Amsterdam Editorial ens presenta
una novel·la d’aquelles on les sagues familiars estan plenes de secrets, on les
mentides tenen les cames curtes i sempre acaben per ressorgir trasbalsant el
present, on si les parets de la casa familiar poguessin parlar més aviat
cridarien.
Hannah Richell ha sigut
comparada amb Kate Morton o Daphné du Maurier, però les comparacions són
odioses encara que la intenció sigui una lloança.
Crec que només la
podem comparar amb elles en una idea general d’englobar la novel·la en un
gènere de sagues familiar i de secrets profunds, per la resta poc a comparar a
la meva manera de veure.
Els secrets de Clifftops és una
novel·la profunda, que comença amb un fet que desencadenarà una història plena
de dolor, secrets i mentides però amb un bri de llum i esperança al futur.
La història de la
família Tide ens l’expliquen a diverses veus els seus propis protagonistes,
l’autora intercala capítols sobre el fet que va capgirar la família per sempre
i el moment actual.
Una de les
narradores és la Helen, una dona forta que es troba vivint al poble i a la casa
que havia sigut dels seus sogres i que queda fora de lloc mentre cuida la
mainada i les parets de la casa, gairebé museu, li cauen a sobre.
L’altra narradora
es la Dora, la filla de la Helen que continua patint pels esdeveniments del
passat i aquestes cicatrius que no han curat i la culpabilitat d’un fet on ella
no va poder fer res encara que creu que sí no la deixen gaudir del seu present
ni d’un futur que ja ha tocat a la porta.
Un esdeveniment va
marca tots els protagonistes, no un desvetllaré quin ja que perdríeu tota opció
de gaudir de la novel·la, però puc dir que aquest fet encongeix el cor i deixa
un regust amarg a la boca.
La vida està
formada per petits moment de felicitat, tristesa i dolor, ningú a dit que sigui
justa, però la fortalesa amb la que ens hi enfrontem i els lligams que creem
amb aquells que ens estimen poden ajudar a viure dia a dia i anar curant
l’ànima malmesa.
Els secrets de
Clifftops sortiran a la llum quan la Dora necessita realment tirar endavant,
està espantada i va a visitar la seva mare, una dona trista, amargada i que li
gira l’esquena, enfrontar-se al passat és una decisió valenta, però el que la
Dora no sap és que tots ho necessiten i serà una alliberació per a cada un
d’ells.
Els personatges que
se’ns presenten tenen una profunditat molt humana, van creixent i poc a poc van
formant una personalitat molt marcada i definida on el punt d’inflexió és el
mateix per a tots però cadascú ho viu d’una manera diferent.
Les descripcions
tant de la casa, com del paisatge del poble o de la ciutat de Londres són molt
acurades creant un ambient que envolcalla però no asfixia als personatges.
Una novel·la que relata
una tragèdia però amb l’alè de l’esperança.
Finalment tot
sortirà a la llum fent que el dolor sigui més suportable.
Per cert, no deixeu
escapar les fotografies i les explicacions que trobareu al final del llibre
sobre el paisatge i l’ambient que es va relatant a la novel·la.
