La Cúpula

La última adaptación a la pequeña pantalla de Stephen King se esconde en un pequeño pueblo llamada Chester’s Mill, un lugar donde todos se conocen entre ellos hasta cierto punto y sus secretos mejor guardados están a punto de florecer bajo la influencia de La cúpula.

Si habéis visto la serie de televisión producida por DreamWorks de la mano de Steven Spielberg y el propio autor,  os recomiendo encarecidamente la lectura de la novela, se parecen como un huevo a una castaña, ciertamente una se basa en la idea original de la novela, pero los personajes han sido agitados y removidos en una gran coctelera, algunos están y otros no existen o no son quien deberían ser, el paisaje pierde intensidad y luz, y lo más importante a mi modo de ver es la participación del lector, cuando nos sumergimos en una novela nuestra mente se expande hacia lo desconocido, nosotros creamos a los personajes, visualizamos los paisajes y hacemos nuestro el pueblecito de Maine.

El propio autor explica como necesito dos asaltos a La cúpula para crearla, la primera vez fue en 1976 y está le ganó por KO, dejándolo con un gran principio pero muchos dilemas a resolver, la retomo empezando casi desde cero en 2007 recatando el primer capítulo original (La avioneta y la marmota) consiguiendo una obra maestra de más de 1000 páginas que son devoradas por lectores en todo el mundo.

La Editorial Debolsillo rescata esta obra dado el boom que ha experimentado a raíz de la serie, hecho que ya sucedió con la novela “Colorado Kid” del mismo autor y su serie “Haven”. 

Stephen King recrea de manera magistral unos personajes complejos que evolucionan debido a la presión y a las circunstancias extremas a las que se ven sometidos, todos ellos pasaran de ser sencillos pueblerinos a ser supervivientes, todos ellos deberán encajar en una nueva sociedad establecida dentro de la cúpula donde los avariciosos y sedientos de poder harán de las suyas, mientras que la unión de unos pocos creará una fuerza pacificadora. No hablaremos de disputas territoriales o de vecinos poco tolerantes, el autor trata temas como el nepotismo, el asesinato, las enfermedades, la libertad de expresión, las drogas y el blanqueo de dinero entre otros.

Una novela que va acabando con sus personajes a una velocidad alarmante, la pregunta es ¿Cuántos acabaran con vida? o mejor dicho ¿Alguno sobrevivirá a la cúpula?.

La pluma de Stephen King es elegante, engarza temas como si fueran los hilos de un telar, diversos tejidos y diversos colores que construyen un perfecto tapiz, su prosa es dinámica y adictiva, cuando empiezas a leerlo no puedes dejarlo, siempre hay incógnitas, personajes que destacan con luz propia llegando a ser tan reales que el lector los adorará o los odiará, y consigue transmitir al lector una sensación claustrofóbica muy real.

Una historia con una gran investigación a sus espaldas sobre aspectos médicos, detalles técnicos, procedimientos militares, posibles efectos sobre la climatología y cientos de temas más, investigación que el autor dejo recaer en manos de Russ Dorr, al cual agradece su trabajo, mostrando la sencillez de un gran escritor que comparte sus éxitos y no se atribuye el trabajo de otro.

No podéis dejar escapar la oportunidad de visitar Chester’s Mill, donde el índice de mortalidad asusta realmente y una vez dentro cuesta mucho salir. La novela en sí es una cúpula para sí misma, si pasáis del primer capítulo y entráis en su mundo estaréis atrapados.

Entrevista Care Santos i Ángeles Escudero

Per Maria Valle Viña

Abans de tot, moltes gràcies per concedir-nos l’entrevista i agraïm que dediqueu aquesta estona a contestar les preguntes que des de la Petita Llibreria us volem fer. 

La novel·la Tantes coses a dir-nos ens explica una història d’amistat entre dues dones. Existeix un paral·lelisme entre l’Abril i l’Oblit i vosaltres dos?

Ángeles: El paral·lelisme més impoirtant és que som amigues, però una de les coses que més m’agrada és com som de diferents. L’Oblit és més ambiciosa. L’Abril es l’acompanyant perfecta.

Care: Quan un escriptor diu que no s’assembla als seus personatges, menteix. Totes dues tenen coses de nosaltres, i això és el millor, que potser a hores d’ara ja no sabem què és de cadascuna.

Sabem que sou bones amigues des de fa molts anys, en el llibre s’hi veu reflectida la vostra amistat? Quanta part de ficció i realitat hi ha entre el que expliqueu al llibre i la vostra amistat?

R: Hi ha coses pròpies. Per exemple, el començament de la nostra relació va ser tan catastròfic com el d’elles (o potser més i tot). Nosaltres també hem posat de part nostra per mantenir viva la nostra amistat, però a diferència del què passa a la novel·la, no ha estat només una de les dues la que més ho ha fet. I potser, sense ser tan exagerades, ens separen grans diferències, com a l’Oblit i l’Abril.

Al llibre trobem la història d’amistat entre dues dones, en el cas dels homes, creieu que l’amistat es veu de forma diferent?

Ángeles: Els homes solen tenir relacions més de col·legas. Comparteixen diversions, aficions, bones estones. Les dones, en canvi, impliquem més els sentiments i això fa que potser aprofundim més en les relacions.

Care: Jo no imagino dos homes parlant tres hores seguides. Ni tampoc dient-se que s’estimen. Dues dones ho fan.

El llibre hagués estat diferent si els protagonistes haguessin estat homes?

Ángeles: Hauria estat diferent, però també hauria estat diferent si haguessim triat un perfil de dona diferent i no els trossos de caràcter de l’Oblit i l’Abril.

Care: Hagués estat un altre llibre, no tindria res a veure.

Quin creieu que és el secret d’una bona amistat?

Care: Trobar la persona adequada, compartir alguna cosa i posar de part teva perquè la cosa funcioni. En les relacions no val deixar que l’altre ho faci tot, t’has d’esforçar també.

Ángeles: Alimentar-la, estimar-se, entendre’s i que l’altra persona senti que ets allà, que estàs disponible pel que calgui.

Més enllà del tema de l’amistat també hi trobem altres temes com el del sentit de la lluita per les coses que valen la pena. Per vosaltres, quina és aquella cosa per la que val la pena lluitar?

Ángeles: La família i els amics. Les persones que t’estimes, vaja. Lluitar per ells i per la seva felicitat.

Care: De fet, les coses realment importants de la vida no són coses. Són persones i emocions. La resta tant se val.

Les dos heu escrit literatura juvenil i també per adults, amb quina de les dos us sentiu més còmodes? Us és més complicat escriure per un tipus de públic o per un altre?

Care: Depèn del moment em ve de gust escriure per nens, joves o adults i em nego a triar. Però acotumo a dir que cap lector m’agrada tant com el lector jove. No n’hi ha cap de tant exigent, però tampoc que s’emocioni amb tanta intensitat.

Ángeles: Jo em sento més còmoda escrivint per a joves perquè el seu és un món que conec bé (per la meva feina de professora). S’ha de saber, però, que és molt complicat fer que els joves s’enganxin a la lectura, que els agradi allò que llegeixen, que vulguin continuar.

Escriure el llibre a quatre mans us ha resultat més senzill o més complicat que quan ho feu de forma individual?

Care: Escriure sempre és complicat. A quatre mans és molt més divertit. I permet fer el que mai pot fer un novel·lista: compartir els dubtes, les angoixes, els 

Ángeles: Jo em penso que ni més ni menys complicat: diferent. Les complicacions es van sol·lucionant amb moltes hotres de diàleg, ordinador, telèfon i bona voluntat.

Tornaríeu a escriure un nou llibre juntes?

R: Per descomptat que sí! De fet, ja n’estem pensant un altre.

Per acabar, segur que heu fet moltes entrevistes degut a la gran acollida del vostre llibre per tot el públic, quina és la pregunta que creieu important i que ningú us ha formulat sobre la vostra novel·la? La podríeu contestar?

Ángeles: Potser no ens han preguntat gaire sobre el secretari, que és un personatge que ens va enamorar a totes dues, des de l’ombra. Penso que molta gent voldrà saber més d’ell (i amb tota raó).

Care: No hem parlat enlloc de la nostra relació personal amb el llac de Como (a Itàlia), que és un dels escenaris més importants de la història, i amb el que hem tingut una relació personal. Nosaltres, com l’Oblit i l’Abril, també hem passat temps a la vora del llac. I és per això que el vam triar, és clar.

Moltes gràcies de nou i felicitats per la vostra novel·la!

Tantes coses a dir-nos

Per Maria Valle Viña

Ángeles Escudero i Care Santos ens presenten amb l’edició de Fanbooks una novel·la titulada Tantes coses a dir-nos, una novel·la sobre l’amistat. 

L’Abril i l’Oblit són dos amigues inseparables de l’adolescència que es van conèixer al pitjor moment de les seves vides, malgrat ser tant semblants entre elles en molts aspectes, no han pogut evitar que el temps finalment les separi. L’Oblit és una actriu de fama mundial i l’Abril acaba de trobar el sentit de l’existència. Però, encara que elles no ho sàpiguen, les seves vides segueixen íntimament lligades. L’abril està a punt de casar-se i necessita l’Oblit al seu costat, però res és tan fàcil com sembla. 

Aquesta llibre ens parla de l’amistat, però també del pas del temps, del sentit de l’existència i de les coses per les quals val la pena lluitar. 

A la novel·la hi trobarem dos parts diferenciades, una d’actual on les protagonistes es comuniquen mitjançant e-mails i una altra en la qual una de les dos protagonistes ens explica el passat que van viure juntes i les seves emocions. 

Ángeles Escudero i Care Santos ens mostren una novel·la senzilla i lleugera, ideal per passar una tarda molt agradable; a més de l’amistat també podem trobar tocs de temes com l’amor, les rivalitats, les enveges... aconsegueixen que les emocions surtin a flor de pell. 

Llicenciada en Filosofia i ciències de la Educació, Ángeles Escudero es coneguda pels seus contes i novel·les dedicades al públic juvenil. Es coneguda també per altres novel·les com “Alex no es nom de noi” o “Cartas a Licia”. Actualment compagina les seves classes com a professora de Filosofia amb l’escriptura.

Care Santos va cursar Dret i Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona, va ser periodista a medis com el diari de Barcelona, ABC i El Mundo. És autora d’una extensa producció literària que comprèn novel·les, relats i un gran nombre de llibres per a joves. Entre d’altres destaquen “Ara o mai” o novel·les per a adults com “Habitacions tancades”. 

Care Santos i Ángeles Escudero es van conèixer fa molts anys i com les protagonistes del seu llibre Tantes coses a dir-nos, estan unides per una forta amistat que malgrat l’estimació mútua que es tenen ha viscut moments bons i no tant bons. 

Una amistat que no es pot trencar, una relació que semblava eterna i que va haver de passar per diverses proves. Una història de dos amigues que podríem ser qualsevol de nosaltres. Quantes vegades em dit o em sentit allò de “amigues per sempre” però, que siguin amigues per sempre no vol dir que el camí sigui més fàcil. I aquesta és la màgia de l’amistat, la qual és incondicional i eterna, però també sincera i algunes vegades dura. 

L’editorial que ens presenta el llibre és Grup 62 que va néixer l'any que li dóna nom. Exactament, per Sant Jordi del 1962. Pionera, a Catalunya, en la incorporació d'escriptors contemporanis de tots els camps i procedències. Fanbooks és el seu segell més jove i atractiu, una línia que recull novetats juvenils i no tant juvenils, títols molt actuals i molt atractius per una nova generació de lectors.

Joan Maragall i Mercè Rodoreda

Tal dia com avui naixien dues grans personalitats de la literatura catalana, un home i una dona que amb les seves obres i la seva manera de veure i narrar el món que els envoltava varen fer que la literatura catalana fes una passa endavant en temps convulsos.

Ambdues carreres foren molt fructíferes i van gaudir d’una gran acceptació per part de la critica i el públic lector. 

Avui i a mode d’agraïment a les seves obres més conegudes i que tots hem tingut entre mans els volem dedicar el dia i recordar-vos que els autors que esdevenen clàssics no s’han de deixar de banda pel fet que no estiguin de rabiosa actualitat o bé perquè no siguin best-sellers. 

Ells son amics a retrobar, al llegir les seves obres donem de nou vida a les seves paraules, es com si les seves veus encara es poguessin alçar i adreçar a un nou públic que de ben segur trobarà un amic en ells. 

Joan Maragall 

Un nom que ens transporta a la nostra escola i als seus poemes, potser més d’un de nosaltres ens vam aprendre La vaca cega, un dels seus poemes més coneguts i amb més repercussió.

Va formar part del moviment renaixentista i de la nova intel·lectualitat de la societat catalana desenvolupant al llarg de la seva trajectòria la teoria de la paraula viva on la espontaneïtat i el llenguatge planer i directe n’eren les pedres fonamentals.

Tal i com hem esmentat al poema destacat, l’autor s’inspirava constantment en el seu entorn, en la natura i la seva terra estimada explicant amb detallisme i belles paraules llegendes i elements espirituals de les tradicions.

Summament espontani, també buscava les muses en el sentiment de l’amor.

Nosaltres destaquem el seu llibre Visions i cants com un del més influents i complerts de l’autor que poden trobar a Grup 62 tot i que ara podem gaudir un recull del millor de la seva extensa producció a Poesia completa, un volum publicat per labutxaca que ens ajuda i apropa la cultura i la visió del món d’un dels escriptors més reconeguts de la cultura i les lletres catalanes.

Maragall va guanyar els Jocs Florals en quatre ocasions i el retrat de la Galeria de Catalans Il·lustres de l’Ajuntament de Barcelona.

No us perdeu l’oportunitat que ens regalen les editorials i gaudiu d’aquest gran autor i la seva reconeguda producció.

Mercè Rodoreda 

Si pensem en ella és inevitable pensar en La plaça del diamant i ens venen al cap mil imatges: les balances que la Colometa resseguia amb el dit, la tènia que va tenir el seu marit, el terrat de la casa, la vila de Gràcia i les peripècies de la protagonista per tirar endavant la seva família sotmesa i amb un canvi de nom desprès del seu matrimoni.

Una obra carregadíssima de simbolismes i unes descripcions tan acurades del que era la zona residencial de Gràcia que encara ara podem seguir i gaudir dels seus itineraris.

El paper de la dona com a força principal que carrega el pes i la responsabilitat de la seva família a les seves espatlles, el seu sentiment de tristesa i melancolia al abandonar la seva llibertat individual alhora que l’anhel de l’esperança reflectida en els seus adorats fills.

Una lectura obligatòria per tots els amants de les lletres catalanes que podem gaudir gràcies a Club Editor, tot i així, cal destacar de la seva producció altres novel·les molt innovadores i que podrien ser escrites avui com es el cas de Mirall trencat i en un altre estadi Aloma. 

Si la voleu descobrir com a poetessa podeu gaudir de la seva producció gràcies a Angle Editorial en el recull pòstum de l’any 2002 sota el nom d’Agonia de la llum.

Entre altres guardons, va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980 i es considera l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent.

També va guanyar els Jocs Florals de la Llengua Catalana en tres ocasions, el guardó Serra d’Or en cinc ocasions, el premi d’assaig Joan Maragall i el premi sant Jordi entre d’altres.

No us la deixeu passar i feu una amiga propera, serena i pionera en el seu camp.