Espérame

Con un título muy sugerente como Espérame, el lector se encuentra frente a una novela que le está esperando con impaciencia, una historia sobre la esperanza perdida y las segundas oportunidades, una aventura que quema en manos del lector ávido de respuestas.

Elisabeth Naughton no es ninguna profana en el género, sus libros aparecen en las listas de los más vendidos en los más importantes periódicos de Estados Unidos, candidata a numerosos premios, como el RITA, otorgado por Romance Reader Awards; el Golden Leaf y el Golden Heart.

Ediciones B nos la presenta la historia de una mujer sin pasado debido a un accidente, no recuerda quien fue, solo sabe aquello que su marido le cuenta, pero cuando este muere en un accidente de avión, Katie tendrá que enfrentarse a un demonio que ha convivido con ella durante cinco años aunque ella lo desconoce. 

Empieza a descubrir que su realidad, su vida no encaja con lo que va descubriendo entre los papeles de su marido, su vida parece un puzle donde las piezas que existen no encajan y los grandes vacíos la llevan a desconfiar de todos.

¿Quién es Katie? ¿Por qué no recuerda? ¿Quién era en su pasado? ¿Podrá descubrir la verdad por muy dolorosa que sea?

Ryan, un hombre desesperado desde la muerte de su esposa, lucha por sobrevivir a su recuerdo junto a su hija Julia y su cuñado Mitch, cinco años después una joven aparece en su puerta para remover el pasado y hacer temblar los cimientos de su nueva vida.

¿Pueden dos almas destinadas a estar juntas reconocerse aunque una de ellas no recuerde a la otra?, ¿Podrá el amor sanar las heridas profundas de dos familias rotas por el dolor?

Una prosa muy ágil y llena de emoción atrapa al lector desde la primera página, acompañaremos a Katie en sus descubrimientos y no desearemos abandonarla al terminar la novela.

Las descripciones de los personajes son tan detalladas, que la autora consigue que nos identifiquemos fácilmente con los sentimientos de nuestra protagonista y que podamos comprender la historia desde los diversos puntos de vista de los personajes. Están tan bien construidos y arropados por la trama que el lector llega a odiar algún personaje y a querer a muchos otros.

Ciertamente, me ha cautivado, me gusta que haya una trama con sus intrigas donde fluye la historia de los personajes, una trama donde la traición y la muerte amenazan con destruir la esperanza y el amor.

Los personajes secundarios son un complemento perfecto, soportan parte de la carga emocional, pero también sirven como vía de escape para desviar la tensión y tejer una red donde ampliar la historia de dos.

No esperéis más, una gran historia os espera en vuestra librería.

El franctirador

Per Julian V.

El polifacètic autor teatral Albert Pijuan s’estrena al món de la literatura amb una gran novel·la negra on les llums i les ombres es donen la mà i el món obscur de les contradiccions enganxen al lector en una trama teixida de manera sublim.

El franctirador, la seva novel·la de debut ens trasllada a Polònia tres dècades enrere, enmig d’una societat post comunista coneixerem el nostre nou amic i protagonista, en Krzysztof Niewinny.

Aquest noi se les veurà magres al llarg de la novel·la. Just posa un peu a Polònia, un franctirador comet una primera matança, aquest fet que podria arribar a ser anecdòtic pel moment en que es troben, però l’embolcallarà canviant-li la vida.

La seva família es veu fragmentada des de que el seu pare roman desaparegut, la seva mare sobreviu fent de cuinera pels habitants del bloc de pisos de Góra i el seu germanastre fa feines brutes per la policia tot liderant una banda de xenòfobs.

Sembla que ell és l’únic que se’n salva fins que l’acusen de ser ell el franctirador o algú de la seva família.

Hi ha prou sospites? Perquè li volen carregar les culpes? Serà ell el franctirador?

Aquest jove escriptor carrega la seva ploma d’enginy i un alt poder captivador per tal d’anar desvetllant poc a poc i de manera coherent i paulatina tots els enigmes que ens va presentant.

Gràcies a Angle podem paladejar aquesta gran obra amb clares influències dels mestres nord-americans dels anys trenta i quaranta. 

Tenim entre mans una novel·la negra que a més és històrica i per la manera de presentar-se la societat, l’ambient i els esdeveniments té una forta càrrega documental i didàctica pel lector que ajuda molt a connectar amb els diversos personatges i entendre les vicissituds d’un territori hostil i complex en els pitjors moments de la seva historia.

Per als amants de les bones lletres, pels seguidors de la història ben narrada i als negrots que cada dia són més nombrosos aquest llibre és una aposta segura. 

Realment és molt més que una novel·la negra.

No dubteu a perdre-us per les seves planes i deixeu que les veus dels protagonistes ressonin a la vostra ment mentre el teló de fons us explica el com i el perquè d’una societat fosca i oprimida.

Después de despedirme. Pepe Rubianes. Inédito

El 1 de marzo de hace cinco años, perdíamos a un gran compañero de viaje, una persona que con su ironía y su saber hacer arrancaba sonrisas por doquier, un personaje creado a sí mismo, donde la alegría y el divertimento eran una máscara que escondía a un hombre bueno, generoso y gran amigos de sus amigos.

Pepe Rubianes, era aquel hombre descarado que tras una sonrisa pícara y un gesto elegante de manos, decía verdades como puños e instaba a pensar más allá de ser un mero espectador.

La Editorial Alrevés nos regala un poco del alma desconocida de un personaje con múltiples facetas.  En Después de despedirme. Pepe Rubianes. Inédito. Encontramos textos que dejó escritos una pluma que se ejercitaba dos horas al día y donde plasmaba sus inquietudes, su visión del mundo y una chispa de su alma.

En este volumen que encontrareis en vuestras manos, su obra inédita ha sido recompilada por su hermana Carmen y el editor Josep Forment, un legado escrito donde se incluyen algunos de sus dibujos, fotografías de su vida y un nada despreciable diccionario personal, anglicismos y papanatismos.

Un volumen que es un homenaje de sus amigos y de su familia donde se pretende recordar a un Pepe lleno de vida, arrancar una sonrisa al lector y crear un recuerdo dulce y duradero, donde las únicas lágrimas derramadas sean de gozo o alegría.

Con este libro es como si Pepe Rubianes no se hubiera despedido del todo de su público, no les ha dejado sin nada a parte de su recuerdo, sino que ha dejado tras de sí una obra que podemos releer tantas veces como queramos, descubriendo en cada lectura un pequeño detalle o matiz que se nos había escapado, donde a medida que vamos leyendo oímos su voz en nuestras cabezas, es como un pepito grillo que nos recuerda que por muy mal que vayan las cosas y aunque todo tiene su final, puede que lo mejor aún este por llegar.

Unos escritos breves donde no se salva ni el apuntador, donde su acidez provoca sonrisas y nos regala nuevas maneras de ver el mundo. 

La primera parte del volumen son las declaraciones de principios de Pepe, unas palabras que se dirigen directamente al lector, descubriendo que su amor por las letras le viene de jovencito pero que no se considera escritor, craso error, justifica los pecados capitales y el poder del dinero, con solo esta lectura el lector se sentirá atrapado por un mundo donde la palabra es más poderosa que un cuchillo bien afilado.

Aquí descubriréis la seriedad de un comediante, una fantasía literaria donde sumergirse sin ahogarse, donde las verdades y las mentiras se baten en duelo y el lector hará los honores de ser el padrino de tal magnifico evento.

No dejéis escapar la visita de un viejo amigo a vuestra biblioteca particular, os alegrara en los momentos tristes y os dará luz en la oscuridad.

L'afer marsellès

Una de les darreres obres que ens han colpit i ens han fet sentir la màxima llatina de “Homo homini lupus est” a flor de pell és L’afer marsellès.

Una novel·la vital, actual, àgil i molt propera als lectors per el context social i temporal en que es situa. Les lletres de la M. Mercè Cuartiella brollen de manera espontània i desenfadada construint una historia genial, teixida amb molta dedicació i amb infinitat d’emocions humanes retratades fins als confins més recòndits. 

La nostra nova amiga i protagonista, la Mei, es veu obligada a tornar la seva vida passada després del trencament de la relació amb el seu marit. 

Aquest fet que sembla innocent es capgirarà quan descobreixi que el seu barri, els seus antics amics i coneguts i, sobretot, la seva germana han canviat durant tot aquest temps i semblen disposats a portar-la pel mal camí.

La Mei és una dona tranquil·la, activa, però que en aquests moments necessita refugi i els braços de la seva germana Sònia potser no són els més adequats. La Sònia pensa que és una figa flor, una dona que no ha acabat de créixer i s’atipa de les seves febleses.

Ambdues germanes tan antagòniques es veuran embolicades en una sèrie d’esdeveniments que les sorprendran i les obligaran a prendre decisions extremes i a fugir.

Fugir de què? Perquè? Com? 

Moltes preguntes us vindran a la ment però plana a plana anireu descobrint l’emocionant aventura als marges de la llei. Un viatge físic i introspectiu que les canviarà per sempre vestint-les amb nous somriure’s i dotant-les d’una nova visió.

De la mà d’Amsterdam podem gaudir d’aquesta apassionant lectura de llums i obres, de positiu i negatiu on no tothom és el que sembla doncs encara que pensem que és entre humans que ens humanitzen, l’home és el pitjor enemic per la pròpia espècie.

Si deixem en una illa llavors d’un fruit i tornem al cap d’uns anys trobarem flors, si deixem dos animals de la mateixa espècie trobarem cries, vida nova al cap i a la fi, però si deixem a dos humans de ben segur que només en trobarem a un o bé a cap. 

Quina és la naturalesa de l’home? 

Llegiu aquesta apassionant aventura de l’autora guanyadora del Premi Llibreter 2012 i us coneixereu més. És una novel·la que no us deixarà impassibles... a menys que sigueu de pedra!

Bona lectura!

La calçotada

De nou, la biblioteca d’El Patufet i les tradicions catalanes ens dóna un cop d’atenció i ens fa fixar la mirada en una tradició ben catalana. Aquest cop de la mà d’en Patufet farem un gran àpat a La calçotada.

Un tractament amb rigor i caire festiu del perquè de les celebracions i una breu explicació del costumari català de la mà d’en Roger Roig i l’Hugo Prades.

Escrit en els seus rodolins característics, els autors ens regalen l’explicació de tal il·lustre i saborosa tradició. Com des de fa segles cultivem en les terres catalanes aquestes cebes dolces i les recollim entre el novembre i l’abril, la manera en que els cuinem a la brasa i la salsa per sucar.

Un àpat que el compartim amb família, amics i veïns tots abillats amb uns pitets gegants, si una cosa tenen de característica és la impossibilitat de menjar-los sense tacar-nos!

Acompanyats de xai, vi i una peça de fruita són la combinació ideal per compartir una tradició gastronòmica de la terra alhora que una oda a un producte autòcton adorat per catalans i viatgers curiosos.

Cossetània Edicions ens ofereix una bona llibreria sobre tradicions de la mà d’en Patufet, un català i icònic protagonista, ideal per gaudir-lo a casa o a l’àmbit escolar doncs no és un conte buit, és un conte que tracta la feina dels agricultors i la importància de la denominació d’origen dels productes alhora que el sentit d’unió al voltant de la taula.

Si voleu que els menuts celebrin les festes sabent el perquè i com d’aquestes heu de rendir-vos a aquesta col·lecció, de la que me’n declaro fan, a més de ser una historia d’amistat sobre el Patufet i la seva colla, les dades que donen són les justes i necessàries per tal de poder establir uns ciments sòlids sobre el costumari i la cultura festiva catalana.

Els nanos tenen la ment molt oberta i els agrada provar coses noves i més si poden tenir una bona excusa per empastifar-se. Deixem-los gaudir i que ens mostrin de nou la il·lusió que sovint els adults hem perdut.

Bona calçotada amics!