La llibreria dels finals feliços

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui si que és una recomanació amb majúscules, crec que no sabré pas posar negre sobre blanc tot allò que he sentit al llegir aquesta novel·la.

M’he quedat amb el cor encongit, he sentit ràbia, amor, il·lusió, pèls de punta i moltíssima empatia amb la protagonista. En poques paraules  és una novel·la brutal, dolça (que no almívarada), intimista, amb força, vital, femenina, coral... a La llibreria dels finals feliços hi som tots benvinguts!

La novel·la tracta l’amistat de la Sara i l’Amy. La primera és una joveneta sueca amb molts somnis i la segona és una dona madura que viu a Iowa, res sembla unir-les però l’amor per la literatura serà el seu llaç de plata i les vincularà fins a límits que ni sospiten. 

La Sara decideix anar a l’encontre de la seva interlocutora i es planta a Iowa però l’Amy no hi és. Què li pot haver passat? L’únic que té és el desig que li deixin obrir una llibreria i fer que l’amor per les lletres creixi entre la seva comunitat.

Sembla una feina fàcil però a la Sara se li gira molta feina, a més de ser de fora i tenir que habituar-se a nous costums i hàbits ha de dur a terme un somni que les unirà més que mai.

Els veïns no li agraeixen gens el seu esforç i està a punt de llençar la tovallola quan decideix conèixer a cada habitant per poder recomanar-los la seva novel·la, aquella que està a l’estanteria dedicada per cada un d’ells amb l’ànim de que la lectura esdevingui un plaer per ells i tornin a per més i més. 

Poc a poc ho aconsegueix tot i que la turmenta el que li pugui haver passat a l’Amy.

Ha canviat la vida dels altres i de tot Broken West però ella tampoc és la mateixa que va arribar amb una petita maleta i ganes de compartir la seva passió.

La ploma de la Katarina Bivald ens planta al cor del poble, ens fa apreciar als seus habitants i gairebé podem endevinar els pensaments de la Sara. 

És de les millors novel·les que he llegit aquest any i desitjaria que ningú se la perdés. 

Realment el catàleg d’Edicions 62 és ric en nombre i sobretot en qualitat però amb aquesta obra han sobrepassat totes les meves expectatives. 

Realment estic sense paraules, només sé que el recomanaré als amics i que el rellegiré ben aviat. Té tants matisos que és infinitament gloriós.

La lluvia es una canción sin letra

Hoy estamos encantados de presentaros una novela que os dejará boquiabiertos y con ese buen gusto que dejan las historias que te llenan el corazón y el alma. Se trata de La lluvia es una canción sin letra de nuestro ya amigo Ángel Gil Cheza que nos enamoró con “El hombre que arreglaba las bicicletas” y la humanidad que nos brindó en la entrevista que nos cedió.

Al recibir este libro pensé en cuatro puntos positivos a simple vista: el primero es que si hay algo que puedo amar en esta vida es la lluvia y en segundo lugar estaría la música, lógicamente si van de la mano es inexplicable; en tercer lugar la localización de la novela en tierras irlandesas es muy especial y cómo no, en cuarto lugar saber que la pluma del autor y compositor estaba detrás de esta fantástica idea convertida en una novela imprescindible.

Así que vamos al lio, la historia arranca cuando encontramos a una chica enterrada en extrañas circunstancias en la Irlanda del siglo XI. Con el verdor del paisaje, los sonidos de los pájaros y la quietud de la escena podemos casi tocar ese suelo y percibir ese olor a bajo bosque intenso que se convierte en el marco ideal.

¿No os pasa que a veces jugáis a inventar que pasó o quien era una persona antes de conocerla? ¿A qué se dedicaba? ¿Cómo vivía? ¿Cómo era su familia? ¿Cuántos pretendientes tenia?

Pues Ángel Gil Cheza juega a eso de una manera magistral y construye la que pudo ser la vida, aventura y desventura de esa chica.

¿Qué le pudo pasar? ¿Quién era? Puede ser que se acerque a la verdad o la desmonte del todo pero por algo es literatura y cada uno tiene sus licencias. 

El relato es sorprendente y altamente adictivo, invita a pasar páginas sin pensarlo y cuando te das cuenta le estás dando la vuelta a la última que cierra la historia. 

Con un léxico que deja perplejo, un ritmo trepidante y una empatía que asusta nos atrapa de una manera imparable y queda en nuestra memoria bastante tiempo con el deseo de querer recomendarla a aquellos lectores voraces que conocemos.

Por suerte y gracias a Suma de letras la podemos recomendar desde esta plataforma y os aseguramos que no os arrepentiréis de la elección. 

En la anterior entrevista le comentamos como era el presente, el pasado y el futuro y su respuesta nos va de perlas para la historia de la chica misteriosa.

“¿Crees que la historia que cada persona deja al morir es pasado que se quiere hacer presente?

Somos recuerdos, y somos tiempo, nada más. Es importante mantener vivos los que te hacen estar bien, los que te reportan felicidad, incluso nostalgia… eso es bonito. Pero también es importante tener tiempo, el tiempo es lo único real y lo único que tenemos, hay que poderlo disfrutar.”

¿Aún no estáis convencidos? Venga va, coged vuestras bicicletas e id directos a las librerías.

Un hotel a la costa

Per Maria Valle Viña

L’any 1934, Nancy Johnstone i el seu marit Archie van decidir abandonar Londres per construir un hotel a Tossa de Mar. Eren temps de descoberta d’un paisatge i d’un país, però aviat l’interès turístic dels hostes anglesos va donar pas a la visita de corresponsals de guerra, poetes i pintors simpatitzants amb la causa republicana. 

L’esclat de la guerra i els seus estralls van trencar per sempre aquell paradís, però els Johnstone van saber reaccionar a les noves circumstàncies. Un hotel a la costa és, alhora, una crònica de la Costa Brava durant la República i la Guerra Civil, un dietari d’urgència de la desfeta republicana i un recull inèdit de peripècies quotidianes que van des de la transformació de l’hotel en una colònia humanitària per a nens refugiats fins al pas per la frontera francesa i l’arribada al camp de concentració de Les Haràs. 

La protagonista del llibre és a la vegada l’autora, Nancy Johnstone va viure a Tossa de Mar des de l’octubre de 1934 fins al gener de 1939. Un cop acabada la Guerra Civil es va traslladar a Mèxic. 

A part dels dos llibres sobre les seves experiències a Tossa de Mar, "Hotel in Spain" i "Hotel in Flight" - que Tusquets Editores va reunir en un sol volum, en edició de Miquel Berga, i ara incorporen els nostres amics de labutxaca -, va escriure dues obres ambientades a Mèxic. L’any 1950 es va perdre el rastre de la seva vida. 

Un hotel a la costa és un llibre on trobem moments molt divertits, curiosos i molt interessants, com son veure el punt de vista de Catalunya i dels catalans, de la seva història i les seves costums des dels ulls d’una dona anglesa. També trobem aquests bons moments durant tot el procés de construcció de l’hotel i veient molts costums i tradicions dels anys 30. 

Tot això es contraposa amb una segona part del llibre més complicada, on és present la guerra i on podem veure les seves conseqüències, però sempre, com podreu veure al llegir-lo, amb un to positiu i lluitador. A més sempre és fa entretingut i molt amè de llegir, ja que hi trobem molts fets històrics i moltes curiositats explicats amb molta tendresa i vist des de un bon record de l’autora Nancy Johnstone.

Una obra encantadora, una crònica quotidiana de les ganes i les forces d’una dona per realitzar un somni a la Catalunya dels anys 30.

Sin lugar

Por Julian V.

Hoy os presentamos la primera entrega de una saga que enamorará a los jóvenes de la casa, sin ninguna duda se verán atrapados por Sin lugar.

La novela arranca en el momento en que los jóvenes despiertan en una prisión en medio de un bosque sin saber por qué están allí, nadie sabe bien porqué están encarcelados ni cuál es su delito… sólo saben que están privados de libertad. 

¿Se puede confiar en los otros chicos? ¿Realmente son delincuentes? ¿Dónde están exactamente ubicados? ¿Cuál es la finalidad real de esa siniestra cárcel? ¿Cómo han llegado ahí?

Seamos sinceros, no somos tan jóvenes y este planteamiento ya es un mazazo que invita a leer y leer hasta descubrir los entresijos de la misteriosa corporación que los tiene retenidos. 

Estructurado en capítulos cortos y con una letra bastante grande los jóvenes pueden despertar el lector que llevan dentro.

Poco a poco las preguntas se responden abriendo otras de nuevas con el arte único de su autor, Jon Robinson, que mantiene la tensión y el suspense hasta el final.

Al ser una historia juvenil podemos decir que la maldad del villano se ha atenuado un poco igual que la bondad de los inocentes. Los propios jóvenes que tienen sangre en las venas despertaran empatía hacia unos y desprecio hacia los otros.

La intriga se hace grande a cada segundo dado que la verdad solo se puede averiguar desde fuera y la privación de la libertad los atormenta teniendo que exprimir sus ideas para ser creativos en sus resoluciones y en la búsqueda de aliados en los que depositar la confianza.

De la mano de RBA Molino sembramos la semilla de la lectura en los adolescentes que esperan con ansia la segunda entrega y las venideras donde irán conociendo mejor a los protagonistas y las circunstancias que los rodean.

¿Os animáis a acompañarlos en esta aventura?

Les bruixes d'Arnes

Si heu caigut captivats per la prosa i la màgica ploma de David Martí arrel de la seva darrera i excepcional novel·la “Les dones sàvies de la muntanya”, no podeu pas deixar escapar la gran oportunitat que ens ofereix labutxaca de recuperar la seva primera novel·la Les bruixes d’Arnes, que fou publicada per Edicions 62, i ara la podeu aconseguir en un format molt econòmic, en edició limitada per només 6,95€, un preu molt petit per una gran historia.

L’autor ens situa en les terres d’Arnes, un poblet de la Terra Alta proper a Beseit, on es nostres protagonistes protegiran el seu llegat perseguides per la torxa de la Inquisició, un poble arrelat a la seva pròpia història.

Sempre que pensem en els pobles antics, ens imaginem una vila on tothom es coneix i on el mossèn té en lloc d’orelles parabòliques, doncs en aquest cas, no és pas menys cert.

A la Catalunya del Segle XVI no hi havia més màgia que la de la Terra, les seves plantes medicinals i el bon fer de les dones que s’anaven transmeten els seus coneixements de generació en generació i ajudant als seus veïns amb remeis guaridors i molt d’amor.

L’avia Magdalena era una d’aquestes dones, però que per mala fortuna, al néixer la seva neta és escoltada pel mossèn i la considera una heretge, un contrapunt molt ben compensat entre les idees de l’Església i les de la gent del poble.

M’ha impactat molt com la narració a dos veus femenines no tan sols donen a entendre un pla familiar o generacional, sinó com aconsegueixen emmarcar un moment fosc com fou la Inquisició i com la gent d’un poble senzill s’alça per protegir a unes dones que han fet més bé per tots ells enfront la veu d’un mossèn que només sap que donar sermons i com el frare Salvador creu en la bondat de l'ànima.

El llibre de les Essències ensenyarà a la jove Lluna els coneixements màgics i naturals que generacions anteriors han anat compilant.

En David Martí, un dels meus escriptors de capçalera i un home molt senzill i planer, té la gran capacitat i virtut de seduir i d’abduir als lectors cap a uns marcs impressionants arrencant-los del sofà i transportant-los del bracet a conviure amb els seus protagonistes.

Un autor que ens sorprèn plana a plana amb la profunditat que atorga a les veus femenines, a la seva arrelació a la Mare Terra i a la importància de les relacions generacionals.

Unes dones fortes i lluitadores en èpoques fosques, capaces d’extreure el millor dels seus veïns, d’aquelles persones que conviuen amb elles i fer front a les adversitats.

Quina és la màgia real? La família? La natura? El compendi entre les dues?

No perdeu la oportunitat de llegir una historia més profunda del que sembla, que planteja moltes incògnites que queden tatuades de manera mística sota la pell i que us asseguro us deixarà amb ganes de molt més.

Tal i com diu a la portada: “Dues dones, un secret, un únic destí. Una història amb cor i esperança a la Catalunya del segle XVI”.

La màgia de la vida existeix i si no em creieu a mi, l'autor us ho explicarà millor en aquest enllaç  El poble d'Arnes i les bruixes