partida que convidarà en Robert Langdon, vell amic de Kirsch i també nostre, i a Ambra Vidal, directora del museu, a venir a Barcelona per desentrellar el que havia descobert Kirsch i potser al seu botxí.

En aquesta novel·la que ens presenta Columna es tracta l’origen de la humanitat partint de la visió de la física i d’altra banda la importància de la intel·ligència artificial i el seu desenvolupament.

Com en les seves entregues anteriors, el nostra protagonista, en Robert Langdon a qui per molt que vulguem imaginar i transformar és impossible deslligar-lo de Tom Hanks, s’enfrontarà a dos decisions o destins, el primer és el perill que corre el món amb l’exposició del descobriment i l’altre es centrarà en la seva vesant personal.

M’agrada molt com l’autor construeix el thriller i els personatges, a més a més, aquesta novel·la té la nostra ciutat i la nostra arquitectura com a gran referent, sense oblidar la fina ironia amb que tracta temes com la monarquia.

Aquesta vegada tot i que el suspens s’amaga i ens manté en tensió, crec que abusa una mica de les descripcions, o més aviat dels petits detalls que les conformen, la impressió que m’ha donat al anar-la llegint és que s’apropava més a un guió per una pel·lícula, que segur faran, que a una novel·la amb unes directrius estètiques més literàries.

El que si transpira entre les planes de la novel·la és el caràcter de l’autor, un home senzill que no pretén filosofar ni teoritzar, però que té debilitat per tocar temes sensibles que conviden al lector a reflexionar i a creure o no en una il·lusió.

Tan la religió com la tecnologia espanten a la seva manera, una amb el càstig Diví i l’altre amb el descontrol de quelcom pot superar-nos. El poder que tenen ambdues idees són el resultat que cadascú li dona i en aquest cas el motiu d’un assassinat.

Una novel·la plena de secrets, simbologia i codis que s’aniran desentrellant mica en mica i amb un final... això us ho deixo a vosaltres, només us diré que la vida de Langdon té unes hores intenses i convulses per davant.

Tot i el però que li he remarcat, crec que aquesta trama torna no als orígens de la humanitat, però si als orígens d’escriptor de l’autor ja que la seva qualitat repunta des de les seves darreres entregues.


dilluns, 6 de novembre del 2017

L'Emperador



Per Àngela Sánchez Vicente


Avui us presentem una obra de les que ens agrada parlar, una novel·la que tot i ser escrita l’any 1997 està de rabiosa actualitat. 

Avui i gràcies a Comanegre podem gaudir d’una de les millors obres de les lletres catalanes en una nova edició.

En Jordi Coca poc devia pensar mentre escrivia la seva obra titulada L’emperador que aquesta, a més de rebre guardons com el Premi de la Institució de les Lletres Catalanes rebria tan bones crítiques tant dels entesos com del seu públic lector.

Haig de reconèixer que jo l’he descobert ara doncs per qüestions d’edat en aquells temps estava llegint contes, però la màgia de les lletres resideix en obres com aquestes. Són novel·les que la trama i la temàtica és tan interessant i tan ben pensada que no passa de moda ni caduca, és una obra universal que cobra sentit al llarg de la historia universal i personal. 

Si no l’heu llegit us recomano aquesta gran edició 20 aniversari per tal de descobrir-la i gaudir-la.

Ens situem a la Xina del segle XVII i ens farem amics d’en Suen, un jove que malgrat les circumstancies adverses derivades de la guerra i les massacres mai va deixar de somiar i de fer passes endavant cercant el seu somni.

Ell vol conèixer a l’Emperador i us asseguro que per molts obstacles que se li presentin podrà canviar el seu rumb o el seu camí però mai el seu destí. 

La seva fita és important i complexa però la tenacitat del jove té més força. Les ganes que té de veure a tal figura cara a cara fa que venci totes les seves pors transformant-se en un home coratjós, autosuficient, amb mil recursos i amb un autoconeixement majestuós.

Res seria possible en aquesta novel·la sense la contextualització de la Xina medieval que ens presenta l’autor i de l’evolució psicològica i anímica que aconsegueix narrar amb en Suen.

El jove és un personatge rodó en que tots ens hi podem veure reflectits i és un cant a la vida i a la superació.

Si no sou amants de la cultura xinesa no us amoïneu, us oblidareu d’on sou i acompanyareu a en Suen de la mà per un viatge introspectiu extraordinari. 

Més que una novel·la és com una gran faula on els valors, l’aprenentatge i el poder personal tenen el paper protagonista.

A més, amb el pròleg de Francesco Ardolino acabareu d’arrodonir el significat i l’impacte de la novel·la en el moment de la seva publicació.

Jo no me’l perdria. És la novel·la d’aquesta tardor tant si ja la heu gaudit o si per vosaltres encara és un tresor amagat. Sigui com sigui el que està clar és que és un llibre imperdible. No el deixeu escapar.

Per cert: Arribarà en Suen a conèixer l’Emperador? Llegiu-lo, perdeu-vos per les seves planes i us n’assabentareu!