Pájaros quemados

Por Ángela Sánchez Vicente

¿Os apetece una buena novela negra? 

No hace falta que vayáis muy lejos ni que recurráis a novelas basadas en historias muy llenas de ficción ya que en la España actual y en plena ola de calor se pueden dar casos de violencia, histeria, morbo y miedo con personajes que sólo saben complicarse la vida.

Así nace Pájaros quemados, una novela que no os dejará indiferentes.

La mente genial y la gran experiencia narrativa de Juan Bas nos ofrece una novela coral en la que no nos vamos a perder y su ironía y humor ácido nos harán reflexionar sobre la propia naturaleza del ser humano… el ser más extraño y complejo de la creación.

Una novela en que la crítica a la propia persona y a la sociedad actual (léase corrupción, chantajes, falta de valores, violencia…) se da de manera natural y variopinta gracias a los huéspedes del motel de la meseta castellana. 

Ya cuando leemos “motel” nos viene a la mente el olor a whiskey, a gasolina, a una cierta suciedad y a mucho tabaco. 

Personajes que huelen a culpa, otros a venganza y otros que se destiñes porque están perdiendo la identidad se dan cita por casualidad en tan inhóspito lugar. 

Desde dos jóvenes bilbaínos a un prestamista gitano pasando por un cura pecador, una prostituta con deudas se dan cita con Ladis, el propietario del establecimiento al que parece que también le ha mirado un tuerto.

Una novela negra que tiene momentos en que nos hará reír y otros en que nos hará pensar en la condición humana y las ganas que parece que tenemos en amargarnos la vida y acabar siendo pájaros quemados.

Recuerda a grandes películas, a grandes novelas pero tiene un sello único, creo que sólo este autor es capaz de llevarnos a este lugar y con esta gente a cuarenta grados a la sombra.

¿No sentís mucha curiosidad por conocer sus historias y sus conexiones?

Os garantizo que una vez leáis el primer capítulo ya no podréis abandonar el libro. Es adictivo y no deja indiferente a nadie.

Gracias a Alrevés tenemos entre manos una gran novela para escapar de las lucecitas de navidad y de la bondad hipócrita de estos días.

¿Os apuntáis? ¡Os aseguro que es un gran plan!

Més Maleït Karma

Avui tinc el gran plaer de presentar-vos la darrera novel·la d’un dels més autor preferits, David Safier torna amb la seva ironia i el seu saber fer a les nostres mans gràcies a Empúries.

Si ja ens va captivar amb les seves novel·les anteriors com “Maleït Karma”, “Jesús m’estima”, “Jo, jo, jo... i Shakespeare”, “Una família feliç”, “Mu!” i “28 Dies” ara torna als seus inicis amb Més Maleït Karma.

Segona part de l'èxit que va consagrar David Safier com a autor de novel·les d'humor, Maleït Karma: el mateix humor, però amb personatges nous i encara més divertits.

Una d’aquelles novel·les amb les que passareu una molt bona estona i que un cop acabeu us quedarà a la pell el tatuatge profund de dues idees cabdals com el fet que les segon oportunitats existeixen i que és preferible acumular bon Karma per si de cas.

En aquesta ocasió els nostres protagonistes són la Daisy, una actriu en hores baixes i que la seva vida és un caos, no sap que vol fer realment i la paraula Amor en tot el seu sentit més ampli no se li ha presentat, ja que en el fons té por d’enamorar-se.

La Daisy coneixerà en Marc, l’estrella de Hollywood del moment, el que semblava un cop de sort del destí acabarà en tragèdia i tots dos moriran en el cotxe.

En Marc, també té por d’enamorar-se de veritat, és una barreja entre el George Clooney i en Brad Pitt però a l’engròs, una estrella amb la lluentor dels focus però ple d’ombres dins seu.

Dos ànimes amb tant mal karma que reneixen com a formigues i amb el propòsit d’impedir que el millor amic de la Daisy acabi amb la dona d’en Marc.

La roda del Karma ja ha començat a girar, els nostres nous amics hauran d’esforçar-se per millorar, per anar comprenent com ajudar als demés també els ajuda a ells mateixos i tot això ho aniran fet en forma de peixet vermell, cigonya o fins i tot cargol.

Mentre anirà creixent entre ells un sentiment real i palpable en forma d’amor.

Crec que en Safier és un geni capaç d’aprofundir en temes importants com l’amor, l’amistat, la generositat i l’autoaprenentatge per a ser millors persones acostant al lector dos personatges que per a molts són referents com els actors i ens en mostra les seves misèries. 

El millor de tota la novel·la es veure com aquests dos desconeguts a qui comencem no apreciant gaire acaben sent dos humans amb bon cor i que podrien ser el reflex de tot allò que mica en mica hauríem d’anar aprenent tots.

La seva prosa es regeix per la ironia de la vida, les planes passen en un tres i no res i sense saber com ja l’has acabat, sempre et quedes amb ganes de més, una novel·la rocambolesca, plena de sentiments, de necessitats i d’anhels, un fenomen que ha revolucionat Europa i tocarà la fibra sensible del lector.

Tant “Maleït Karma”, com Més Maleït Karma són unes faules que descobreixen al lector un món de reflexió, un espai per respirar i fer balanç de la vida viscuda i regalen la oportunitat de començar a recollir bon Karma.

Maleït Karma

Quan pensem en el Karma, pensem en l’energia positiva i la negativa, en el tal faràs tal trobaràs, en la recompensa de fer el bé i el càstig de fer el mal. Doncs bé, en David Safier ha sabut donar-li una volta més i ens presenta de la mà de labutxaca, una novel·la rocambolesca, plena de sentiments, de necessitats i d’anhels, un fenomen que ha revolucionat Europa i tocarà la fibra sensible del lector.

Acompanyarem durant la novel·la a la presentadora de televisió Kim Lange, una dona bonica, trepa, que posa la feina davant de la família, que mai troba un moment per gaudir de la companyia de la seva petita filla, que li posa les banyes al marit i que ha creta un món a la seva mida.

Tot això canvia quan el dia de l’aniversari de la seva filla, ella ha d’anar a una entrega de premis i aprofita per fer una trobada adultera amb un altre presentador de televisió, en un moment d’epifania decideix que necessita prendre l’aire i és quan el lavabo d’una estació espacial russa li cau al damunt i mor esclafada. 

La famosa llum, el túnel, la vida que passa per davant dels seus ulls desapareix quan obra els ulls i es troba que es una formiga, després d’al·lucinar una mica una altre formiga se li presenta i li explica que és en Siddartha Gautama, Buda per abreujar, i que ha acumulat molt mal Karma durant la seva vida i que ara l’haurà d’expiar.

La ironia es dispara quan el lector coneix el seu nou acompanyant a la vida de formiga, conillet d’índies, i uns quants d’altres que anireu descobrint a mesura que gaudiu de la lectura, la Kim esterà acompanyada pel Signore, les diverses reencarnacions del reconegut Giacomo Casanova.

Una novel·la molt àgil i divertida, que enganxa des de la primera plana i que no deixarà a ningú indiferent, descobrirem de manera més o menys alliçonadora que val la pena lluitar per allò que el cor desitja i que encara estem tots, mentre tinguem un alè, a temps de millorar la nostra vida, ja que en certa manera i mida en som els responsables. 

La nostra protagonista descobreix que allò que en realitat desitja és allò que ha menyspreat, la seva família, i lluitarà amb potes i antenes per protegir-la i apropar-s’hi. 

En gran part de la novel·la, cada vegada que la Kim mor i arriba a l’entrada del Nirvana, el lector descobrirà que per a cadascú aquest Nirvana pot ser diferent, molts el considerarien el cel, però mentre esteu en aquest món no creieu que hi ha petites espurnes de Nirvana al vostre voltant, quan us trobeu amb un amic, quan beseu la parella, quan els nens us dediquen un somriure, quan somieu... són tantes les possibilitats que seria imperdonable no pensar-hi ni un segon.

Aquest Maleït Karma, és una faula que descobreix al lector un món de reflexió, un espai per respirar i fer balanç de la vida viscuda i regala la oportunitat de començar a recollir bon Karma.

Jo ho intentaré fer, no em fa gaire gràcia això de ser una formiga, ja és prou complicat ser una persona com per viure centenars de vides amb els records intactes i anar vivint i morint per acabar trobant el Nirvana.

El Patufet. El Pessebre

Avui és el dia de la Puríssima, a casa té un sentit molt especial. És el dia en que tradicionalment es posa el naixement i ens sembla que la lectura del conte El Pessebre és una gran elecció per tal assenyalada data.

De nou tractem un volum més de la col·lecció El  Patufet i les tradicions catalanes i realment ens ha traslladat a la infantesa, creiem que és una eina molt útil tant a les escoles, als centres de lleure com a casa per tal d’explicar que fem aquest dia.

Sense tractar d’adoctrinar ni aprofundir en la religió, en Roger Roig i l’Hugo Prades ens presenten els principals integrants del pessebre: els pastors, els tres reis de l’Orient, l’estrella, l’àngel i la família que van fer de l’establia un refugi on va néixer un rei. Ah! I el caganer!

Poc a poc expliquen als nens com hem d’anar a buscar les figures, com podem pintar un cel ben maco i estrellat i com esdevé un escenari en miniatura d’un fet que protagonitza el Nadal i de la qual tota la família n’és partícip.

Crec que és molt encertada la il·lustració en que pares i nens s’atansen al pessebre i el gaudeixen, el miren i diuen que el nen encara dorm. És un moment intimista en que els cristians poden resar o bé en un estat laic simplement reflexionar junts davant aquesta icona nadalenca.

Tenint en compte que els menuts cada cop estan més integrats en la diversitat cultural crec que és tot un encert explicar les bases del com i el perquè però deixar que sigui l’escola o la família els que li afegeixin aquest punt catòlic o no. 

Un cop més Cossetània Edicions ha captivat la nostra vessant familiar, la nostra vocació de mestres i el nostre plaer per la lectura en família.

Tot això i molt més ho trobareu en aquest conte que es pot ampliar a la perfecció amb títols de l’any anterior com “Caga tió!” i “Els tres Reis d’Orient”.

Realment mai sobra la cultura i aquesta finestra que ens obren els autors ens deixa molt marge per treballa temes essencials i de gran importància per la nostra Terra i les nostres tradicions més pures.

Llegint-lo he recordat l’olor de la molsa, el cel estrellat de cel·lofana que es feia servir fa molts anys, les figures del pessebre de la casa dels avis... el meu pessebre... tot! 

Fins i tot alguna entremaliadura que com tot infant algun cop hem fet! 

Són màgics i arriben a despertar l’interès dels menuts i dels adults.