dimecres, 23 de març del 2016

Res no és perfecte a Hawaii



Us ve de gust una autentica aventura tenyida d’investigació ambientada en un paradís? Si? Heu dit que si?

Doncs us heu de rendir a l’enigma de Res no és perfecte a Hawaii.

Un títol ben atractiu que realment ens desmunta l’ideal de platges en calma, de dones sensuals ballant al voltant de complexos hotelers, dels còctels i un gran etcètera.

En aquesta novel·la coneixerem i ens farem companys d’en Tom Rodley, un periodista hawaià; de la aclamada periodista Jane Auden i de la filla del senyor Puig.

Tots tres tenen una missió en comú que els durà a viure al límit i a transitar per la part més fosca del paradís. 

Un atemptat amb quatre víctimes al Memorial Cook saboteja una celebració a la platja de Kealakekua els farà reviure els fets i els convidarà a investigar sobre tot plegat descobrint que rere un interrogant se n’amaguen moltíssims més. 

El Tom cada cop serà més protagonista fins que sentirà que l’olor de la culpa i el misteri està a la seva pell. El crim sempre li ha semblat atractiu, inquietant i proper... serà coincidència que passés el dia que el seu pare va desaparèixer i la seva mare es va tancar en si mateixa?

Apostem per un no rotund!

Si alguna cosa saben de la prosa d’en Màrius Serra és que res esdevé atzarós i en les platges assolellades l’atractiu noi veurà con es debat entre la seva pròpia veritat i el temps que ha viscut investigant en va i interessant-se per el capità Cook i tot allò curiós de l’illa.

Han estat les noies les que li han obert els ulls? Què busca la filla del senyor Puig en realitat? En qui es pot confiar?

Totes aquestes preguntes troben la seva resposta a la obra que ens ofereix Proa i que ens enganxarà des del minut zero.

Personatges més que inquietants en un territori atractiu però vist des d’una òptica misteriosa són els ingredients principals per un còctel de benvinguda sense igual.

És una novel·la tan ben descrita que sentireu la calor, la sorra i l’asfalt als peus, l’olor del menjar del Bed & Breakfast i sobretot les emocions canviants dels joves conforme van avançant en les investigacions.

Qui és el responsable de l’atemptat? Què el va motivar? Quina relació té amb en Tom?

A més de cercar la veritat veurem un torrent de passió entre els joves. És una novel·la molt complerta, ben teixida i treballada que us està esperant a les llibreries.

No voleu fer un viatge des de la butaca més còmode de casa? A què espereu?


dimarts, 22 de març del 2016

Tras el telón



Stella Knightley se despide de sus mujeres ocultas con una entrega que cierra una trilogía basada en los recuerdos, en aquellos secretos escondidos en un diario, en las vidas de unas mujeres que se hicieron a sí mismas a base de lucha y de juegos de alcoba.

Empezamos con “Tras una máscara” en Venecia, continuamos “Tras un abanico” en París y ahora viajaremos Tras el telón junto a Sarah a Berlín, donde trabajará en la universidad y será su nuevo vecino, un anciano melancólico quien le regale su próxima amiga.

Herr Schmidt, le dará una caja llena de secretos y uno de ellos es el diario de una joven Inglesa que vivió sus peores y sus mejores momentos en un Berlín segregado y atacado por la SA, Hitler llamaba a la puerta del poder.

Solo hay una condición, intentar encontrar a su dueña para devolvérselo, quizás esté muerta o no, pero alguien de su familia debería tener sus pertenencias. ¿Qué trama Herr Schmith?

Junto con Sarah conoceremos a Kitty, a su amor Otto y a un variopinto elenco de protagonistas que trabajaban en el Boom Boom Club, un local nocturno donde transformistas creaban bellos espectáculos y donde cada uno de ellos formaba parte de una familia diferente.

Caminaremos por el Berlín actual junto a Sarah, descubriremos bellos rincones y parte de su historia a través de la dura historia que leeremos junto a ella en el diario de Kitty.

Sarah seguirá encontrándose con Marco en sus sueños, ha decidido olvidarlo, pasar página, pero su inconsciente no la deja olvidar. Él puso punto final a la relación, pero al descubrir su error Marco deberá ser valiente y explicar su historia, aunque alguien se le adelantará y Sarah descubrirá la verdad en un diario.

En esta última novela cerraremos dos historias en una, por un lado descubriremos que sucedió con Kitty y Otto, como descubrieron el amor y los juegos de alcoba, por otro lado Sarah y Marco decidirán si son mayores las diferencias que los separan y sus propios miedos o si por su amor vale la pena luchar hasta el final.

Un final que me ha sabido a poco, Esencia siempre consigue seducirnos con sus títulos, pero como suele pasar nos quedamos con ganas de más.

Si este es el final, deseo que sea un final triste pero con sentimiento, un momento para los amantes de bellas canciones que presagian el final con esperanza en un futuro si no mejor quizás si diferente.

Que baje el telón y se apaguen las luces de neón.


dilluns, 21 de març del 2016

Martina con vistas al mar



Muy mal acostumbradas nos tiene BetaCoqueta, Elísabet Benavent, cuando crees que no te puede sorprender, cuando no esperas nada más, ella solita decide poner toda la carne en el asador y presentarnos una bilogía que no deja nada indiferente.

La descubrimos con “Valeria en el espejo”, “En los zapatos de Valeria”, “Valeria al desnudo” y “Valeria en blanco y negro”, luego decidió subir la temperatura en los hogares de sus lectoras con “Alguien que no soy”, “Alguien como tú” y “Alguien como yo”, después nos invitó a vivir la vida del rock con “Persiguiendo a Silvia” y “Encontrando a Silvia” sin olvidarnos que a principios de año nos regalaba “El diario de Lola”.

Hoy os quiero presentar a Martina, Amaia, Sandrita, Javi, Pablo, Fer, Marcos y un gran grupo de secundarios que pondrán la sal y el azúcar en la vida de nuestras protagonistas.

Martina es nuestra protagonista en Martina con vistas al mar, una joven que desde pequeña a soñado en vivir entre fogones y la oportunidad de su vida cruza en su camino llevándola a trabajar con Pablo, el chef entre los chefs, juntos son como el aceite y el vinagre, ¡pero que buena esta la vinagreta!.

¿Quieres saber qué sucede cuando dos polos opuestos se atraen sin remedio?

Ella es todo control, ponderación, ecuanimidad, pero Pablo lo vive todo de manera desmedida y sus vidas están a punto de cambiar y cambiar la del otro, su química es irresistible, y aunque decidan ser un poco más que amigos la cosa se complicará y mucho hasta un extremo que… (No nos adelantemos)

Aunque el personaje de Martina me gusta, mi preferida es Amaia, una enfermera que trabaja con Javi su mejor amigo y que está enamorada del Doctor “su” Marcos. Amaia no tiene filtro es natura, espontanea, siempre espera lo mejor de los demás, aunque no cree merecer cosas buenas en su vida, según ella esta gorda y le gusta, no es un insulto, es como es.

Sandrita es una niña mimada a quien sus padres, su novio y sus amigas tendrán que hacer bajar de las nubes y mostrarle el mundo donde la gente trabaja para vivir y descubrir que no es el ombligo del mundo. Lo que me he reído a costa de Sandrita no tiene precio, a nadie le puede pasar lo que le pasa a ella.

Todos los personajes están entrelazados, o se han acostado juntos, o son ex, o son los mejores amigos de unos u otros. Los líos y calentones están muy bien emplatados y servidos.

Si pensabais que ya lo habías leído todo es que no os habéis cruzado con el frio control de Martina y la ardiente pasión de Pablo.

Una historia que las adictas a Betacoqueta devoraran en un santiamén y aquellas que no la conozcan desearan saber mucho más.

Los puntos fuertes de esta novela son la relación de amistad de las tres chicas, la pasión y el arte de la cocina, la prosa ligera como una mouse y la sensualidad de una buena botella de vino al paladar.

Me gustaría mucho poder contaros la trama pero sé que luego me odiaríais, así que punto en boca y a leer su segunda parte “Martina en tierra firme” que nos presenta Suma de Letras.

¡Chicas, la cocina está que arde!


diumenge, 20 de març del 2016

El ratpenat



labutxaca ens presenta la primera aventura del nostre estimat inspector Harry Hole, fill pròdig d’en Jo Nesbo, un dels millors escriptors del gènere negre noruec dels nostres temps.

El ratpenat ens transporta a la càlida Sydney, on les altes temperatures i l’impressionant paisatge faran estralls entre els lectors.

Allà el nostre inspector treballarà amb en Andrew Kengsinton, un detectiu d’homicidis aborigen amb un punt de vista força distant de la seva.

La víctima d’aquest cas es una jove noruega, Inger Holter, una estrella menor de la televisió, que ha sigut trobada entre les roques al peu d’ un penya-segat i en unes condicions que mostren en el seu cos un gran patiment abans de morir.

Un dels punts forts i que no hem d’oblidar en aquesta novel·la és el fet de ser la carta de presentació d’en Harry Hole i per a tots aquells que ja el coneixem gràcies a “El pit-roig”, “Nemesis”, “L'estrella del diable”, “El redemptor”, “El ninot de neu”, “El lleopard”, i com a novetat editorial podreu trobar en breu la segona entrega de la saga  "Escarabats" que també publicarà l'Editorial labutxaca, ens ofereix aquelles petites peces que acaben conformant el veritable caràcter del personatge i més d’un perquè quedarà resolt.

En aquesta entrega veiem un reguitzell de possibles culpables, molts esquelets als armaris i moltes preguntes amb difícils respostes. ¿Serà Evans White, el seu nuvi, l’assassí? ¿Què feia ella amb un capo de la droga? El cas sembla força tancat fins que una sèrie de desaparicions i assassinats sense resoldre faran trontollar les primeres hipòtesis.

En Hole és un personatge turmentat i en cada cas intenta redimir part de la seva ànima, molts clarobscurs té aquest personatge, però la seva personalitat, la seva ment deductiva i la seva tossuderia el converteixen en un detectiu amb grans recursos i bons resultats.

La prosa de l’autor és molt dinàmica, manté al lector en tensió i atrapat en una voraç lectura, no sabria descriure en una sola paraula la genialitat d’aquest home dinàmic, cul inquiet, afable i proper que s’amaga rere un personatge que per moments t’encisa i per moments t’entren ganes de donar-li una coça.

No és d’estranyar que el seu autor amb aquesta novel·la guanyés el Riverton Prize  a la millor novel·la negra noruega l’any 1997, i el premi Glanyckeln a la millor novel·la negra escandinava l’any 1998.

El ratpenat és un best-seller de caire mundial.

No hi ha res millor que descobrir per un mateix si el seu èxit serà efímer o sòlid en el temps que llegint precisament aquesta primera entrega on els sentiments són més convulsos i la trama sedueix pàgina a pàgina captivant al lector a descobrir per ell mateix qui podria ser l’assassí.

Aquí us deixo les primeres planes, gaudiu-les i segur que us retrobeu amb un nou vell amic a les llibreries.