L'afer marsellès

Una de les darreres obres que ens han colpit i ens han fet sentir la màxima llatina de “Homo homini lupus est” a flor de pell és L’afer marsellès.

Una novel·la vital, actual, àgil i molt propera als lectors per el context social i temporal en que es situa. Les lletres de la M. Mercè Cuartiella brollen de manera espontània i desenfadada construint una historia genial, teixida amb molta dedicació i amb infinitat d’emocions humanes retratades fins als confins més recòndits. 

La nostra nova amiga i protagonista, la Mei, es veu obligada a tornar la seva vida passada després del trencament de la relació amb el seu marit. 

Aquest fet que sembla innocent es capgirarà quan descobreixi que el seu barri, els seus antics amics i coneguts i, sobretot, la seva germana han canviat durant tot aquest temps i semblen disposats a portar-la pel mal camí.

La Mei és una dona tranquil·la, activa, però que en aquests moments necessita refugi i els braços de la seva germana Sònia potser no són els més adequats. La Sònia pensa que és una figa flor, una dona que no ha acabat de créixer i s’atipa de les seves febleses.

Ambdues germanes tan antagòniques es veuran embolicades en una sèrie d’esdeveniments que les sorprendran i les obligaran a prendre decisions extremes i a fugir.

Fugir de què? Perquè? Com? 

Moltes preguntes us vindran a la ment però plana a plana anireu descobrint l’emocionant aventura als marges de la llei. Un viatge físic i introspectiu que les canviarà per sempre vestint-les amb nous somriure’s i dotant-les d’una nova visió.

De la mà d’Amsterdam podem gaudir d’aquesta apassionant lectura de llums i obres, de positiu i negatiu on no tothom és el que sembla doncs encara que pensem que és entre humans que ens humanitzen, l’home és el pitjor enemic per la pròpia espècie.

Si deixem en una illa llavors d’un fruit i tornem al cap d’uns anys trobarem flors, si deixem dos animals de la mateixa espècie trobarem cries, vida nova al cap i a la fi, però si deixem a dos humans de ben segur que només en trobarem a un o bé a cap. 

Quina és la naturalesa de l’home? 

Llegiu aquesta apassionant aventura de l’autora guanyadora del Premi Llibreter 2012 i us coneixereu més. És una novel·la que no us deixarà impassibles... a menys que sigueu de pedra!

Bona lectura!

La calçotada

De nou, la biblioteca d’El Patufet i les tradicions catalanes ens dóna un cop d’atenció i ens fa fixar la mirada en una tradició ben catalana. Aquest cop de la mà d’en Patufet farem un gran àpat a La calçotada.

Un tractament amb rigor i caire festiu del perquè de les celebracions i una breu explicació del costumari català de la mà d’en Roger Roig i l’Hugo Prades.

Escrit en els seus rodolins característics, els autors ens regalen l’explicació de tal il·lustre i saborosa tradició. Com des de fa segles cultivem en les terres catalanes aquestes cebes dolces i les recollim entre el novembre i l’abril, la manera en que els cuinem a la brasa i la salsa per sucar.

Un àpat que el compartim amb família, amics i veïns tots abillats amb uns pitets gegants, si una cosa tenen de característica és la impossibilitat de menjar-los sense tacar-nos!

Acompanyats de xai, vi i una peça de fruita són la combinació ideal per compartir una tradició gastronòmica de la terra alhora que una oda a un producte autòcton adorat per catalans i viatgers curiosos.

Cossetània Edicions ens ofereix una bona llibreria sobre tradicions de la mà d’en Patufet, un català i icònic protagonista, ideal per gaudir-lo a casa o a l’àmbit escolar doncs no és un conte buit, és un conte que tracta la feina dels agricultors i la importància de la denominació d’origen dels productes alhora que el sentit d’unió al voltant de la taula.

Si voleu que els menuts celebrin les festes sabent el perquè i com d’aquestes heu de rendir-vos a aquesta col·lecció, de la que me’n declaro fan, a més de ser una historia d’amistat sobre el Patufet i la seva colla, les dades que donen són les justes i necessàries per tal de poder establir uns ciments sòlids sobre el costumari i la cultura festiva catalana.

Els nanos tenen la ment molt oberta i els agrada provar coses noves i més si poden tenir una bona excusa per empastifar-se. Deixem-los gaudir i que ens mostrin de nou la il·lusió que sovint els adults hem perdut.

Bona calçotada amics!

Diez cosas que he aprendido del amor

Diez cosas que he aprendido del amor es una novela intimista, de personajes, explicada a dos voces y donde el pasado se va reconstruyendo paso a paso, descubriendo un gran secreto que queda suspendido en el aire, un suspiro, un susurro apenas inaudible que puede derrumbar los cimientos de toda una vida.

Nuestros narradores y protagonistas son Alice, una joven que parece vivir huyendo de su realidad, una joven con el corazón roto que regresa a casa, a su Londres, donde la espera su padre moribundo y sus dos hermanas, Matilda y Cecilia, también las conoceréis como Términos y Condiciones, y el vago recuerdo de su madre que murió cuando ella era muy pequeña.

Nuestro segundo protagonista es Daniel, un hombre que vive en la indigencia, pero que no puede irse de Londres, la ciudad donde vive su hija, una hija que no conoce y que nubla sus sentidos, sentimientos y pensamientos, su único afán es encontrarla, saber que está bien y su único modo de ponerse en contacto con ella es dejando mensajes escritos en las paredes de Londres.

Dos personajes muy dispares que se encontraran por fortuna en la desventura de otro, dos almas que conectaran desde el momento en que sus miradas se cruzaran y lo que nunca fue dicho quizás tampoco sea necesario decir.

Gracias a sus voces conoceremos a personajes si voz propia, por separado nos mostraran una visión muy diferente de un mismo pasado bañado entre luces y sombras.

Sarah Butler, se muestra al mundo con su primera novela, aunque ya había publicado algunos cuentos en diversas antologías y revistas. Cuando no escribe, dirige Urbanwords, una consultora que desarrolla proyectos que utilizan las artes y la literatura como una manera de explorar nuestra relación con los otros y con el entorno urbano. Hecho que queda reflejado en las páginas de esta gran historia con una profundidad trascendente.

Un detalle de esta novela son las listas que los personajes hacen sobre “Diez cosas que…”, “Diez motivos que…”, como si fuera posible englobar sentimientos, decisiones o intereses en solo diez ideas, una listas que harán al lector preguntarse sobre sus propias listas.

Una historia rica en descripciones, el lector se verá inmerso en la ciudad de Londres, en sus tormentas, en sus canales y en sus calles acompañando por unos personajes muy reales y definidos que hablan con el corazón en la mano y que sin saber cómo se convierten en alguien muy especial al que nos gustaría consolar.

Duomo en su colección Nefelibata nos muestra una realidad alejada de los soñadores y muy real. 

Diez cosas que he aprendido del amor es un canto a la esperanza, a las segundas oportunidades, al amor incondicional de la familia y a aquel lugar del mundo al cual todos pertenecemos, nuestro hogar.

L'aire que respires

De nou tenim la indeclinable invitació a la lectura de la darrera novel·la de la Care Santos, una autora inquieta, innovadora i amb un profund amor per la paraula escrita.

Ja ens va captivar en el seu món compartit amb Ángeles Escudero a “Tantes coses a dir-nos” i aquesta vegada torna en solitari amb L’aire que respires, una obra intimista on els llibres i la passió per aquests són els missatgers d’un nou destí. 

En aquesta aventura d’un cicle sense cap fi, una roda vital inexhaurible condueix a la Virginia, la nostra protagonista, a rebre una herència que li oferirà molta més riquesa interior que no pas monetària, una persona que trobarà la seva passió i el seu rumb.

La llibreria Palinur passarà a les seves mans i l’atmosfera que crea l’autora fa que tant la Virginia com els lectors ens fonguem en l’escena, una pila de llibres i documents empolsegats que amaguen molts enigmes a descobrir, i sobretot, una nova il·lusió que treu a la llum totes les virtuts de la noia.

En aquesta gran oda a la literatura, tots els generes literaris troben una “mare” que els acull i els respecta tal i com són, amb les seves particularitats i les seves cares brillants i fosques.

Podem arribar a pensar que per les venes de la Care Santos corre tinta en forma de paraules, de negre sobre blanc.

De teló de fons tenim la transformació de la ciutat al segle XIX, amb els canvis urbanístics, socials i econòmics. Un relat molt ben documentat i amb una història de recerca que és captivadora.

Gràcies a Planeta hem descobert una novel·la que té caràcter propi i uns colors i unes olors que surten del llibre per convidar als lectors a anar a l’encontre amb ells mateixos alhora que experimenten l’amor per la literatura en la seva plenitud.

Des de La Petita Llibreria us convidem que visiteu el blog de l’autora on se us presentarà com una amiga propera i descobrireu el seu seguit de títols publicats a quin millor que l’altre. Nosaltres ens hem sentit molt ben acollits i d’alguna manera hem vist el dibuix del somni que nosaltres vàrem tenir per engegar el nostre propi projecte literari. 

Potser són masses coses en comú però us recomanem a tots una bona historia que de ben segur us agradarà desgranar plana a plana.

Us deixem amb una frase que ens proposa l’autora com a declaració d’intencions: “Qui s'estima els llibres i ha de viure'n lluny, de mica en mica va perdent l'ànima.” Veieu com les seves lletres travessen l’ànima.

Aneu a la seva trobada i no us en penedireu. Feliç lectura!

Gemelas

Por Àngela Sánchez Vicente

Tenemos entre manos Gemelas, una novela impactante, con luces y sombras sobre un vínculo único que muy pocos pueden sentir en primera persona.

Gracias a la pluma de Saskia Sarginson, una autora que llega para quedarse en el mundo de las letras, nos podemos hacer una idea de lo que significa una unión tan fuerte con alguien que aparentemente es tan igual a tu ser, sin ser tú mismo. Comen lo mismo, aprenden lo mismo, sufren lo mismo, pero cada una de ellas tiene un carácter propio que la hace única y la diferencia de su gemela.

Viola e Issy son imágenes en el espejo, las mejores amigas y compañeras, las hijas soñadas para su madre a la que siguen hasta Gales para empezar un nuevo capítulo vital.

La descripción del entorno es espectacular, realista, detallista y con una dimensión emotiva que lleva al lector del amor al odio, de la risa al llanto y del temor a la esperanza.

Las escenas del bosque de Suffolk son mágicas y maravillosas hasta que un verano cambiara su energía y algo terrible pasara a las gemelas. ¿Qué puede ser tan terrible para llevar a dos hermanas unidas hasta lo invisible a romper con toda relación?

Issy es una mujer triunfadora, con un novio perfecto y con un trabajo estable en una prestigiosa revista de moda. Podemos decir que ha alcanzado sus objetivos mientras Viola se destruye día a día viviendo una anorexia que está acabando con su vida y su felicidad.

La descubierta progresiva de la psique de cada una de ellas y el detonante de su ruptura es un gran trabajo narrativo donde los antónimos son la norma y la felicidad se declara únicamente en aquellos momentos que su unión era sólida como una roca.

El vínculo que existe entre ellas y su madre es una oda a los sentimientos, a la profundidad y a la cara y cruz de cada persona.

En el momento en que se presenta al lector los entresijos de aquello que sucedió aquel verano para que cada una tomara un rumbo, el thriller se apodera de la novela mostrándonos una trama pensada al milímetro y con un gran poder de seducción para los amantes de las letras.

Gracias a  la apuesta de Suma de Letras por esta nueva revelación literaria, podemos disfrutar de una gran novela que no deja impasible. 

¿Podrá la fuerza de sus corazones reunirlas de nuevo y envolverlas en la sonrisa de la infancia?

Eso sí, para ponerle un pero no me acaban de gustar los finales abiertos, creo que un capítulo más para acabar de cerrar la historia de Viola habría sido un buen regalo, aun así, la imaginación de cada uno puede llevarlas donde nosotros queramos.

Estas chicas se colaran en muchos corazones y os aseguro que a esta autora nos la apuntamos para seguir sus pasos que esperamos sean firmes y su camino sea largo y fructífero.

¡Dadle una oportunidad y no os defraudará!