La llum a casa dels altres

Per Maria Valle Viña

Feia molt que no llegia un llibre tan refrescant i àgil, ja que La llum a casa dels altres m’ha semblat que és el llibre ideal per aquests mesos en els que no parem quiets però en els que ens agrada continuar gaudint amb la lectura. 

La María, una dona fantasiosa que converteix sempre les reunions de veïns en emotives teràpies de grup, mor en un accident de moto. Deixa en herència una filla de sis anys i una carta. 

La nena es diu Mandorla, perquè en néixer era petita com una ametlla, i ja en el nom du tot l’encant i l’absurditat del seu destí. A la carta, la mare li explica que el seu pare és un dels veïns de l’edifici. Però, qui tenia una relació tan íntima i secreta amb la María? 

Després d’una llarga reunió sense que ningú confessi, els veïns decideixen acollir i criar la Mandorla entre tots. Així, de pis en pis, a través de la mirada desconcertada d’una nena que creix, s’enamora i busca el seu pare, encenem els llums i descobrim les ombres d’unes famílies aparentment normals. 

Com ens diu al llibre “tots vivim en la ignorància d’alguna cosa que ens afecta”. 

L’autora de la novel·la que avui us presentem es Chiara Gamberale, actriu i conductora de programes a la ràdio i la televisió italianes. Al 1999 va publicar la seva primera novel·la i des d’aleshores n’ha publicat quatre més. 

La llum a casa dels altres, èxit de crítica i lectors a Itàlia, és la seva primera novel·la traduïda al català i que ens presenta Labutxaca. Actualment Chiara Gamberale condueix un programa diari a la ràdio italiana i col·labora amb La Stampa, Il Riformista i Vanity Fair. 

 Una novel·la que com us he avançat al principi es refrescant i àgil, però també  divertida, on trobarem personatges de tot tipus que ens despertaran situacions quotidianes i també especials i que recordarem un cop tanquem el llibre. 

Chiara Gamberale ens mostra a través de la seva novel·la situacions innocents, intrigants, absurdes, divertides, entranyables, properes... amb una reflexió al darrere. Però el més sorprenent arribarà al final, quan es desvetlli una realitat que ens farà veure el llibre amb uns altres ulls. 

Podeu trobar el llibre amb l’editorial labutxaca que ens presenta la novel·la amb una pràctica edició i una portada molt il·lustrativa del que ens trobarem a dins. 

Una novel·la per portar allà on vulguis i per llegir en qualsevol moment, si el que busqueu es passar una bona estona el vostre llibre es La llum a casa dels altres.

BRU ARTIAC

Avui, juntament amb els nostres grans amics de Cruïlla us volem presenta els dos títols publicats d’una col·lecció que esperem sigui molt llarga.

El nostre nou amic, i encara més amic dels nens i nenes d’entre nou i dotze anys es diu Bru Artiac, i us estareu preguntant que té d’especial a part d’un nom original. Doncs bé, el nostre nou amic és un rondinaire d’onze anys, un tanoca de cap a peus i que es creu el més guai de tots.

La seva família també és força especial, té una germana adolescent, la Màrcia, que el que més desitja és tenir un xicot, per descomptat també tenim la mare i el pare, bé, ells són com són, ja se sap... pares.

El millor de les aventures d’en Bru és que ens les explica el seu gos, un personatge intel·ligent, irònic, divertit i que captivarà a la canalla des de la primera plana, el seu nom és Grumoll i ens convida a passar amb ells les vacances.

La seva primera aventura és Operació Gertrudis, L’àvia Gertrudis ha desaparegut.
 

Això és dramàtic. No només perquè la mare l’estima força, sinó perquè els pares han decidit cancel·lar tots els plans d’estiu, agafar la furgoneta i anar al darrere de les poques pistes que ha deixat.
 

El principal perjudicat d’aquest canvi de plans és el Bru, que en comptes d’anar a banyar-se i a tocar la guitarra amb els seus amics al Càmping d’Altafulla, li toca recórrer les contrades catalanes ficat a la furgoneta familiar, i enredar-se en sardanes i plats de crema catalana. 

En resum: unes vacances lamentables en família.

Voleu donar un cop d'ull a les seves primeres planes?

La segona aventura és Operació sobrassada, s’acosta l’estiu i el Bru, la Màrcia i els pares han de decidir els plans per a les vacances. No sé com s’ho fa, però en Grumoll aconsegueix arrossegar-los a Mallorca per buscar la Wendi, la gossa dels seus somnis. 

Quina aventura que els espera! Entre ensaïmades, cocarrois i muntanyes de sobrassada, estan a punt de passar el millor estiu de la seva vida.

Però no tot sortirà com  s’esperava...
 

Amb una presentació molt acurada, amb una visió real del que busquen els infants, Cruïlla els mostra amb un llenguatge atractiu a l’hora que els tracta com a petits adults, un estiu ple d’aventures, una família esbojarrada, totes les famílies tenen les seves pegues, un humor que els seduirà i els deixarà amb ganes de més.

Us asseguro que si a una criatura li cau a les mans una de les aventures d’en Bru us demanarà la següent.

Res de tot això seria possible sense la prosa d’Enric Gomà i les il·lustracions d’Artur Laperla, tot junt creen un món proper on la vida surt d’entre les planes per gaudir una bona estona a la fresca.

Espero que l’Artur Laperla no s’enfadi en mi, però m’ha donat una gran idea, les seves il·lustracions caòtiques a l’hora que ordenades són en blanc i negre  i que millor que fer els personatges realment de cada un si els hi poguéssim donar color i vida?

A més trobo un encert descobrir amb cada un d’ells part de les tradicions dels llocs que visitarem amb en Bru, una mica de cultureta i d’aventura.

Preparats per gaudir de l’aventura!

No todo fue un sueño

Desde aquí sigo buscando en el cielo los ojos verdes de Connor y el alma de Ginebra, no sé qué les deparará su futuro más allá de las palabras de Caroline March quien nos los presento en “Búscame en tus sueños” y ahora nos regala una segunda oportunidad para descubrir un amor que será leyenda entre sus seguidoras No todo fue un sueño.

Un amor que ya estaba escrito, una historia relatada desde el pasado, un reencuentro esperado y el descubrimiento de una posible felicidad negada.

Vergara nos lleva de la mano de nuevo a un viaje en el tiempo donde Ginebra partirá desde nuestro presente a la Escocia  del siglo XVIII, su alma viaja a través del tiempo para reencontrarse con su verdadero amor, un hombre de las Highlands, ligado al honor y a su clan y el único capaz de ver en sus ojos su verdadero yo.

La historia se complicará dado que la época es convulsa y los levantamientos contra los Ingleses crean un mapa de Escocia que muestra de antemano, y más viniendo del futuro, que se encuentran en el bando perdedor.

El toque maestro que me ha gustado mucho ha sido el introducir en ese pasado más personajes del presente, todos ellos ligados de una u otra manera con Ginebra, no os daré sus nombres dado que entonces la sorpresa no sería tal.

Los personajes que ya conocimos han ido evolucionando y sus caracteres se han ido fortaleciendo, lo único que parece mantenerse igual es el desconocimiento de todos ellos de que en el cuerpo de Annalise vive Ginebra, aunque el secreto durará poco.

Me gusta el contraste de nuestro presente con el pasado, como hechos cotidianos o referencias incluso televisivas dejan atónitos a unos rudos highlanders.

Todas las que hemos leído historias románticas, sobretodo centradas en escocia, suelen caer en el tópico de “Yo Tarzan y tu Jane”, pero Caroline March nos muestra unos hombres fuertes capaces de amar de corazón, de escuchar a las mujeres y de intentar ser más sus compañeros que sus dueños (dado la época) y ella son valientes, atrevidas, unas fieras capaces de luchar por sus familias con uñas y dientes, de sacrificar sus propias vidas por la de aquellos a los que quieren y demostrando ser únicas.

Casi podréis sentirlas, entre sus hojas se atesora un tiempo perdido, recuerdos y deseos de dos jóvenes que lucharan por su destino.

Si os preguntáis si la novela se puede leer sin su predecesora os diré que sí, dado que la autora intenta situar y dar contexto a todo lo acontecido con anterioridad, pero personalmente creo que sería una lástima perderse el compendio perfecto entre la primera entrega y su conclusión.

¿Preparadas para luchar por el amor aunque sea en otra vida?

La alimentación como medicina

Por Ángela Sánchez Vicente

Hace tiempo que en la redacción de La Petita Llibreria se ríen de mi (en el buen sentido) pues les comento que me alimento no por lo que me apetece sino por lo que cada alimento le proporciona a mi cuerpo y en la manera en que aquello que como me puede ayudar a mejorar pequeñas dolencias o simplemente prevenir enfermedades.

Justamente cae en nuestras manos La alimentación como medicina y más de uno se ha pasado a mi modo de comer. 

¿Somos lo que comemos? Está visto que si, además si aprendemos a escuchar a nuestro cuerpo él mismo nos estará pidiendo una serie de nutrientes para su correcto funcionamiento.

En esta obra fabulosamente documentada del Dr. Dharma Singh Khalsa nos muestra como cada alimento puede ayudar a cada dolencia o bien cómo podemos ayudar a paliar las molestias que nos ocasiona el día a día. 

Más de una vez recurrimos a analgésicos, laxantes, diuréticos… en fin, a química para arreglar aquello que nosotros desequilibramos en nuestro propio organismo.

Obviamente la ciencia avanza y bendecimos los avances médicos pues nos ayudan mucho a salvar vidas y a mejorar la vida de los afectados de grandes dolencias pero la mayoría de la gente joven o sin patologías diagnosticadas pueden protegerse y prevenir muchos malestares con el simple habito de aprender a comer y a mantener una correcta hidratación.

¿Tránsito intestinal lento? ¿Dolores de cabeza? ¿Acné? ¿Estrés o ansiedad? ¿Erupciones cutáneas o alergias? ¿Dolores crónicos? ¿Cansancio o fatiga?

Tranquilos, lógicamente si tenéis una medicación prescrita por un facultativo no se ha de interrumpir pero hay ciertos alimentos que combinados de la manera que nos sugiere el autor nos harán sentir un gran alivio sin causar ningún efecto secundario ni nocivo para la salud en general.

¿Parece fácil verdad? Además pensad que si sois afortunados en no padecerlos también los podéis prevenir de esta manera simple de saber que comer dependiendo de aquello que tenemos resentido. 

De la mano de Urano y la abasta variedad de alimentos y nutrientes que nos aporta la dieta mediterránea podemos construir un habito saludable muy exitoso que nos reportará un bienestar general muy agradable.

Personalmente ya lo aplicaba pero he aprendido muchísimas más cosas y creo que una persona no ha de hacer una dieta espress o cuidarse solo cuando su cuerpo enferma si no que es mucho mejor adaptarse a un modo de vida sano lo antes posible y educar a nuestro cuerpo de una manera correcta.

¿Os apuntáis a probarlo? Esta es la mejor guía y la más completa. 

No lo dudéis, no hay nada comparable a gozar de una buena salud física y espiritual.