diumenge, 20 de setembre del 2015

Nèmesi



Per María Valle Viña


Ens transportem al calorós estiu del 44, Newark pateix una epidèmia terrorífica que amenaça els nens amb la mutilació, la paràlisi, la incapacitat de per vida i fins i tot la mort. 

Bucky Cantor, un jove llançador de javelina frustrat perquè la mala vista l’ha exclòs de lluitar a la guerra, s’ha de conformar a fer de monitor en un esplai. Bucky Cantor, que es desviu pels xavals, és testimoni de com la pòlio comença a fer estralls. 

Entre els carrers pestilents d’una Newark assetjada i Insian Hill, un immaculat campament als Poconos, Nèmesi retrata un home enèrgic i decent que, amb les millors intencions, lluita en una guerra privada contra la malaltia. 

Roth és absolutament minuciós en el relat del desastre personal de Cantor i ens apropa a tots els racons de les emocions que pot arribar a suscitar una desgràcia com aquesta: la por, el pànic, la ràbia, el patiment, el desconcert, el dolor... 

La idea que recorre Nèmesi, les qüestions de les que ens fa reflexionar són molt latents durant tota la novel·la: Quina mena de decisions donen forma a la nostra vida? Quin és el nostre poder contra la força de les circumstàncies? 

La Magrana en la seva col·lecció Les ales esteses, ens porta aquesta meravellosa novel·la, plena de missatges, d’esperances, de dureses, de tristeses, de vida. 

L’autor del llibre és Philip Roth, va guanyar el 1997 el Premi Pulitzer per “Pastora americana”, també publicada per La Magrana. Va rebre la National Medal of Art a la Casa Blanca, entre d’altres premis i reconeixements. 

Roth és l’únic escriptor nord- americà viu amb obra publicada en una edició definitiva a la Library of America. A La Magrana també hi podem trobar “La marca de l’home”, “L’espectre se’n va”, “Complot contra els Estats Units”... entre d’altres. 

Nèmesi es una novel·la àgil i entenedora, amb un retrat del protagonista molt ben tallat, una historia amb un transfons molt intens i amb temes molt interessants, que ens mostra també la part més idealista i optimista del ser humà malgrat totes les adversitats que ens puguem trobar. 

No us desvetllaré el final, està clar, però us puc avançar que es molt intens i molt captivador igual que la resta de la novel·la. Némesi es per tant, un llibre per reflexionar, per gaudir i per ser recomanat. 


dissabte, 19 de setembre del 2015

Tocats pel bolet




Ara és temps de pluges i dels tresors que creixen al bosc, tot un ritual de tardor que ens el recorda i explica de manera meravellosa El Patufet i les tradicions catalanes.

A la darrera incorporació de la col·lecció d’aquest costumari adaptat per als menuts de la casa podem sumar el títol que avui ens ocupa: Tocats pel bolet.

De la mà dels rodolins i els dibuixos d’en Roger Roig i de l’Hugo Prades els nanos poden descobrir quin és el secret dels bolets i tot el que comporten: la sortida al bosc, la documentació i catalogació dels bolets entre els comestibles i els tòxics, refranys populars que ens ajuden a trobar on s’amaguen tan petites joies, el companyerisme i l’àpat de reconfort.

Diuen que un bon jornal fa suar i quan un va a caçar bolets acaba amb l’esquena ven adolorida però com en Patufet ens indica val la pena l’esforç per tal de després tastar-los i compartir-los a casa.

La confiança de Cossetània en aquesta col·lecció ens fa tenir l’esperança com a mestres de que a les cases les famílies s’apleguin i en els dies assenyalats comparteixin amb els nanos els com i perquès del que es celebra i allò que fa de la nostra terra un territori especial i tan estimat.

És una col·lecció on les dades que es donen són nombroses i es complementen lletra i imatge per tal d’equilibrar-ho i que el puguin gaudir solets fixant-se en els detalls i cercant curiositats.

És una eina didàctica que tan a nivell escolar com a nivell casolà pot mostrar als infants de manera general allò que passa al món que els envolta d’una manera divertida i atractiva.

Què? Anem a buscar alguns bolets?

Res millor que llegir aquest conte per anar fent boca!


divendres, 18 de setembre del 2015

Corazón de oro



A ella le apasiona desenterrar los secretos del pasado...
...pero lo que va a encontrar es más valioso que el oro.

Bajo el seudónimo de Jessica Bird nos encontramos la segunda novela  publicada de J.R.Ward, autora que muchos conoceréis por su saga “La hermandad de la daga negra”.

Dejando a un lado la literatura urban fantascy nos encontramos con Corazón de oro, una novela muy humana y llena de esperanza.

Carter Wessex es una joven arqueóloga con un pasado doloroso, ella se ha reconstruido a si misma dejando su pasado atrás y labrando su camino paso a paso, su mejor amiga le habla de un yacimiento donde se esconde una gran historia y posiblemente un tesoro, pero el problema es el propietario del lugar, un magnate de las finanzas, Nick Farrell, que en su vocabulario parece solo existir la palabra “no”.

Carter convencerá a Nick, o quizás él tendrá sus propios motivos para aceptar el reto que esta mujer de carácter le lanza a la cara.

Nick vive con su sobrino Cort, un adolescente con tendencias a dar portazos, Gertie una ama de llaves de armas tomar e Iván guardés de armas tomar, ellos son su familia.

Carter se instalará en las tierras junto a su colega Buddy y la hija de este Ellie, y aunque todo parece ir viento en popa el peligro acechará detrás de cada sombra.

Una novela donde los paisajes son descritos al detalle, donde el trabajo de arqueólogo está bien documentado y la historia descubre hechos del pasado que afloraran poco a poco.

Lo que parece ser una novela fresca y ligera va tomando cuerpo y fuerza, poco a poco el lector se encontrará sumido en un trance entre puestas de sol, descubrimientos arqueológicos y una pasión que estallará como una gran tormenta arrasando todo aquello que se encuentre a su paso.

¿Descubrirán finalmente el secreto se esconde entre las montañas? ¿Podrá Carter reconciliarse con su pasado? ¿Será capaz Nick de cambiar de un día para otro debido al amor? ¿Qué mal esconde la montaña?

Manderley y Suma de letras nos ofrecen una novela  anclada en dos tiempos, pasado y presente, dos verbos como fue y es se conjugaran a la par para resultar un será.

Una novela llena de esperanza, de superación personal, de honradez y de ironía de la fina, con unos personajes que calan hondo y a los que amaremos y odiaremos con la misma intensidad, aunque algunos solo se merezcan una patada en el culo.

Personalmente me ha gustado mucho ver esta faceta distinta de la autora, aunque sus personajes tienen caracteres muy parecidos a los de la saga la Hermandad de la Daga Negra en cuanto decisión, tozudez y su corazón de oro.

¿Estáis preparados para desenterrar el pasado? Aquí Indiana Jones no tiene lugar.


Les Proves. El corredor del laberint 2



Estem massa acostumats quan parlem d’una saga és d’esperar que la segona part sigui d’impàs i força fluixa però en el cas de Les Proves. El corredor del laberint 2, no pot ser més errat.

La segona entrega d’aquesta saga fascinant que ens ofereix Fanbooks és tan bona com la primera entrega “El corredor del laberint” i encara m’atreviria a dir que fins i tot la supera una mica.

La novel·la comença en el punt on ens va deixar l’anterior, els supervivents que han sortit de la clariana són rescatats per una organització anomenada CRUEL i que els porta a un refugi on podran descansar, però com en James Dashner ens té acostumats, res és el que sembla i la primera nit ja comença a ser caòtica.

Els nostres protagonistes es troben tancats i la Tessa ha desaparegut, les coses comencen a complicar-se fins que apareix un home amb una bata blanca i els explica que sortir del laberint era la part fàcil i que ara comencen les dificultats de debò.

El món s’ha tornat inhòspit i els nois descobreixen que una malaltia s’està apoderant de les persones i les fa embogir, les transforma en sàdics i assassins. Si volen sobreviure hauran de trobar la cura.

Nous personatges s’afegiran als nois, uns nois que a la primera entrega de la trilogia tenien un aire més infantil i van anar madurant a mesura que apareixien les dificultats, ara aquesta maduresa els fa ser més reflexius, més impulsius i molt més cauts.

CRUEL anirà desvetllant algun dels seus secrets però el que més encuriosirà al lector és el tatuatge que tenen tots els nois al coll i on cada un ha sigut etiquetat, en Min-Ho és “el líder”, en Newt és “el nexe” i en Thomas “serà assassinat pel Grup B” (això és el que posa al seu coll).

Aquesta entrega no deixarà respirar al lector, és acció pura, no hi ha cap capítol on decaigui la narració, la trama està molt ben construïda i els seus girs inesperats et deixen clavat a la cadira.

Les aparences enganyen i res és el que sembla, una aventura constant contra els elements naturals, contra una humanitat malalta i contra una organització que juga amb ells com si fossin titelles que poc a poc es van deslliurant dels seus fils, encara que...

Ara han de travessar les Brases, la part més castigada del món i mentre lluiten contra tot en Thomas no pot deixar de lluitar contra la seva ment, en alguna part hi ha d’haver quelcom que els pugi portar cap a la llibertat i ell creu que ho sap però que no ho recorda, potser s’enganya o potser té raó, però de moment l’únic que de debò ha de fer és córrer.

Ho aconseguiran o perdran la vida en l’intent? 

Avui s’estrena la seva adaptació a la gran pantalla, estarà a l’alçada de les circumstàncies?