El caçador d'estels

Per Àngela Sánchez Vicente

Poc després de tornar de vacances us vàrem proposar textualment: “Avui a totes les llibreries arriba un gran tresor, avui podem gaudir del goig i l’amor per la lectura amb I el ressò de les muntanyes, l’esperadíssima novel·la de Khaled Hosseini després de sis anys d’impàs dels seus èxits “El caçador d’estels” i “Mil sols esplèndids”, incalculables tant en qualitat com en quantitat de lectors arreu del món.”

I avui gràcies a labutxaca fem vista enrere i descobrim els llibres que el van catapultar a l’èxit i que tot i que us els vàrem anomenar no us en vàrem dir res més, a un preu de somni.

Avui comencem amb el seu primer i gran èxit El caçador d’estels.

Com ens té acostumats en Khaled Hosseini estem a punt de descobrir una novel·la on els sentiments humans es descriuen amb tanta veracitat, sensibilitat i força que és impossible no caure en el parany de projectar-nos en els protagonistes.

En aquesta primera obra venerada per la seva legió de seguidors incondicionals trobarem a dos nanos amb les idees molt més clares que molts adults.

L’Amir i en Hassan ens donaran una classe magistral sobre el que és l’amistat en majúscules mentre viuen els darrers dies de la monarquia afganesa. 

Els nois son pols oposats, un és fill d’un dels homes més rics i poderosos de tot el territori mentre que l’altre és un hazara de classe inferior. Tot indicaria que els seus mons no tenen cap punt de confluència però traient-nos la careta i els prejudicis veiem com entre tots tenim molts més punts d’unió que no pas de divisió.

El pes de les seves famílies domina el seu present i la seva separació és imminent doncs l’Amir viatjarà a Califòrnia amb el seu pare.

Què passarà quan es retrobin? Com estarà el seu vincle? Hauran canviat? Hauran caigut en la trampa dels rumors i de les traïcions?

Amb una prosa màgica i molt adictiva veureu com aquests dos nens, joves i homes poden unir només mirant-se als ulls dos mons completament oposats i destinats a la separació.

Us animeu a fer un viatge? 

Jo no me’l perdria! I si l’heu llegit, res millor com l’època estival per poder tornar a gaudir-lo amb un format més còmode i econòmic. El bon temps ja s'apropa.

Lletraferides

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui us oferim un llibre que ens obre els ulls i ens mostra com eren les grans bibliotecàries que varen lluitar per uns drets, una passió i una cultura col·lectiva. On seriem sense elles? 

A Lletraferides descobrirem la història d’unes dones valentes que no es deixaven trepitjar pels homes ni els governants de l’època doncs sabien que la seva missió a la vida era molt més important i valia la pena arriscar-se.

Realment per nosaltres ha estat una lectura extremadament plaent doncs avui en dia ens trobem biblioteques allà on anem i no donem importància a qui o que ho hem d’agrair i a més podem desmitificar davant el públic el caràcter callat, introvertit i massa estereotipat que sovint descriuen despectivament a les bibliotecàries.

Coneixent La historia de les nostres bibliotecàries fem un viatge en el temps i ens plantem a l’època en que Enric Prat de la Riba, Eugeni d’Ors i Jordi Rubió varen impulsar a les nostres amigues i protagonistes a ser soldats d’una mateixa causa, missioneres de la paraula llegada i sentinelles de la lletra impresa.

Cent anys guiats per la seva autora, l’Assumpta Montellà, que ens porta a descobrir els estralls de la guerra, el bibliobús, l’exili, el franquisme, la censura, la transició... Explica amb molta cura, documentació i veracitat uns esdeveniments que ens fan tremolar i alhora ens fan veure com aquestes dones van arriscar la seva pell per dur la cultura com a bandera i procurar que manuscrits i obres no caiguessin a l’oblit i poguessin ser gaudits per generacions futures.

La literatura que varen salvar és passat que esdevé present de manera didàctica per aquell que ho llegeix. 

Realment l’autora ha fet un homenatge a les primeres bibliotecàries, a les dones de l’època i a la nostra estimada terra tan fèrtil de cultura.

De la mà d’Ara Llibres podem gaudir dels inicis d’un moviment sense el qual no tindríem constància de molts esdeveniments que ens fan estar on som i amb els pensaments i creences que tenim.

Em reitero: Què seria de nosaltres sense la seva tasca?

No sé que pensarien d’una època actual on els llibres es llegeixen en ebooks o fins i tot es poden piratejar... potser les necessitaríem de tornada per tornar a redreçar la nostra manera de percebre la cultura!

No us penedireu d’assaborir tan bon llibre, és didàctic, potent, feminista, basat en fets que varen afectar la nostra terra, tendre i amb molta carrega emotiva!

Vinga va, a més el pròleg de Màrius Serra és tota una declaració d’intencions!

Aneu a la vostra llibreria de capçalera i pregunteu per aquesta novel·la! Es genial! Esperem que la gaudiu tant com ho hem fet nosaltres.

Els morts no parlen

Segons la contracoberta de la novel·la Els morts no parlen descobrim en Quimet, un prejubilat de Banyoles que passa el dia a l’hort, esperant que la dona arribi a casa després de la feina, i al bar perdent el temps amb el cosí, un pocavergonya carregat de deutes amb tot el poble i al que coneixereu com a Escorpit (un nom heretat d’una mata baixa, seca i aparentment insignificant, però que després clava tot el seu verí).

 Quan un matí troba un cadàver a l’hort, el cosí l’enreda per amagar el cos i simular un segrest per treure-li uns milions a la família del mort, uns cacics de la zona amb fama de tenir negocis il·legals.

En un escenari rural envoltat de granges, camps de conreu i fàbriques abandonades, uns personatges grotescs planegen un cop que els ha de solucionar la vida. 

Però entre perdedors mai res no surt com esperen i les complicacions inesperades els porten a l’enviliment i a la confrontació. Mentrestant la dona del Quimet encara no ha tornat de la feina.

Gràcies a Llibres del delicte crec que he descobert per fi un humor negre intel·ligent en una novel·la negra, un còctel força corrosiu, amb sortides de to importants, amb molta ironia i esbojarrada al cent per cent.

Al Diari ARA, en Josep Pastells la descriu com una novel·la estil Tarantino, jo personalment li afegiria una mica més d’anada d’olla, molt rocambolesca i poc convencional.

Els amants de la novel·la negra clàssica, seria y amb clarobscurs molt definits quedaran sorpresos amb aquesta inversemblant historia de Miquel Aguirre. 

De la seva mà, no només descobrirem com el món d’un poble, amb els veïns xafarders, les males companyies i les reunions al bar creen un ambient força oclusiu i allunyat, també descobrirem la gastronomia del Pla de l’Estany i com la vida que sembla senzilla i tranquil·la entre l’hort i el poble, també amaga al rics del poble, aquells que han fet calers de manera poc licita i que en el fons una generació rere una d’altre han anat minant la morals dels seus veïns. 

Tot això envolcallat d’unes descripcions tan detallades i riques que el lector es sentirà com un veí més en aquest poble tan tranquil, fins al moment.

Si dic que aquesta novel·la m’ha sorprès em quedo curta, si dic que no m’ha enganxat encara pitjor, la veritat és que sembla un thriller protagonitzat per poca soltes i curts de gambals on l’avarícia fa trencar el sac.

Costa molt descriure el regust que et queda després de llegir-la, realment els morts no parlen, però jo tinc moltes granes de comentar-la amb els amics i que ells també el llegeixin.

Una novel·la fresca, dinàmica, irreverent, caòtica, transgressora, diferent, irònica, on tenim un mort, o potser algun més, un cosí força malparit, un cosí babau, amics poc de fiar, una màfia, una dona que posa molt bé las banyes, les xafarderies d’un poble, un mossèn que confessa a qui no hauria de confessar, un segrest, un rescat i aquelles situacions que confirmen la llei de Murphy, si alguna cosa ha de sortir malament sortirà pitjor.

I pensar que tot comença amb una pregunta: Si vosaltres us trobéssiu un mort al vostre hort, avisaríeu als mossos o per mandra l’enterraríeu?

Hi ha decisions equivocades que fan estranys companys de llit, però grans novel·les per explicar.

Patufet, on ets?

Si volem gaudir una bona estona amb un llibre ben entretingut, didàctic i que necessita una implicació dels nanos ens hem de rendir a Patufet, on ets?

De la mà d’en Roger Roig i de l'Hugo Prades ens trobem amb uns escenaris ben coneguts com la patum de Berga, la muntanya màgica de Montserrat, les fonts de Barcelona i un llarg passeig pel relleu de Catalunya per tal de jugar amb el nostre icònic i menut amic.

Ell s’amaga com si fos el “Wally” però d’una manera més curosa i a més també hem de cercar algun dels seus amics, la Patufeta, el Patufot, el Patuf i una llarga rècula d'elements que ens indica a cada il·lustració.

El punt fort és l’atractiu per els nanos i la força que tenen per generar-los preguntes sobre el territori on viuen, les festes que s’hi celebren i allò que hi succeeix.

Nosaltres a la redacció ja som tots grandets però tots hem caigut en la temptació de cercar-lo per les impressionants i detallades il·lustracions on a més podem trobar mini escenes que ens poden despertar el conta-contes que portem a dins per encoratjar-los a pensar en que estan fent i que imaginin el context de l’acció o l’escena.

De nou, Cossetània Edicions fa una aposta cartera amb un vailet que ajudarà als nanos a despertar l’interès per aprendre cosetes sobre el que els envolta i els animarà a investigar en la mesura que els sigui possible per l’edat.

Un llibre lúdic, amè, simpàtic i sobretot molt ben fet i encarat al públic més exigent.

Des d’aquí felicitem als autors i els encoratgem a seguir i a seguir amb la seva tasca!