Si sou unes fashion
victims i voleu gaudir d’un llibre ple de contingut, consells i un gran
format visual us heu de doblegar davant Estil
Bcn. Tot el que has de saber sobre la moda a Barcelona.
¿Barcelona té un estil propi? La seva autora, la gran Peté Soler n’està segura i ens mostra
quines son les claus que fan de Barcelona una de les capitals mundials de
l’estil.
Barcelona és una ciutat d’extrems que es toquen: noies
amb botes i shorts es relacionen amb noies amb pantaló llarg i sandàlies. Té
res a veure amb la temperatura? No, els barcelonins ens vestim segons ens
agrada i depenent del nostre estat d’ànim i etilismes que volem mostrar.
Què és allò clàssic? I allò bàsic? Què s’ha de tenir a
l’armari? De manera magistral i acompanyat de fotografies podem fer un
recorregut per tendències, personatges iconogràfics de la moda i botigues i
indrets a tenir en compte.
Els low-cost, els mercats d’oportunitats i la roba feta
artesanalment i com abans també tenen el seu raconet a la ciutat i a aquesta
guia imprescindible per a cool hunters.
Grans magatzems, la Roca Village, outlets, els
imprescindibles i la moda per barris queda dibuixada a aquest impecable i
atractiu volum que ens ofereix Angle.
Un llibre modern, vitalista, on la fotografia té molt pes
i condueix la lectura que esdevé fons de biblioteca per a tot barceloní.
Estem d’enhorabona doncs l’autor sicilià Andrea
Camilleri, l’encarregat de donar-li casos a resoldre al nostre protagonista
ve amb una nova novel·la!
En aquest cas, seguim veient un Montalbano humà: li
agrada el bon menjar i no s’està de cruspir-se uns bons cannolis entre hores, fumar algun puret, gaudir dels vins de la
zona, banyar-se al mar mediterrani, prendre arancini
ben gustosos i, com no, gaudir de la bellesa femenina.
El fet de conèixer al protagonista de tantes altres
entregues ens permet gaudir d’ell amb noves característiques a cada nou relat,
assaborir els nous colors dels seus escenaris italians i aprofundir en una
trama negra i actual que ens sotmetrà a idolatrar a aquest gran mestre i
referent de la literatura italiana.
En aquest cas, en Montalbano és víctima de pistes falses,
indicis esborronats i un gran joc de confusions.
El joc dels
miralls ens
ofereix allò millor de la novel·la detectivesca on ningú és qui esperes i les
sorpreses i canvis de rumb es succeeixen constantment.
Podem sospitar d’una casa d’okupes situada al costat de
la del comissari, plena de joves i no tan joves que acumulen una llista
inacabable d’antecedents penals i malifetes i, d’un matrimoni que acaba
d’arribar a viure al costat d’en Montalbano.
Un cop més i com a “El somriure de l’Angèlica”, es veurà
confós per la bellesa de la veïna que casualment necessitarà l’ajuda del nostre
amic per tal de remolcar-la.
Poca corrupció, droga i tracta de blanques tindrà que
veure amb l’entrellat en que es veu embolicat, la ment humana i el dualisme
etern entre el bé i el mal ens duran a un anàlisi profund de que res és el que
sembla.
La traducció de Pau Vidal aconsegueix novament que l’obra
no perdi la màgia ni l’olor de la Itàlia que serveix de marc i escenari.
Carrerons estrets, la llum tènue, el caràcter parsimoniós i despreocupat dels
ajudants del comissari i paraules clau sense traduir.
Edicions 62 ens regala aquesta nova entrega però
per aquells que li agafeu afició, podeu trobar títols com La forma de
l'aigua, El lladre de pastissets, El gos de terracota, La veu del violí,
L'excursió a Tíndari, L'olor de la nit, Un gir decisiu, La paciència de
l'aranya, La lluna de paper, Foguerada d'agost, Les ales de l'esfinx, La pista
de sorra, El camp del terrissaire, L'edat del dubte i La dansa de la gavina.
Per als que sigueu més mandrosos podeu començar gaudint de la sèrie televisiva
que la RAI ha produït sota el nom de "Il
Commissario Montalbano", on podem gaudir d’alguna de les aventures més
sonades i emblemàtiques d’en Montalbano i els seus companys.
Un llibre que es pot llegir individualment però alhora
convida a fer-se amic tant de l’autor com del Montalbano i seguir tota la col·lecció
esdevenint un lector més d’aquest gran fenomen literari.
El segell Fanbooks
ens sorprèn amb una adaptació al còmic de la saga de “Joc de Trons” de George
R.R.Martin, on aquest s’ha unit a la ploma de Daniel Abraham i al grafisme de Tommy Paterson, donant vida a la fantàstica història de Joc de trons III.
Podem assegurar que el públic d’aquesta magistral sèrie
és molt exigent i cal complir els requisits de rigorositat i respecte amb els
llibres i amb l’adaptació de la sèrie de l’HBO.
Un fenomen fan que no té edat i que no entén de
prejudicis ens mostra la seva cara més jove i vitalista en aquesta novel·la
gràfica on el compendi entre lletra i il·lustració s’equilibra a la perfecció
dotant-lo d’un sentit unitari i una passió sense límits que va in crescendo
fins a la darrera pàgina.
És difícil que un llibre o còmic sobre una història que
coneixes t’atrapi tant, es nota la feina ben feta i crec que els autors són
fans (i dels frikis) de la sèrie: detalls de la novel·la que s’escapen a la
pantalla i detalls que la pantalla afegeix s’entrellacen oferint al lector una experiència
única.
Podem pensar que és un tret segur apostar per treballar
sobre un tema que atrau a la societat i està al top ten de les xerrades entre
amics però jo crec que és més aviat una feina agosarada i una gran aposta per
la qual s’ha de ser valent. Els seguidors ho són fins l’extrem d’estudiar-ho
per trobar errades, per criticar o per treure-hi punta.
Us reto a que li trobeu l’errada doncs jo que en sóc molt
fan no he vist res estrany, deixa molt bon gust de boca i amb ànsia per tenir
entre mans la propera entrega que els autors ens regalaran.
Dues ments que pensen com una i es complementen a la
perfecció. Quan ens submergim a la lectura, les escenes són molt detallades
tant a l’expressió facial i emocional dels protagonistes com als escenaris on
es situa l’acció. Un treball minuciós que s’agraeix i aporta un plus molt
important a l’hora de copsar l’holística de la historia.
Quatre mans que treballen com si formessin part del
mateix cos, la fusió de text i dibuix és immillorable i molt respectuós pels
puristes de la sèrie que no volem que quedi res entredit o explicat a mitges.
Colors càlids per les lluites més sanguinolentes i els
colors freds per la part narrativa ens porten en un vaivé perfectament
equilibrat a la balança.
La historia en aquesta tercera part que es presenta amb
una portada vermella on Eddard Stark sembla atrapat assegut al tron de ferro i
on l’expressió funesta de la seva cara diu molt del que succeirà a la història
a partir d’aquest moment.
Ens trobarem amb els corbs, amb les intrigues de Palau,
una Khaleessi embarassada i futura mare dels dracs i un jove príncep a punt de
ser coronat rei dèspota, a qui tots ballaran segons el so que els toqui i no
pas per respecte o consideració, sinó per por.
Un dels aspectes que més m’ha agradat ha sigut com han
presentat el passat de Tyron Lannister, mostrant una mica de la seva ànima
amagada rere ironia i moltes capes de protecció.
No ho dubteu i gaudiu-lo si podeu asseguts al tro de
ferro!
¿Es cierto que el destino está escrito en las estrellas?,
¿Podemos cambiar nuestra estrella?, ¿Estamos condenados a repetir los errores
de nuestros padres?
Estas son solamente algunas preguntas que podremos
resolver a lo largo de una novela seductora, llena de contratiempos y de buenas
y malas estrellas, de encuentros y desencuentros, de verdades escondidas y
mentiras escupidas a la cara, de almas y corazones puros y de cicatrices sin
curar.
Nada
más que una noche es un título que evoca pasión, lujuria y tiempo pasado,
un espacio limitado entre el ocaso y el amanecer, cada día distinto, peculiar y
diferente hasta que una luz revela el alma en los ojos del otro, transformando
cada noche en algo diferente y especial, aunque con la misma compañía.
Nuestros protagonistas tienen un armario lleno de
monstruos que les han marcado el carácter, donde la imposición de una máscara
transforma su ser en lo que quieren mostrar y esconden aquel lugar donde los
sentimientos se preservan para no ser lastimados.
Nicolás, le llamaremos Nick como a él le gusta, es
arrogante, mujeriego, déspota, un arquitecto famoso que deja un reguero de
mujeres a sus pies por donde pasa hasta que un día sus cálculos fallan y se
cruza con Lavinia, una mujer que no es una diosa romana pero que con una
sonrisa sincera es capaz de dar luz al infinito.
El pasado de Lavinia es oscuro, con una madre descuidada,
un padrastro drogadicto y dos hermanos a los que no puede proteger como ella
quisiera.
Parece que las estrellas sonríen a Nick en todo lo que
hace y que se han apagado para Lavinia, aunque sus dos constelaciones están a
punto de chocar y crear un universo nuevo y puro solo para ellos.
Dicen que encontrar la felicidad es una rareza, que la
dificultad de encontrar tu otra mitad de alma es casi imposible y si además
añadimos malas pécoras que ponen cizaña por en medio, gente que trata de abusar
del más débil y un pasado que cae sobre los hombros como una losa, diría que la
misión felicidad está abocada al fracaso.
Pero ciertamente, nuestros protagonistas son dos
personajes fuertes, con un carácter muy definido y juntos y separados van
descubriéndose a sí mismos como lo que realmente son, aves fénix que renacen de
las cenizas para mostrar al mundo sus capacidades y pisar fuerte en una vida
dura y llena de obstáculos.
Anabella
Franco me ha conquistado con una prosa muy cuidada, con la ironía y los
contrastes al mostrar la sociedad Argentina con sus luces y sus sombras, con la
sencillez de los pobres y la hipocresía de los ricos, con una humildad que
llega al alma y con una gran dosis de romance al más puro estilo de “Desayuno
con diamantes”.
Esta es su primera novela, pero en Argentina ya ha
publicado la continuación centrándose en Helena, la díscola hermana de Lavinia
bajo el título de “Una noche con ella”.
Así que amigas argentinas de La Petita Llibreria, no os
nombro pero vosotras sabéis quienes sois, si lo veis en alguna librería no lo
dejéis escapar y si tarda mucho en publicarse aquí, no dudéis en contarnos
algún detalle.
Vergara siempre va más
allá, y lo que muchos calificarían como novela romántica, nosotros la
calificaríamos como humana, con espíritu de superación, de lucha interior y de
realidad social, el amor es el vehículo donde fluye la magia de los corazones
al bailar al son de la música que toca.
