El corredor del laberint

Fanbooks ens torna a sorprendre amb una saga a l’alçada de les seves publicacions anteriors com “Els jocs de la fam” o la saga “Divergent”, aquest segell apunta cap a un públic juvenil amb ànsies d’aventures, on el món dels adults no és un obstacle per gaudir d’una experiència vital pels protagonistes, on ells es poden identificar molt ràpidament amb ells i crear una espècie de vincle que els manté enganxats a una bona historia i no a una consola de videojocs.

El corredor del laberint és la primera entrega de la saga que porta el mateix títol i que va precedida per:  “The Maze Runner, The Scorch Trials”, “The Maze Runner, The Death Cure”, “The Kill Order” i “The Maze Runner, Secret Files”.

Aquesta primera part ja la podreu veure a la gran pantalla de la mà de 20th Century Fox.

Ha sigut tan gran l’èxit d’aquesta saga que l’autor, James Dashner, diu que ja està preparant una continuació.

El corredor del laberint situa al lector en una època indefinida on els protagonistes van sent dipositats un a un, mes a mes, en una clariana i on la seva ment només recorda el seu nom. Aquests joves s’han anat organitzant per sobreviure, de manera que junts puguin sortir de la clariana on viuen, el problema és que aquesta clariana esta envoltada per un laberint que varia cada nit i on viuen Grius (uns monstres esgarrifosos).

La vida a la Clariana sembla en equilibri fins que hi arriba un noi nou, en Thomas, un jove curiós que vol descobrir com sortir i considera que allò no és vida, sembla que la seva ment no està del tot en blanc i recorda una frase “Tot canviarà”, però què canviarà? Estaran preparats pel canvi?

Els personatges són molt diferents entre ells, des d’en Chuck, un noi que carrega amb el seu parloteig, l’Alby que sembla que aporti la idea de cap visible i dona molta importància a les normes i regles per mantenir l’equilibri, en Newt que sembla un conseller i en Min-Ho que és el cap dels corredors, els joves que cada dia recorren en laberint intentant crear un mapa per poder sortir-ne i en Gally, ve aquest millor el jutgeu vosaltres mateixos.

I, la última persona en arribar a la Clariana i la última, serà una noi, la Teresa. Tant ella com en Thomas tenen alguna cosa en comú que anirem descobrint mica en mica.

¿S’enfrontaran els nois al laberint?, ¿Podran sortir d’ell?, ¿Aquesta és la seva salvació o els portarà a començar de nou?

La narrativa de l’autor és molt dinàmica, posa molt ràpidament al lector en situació, el convida a descobrir que hi ha més enllà de la clariana i deixa una sorpresa bruta al final que només l’encoratja a demanar que arribi ben  aviat la següent entrega de la saga.

La confessió d’en Thomas sobre allò que recorda i com la població de la Clariana s’haurà d’enfrontar al dilema de quedar-se on son o lluitar per la llibertat, dividirà el grup i ens mostrarà com l’esperit de lluita i superació no està regit amb l’edat, sinó amb l’anhel de cadascú.

Després d’haver llegit la novel·la, he caigut a la temptació de veure la pel·lícula, i quin error més garrafal per part meva. Els tempos no s’ajusten, el poder de la imaginació trairà al lector i com és obvi, intentar condensar la història en el temps d’una pel·lícula deixa molts aspectes fora. 

No us puc dir res més que: “RECORDA.SOBREVIU.CORRE”. L’aventura tot just acaba de començar.

El último Catón

Por María Valle Viña

Bajo el suelo de la Ciudad del Vaticano, encerrada entre códices en su despacho del Archivo Secreto, la hermana Ottavia Salina, paleógrafa de prestigio internacional, recibe el encargo de descifrar los extraños tatuajes aparecidos en el cadáver de un etíope: siete letras griegas y siete cruces. 

Junto al cuerpo se encontraron tres trozos de madera aparentemente sin valor. Todas las sospechas van encaminadas a que esos pedazos pertenecen, en realidad, a la Vera Cruz, la verdadera cruz de Cristo. 

Acompañada por el profesor Boswell, un arqueólogo de Alejandría, y por el capitán de la Guardia Suiza vaticana, Kaspar Glauser- Roist, la protagonista deberá descubrir quién está detrás de la misteriosa desaparición de las iglesias de todo el mundo y vivirá una aventura llena de enigmas: siete pruebas basadas en los siete pecados capitales en las que Dante Alighieri y el purgatorio de la Divina comedia parecen tener las claves. 

Unas pruebas que les llevarán a siete ciudades: Roma, Antioquía, Rávena, Atenas, Jerusalén, Constantinopla y Alejandría. Un arriesgado y emocionante itinerario en el que tratarán de averiguar quién es el último Catón. 

Éste es el argumento de El último Catón, thriller histórico que tras vender cientos de ejemplares sigue cautivando y emocionando a los lectores. Tiene un tono parecido y mejorado al de novelas como El código Da Vinci, con un gran argumento desde el principio, con un hilo conductor histórico muy interesante y aventuras y emoción que no acaban hasta finalizar la novela. 

En el caso de El último Catón es la española Matilde Asensi su autora, nacida en Alicante, en 1999 publicó su primera novela, 'El salón de ámbar', que ha sido traducida a varios idiomas. Con su siguiente novela, 'Iacobus' (2000), se situó en los primeros puestos de las listas de libros más vendidos, y 'El último catón' (2001) confirmó a Matilde Asensi como la autora de su generación de mayor éxito de crítica y público. 

Estudió periodismo en la Universidad Autónoma de Barcelona y trabajó durante tres años en los informativos de Radio Alicante-SER. Después pasó a RNE como responsable de los informativos locales y provinciales, ejerciendo simultáneamente como corresponsal de la agencia EFE, y colaborando en los diarios provinciales La Verdad e Información. 

Olor de clor sota la roba

Ara que l’estiu s’ha acabat i tenim aquell ànim de rememorar les vacances us animem a recordar aquelles vacances de quan éreu adolescents de la mà de la novel·la Olor de clor sota la roba.

L’autora novell Maria Guasch ens demostra el seu amor per les lletres i que després del seu èxit amb “La neu fosa” ha tornat per quedar-se a les nostres tauletes de llum. 

El seu talent sembla innat, la seva ploma es desplaça pel paper tramant unes històries magnífiques i colpidores protagonitzades per uns éssers dotats d’una gran personalitat i un caràcter que evoluciona al llarg de la novel·la.

Transportem-nos a una casa estiuenca amb tres joves ben diferents: la Júlia, la nostra protagonista de només onze anys però amb una ment molt callada i tímida que amaga una personalitat inquieta i desperta. El seu interès es ajuntar-se amb la seva cosina adolescent, la Sílvia.

La Sílvia, és una noia que tot just desperta als primers instints de l’amor i només es preocupa de presumir i ajuntar-se amb el David, un altre jove de catorze anys que no deixa que la Júlia es fiqui a les seves sortides i trobades.

La Júlia està més avorrida que una mussola i no sap ni si encara és una nena i ha de jugar a nines o ja és una joveneta que pot somiar amb el príncep blau. 

Tot canviarà en el moment en que els pares de la Júlia marxen de viatge i ella s’estarà a la casa dels tiets compartint sostre amb els enigmes de la seva cosina i el seu amiguet. 

Li agradarà el que trobarà? Cap a on anirà, cap a la infantesa o a l’adolescència? 

L’únic que us direm és que la Júlia mai tornarà a ser la mateixa després de l’experiència.

Gràcies a RBA - La Magrana podem allargar el nostre estiu i mirar enrere a una època vital ben turbulenta. L’autora parla i fa parlar als protagonistes com si fossin adults i mostra l’adolescència d’una manera holística i gens estereotipada esdevenint una aventura interesant i inquietant.

Teniu el coratge d’esclarir els secrets? Què pot passar a aquella casa? 

Serà cert allò de : Que Déu no et concedeixi allò que desitges? Què desitja la Júlia? Llegiu-lo i caureu en l’encís de l’aventura!

La veritat i altres mentides

Per Àngela Sánchez Vicente

Existeix la veritat universal o la veritat sempre és subjectiva?

La veritat i altres mentides és una obra brutal, una bufetada de realitat on més d’un es veurà reflectit en més o menys mesura. De què estem fets els humans? De veritats, de mentides o d’un còctel d’ambdues?

El protagonista de la novel·la es veurà engolit per la seva pròpia mentida.  En Henry és un home ben posicionat i amb molta sort al amor doncs viu en una eterna lluna de mel amb la seva esposa, la Marta.

Sembla impossible que pugui haver-hi cap element voluntari que pugui trencar la seva pau però un dia rep la notícia de que la seva amant i companya de feina està embarassada. Fins aquí molt bé però... el fill que espera és seu!

Ja està, ja ha begut oli. Com pot haver-se desmuntat ell solet la seva vida tan perfecta? Milers de preguntes el colpejaran tot recordant-li lo tanoca que ha estat i alhora farà mans i mànigues per tal que la dolça Marta no s’assabenti de la crua realitat doncs els seu amor no ho podria suportar.

La mentida ja l’ha devorat, mai més serà el mateix i com una bola de neu que cau per la vessant de la muntanya cada cop serà més grossa i anirà més ràpida esdevenint una bomba de rellotgeria incontrolable.

En Sascha Arango és un mestre de la prosa i ens proposa una lectura intrigant, reflexiva i un retrat molt abast sobre els clars i obscurs de l’ésser humà: passions, ànsies de més, por a la pèrdua, incapacitat de valorar la felicitat i sobretot l’art de complicar-se la vida.

Tots anem rere el fil de la veritat però què passa si és ella la que ens ve a buscar? L’ADN de la veritat li impedeix residir a l’ombra i lluita contra tot per sortir a la llum. Un cop surt a la llum ho tenyeix tot de negre, res és el mateix i el dubte es converteix en l’enemic de la confiança traïda.

De la mà d' Edicions 62 aprenem que la veritat és una arma per construir i per destruir, la busquem i alhora la fugim perquè sabem que tota veritat amaga una conseqüència.

Se’n sortirà en Henry d’aquest triangle impossible? Com reaccionarà la Marta? Quines seran les conseqüències de tan perillós joc?

Llegiu-lo, perdeu-vos per les seves planes i els seus girs i aprendreu que més val una veritat dolorosa que una veritat ensucrada. Tard o d’hora sempre surt l’essència i ens pot destruir. La veritat sempre té un preu... Estem disposats a pagar-lo?

La última cazadora

La última cazadora es una gran apuesta de RBA Molino, el sello más juvenil y digno en lengua castellana.

Normalmente cuando cae en mis manos una novela juvenil espero un poco de lo mismo, los primeros amores, un poco de magia, aventuras, historias bien estructuradas que enganchan en mayor o menor manera, que quedan olvidados en un desván al poco tiempo o que se transforman en éxito de masas.

Pero mi sorpresa ha sido mayúscula, cosa que raramente me sucede con la historia que nos narra Elizabeth May en su primera novela.

Si nos fijamos en la contraportada resalta la palabra Escocia, un lugar mágico y mítico desde tiempos inmemoriales, piedras y runas sagradas, duendes y hadas, magia blanca y mujeres con poderes curativos.

Un brillante escenario que ya de por si seduce, lo que no me esperaba era la construcción del tiempo, nos encontramos en una época al más puro estilo Jane Austen o las hermanas Brontë, clases sociales elevadas, la hora de tomar el té, vestidos de satén y bailes por doquier, época que choca con los avances tecnológicos que el lector va a descubrir página a página, como equipos de sutura formados por arañas metálicas, inventos extraordinarios como los faroles eléctricos que flotan, es una combinación extraordinaria que gracias a la habilidad de la autora conjuga bien y mantiene un equilibrio entre lo que el lector espera y lo que realmente descubrirá.

Nuestra protagonista es Aileana, una joven dama sobre la que planean rumores maliciosos sobre la muerte de su madre, esa fatídica noche Aileana se topó con su destino, un destino escrito con sangre y no con tafetán rosa.

Lady Aileana de día, Halconera de noche, cazadora de hadas maliciosas y traicioneras que se alimentan de la vida de los humanos, su meta es la venganza por el asesinato de su madre.

Su mundo ha caído a sus pies, debe luchar y sobrevivir, debe vivir una mentira, fingir ser quien era cuando realmente ya no es aquella inocente niña de mama.

Pero uno de sus peores temores aparecerán cuando descubra cual es el precio de su venganza, si destruye a aquella que mató a su madre matará al dueño de su corazón, la pregunta que queda en el aire a la espera de una continuación, dado que la novela queda inconclusa y en un punto de máxima tensión.

Ahora tiene la misión de reforzar el sello que sirve de prisión para las hadas más peligrosas, su sangre, su linaje y su inteligencia pueden salvar su mundo diurno de ser devastado por su mundo nocturno. 

Afortunadamente contará con la ayuda de seres feéricos como su pixie, Derrick un ser de lo más entretenido y bondadoso, aunque se achispa con la miel, Kiaran MacKay, quien sabe más de lo que parece y adiestra a Aileana, y un vidente, del cual no os daré el nombre sino el spoiler sería demasiado.

Si sois de aquellos que cuando se habla de hadas piensan en Campanilla, no sabéis lo que os espera, estas hadas viven en Edimburgo y no han venido precisamente a hacer amigos.