Perdona però vull casar-me amb tu

Per Àngela Sánchez Vicente

Ja coneixem a la Nikki i a l’Alex a través de la novel·la “Perdona si et dic amor” en la que el seu amor tot just despertava quan la ploma romàntica, fresca i actual de l’aclamadíssim Federico Moccia ens mostrava un amor que travessa el cor de la jove Nikki i del no tan jove Alex modificant-los per sempre més.

A la segona part titulada Perdona però vull casar-me amb tu les coses esdevenen molt més series i deixa de ser un idil·li juvenil per tal de convertir-se en un pla de futur i en una relació que es consolida dia rere dia, acció rere acció i paraula rere paraula.

Gràcies a labutxaca i a Columna podem trobar totes les novel·les d’aquest autor italià en un format més econòmic i adequat al públic juvenil al que va adreçat.

Legions de fans, grups a facebook, frases a dojo i imitacions de certs patrons dels llibres són duts a terme pels seguidors de les paraules i les histories de l’autor que ha captivat a adolescents i no tan adolescents.

Només quan una historia té la capacitat de sacsejar-te i fer-te creure en un amor sense fre ni limitacions succeeix el fenomen fan.

Realment els protagonistes tenen una força i un atractiu que esdevé magnètic i enganxa als lectors des de la primera plana fins la darrera en un huracà de sensacions.

El que sap la Nikki per donar el pas és que la mà ferma i sincera del seu xicot no la deixarà anar mai i ell es convenç que tot i el seu fracàs amb l’anell i la seva ex novia que el va deixar totalment desnonat no li passarà amb la jove i intrèpida Nikki i tot l’entorn que l’omple de la joventut que l’embolcalla mostrant-li un nou punt de vista vital.

Ella l’ha fet creure en l’amor de veritat i tot i les pors de l’Alex per no malmetre la innocència de la jove s’adona que li dóna mil voltes rere una cara d’àngel que no pot ser més bella.

¿Acabarem amb casori? Com ho viuran les holes? I els amic d’ell? 

De ben segur se les empescaran per tenir allò que volen i com volen. Només cal somiar amb tota la teva força i ganes allò que desitges i de ben segur s’acomplirà.

Jo he apostat pel somni d’aquest parell i no me’n penedeixo... i vosaltres? El deixareu escapar? 

Aneu vestint-vos de gala que anem de casori!

Perdona si et dic amor

Per Àngela Sánchez Vicente

 

Si avui parlem de Perdona si et dic amor tenim dues maneres de pensar : el llibre i la pel·lícula. Nosaltres no farem comparacions doncs aquestes són odioses però us recomanem que si heu gaudit com nosaltres de la pel·lícula (ja sigui la versió ambientada a Itàlia o la més actual localitzada a Barcelona) és molt interessant ficar el nas a la novel·la homònima doncs trobareu tots aquells girs que us deixaran volar la imaginació i copsar el sentit holístic de l’apassionant historia.

La ploma romàntica, fresca, actual i mil etcèteres més de Federico Moccia ens mostra un amor que travessa el cor de la jove Nikki i del no tan jove Alex modificant-los per sempre més.

Lliurem-nos de convencionalismes socials com la diferencia d’edat a l’amor i rendim-nos a aquesta bella historia d’amor.

En aquesta novel·la que rescata labutxaca i que prèviament havia publicat Proa, veiem com una adolescent picarona i un publicista que frega la quarantena esdevenen la parella ideal a partir d’un petit accident de trànsit sense cap importància. El que realment va xocar van ser els seus cors creant una bombolla d’amor impressionant i colpidora que travessa les planes d’una manera dolça i profundament vitalista.

Ella li regala anhels de joventut i despreocupació en uns moments en que ell té problemes laborals i ell li regala tota la serenor i maduresa que pot en els moments en que més ho necessita.

El seu entorn serà alhora conflictiu i divertit però ho acabaran assimilant doncs les seves rialles acaben enamorant a tot l’entorn.

Una atmosfera genial i jove amb uns paisatges diferents a la pel·lícula i que en Moccia dibuixa amb gran talent fent que novel·la rere novel·la milers de seguidors esperin les seves obres com aigua de maig.

Jo de vosaltres no deixaria escapar aquest èxit de critica i públic... jo no oposaria resistència i em posaria el casc de la moto per anar el més aviat possible a buscar una de les novel·les més romàntiques (sense caure en carrincloneries ni clixés), emocionants, captivadores y emotives del moment.

Pel·lícula i llibre són incomparables... jutgeu vosaltres mateixos!

No cal que feu esperar a la novel·la 21 dies, 8 hores, 16 minuts i 24 segons per retrobar-la!

Feliz cumpleaños

Por Galatea B.

Empezamos este año con una buena novela de nuestra seguida y apreciada Danielle Steel.

Mujeres de tacón alto y sobretodo frente alta, nos muestran historias de superación, amor y entrega en la que todas nosotras nos vemos reflejadas o podemos entrever a alguien de nuestro entorno.

Mujeres con una gran complejidad emocional que se desenvuelven por su contexto con una fluidez y un estallido de vida que dan alas a los lectores y dotan de una gran vivacidad y frescura sus nuevas producciones. 

En Feliz cumpleaños descubrimos la historia de una madre y una hija en sus aniversarios.

La madre, Valeria, es una mujer divorciada que ha alcanzado la cima de la elegancia y el buen gusto desplegando todo su talento en sus trabajos como decoradora pero se da cuenta que no hay cremas que tapen la tristeza ni ningún vestido que vista un corazón desamparado y a la deriva de sus emociones. Ha llegado a los sesenta y una crisis emocional se cernirá sobre ella y tendrá que ser valiente para soplar las velas y concienciarse que la vida no acaba y que un abanico lleno de posibilidades guiaran su camino hacia la felicidad.

¿Lo sabrá encontrar? ¿Quién alumbrará su camino?

En la treintena se encuentra su hija, April, propietaria y chef de uno de los restaurantes más referenciados de la ciudad. Para ella su mundo es su trabajo y nada más.

¿Se habrá cobijado en el trabajo para npo ver todo aquello que le falta? ¿Lo podrá conseguir? ¿Quién la ayudará?

Gracias a Debols!llo podemos disfrutar de una novela donde el dinero no da la felicidad y madre e hija tendrán que pelear muy duro para verse plenas y completas.

Cuando soplas las treinta velas tienes el mundo a tus pies pero sólo si te haces cargo de tu vida y afrontas el camino con la serenidad de aceptar nuevos retos, nuevas personas y todo aquello que la pueda enriquecer a nivel emocional.

Cuando soplas las sesenta velas ya tienes la experiencia y sientes que todo está en tu contra, que tu camino ya es una cuesta abajo y nada es para ti… ¡Mentira! Sólo se vive una vez y hay que abrirse a las experiencias y a todo aquello que la vida nos brinda.

Recordad que la vida es un presente y ese presente es hoy.

¿Os apetece ir a un par de fiestas de cumpleaños? No estarán ellas solas… os aseguro que acaban invitando a mucha gente interesante dispuesta a darles la vuelta a su vida si ellas se dejan llevar.

¿Las ayudamos?

Sin ninguna duda, es una novela altamente recomendable y una buena manera de volverle a tomar el pulso a esta maravillosa autora a la que nunca se le acaba la inspiración.

Mr Mercedes

Por Raúl Gotor

Plaza & Janés nos presenta la última novela de Stephen King: Mr. Mercedes. Poco hace falta añadir al nombre de su autor para que el lector sepa de él y quiera adquirir su nueva novela basada en un peculiar atentado.

La historia comienza un día normal, pero extraordinario para la multitud de parados que existe en una ciudad del Medio Oeste Americano acosados por la actual crisis: se celebra el día de la feria de empleo. Miles de personas se arremolinan en plena madrugada esperando su turno para conseguir un puesto de trabajo cuando un Mercedes con un loco al volante acaba del todo con sus preocupaciones, pero también con sus vidas bajo sus ruedas.

Meses más tarde el Inspector de policía Bill Hodges, responsable del caso en el cuerpo pero ya retirado, recibe una carta anónima del supuesto autor de tal crimen. 

Jamás ha vuelto a matar, jamás lo pudieron coger… pero ahora sacude la humanidad y profesionalidad del Inspector Hodges a través de unas cuantas palabras: un usuario para un chat, un tono totalmente misericorde e inconcebible para un homicida y la amenaza de que próximamente volverá a ocurrir una masacre de magnitudes increíblemente fatídicas para todos.

Brady Hartfield es un joven pluriempleado como muchos otros, de aquellos que pasan por la vida sin pena ni gloria. Trabaja como informático ayudando a las personas con sus ordenadores y por la tarde encandila a cientos de niños con su furgoneta de helados y sus tantos sabores. Vive con su madre, una alcohólica que esconde un ignoto secreto en su interior. Brady es taciturno, callado, pero… sabe escribir cartas.

Hodges deberá prepararse para una carrera contrarreloj que lo llevará a las cotas más elevadas de horror que haya pasado en su vida. Con ayuda de un variopinto equipo Bill no sólo tendrá que parar los pies a un desquiciado sino que también tendrá que prepararse para vivir, soñar y las consecuencias que todo esto trae consigo.

Stephen King deja de lado, una vez más, su sello personal para adentrarse en una novela de malos y buenos en su estado más puro. Un argumento donde no hay nada nuevo que no se haya dicho antes pero con perlas dispersadas por el relato al más estilo horror-King que deglutiremos con voracidad al ser pocas pero excepcionales.

Una novela entretenida, con ritmo, con puntos terroríficos y escrita, como siempre, de una manera magistral y visiblemente guionizada (ya se está hablado de rumores para una miniserie) que nos crea un ambiente de tensión como sólo King es capaz de realizar. 

Recomendada para amantes de los thrillers policíacos y fanáticos de Stephen King aunque un poco decepcionante para quien esté buscando una de las mejores novelas terroríficas de Stephen King.

El remei mortal. El corredor del laberint 3

El remei mortal és la tercera entrega de la saga trepidant i addictiva de “El corredor del laberint”, si amb la primera entrega “El corredor del laberint", en James Dashner ens introduïa en un món distòpic ple de pors i malsons regalant-nos uns personatges als que seguir i en alguns casos admirar, la trama es va anar complicant a “Les proves” on els lectors els vàrem acompanyar per un món inhòspit i ple de dificultats per trobar una cura a la Erupció, una malaltia nerviosa que transforma als humans en zombis caníbals, però finalment en aquesta entrega sembla que el punt àlgid el trobarem en el descobriment de moltes veritats i moltes mentides.

A El remei mortal els nostres protagonistes s’hauran d’enfrontar a grans decisions com recuperar la memòria o no, decidir ser lliures o ajudar als demes, fugir de CRUEL o unir-se a Braç Dret, un grup rebel preparat per destruir CRUEL.

En aquesta entrega els nostres protagonistes queden separats en dos grups i la veu de la novel·la la portaran en Thomas, en Newt, en Ming-Ho, la Brenda i en Jorge, tots cinc, mostraran la seva cara real, no la del seu passat ni la del seu futur, sinó la d’ara, la del moment on les decisions marcaran el seu destí i de la qual no tots sobreviuran (uns moments molt emotius a la novel·la i que encara que es veien venir posa la pell de gallina).

Però no us oblideu de la Teresa, en Rusqui, l’Aris, la Harriet o la Sonya, ells també tindran el seu paper clau per determinar el camí final d’aquells que sobrevisquin.

La narració comença amb un tempo força lent, dilatant les pàgines de la mateixa manera que als nostres protagonistes se’ls dilaten les hores, però ben aviat es giren les tornes i l’acció pren protagonisme portant-los a una fugida i a la descoberta de la realitat del món, ja no es tracta de saber si fan el correcte o l’incorrecte, sinó del fet de si tot és horrible o no tan horrible.

Les ciutats estan separades entre aquells que no tenen la malaltia o hi son immunes d’aquells Pirats que ja han sucumbit als seus afectes, els nostres protagonistes descobriran que molts d’ells són Muns, és a dir, immunes, però d’altres feien de control i poden tenir la malaltia encara que en un estat força incipient.

CRUEL ( catàstrofe i Ruïna universal: experiment letal) no ha deixat de jugar amb ells i ja és hora d’aturar-los, és potser aquesta raó, i el fet d’afegir una nova variable a la narració que apareix la seva nèmesis en Braç Dret... Quins seran els seus mètodes?, Què és el que realment volen?, Val la pena unir-se a ells o és millor fugir-ne? ... preguntes i més preguntes segueixen voleiant en aquesta saga, i mica en mica el lector anirà descobrint respostes força inesperades.

Un final força obert per una trilogia massa ben construïda.

Fanbooks encerta amb les sagues que presenta per un públic juvenil i no tant juvenil, on la supervivència, l’adaptació al medi, l’amistat i la germanor lluiten per un bé superior, per millorar les coses i descobrir que “La veritat és més perillosa del que sembla”.

No són al laberint, el seu cervell és el laberint i d’ell no podran fugir.