Dolça companyia, cara solitud

Ens trobem davant de Dolça companyia, cara solitud un recull de contes de Maria Barbal, un nom reconegut a la cultura catalana però pels més joves, abans de ficar-nos en matèria, us recordem qui és.

Maria Barbal i Farré, nascuda a Tremp el 17 de Setembre de l’any 1949 és una gran escriptora catalana. Amb la seva primera novel·la, Pedra de tartera, va rebre una molt bona acollida de públic, critica i lectors, tot i que les seves obres posteriors com Mel i metzines, Càmfora, Escrivia cartes al cel i  Emma entre d’altres van consolidar-la en el gènere literari.

És Premi Literatura Catalana de la Generalitat, premi Joan Creixells i premi Joaquim Ruyra per Pedra de Tartera i Premi de la Crítica de narrativa catalana, Premi Nacional de Literatura Catalana de narrativa i Premi de la Crítica Serra d'Or de novel·la per Càmfora. La seva tasca literària ha estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi.

La seva producció acull narracions breus, novel·les per a joves i del text teatral L'helicòpter. La seva obra ha estat traduïda a llengües com el castellà, l'italià, el francès i el portuguès.

En aquesta selecció dels millors contes oferta per l' editorial labutxaca trobem la seva meravellosa prosa amb un vocabulari tant acorat i bell que sembla poesia, té dinamisme i musicalitat. De la mateixa manera, la portada ens mostra la imatge perfecte per il·lustrar el títol, poesia visual sens dubte.

Els seus contes més coneguts estan agrupats en quatre categories: Solitaris, Parelles, Amics i amigues i bèsties.

Reflexions sobre la vida en general que són aplicables a cada individualitat, és molt fàcil veure’s reflexat ja sigui en positiu o en negatiu, en algun dels seus contes. Tothom hi troba un lloc però de manera subtil, fuig dels estereotips però al fer unes descripcions tan precises i acorades que penses... Ai! Ja esta parlant de mi!

Són un cant a la vida i alhora a la solitud, vincles i sentiments que alhora que són positius duts als extrems ens poden destruir. Amb les emocions és molt difícil tractar i encara pitjor explicar-se però Maria Barbal sembla dotada amb la vareta de la sensibilitat humanitzadora d’esdeveniments i sensacions quotidianes a les que molts de nosaltres no parem massa atenció quan en realitat en tenen i molta.

Pensem que llegir novetats és llegir el darrer llibre que ha sortit però hi ha grans clàssics que si no els has gaudit, per tu esdevenen novetats i potser trobes un autor o autora amb un gran bagatge del qual podràs gaudir. És el cas d’aquest recull, tot i ser un mash-up veiem que el fil conductor és molt sòlid i treballat, el pas del temps l’ha conservat i millorat, ens ajuda a veure que no som tan diferents a com érem i pensàvem fa uns quants anys.

Molt recomanable per a tothom i en especial a aquells lectors mandrosos que volen gaudir de bones histories però en format curt. Ideal per endur-te’l de vacances i gaudir dia a dia dels seus contes.

Aquest llibre ha estat per mi la guspira que m’ha dut a investigar sobre ella i la seva producció i sens dubte us recomano llegir Pedra de tartera. Hauria de ser obligatori llegir-lo un cop a la vida.

Quan arribi el pirata i se m'emporti

Per Maria Valle Viña

 

Torno a tenir entre les meves mans un llibre de Lluís-Anton Baulenas. Fa uns quants anys vaig llegir “El fil de plata” i ara he tingut la sort de poder trobar-me de nou amb aquest autor i llegir la seva nova novel·la “Quan arribi el pirata i se m’emporti”. 

Lluís-Anton Baulenas, novel·lista i dramaturg, col·labora habitualment en la premsa de Barcelona com a comentarista literari i cronista. Ha publicat quinze novel·les les quals han estat traduïdes a diferents idiomes. 

A la novel·la “Quan arribi el pirata i se m’emporti” coneixem en Jesús Carducci i en Miquel-Deogràcies Gambús, dos personatges que normalment, no s’haurien trobat mai. 

En Carducci no passa per un bon moment personat donat a la mort del seu germà i també al haver posat fi a la seva relació amorosa. Treballa a un petit gabinet d’atenció mèdica al Raval de Barcelona i també un cop per setmana com assistent sanitari a una multinacional.  

Per l’altra banda trobem en Miquel-Deogràcies Gambús, l’Ogre, patriarca de l’empresa on treballa en Jesús Carducci , és un megalòman de noranta-sis anys riquíssim i amb un secret antic que l’ha convertit en un criminal.

Un dia els dos personatges es troben en una reunió on sorgeix un nou personatge ben enigmàtic, la Marta, que es la dona del senyor Gambús. En aquesta reunió res es el que sembla, i aviat l’ancià fa una proposta que en Carducci no podrà rebutjar. 

Com es habitual en les novel·les de l’escriptor Barceloní , hi ha una presència ideològica important. En Lluís-Anton Baulenas es el millor per retratar les classes populars catalanes i per ambientar i contextualitzar tant bé els espais on transcorre tota la novel·la, en aquest cas, a la Barcelona de l’any 2006. 

Novel·la on trobem trama criminal, d’aventures i amb tocs sentimentals, la seva estructura es presenta per capítols i en cada un d’ells hi intercala la primera persona utilitzada pel Carducci i la tercera persona, com si ens ho expliques un narrador extern, la figura del Miquel-Deogràcies Gambús. Es una lectura molt amena i entretinguda que captiva només conèixer el gran secret que ens desvetlla, en Baulenas aconsegueix que el lector quedi atrapat per l’aventura que viuen els seus personatges i per saber quin serà el seu desenllaç.

La novel·la editada per La Magrana ofereix un ritme implacable i sostingut, i posa en primer pla el sentit de culpa i les pors més profundes, el gust pel poder i la fràgil frontera entre resistir a l’aventura o lliurar-s’hi sense reserves. 

Quan fa que no penses que una aventura ens espera a tots el dia menys pensat? Si t’agrada l’aventura t’agradarà “Quan arribi el pirata i se m’emporti”.

100 coses per fer a Barcelona almenys una vegada a la vida

Per Àngela Sánchez Vicente

Un dels darrers llibres de no ficció que he llegit amb més ganes és sense cap mena de dubte 100 coses per fer a Barcelona almenys una vegada a la vida, escrit de la ma d’Isabel del Río i publicat per Cossetània Edicions.

Amb veu d’amiga, ens ofereix un gran treball de documentació i recerca sobre la ciutat de Barcelona. Una passejada per la ciutat amb els 5 sentits, l’explicació d’enigmes, misteris i llegendes ocultes en un territori de meravelles inexhaurible.

Aquest llibre és testimoni viu d’un territori amb un caràcter propi, podríem arribar a dir que l’autora ret homenatge a la seva ciutat natal oferint propostes per a tots els públics i desvetllant encants a tots el barris. 

Una proposta que ens duu a ser turistes a la nostra pròpia ciutat, a mirar-la amb uns ulls nous, amb coneixement de causa i no només des d’un pla superficial. 

Tradicions, religió, gastronomia, hi ha coses a fer per tots els gustos i més d’una serià bo que es fes més d’un cop a la vida.

Com a barcelonina que sóc i fan incondicional de la meva ciutat, reconec que he après moltes coses i moltes anècdotes que de ben segur en properes passejades m’ajudaran a fer-me la fatxenda dels meus descobriments. 

Les meves preferides són sens dubte totes les sortides relacionades amb el barri gòtic, especialment el claustre de les oques, on el meu avi tant m’hi va dur, ha fet que tingui la necessita de tornar-hi ja; les passejades pel bosc inundat del Cosmo Caixa al que tantes vegades he anat en família i amb els meus alumnes, creia que no el podia gaudir més, al antic museu de la Ciència tot és màgia; la Dama del Paraigua la vaig trobar al Zoo quan era ben petita i la meva àvia va suggerir no sortir del parc fins tenir una foto de família davant l’insigne dama.

Una lectura francament agradable, que t’omple de records i t’encoratja a fer noves descobertes a la ciutat de Barcelona, el gran gegant desconegut. Tenim el costum de sempre moure’ns pels mateixos indrets i això limita i enquadra massa allò que gaudim de la ciutat

.

Molt agraïda per les noves idees, m’agradaria, a mode de feedback, suggerir a l’autora alguna coseta més (que segurament ja coneixerà) com el Monument commemoratiu a les colles de St. Medir a la gracienca plaça Trilla, el dia de Sant Cistòfor anar al carrer Regomir a beneir el cotxe per tal de no tenir cap sinistre, dibuixar la bellesa de les flors a la plaça Gaietà, visitar la Santa Rita del carrer Camèlies i per agafar forces i tenir salut per continuar descobrint coses maques, el 15 d’Agost passar per la plaça Nova i menjar el pa de sant Roc doncs ens protegirà durant tot un any!

Un llibre que acceptaria mil afegits segons a les mans que caigui, crec que la Isabel ha fet una selecció extraordinària per tal de fer-nos una idea global però alhora detallada del que és la ciutat de Barcelona.

És molt recomanable per barcelonins, per amants de la ciutat i per a turistes que volen anar més enllà d’allò més comercial que ofereix la ciutat.

Només em queda una cosa a dir: Barcelona t’estimo!

Si us ha agradat també la trobareu en castellà per poder regalar a visitants de la ma de Lectio Ediciones. 

I com que m’agradaria compartir la meva ciutat amb vosaltres us ofereixo un tastet d’aquest llibre.

Tengo tú número

Sophie Kinsella, autora d’obres que es tradueixen a més de quaranta països, és l’autora de les sis novel·les de la sèrie “Loca por las compras”, de les quals he de confessar que no n’he llegit cap, però que les tinc apuntades per l’estiu sens falta. Amb la seva nova novel·la Tengo tú número, m’ha captivat, m’ha guanyat, feia molt de temps que una història lleugera com aquesta no m’arrencava rialles, no simples somriures o aixecades de celles, he rigut amb ganes de debò.

La historia enganxa, té una trama on trobareu un complot empresarial, una família esnob intel·lectual que posa els pèls de punta, enveges i desgracies aparcades en el passat, els preparatius d’una boda i una núvia molt especial.

El millor de tot és la seva protagonista femenina, la Poppy Wyatt, una dona caòtica, catastròfica, amb ànsies de ser estimada per tots, que ajuda a tothom però que no sap ajudar-se a si mateixa, una noia que esta a deu dies de dir: “Si, accepto”. Des de la primera pàgina descobrireu que la Poppy és com un imant gegant per les situacions rocambolesques, tot comença quan perd el seu anell de compromís, li roben el mòbil i la fortuna li posa davant un mòbil que algú ha llençat a la paperera, per necessitat se l’agencià i comença una relació de caire laboral amb el propietari del mateix, bé, era el mòbil de la seva secretaria. Aquest fet provoca que la Poppy entri a la vida d’en Sam, li xafardegi tots els e-mails i correus, però també descobreixen que tenen bona sintonia, encara que es crispen els nervis l’un a l’altre.

L’altra cara d’aquest mòbil és en Sam Roxton, un alt executiu, més fred que un gel i dur com una pedra, potser tots dos aprendran alguna cosa l’un de l’altre, encara que cal dir que tots dos són generosos i bones persones, i els seus diàlegs per SMS són la pera, i a més descobrireu com fer trampes jugant a l’Scrabble.

Però tota núvia té un nuvi, aquest és en Magnus, molt educat, molt correcte, massa molt perfecte, pot haver-hi algú tan perfecte?, a més d’un bon grapat de personatges secundaris que faran trontollar la vida de la nostra protagonista, uns personatges sòlids al que podreu etiquetar molt ràpidament en dos grups, els que us encisaran el cor i els que preferiríeu no veure ni en pintura.

La narrativa de Sophie Kinsella és àgil, dinàmica, àcida, divertida, hilarant, brillant, creïble i fascinant, em manquen adjectius, m’ho he passat molt bé ficant-me a la vida de la Poppy i d’en Sam. És una novel·la que ho té tot, i el que més m’ha conquistat són els seus peus de pàgina que en teoria escriu la Poppy.

Una novel·la que et deixa amb ganes de més, vols saber que passa després, la història es precipita en tan sols deu dies en la vida dels personatges, cosa que els catapulta a evolucionar molt despresa i a fer canvis molt dràstics a les seves vides.

L’aposta de l’Editorial Plaza & Janés és un encert en totes les categories, tenim bona narrativa, una bona historia, bons personatges, una situació caòtica en el que sembla un circ de tres pistes i el millor de tot és la seva frescor, una novel·la actual, d’avui en dia, amb una noia que podria ser la teva amiga o la teva veïna. No la deixeu escapar, una Bridget Jones amb problemes telefònics.

La tierra desprevenida. Primera guerra fórmica

Por Àngela Sánchez Vicente

Orson Scott Card y Aaron Johnston publican La tierra desprevenida. Primera guerra fórmica, precuela de la saga El juego de Ender en Ediciones B. Un sueño para muchos seguidores de la saga y amantes de la ciencia ficción de calidad.

La historia se sitúa antes de que Ender Wiggin naciera, mucho antes de que la Escuela de la Batalla fuera construida y los alienígenas llevaran la guerra a la galaxia.

La nave minera Cavadora se encuentra alejada de la Tierra, en las profundidades del Cinturón de Kuiper. Otras naves mineras, y las familias que viven en las mismas, están tan cerca como lejos de ella. Los sistemas de la nave son viejos y empiezan a fallar, y la familia se está volviendo demasiado grande para el tamaño de la nave. Tantos son los problemas que cuando divisan un enorme objeto que se mueve a una fracción similar a la velocidad de la luz, no le dan importancia. Sin embargo, están equivocados, ya que la presencia de este extraño objeto será decisivo para el futuro de la humanidad durante los siguientes millones de años. 

La Primera Guerra Fórmica está a punto de empezar. 

Este volumen explica el origen de la trama central de La Saga de Ender, formada por cinco libros: El juego de Ender, La voz de los muertos, Ender el xenocida, Hijos de la mente y Ender en el exilio.

Os preguntareis quien es Ender y de que trata la saga. Este apasionante relato, que se empezó a editar en 1997,  narra el nacimiento de Ender, el tercer hijo de una pareja que debe salvarnos ya que los insectores quieren destruir a la raza humana. En esa época hay una normativa de control de natalidad que prohíbe a las familias a tener más de dos hijos, por eso sus padres deciden que él, el tercero, sea entrenado y justifiques su vida por la lucha y posterior victoria de todos.

Un jovencísimo Ender deberá aprender todo lo relativo a la guerra en los videojuegos y en los peligrosos ensayos de batallas que realiza con sus compañeros en la Escuela de Batalla y la Escuela de Comandantes.

El mundo en su globalidad acepta un gobierno universal y luchan todos con la finalidad de no ser atacados ni invadidos. Los que quizás muestran disparidad por diversas causas son los hermanos mayores de nuestro protagonista. 

¿Cómo acabará la guerra? ¿Sera Ender el guerrero que el mundo espera? Interrogantes a descubrir en la saga y expuestos de manera dinámica y magistral.

Cuatro manos y dos plumas que escriben como si pertenecieran al mismo cuerpo, complementándose el uno al otro haciendo que la obra se enriquezcan y brille en una dirección única. Podemos creer que  Orson Scott Card es el padre del proyecto y el que lleva la batuta más argumental y Aaron Johnston perfila las descripciones de escenarios, paisajes y personajes basándose en la posterior conjunción con el videojuego y los cómics que se editan.

Influenciados claramente por el padre de la ciencia ficción literaria Isaac Asimov nos muestran un mundo fantástico pero que en algún punto podría ser posible ya que mezcla naves y alienígenas con historias humanizadas de amor, odio, venganza, el orgullo de las familias y los clanes. Características emocionales y psicológicas dotan a esta novela de un gran sentido global.

Actualmente de esta saga también encontramos 5 series de cómics editadas por Marvel Comics, el videojuego El juego de Ender: Sala de Batalla y el proyecto de Warner Bros de una película basada en la novela original dirigida por Ridley Scott. Estas son credenciales suficientes para demostrar el fenómeno fan que ha cosechado en Estados Unidos y el reciente boom internacional.

Muy recomendada para los que aprecien la buena literatura fantástica, especialmente un público joven que pueda añadir a su experiencia literaria los extras del videojuego y las creaciones Marvel.

¿Estáis preparados para la madre de todas las guerras?

Os ofrecemos el  tráiler Warner