Benvinguts amics
lectors, passeu i no tingueu por, en aquesta historia que us presentaré els
arcans del tarot ens donaran pistes que ens ajudaran a recorre els espais més
estimats de la ciutat Comtal, això si, només una petita advertència, aquestes
cartes estan repartides entre els capítols d’una increïble novel·la de la
nostra gran amiga Isabel del Río,
una autora que estima molt la seva ciutat i que us ve a sorprendre amb un gran
relat.
Rere La vident de la lluna plena s’amaga una
historia de secrets i de mentides, d’aparences i de jocs de mans, de mitges
veritats i mitges mentides, d’arrels familiars i de futurs incerts, de perill i
de misteri, de futurs marcats i de somnis per complir, perill, misteri i el toc
just d’amor, una historia molt complerta escrita amb passió i amb delicadesa.
Diuen que es pot
llegir el futur a les cartes, en aquest cas no cal, les cartes no podran dir el
que tot lector dirà quan descobreixi aquesta novel·la que ens arriba de la mà
de Columna, l’èxit està assegurat.
La nostra
protagonista és la Laia, una jove que en un dels moments més durs de la seva
vida s’ha d’enfrontar a la realitat, acaba de perdre a la seva mare i entre les
seves coses troba una caixa plena de secrets, uns secrets que poden acabar amb
la seva vida.
Moltes preguntes es
desperten a la seva ment, qui era realment la seva mare? Qui era el seu pare?
Per què la van mentir durant tota la seva vida?
La Laia és una noia
molt tossuda i no deixarà de buscar respostes, unes respostes que aniran
creuant-se al seu camí en forma d’arcans i notes en post-it, algú la està
guiant i protegint però qui? I per què?
Aquest nom no us el
puc dir, però algú del seu passat complirà la promesa de guiar-la en el
descobriment i aquest fet també canviarà el seu propi destí.
Una de les lliçons
de vida que descobrirem a la novel·la és que cal fer neteja del passat per
continuar endavant, una certesa fàcil de dir i molt difícil de fer.
Si esteu preparats
per enfrontar-vos a la veritat, a una societat secreta que vol un tresor
amagat, si teniu el cor pur i ple d’esperança, us espera un camí tortuós i
laberíntic on la veritat sorgirà a la llum i les respostes seran aclaparadores.
Les cartes estan
sobre la taula, només les haureu de seguir, l’aventura està servida i el passat
mostrarà la cara per fi.
M’ha costat molt
presentar la novel·la sense dir gairebé res de la seva trama, quin patir,
quants secrets i jo sense poder dir gairebé res.
El que si que puc
dir és que la seva lectura és addictiva, les seves descripcions sobre la ciutat
són impecables i els personatges estan molt ben construïts, són sòlids i el
lector pot jugar amb les seves llums i les seves ombres.
Sé que les fades
viuen al bosc, però si hi haguessin fades de ciutat una d’elles seria Isabel del Río, sap crear il·lusions i
trucs de màgia amb fulls i tinta, sedueix al lector de tal manera que no pot
deixar de llegir fina a retrobar-se amb l’arcà de l’Estel, senyal d’esperança i
bons presagis, una novel·la amb banda sonora pròpia.
