Això sí, aquest cop ens porta una mica de feina sota el
braç però d’aquella plaent, atractiva i que ens encanta oferir als nostres
menuts per tal que agilitzin el seu raonament i passar una bona estoneta junts.
Al Quadern
d’activitats del Patufet que ens ofereixen el Roger Roig i l’Hugo Prades
podem jugar a endevinar disfresses, a esbrinar el valor de les coques a través
de simples operacions matemàtiques, relacionar imatges amb la seva ombra,
aprendre una miqueta més del costumari català i un etcètera llarguíssim.
Tradicions i les assignatures bàsiques hi són
representades i mostren als nanos una nova manera d’aprendre a través del
lleure.
Com sempre, tot està perfectament documentat i surt a la
venda gràcies a Cossetània en el
moment ideal per tal d’entrar a les vacances escolars amb un bon passatemps a
la vista.
Cada dia que es relaxen i no toquen cap mena d’activitat
és una manera d’aturar el seu coneixement i en canvi amb l’ajuda del Patufet
podem presentar-los unes estonetes distretes i de lo més didàctiques.
No us en penedireu, a ells els encantarà i a vosaltres us
garantim que des del punt de vista psicològic i des del magisteri que portem a
les espatlles és molt beneficiós que les seves ments no s’aturin mai i menys en
aquestes edats en que són esponges!
Mai han d’anar a dormir sense haver après alguna cosa i
el patufet els ajudarà a despertar la seva curiositat!
Benvolguts amics,
avui us volem presentar de manera més personal una gran autora i amiga de casa
nostra, ella és Isabel del Río i ens
ve a sorprendre amb la seva darrera publicació de la mà de Columna editorial.
Rere La Vident de la Lluna Plena s’amaga
una historia de secrets i de mentides, d’aparences i de jocs de mans, de mitges
veritats i mitges mentides, d’arrels familiars i de futurs incerts, de perill i
de misteri, de futurs marcats i de somnis per complir, perill, misteri i el toc
just d’amor, una historia molt complerta escrita amb passió i amb delicadesa.
Passeu i no tingueu por, en aquesta
historia que us presentaran els arcans del tarot trobareu pistes que us
ajudaran a recorre els espais més estimats de la ciutat Comtal, això si, només
una petita advertència, aquestes cartes estan repartides entre els capítols.
Però si voleu
gaudir d’un bon capítol de la historia el millor és conèixer a l’autora.
Així que li donem
el torn de paraula per tal que es presenti en primera persona i ens expliqui allò
més significatiu de la seva producció literària.
Quan vas descobrir que el món de les lletres t’estava
esperant? He explicat
histories des de ben petita. Abans de saber llegir ja n’explicava als meus
companys de joc. Escriure va arribar més tard, però quan vaig començar ja no
vaig saber dir-ne prou. Al món editorial hi vaig arribar per l’empenta que em van donar alguns profes
i la meva yaya quan van llegir Casa de Títeres, el meu primer llibre publicat,
però sempre vaig saber que volia dedicar-me al món de les histories i sempre se’m
podia trobar a la llibreria del barri.
En quin gènere et sent més còmode escrivint? Poesia,
contes, novel·les o guies per descobrir ? El terror és el que em surt amb més facilitat, mons onírics i
fantàstics lligats a la realitat. Em deleixo descobrint el que no es veu a
primer cop d’ull. Vaig començar a escriure fent
poemes sense rima (encara n’escric), després vaig atrevir-me amb els relats i
finalment amb la novel.la, i em sento molt a gust amb tots ells.
Has escrit tant per
un públic juvenil com per al públic adult. Quina
diferència hi ha en el moment de construir la historia? Quin públic creus que
és més difícil per un escriptor?Tots dos son públics molt exigents i també molt
agraïts. A més, tot i que La Casa de la Torre va sortir en col·lecció jove i La
Vident de la Lluna Plena per adults, tinc lectors de tortes les edats. Quan escrius, sigui per a un públic o un altre, el més important és
connectar-hi, trobar els temes i problemàtiques que els interessen, crear
situacions creïbles i que els commoguin, i personatges amb els que es puguin
identificar.
De les teves obres tens alguna que sigui la teva
protegida o aquella de la que n’estàs més orgullosa?És molt difícil escollir-ne una, son els meus
nens, però si hi ha una historia amb la que em sento identificada és La Casa de
la Torre. Hi ha els meus malsons i els meus pensaments. Tot i que Casa de
Títeres va ser la meva porta al món editorial, els relats de LoveFool han estat
moments de la meva vida i experiències que he traspassat al paper, les meves
passejades per BCN van donar vida a 100 Coses per fer a Barcelona almenys una
vegada a la vida, i La Vident de la Lluna Plena va néixer de la meva baralla
del Tarot.
A qui admires com a lectora? Quin és el motiu? Hi ha moltes lletres i plomes que admiro. Però potser admiro a la M.
Shelley per donar vida a un ésser més enllà de la moral i el terror que va fer
tot un gir a la literatura; a R.L. Stevenson per donar-me tantes aventures i
fer-me enamorar dels pirates; a W. Shakespeare per emocionar-me i fer-me
vibrar; a William Peter Blatty per
terroritzar-me i a F. Miralles per ser un escriptor que et fa viatjar sense moure’t
d’on ets.
Quina creus que és la novel·la que mai no hauria de
mancar a cap biblioteca casolana? Buffff... Només una?! Arg!! I passades unes
hores... EL mecanoscrit del segon origen, L’Exorcista, Frankenstein, El Hobbit,
Momo, Harry Potter i la pedra filosofal , La Illa del Tresor... NO PUC!! XDDD
A la teva vida
diària portes un bloc (laodiseadelcuentista.blogspot.com) treballes com a lectora,
correctora, redactora, editora, traductora..., has sigut mare. Com aconsegueixes compaginar-ho tot?No n’estic gaire segura XD Crec que vivint el dia
a dia, amb una agenda que m’ajuda a organitzar-me i gaudint com una beneita amb
tot el que faig.
Si et sembla bé,
entrem en farina i parlem una mica de La vident de la lluna.
Com et va arribar la inspiració de jugar amb els arcans del Tarot? Des de molt joveneta he llegit la ventura, però abans no acabava de
reconciliar el que creia amb el que em passava. No hi crec en llegir el futur.
Per a mi no existeix un destí tancat e inamovible, no hi ha uns déus escrivint
el que ens passarà. Sempre he cregut que això ens lliura de la responsabilitat
dels nostres actes. Per a mi hi ha molts futurs possibles i tot depèn de les
decisions que prenem a cada moment. El nostre destí canvia constantment. Per això,
quan llegeixo les cartes ho faig com una guia que ens ajuda a trobar
possibilitats i actituds per a continuar endavant i trobar el camí que cerquem.
Quin procés vas fer servir per seleccionar els espais i racons de la ciutat
que emmarquen la novel·la?Vaig fer un guió previ i, amb la historia i els
personatges, els racons i la màgia van aparèixer sols. Si escoltes, Barcelona
et parla.Després vaig documentar-me i cercar fets i
personatges històrics, així com llegendes de la ciutat per donar ambient, cos i
ànima a l’aventura de la Laia.
Ens podries dir un dels llocs que més t’agraden de Barcelona? Què hi podrem
descobrir?El Parc del Laberint d’Horta. El trobareu a La
Vident de la Lluna Plena i a 100 coses per fer a Barcelona almenys una vegada a
la vida. És un dels racons més màgics de la ciutat i un dels llocs on més records
hi guardo.
Quines qualitats té la Laia de la Isabel i quines la Isabel de la Laia? La Laia és un personatge molt diferent a mi, per exemple ella no és
gens romàntica, no hi creu en l’amor, per a ella les parelles es construeixen
amb acords i mai ha estat enamorada. En canvi jo soc una romàntica fins al moll
de l’os, em vaig enamorar a l’institut i encara som junts (i amb un nen). Però
la Laia i jo compartim records i espais. Molts detalls de la seva infantesa son
en part meus i em sento especialment identificada amb la seva àvia Carme.
Els secrets familiars sempre acaben
sortint a la llum. T’ha costat molt
jugar amb les seves llums i ombres?Ha Estat complicat entrar en el món dels secrets
familiars sense excedir-me. Escriure et fa pensar en la teva pròpia vida i en
el teu passat, i a vegades no ve de gust. A més, la historia de la Carme, la
Glòria i la Laia ja son prou especials i no volia que sembles una telenovel·la
o acabar centrant-me massa en un dels temes secundaris i oblidar-me de la
resta.
Quin creus que és el personatge que més t’ha costat crear? Per que? En Julian. És un personatge dolç i enigmàtic al mateix temps. És jove i
clàssic, perillós però que et fa sentir segura, un mag al que li agraden les
juguesques. És un Shelock Holmes amb barreja de Houdini.
Has creat una societat secreta força complexa i entreteixida. Has tingut
por de caure en el parany dels estereotips del gènere?Molta por. Ja era el llibre a impremta i encara
no les tenia tortes XD És difícil crear un grup així sense exagerar, però la
historia ho demanava, era una de les peces del puzle de la Laia. La Mà de Mides
va néixer de la investigació de la Laia a la novel·la i no a l’inrevés.
Has envolcallat la novel·la entre les cartes del tarot, però si li
haguessis de posar música, quina creus que seria la seva banda sonora? En realitat el llibre en té de banda sonora, podeu trobar la playlist a
Spotify: #LaVidentDeLaLlunaPlena. La música que acompanya a la Laia és la que m’ajudava
a mi a escriure.
En Francesc Miralles t’ha acompanyat a
la primera presentació de la novel·la a La Font de Mimir i a la teva novel·la
es menciona Oblivion i Retrum. En poques
paraules que ens podries dir d’ell?
Amic
incansable, mag-fada bona que fa els somnis realitat, gran escriptor (i mestre
d’escriptors) i millor persona. La novel·la
que més m’agrada del seu repertori és Amor en Minúscula i he estat (i soc) fan
de tots els seus grups musicals. A més, sense
les nostres xerrades i trobades moltes de les meves histories no existirien, és
tot una musa XDDD
Hem fet la mateixa pregunta a en Francesc Miralles sobre
com descriuria ell a la Isabel del Río, la seva resposta ha sigut:De la Isabel et puc dir que és una escriptora fantàstica amb una imaginació
molt personal i poderosa. Jo de seguida reconec un text d'ella, perquè té un
univers molt propi.
Per finalitzar, ens
agradaria que ens respongués el que ja ha esdevingut la pregunta de la casa. Quina és la pregunta que mai t’han fet i
creus important? Ens la respons?
Com a escriptora, t’agrada llegir? Molts pensaran que he parat boja o que és una pregunta sense cap ni peus,
però he conegut moltíssims escriptors (o persones que escriuen) que m’han dit
amb gran convenciment que ells escrivien, però no els agradava llegir. Jo soc incapaç de pensar
en una cosa sense la altra i penso que no es pot escriure bé sense ser un gran
lector, però suposo que hi ha de tot al món.
Moltíssimes gràcies
pel teu temps i et desitgem de tot cor que aquesta recull de contes et reporti una gran satisfacció i un gran
èxit.
Moltíssimes gràcies
a vosaltres per deixar-me aquest raconet a casa vostra.
Avui us portem un clàssic, Una cara coneguda, la nova aposta d’Edicions 62 per traduir i recuperar l’obra del mestre Alfred Hayes.
En aquesta novel·la ens trobem al Hollywood de la vella
escola, de les oportunitats, les llums i les ombres. Sembla que a Hollywood
només estàs viu si la gent parla de tu o et te en compte a l’hora de
convidar-te o acollir-te en els seus negocis.
Un guionista sense nom és el protagonista d’aquesta gran
historia, un home bastant pla i senzill que sempre viu fora de focus, un pas
enrere de tots els que el volten i acostumat a no ser esperat ni necessitat.
Tot d’una troba una noia estereotip de la zona; cames
llargues, ben vestida, perfectament pentinada però... Què fa? S’està endinsant
al mar... Intenta acabar amb la seva vida?
En un primer moment sembla que s’ajunta la gana amb la
fam però ell, casat però desil·lusionat de la vida trobarà en la noia que ho veu
tot per perdut una llum d’esperança i ella sentirà un sotrac inesperat al seu
cor.
Estava guionitzat pel destí el seu encontre?
El poder, els diners i la fama no l’omplen i pensa entre
si que Hollywood està podrit i només viu de cara l’aparença però ell sol no pot
canviar el món. Pot canviar el seu propi món? A quin preu? Quines conseqüències
li portarà?
No ho dubtarà i llogarà un espai on trobar-se amb la jove
i tractaran d’ofegar les seves angoixes recolzant-se en l’altre tot i que saben
que la seva relació està destinada al fracàs i a una curta durada doncs ell té
altres obligacions. Ella és tal i com ell l’idealitza?
La vulnerabilitat, la por, la necessitat de la jove
anònima per fer-se un lloc a l’estrellat i trobar la felicitat potser els està
enlluernant massa.
Gracies a la traducció de l’Albert Torrescasana podem reviure una historia profunda que
reflexiona sobre la veritable felicitat i la desgràcia de l’ésser humà. Com
som? Diuen que tots tenim tres vides; la pública, la privada i la secreta però
en quina som nosaltres de veritat més lliures i feliços.
En aquest joc de poder entre aquests dos anònims podrem
olorar i tocar les festes del cinema, el glamur i la cara oculta sota el nom de
fracàs.
La maduresa vers la joventut, la desil·lusió vers l’ambició...
Qui guanyarà en aquest joc de poder?
Enamoreu-vos dels protagonistes, estimeu les seves
ambivalències i reconegueu la manera en que vivim i allò que ens omple.
Pocos libros consiguen que no puedas
despegarte de ellos, que pases hojas y hojas y sin darte cuenta hayan pasado
horas y la novela haya conseguido cautivarte hasta sentirte parte de ella.
Pocas novelas consiguen transmitir los sentimientos, los hechos, las
intimidades, la memoria, las distintas realidades de una parte de la historia. Dispara, yo ya estoy muerto consigue de
forma excelente todo lo descrito anteriormente.
A finales del siglo XIX, durante la
última etapa zarista, los Zucker, perseguidos por su condición de judíos,
tienen que abandonar Rusia huyendo del horror y la sinrazón. A su llegada a la
Tierra Prometida, Samuel Zucker adquiere las tierras de los Ziad, una familia
árabe encabezada por Ahmed. Entre él y Samuel nace un fuerte vínculo, una sólida
amistad que, por encima de las diferencias religiosas y políticas, se mantiene
generación tras generación.
Con las amenazas, la sed de venganza y
muchas pasiones desatadas como telón de fondo, las vidas entrecruzadas de los
Zucker y los Ziad conforman un mosaico de traiciones y sufrimientos, de amores
posibles e imposibles, al tiempo que plasman la gran aventura de vivir y convivir
en un territorio marcado por la intolerancia.
Intensa y conmovedora crónica de dos
sagas familiares, la nueva y esperadísima novela de Julia Navarro nos adentra en las vidas de personas con nombres y
apellidos, que luchan por alcanzar sus sueños y que son responsables de su
propio destino.
Julia
Navarro es escritora
y periodista. Después de escribir varios libros de actualidad política, publicó
su primera novela “La Hermandad de la Sábana Santa” con la que logró un éxito
sin precedentes situándose durante meses en los primeros puestos de las listas
de ventas, tanto nacionales como extranjeras. “La Biblia de barro” y “La sangre
de los inocentes” afianzaron su prestigio entre la crítica y el público,
consiguiendo llegar a millones de lectores en todo el mundo con traducciones en
más de treinta países. Su siguiente novela “Dime quién soy” es un retrato
magistral de la historia del siglo XX que conquistaron de nuevo a los lectores.
Plaza & Janés nos
presentaba el libro con una edición de 904 páginas en tapa dura, con un glosario
final con vocabulario, hechos y personajes históricos que nos ayudan a
comprender mejor la historia. Ahora ya lo podemos disfrutar en tamaño reducido gracias a Debolsillo.
Dispara,
yo ya estoy muerto es
una extraordinaria novela de personajes inolvidables cuyas vidas se entrelazan
con momentos clave de la historia, desde finales del siglo XIX hasta mediados
del XX, y que recrea la vida en ciudades tan emblemáticas como San Petersburgo,
París o Jerusalén.
Una novela para leer y recomendar, para
conservar y regalar, para debatir y emocionarse,Dispara,yo ya estoy muerto es una historia llena de historias, una gran novela que
esconde muchas novelas y que, desde su enigmático título hasta su inesperado
final, alberga más de una sorpresa y emociones a flor de piel.
Suma
de letras nos
presenta una nueva novela de María
Jeunet.
La foto de Nora nos
habla, como su título indica, de Nora Olsen, que tiene la vida por delante,
estudia en la Universidad de Nueva York, es una chica alegre, inquieta y
curiosa.
Nora tiene un amigo, Patrick, y cuando este decide encontrar a su
familia biológica y saber qué pasó en realidad no duda ni un segundo en ayudarle.
Todo cambiará para Nora cuando encuentran al hermano mayor de su amigo, un tipo
oscuro, metido en problemas y rodeado de delincuentes, que sin embargo le
enciende el corazón.
A pesar de los inconvenientes Nora
inicia con él una extraña relación. Años después su unión tendrá consecuencias
que ni ellos mismos imaginan y que tienen que ver con obras de arte, el FBI, un
revolver, una foto...
Y es que en el juego de la vida es el
destino quien encaja las piezas a su antojo, porque al final hay cosas que no
se pueden evitar. ¿O tal vez sí?
En La foto de Nora os encontrareis con una protagonista que tal y como
nos define su autora es una mujer fuerte, cabezota, con las cosas claras pero
en el fondo un poco blanda y buenaza.
Tendréis entre vuestras manos un libro
con una trama interesante y un estilo de narración fluida, coherente y muy amena.
Seguro que como yo, no podréis dejar de leerlo hasta llegar a la última página.
María Jeunet es la autora del libro y es el
seudónimo tras el que se esconde una pequeña empresaria-escritora salmantina
nacida en 1983. Se define como «mitad trabajadora en su negocio, mitad
imaginadora de historias». Las hojas de Julia es su primera
novela. Fue muy bien acogida en redes sociales y se situó desde su publicación
en las listas de más vendidos de ficción romántica.
Al éxito de su primera novela se suma
el de La foto de Nora, novela que hoy os presentamos, que
completa el éxito de la primera. Si queréis saber más sobre ella podéis visitar
su blog donde encontrareis curiosidades de sus
libros, sus nuevos proyectos, recomendaciones de libros y más.
Si te gustan las novelas románticas
con un toque de investigación, intriga, sorpresas y con un buen ritmo, no
puedes dejar escapar La foto de Nora.
Yo ya espero una nueva novela de María
Jeunet.
