dimarts, 20 de juny del 2017

Háblame bajito



¿Quién dice que solo son los jóvenes los que están perdidos y no saben qué hacer con su futuro? He aquí un ejemplo de que más de uno y tras algún varapalo de la vida se siente solo entre la multitud, con miedo al nuevo día y a enfrentarse a un futuro que no tenía previsto, aunque en la vida lo previsto es muy relativo ya que el destino tiene la mala o buena costumbre de hacernos tambalear, de cambiar nuestros esquemas día si y día también y así obligarnos a ser más fuertes y a enfrentar a nuestros monstruos interiores.

Pita es la protagonista de Háblame bajito, una mujer triunfadora en su profesión de periodista pero que en su vida privada se encuentra montando una casa pequeña donde solo cabe ella ya que tras su ruptura sentimental debe empezar sola de nuevo.

Creo que en el ámbito profesional Pita tiene mucho de su autora Macarena Berlín, las dos son mujeres que más que hablar por hablar en la radio, lo que hacen es escuchar con el corazón y ayudar con intención, nada vago o banal, ambas ponen la carne en el asador para lograr llegar al oyente.

Me gustó la novela sobre todo por el título, Háblame bajito es la mejor manera de hablar, para gritarse e imponerse no hace falta ni oyente ya que queda eliminado, pero cuando uno habla bajito es más personal, nos cuenta una confidencia, nos susurra al oído aquello que necesitamos escuchar y el que nos escucha presta toda su atención, es como una relación simbiótica entre dos almas aunque sea por radio.

Esta novela parece muy ligera y fresca, pero tiene su contrapunto de realidad, no solo descubriremos la vida personal de Pita, su relación con su padre o con sus tías, sus vacaciones y quién sabe si un nuevo amor, me dejó clavada en el sillón al leer el primer capítulo donde entrevista a uno de los supervivientes del atentado contra la redacción de Charlie Hebdo, en ella hay veracidad y a su vez la autora consigue transmitir la pena y el dolor del superviviente, un ejemplo de buen periodismo en estado puro.

La autora jugará con la ironía en la vida personal de la protagonista, con entrevistas reales que crean un contexto donde el lector puede reencontrarse, nos esconde una novela dentro de la novela y nos muestra la importancia de luchar contra nuestros propios miedos.

Su prosa fluida, su formato incluyendo WhatsApp remarcados en su burbujita y escrita en primera persona parece llamar la atención del lector y pedirle que le lea despacito, aunque es difícil dejar de leer.

Suma de Letras nos presenta un vida llena de altos y bajos, cercana, actual en la cual más de uno se puede ver reflejado. Si esta novela fuera radiofónica, como en la época de nuestras abuelas, muy pocas nos quedaríamos sin escucharla ni comentarla con las amigas.

Aquí os dejo un fragmento, leedla y escuchad el latido del corazón que se esconde entre sus páginas.

dilluns, 19 de juny del 2017

Diccionario del Diablo




El título de Diccionario del Diablo se presentó por primera vez en 1881 para englobar una serie de definiciones satíricas, irónicas y con una buena dosis de lección moral y porque no decirlo malaleche, en la revista semanal Wasp en una columna bajo el título de “Parloteo”.

Su autor, Ambrose Bierce se decidió por ser periodista tras haber luchado por su país en la Guerra de Secesión y tras ser herido y ver su futuro estancado decidió luchar con el lenguaje, el papel y la tinta en lugar de con un mosquete.

Tras muchos años, en 1911 se publicó este diccionario como volumen único y completo. Abundan la burla a los políticos, unas definiciones plausibles hoy en día y a personajes de la sociedad del momento sin olvidarnos de los estamentos de la sociedad incluyendo la Iglesia.

El cinismo, la verdad según el ojo que la contempla o la cuenta y la realidad alternativa sigue de moda y sus definiciones son brillantes, concisas, a la vez que invitan a reflexionar, también aportan ideas al lector para crear las suyas propias.

El Diccionario del Diablo, construido a lo largo de más de treinta años, lleva hasta el extremo esa filosofía cínico-humorística que ya empezó a profesar de joven. Catálogo implacable de fallas morales que corroen a los seres humanos, por sus páginas desfilan ejemplos diversos de inmoralidad, egomanía, hipocresía, avaricia, estupidez, falsedad, intolerancia, lascivia, gula, pereza, cobardía, envidia, orgullo, egoísmo.

Esta edición presentada por Libros del zorro rojo y encuadernada en tonos ocres, negro y rojo refleja la oscuridad de la verdad y la sangre vertida en las mentiras. Un diccionario que sabe a poco, que hay que leer con ironía y entrelineas para descubrir no solo alguna que otra verdad, sino los fantasmas que atormentaban al autor y a su época.

Del mismo modo hay que destacar las ilustraciones de Ralph Steadman, un brillante caricaturista que le toma el pulso perfecto a las descripciones, con manchas y borrones incluidos consigue crear pura magia con su pincel. Sus letras nos introducen como índice al diccionario y sus caricaturas a página completa están llenas de pequeños detalles que crean un gran y maravilloso caos.

Me gustaría ofreceros una de las entradas de este volumen que ilustra a su vez la contraportada: “Diccionario: Malévolo recurso literario para entorpecer el desarrollo de un idioma y darle dureza y rigidez. Sin embargo, este diccionario es una obra extremadamente útil”

Debo destacar el trabajo realizado por Marcial Souto quien ha seleccionado y traducido las entradas de esta obra.

Muchas verdades que no nos gustan escuchar están entre sus vocablos, solo debéis dejaros llevar, abrir la mente a nuevas posibilidades léxicas y descubriréis aquello que no se dice por educación u omisión pero que se piensa con la razón.

Ni todo es blanco, ni todo es negro, demos un toque de vidilla a un léxico obsoleto.

 


diumenge, 18 de juny del 2017

Somnis a mida



Estem més que acostumats a les bones lectures que ens regala la Núria Pradas. Ens va encisar amb “Sota el mateix cel” i ens va enamorar amb “La noia de la biblioteca”. Ara torna a les llibreries amb Somnis a mida, una novel·la que no us deixarà indiferents.

M’ha encantat la Laia i la seva evolució vital a la novel·la, crec que és un dels personatges més potents de tota la seva bibliografia.

Per contextualitzar una mica la narració ens situarem a la Barcelona dels anys 20, una època d’expansió en que la diferencia entre les butxaques plenes i les buides es nota a quilometres. Des de la manera de vestir, les feines que desenvolupen o els barris on viuen semblen ser el document d’identitat social diferencial.

Pot algú saltar de la humilitat al luxe més radiant?

La casa de modes Santa Eulàlia viu una de les seves millors èpoques ja que durà a terme una de les primeres desfilades de l’estat espanyol per mostrar la feina d’en Ferran Clos. Aquest fet serà la guspira que farà que la seva esplendor arribi definitivament esdevenint un referent de l’alta costura i vestiran a les dones més distingides de la societat catalana.

Se’ls gira molta feina i molts somnis i en el cor de l’empresa es barrejaran els propietaris i els treballadors.

Aquí és on coneixerem a la Laia, filla d’una de les costureres més treballadores i responsables. Per ella serà un xoc tot i que la Roser, filla dels amos, es farà amiga seva. Ambdues jovenetes són mons oposats; riquesa i pobresa, diferents nivells d’educació i responsabilitat, diferents capricis però... somnis idèntics?

Ambdues es fixaran en l’encant del Ferran i els costarà l’amistat doncs aquest primer amor marcarà les seves vides per sempre. Amb quina es quedarà?

El que si que haurà de fer la Laia és dedicar tot el seu temps al seu somni i veurem com poc a poc passa de simple dependenta a ser la Directora dels Salons. Els seu bon treball i l’empatia amb els treballadors l’ha ajudat. Sap tractar als poderosos i als humils i s’ha nodrit de l’empresa des del subsòl fins al cim més brillant.

En un tortuós triangle amorós, labutxaca ens presenta una novel·la ambientada en un espai real on els personatges són excepcionals i el glamur ho abasteix tot.

És una novel·la en que les llums i ombres es donen la mà constantment per mostrar-nos el destí de la Laia.

Voleu reviure la seva aventura? És una de les novel·les més complertes i plaents de la temporada! És un “must-have”!


dissabte, 17 de juny del 2017

Catalunya: 50 excursions als seus rius



Per Maria Valle Viña


Estem d’enhorabona tots els que gaudim fent excursions a la natura, ja que Cossetània Edicions ens presenta una llibre molt interessant per fer excursions pels diferents rius de Catalunya. 


Catalunya: 50 excursions als seus rius es un llibre que proposa 50 excursions als bells i encisadors indrets que voregen els rius catalans, repartides per tot el territori de Catalunya. Al llibre anirem topant amb un rierol que serpenteja pel bosc, un saltant d’aigua argentada, una resclosa d’un vell molí amb les seves aigües quietes, un torrent embravit que esculpeix una petita gorja o un antic pont de pedra que s’emmiralla en les aigües encalmades d’un riu. 

A Catalunya és molt fàcil gaudir d’aquestes boniques troballes tot caminant, ja sigui pels boscos humits a peu de les muntanyes, per pinedes i alzinars mediterranis, per planes de conreus de secà o per alguns indrets propers al litoral. 

El llibre s’estructura de forma molt senzilla, a l’inici podem veure l’índex de les 50 excursions i les veiem situades en el mapa de Catalunya. 

Un cop anem a veure les excursions hi podem conèixer la fitxa tècnica: la durada, la dificultat, l’inici i el final de cada ruta, com arribar i aspectes a tenir en comte abans de fer l’excursió. 

A més trobem de cada ruta un mapa i fotografies del paisatge. Tot plegat fa que sigui molt agradable consultar les excursions i molt fàcil preparar tot el que ens serà necessari. 

Hi ha excursions de tot tipus, per gent que s’atreveix amb rutes llargues i per gent que vulgui fer passejades tranquil·les o curtes si es va en família.

Aquest és sense cap mena de dubte un recull indispensable per a tots aquells excursionistes i amants dels rius que s’estimen o volen conèixer millor el nostre territori.

Cèsar Pasadas ens escriu el llibre és Geògraf, fotògraf i muntanyenc. Vallesà de naixença, ha viscut en diferents indrets del Pirineu, on ha desenvolupat un coneixement intens i una estima profunda del territori, sempre envers l’evolució dels cursos d’aigua i la població a les seves valls. 

Màster en Ordenació del Territori per la Universitat Autònoma de Barcelona, s’ha especialitzat en temes de recursos hídrics i desenvolupament local a través del turisme rural i de muntanya, activitat que compagina amb l’organització i guiatge de grups als espais naturals, la publicació d’articles i guies excursionistes en diferents mitjans, i la producció audiovisual documental.

En voleu fer un tastet?