La tierra desprevenida. Primera guerra fórmica

Por Àngela Sánchez Vicente

Orson Scott Card y Aaron Johnston publican La tierra desprevenida. Primera guerra fórmica, precuela de la saga El juego de Ender en Ediciones B. Un sueño para muchos seguidores de la saga y amantes de la ciencia ficción de calidad.

La historia se sitúa antes de que Ender Wiggin naciera, mucho antes de que la Escuela de la Batalla fuera construida y los alienígenas llevaran la guerra a la galaxia.

La nave minera Cavadora se encuentra alejada de la Tierra, en las profundidades del Cinturón de Kuiper. Otras naves mineras, y las familias que viven en las mismas, están tan cerca como lejos de ella. Los sistemas de la nave son viejos y empiezan a fallar, y la familia se está volviendo demasiado grande para el tamaño de la nave. Tantos son los problemas que cuando divisan un enorme objeto que se mueve a una fracción similar a la velocidad de la luz, no le dan importancia. Sin embargo, están equivocados, ya que la presencia de este extraño objeto será decisivo para el futuro de la humanidad durante los siguientes millones de años. 

La Primera Guerra Fórmica está a punto de empezar. 

Este volumen explica el origen de la trama central de La Saga de Ender, formada por cinco libros: El juego de Ender, La voz de los muertos, Ender el xenocida, Hijos de la mente y Ender en el exilio.

Os preguntareis quien es Ender y de que trata la saga. Este apasionante relato, que se empezó a editar en 1997,  narra el nacimiento de Ender, el tercer hijo de una pareja que debe salvarnos ya que los insectores quieren destruir a la raza humana. En esa época hay una normativa de control de natalidad que prohíbe a las familias a tener más de dos hijos, por eso sus padres deciden que él, el tercero, sea entrenado y justifiques su vida por la lucha y posterior victoria de todos.

Un jovencísimo Ender deberá aprender todo lo relativo a la guerra en los videojuegos y en los peligrosos ensayos de batallas que realiza con sus compañeros en la Escuela de Batalla y la Escuela de Comandantes.

El mundo en su globalidad acepta un gobierno universal y luchan todos con la finalidad de no ser atacados ni invadidos. Los que quizás muestran disparidad por diversas causas son los hermanos mayores de nuestro protagonista. 

¿Cómo acabará la guerra? ¿Sera Ender el guerrero que el mundo espera? Interrogantes a descubrir en la saga y expuestos de manera dinámica y magistral.

Cuatro manos y dos plumas que escriben como si pertenecieran al mismo cuerpo, complementándose el uno al otro haciendo que la obra se enriquezcan y brille en una dirección única. Podemos creer que  Orson Scott Card es el padre del proyecto y el que lleva la batuta más argumental y Aaron Johnston perfila las descripciones de escenarios, paisajes y personajes basándose en la posterior conjunción con el videojuego y los cómics que se editan.

Influenciados claramente por el padre de la ciencia ficción literaria Isaac Asimov nos muestran un mundo fantástico pero que en algún punto podría ser posible ya que mezcla naves y alienígenas con historias humanizadas de amor, odio, venganza, el orgullo de las familias y los clanes. Características emocionales y psicológicas dotan a esta novela de un gran sentido global.

Actualmente de esta saga también encontramos 5 series de cómics editadas por Marvel Comics, el videojuego El juego de Ender: Sala de Batalla y el proyecto de Warner Bros de una película basada en la novela original dirigida por Ridley Scott. Estas son credenciales suficientes para demostrar el fenómeno fan que ha cosechado en Estados Unidos y el reciente boom internacional.

Muy recomendada para los que aprecien la buena literatura fantástica, especialmente un público joven que pueda añadir a su experiencia literaria los extras del videojuego y las creaciones Marvel.

¿Estáis preparados para la madre de todas las guerras?

Os ofrecemos el  tráiler Warner

Homenatge a Coia Valls

Avui una molt bona amiga de La Petita Llibreria fa anys i des d’aquest modest blog li volem retre un homenatge, us volem mostrar la persona, l’escriptora, l’actriu i la mestra, volem apropar-vos a una de les millors escriptores de casa nostra i que val la pena conèixer, també aprofitem per agrair la col·laboració desinteressada d’en Xulio R. Trigo, que ens ha cedit unes fotografies personals i inèdites de la nostra protagonista. 

No esteu cansats de llegir efemèrides de personatges estrangers, d’autors llunyans tant en l’espai com en el temps? Avui no trobareu res d’això, avui felicitem la Coia Valls, una amiga propera, una escriptora brillant i una magnifica i millor persona.

Una escriptora que dedica part del seu temps a escoltar i dialogar amb els seus lectors, que obre les seves portes a tothom, que gaudeix de la vida i encoratja als que la rodegen a treure d’ells mateixos el millor. Una persona que aporta color a la vida i que amb la seva prosa ens ofereix un món nou i converteix els seus personatges en amics propers  pel lector.

Tal dia com avui, fa uns anys, la ciutat de Reus donava la benvinguda a un nou membre de la seva família, una nena que quan es va fer gran va portar la seva ciutat i les seves arrels fins a l’Orient.

Una jove amb inquietuds que amb un diploma sota el braç en Magisteri d’educació especial i Logopèdia va veure en la canalla una oportunitat per deixar volar la seva imaginació i la seva passió per les lletres. Una escriptora que estava a punt de veure un nou món, un lloc on podria compartir la seva veu amb els menuts i no tan menuts de la casa.

Va publicar “Marea de lletres que maregen” on en Liu, un nen trapella de sis anys viurà una gran aventura, i per un públic més juvenil va publicar “L’ombra dels oblidats”, una aventura on els joves s’enfronten als canvis del futur. Totes dues obres publicades per Barcanova.

Ella també es va enfrontar al seu futur i va girar de rumb obsequiant al públic adult amb tres novel·les imprescindibles.

L’any 2010 va guanyar el XIV Premi Néstor Luján de novel·la històrica amb “La princesa de jade” (Suma de Letras/ Columna), una història de contrastos, plena d'aventures, que parla de l'amor, del risc i de la capacitat de superació, amb uns personatges que van ser els precursors del que més tard es convertiria en la coneguda Ruta de la Seda.

Els expedicionaris aprenen que el camí no és el que es fa amb els peus, sinó el coneixement que s’adquireix del món i d’un mateix en cada situació a la que s’haurà d’enfrontar.

L’any 2012 ens va sorprendre amb “El mercader” (Ediciones B). Una història dins una història, una ciutat dins d’una ciutat, uns llaços familiars que s’arrelen als amics, als veïns i als treballadors. On sereu benvinguts al descobriment de la Barcelona dels nostres avantpassats. Un meravellós retaule d’una ciutat i d’una època de la qual encara som hereus. Amb aquesta obra va rebre guanyar el Premi dels Lectors de L’Illa dels Llibres, el Premi a la Millor Novel·la en Català de Llegir en Cas d’Incendi i el Premi a la Millor Novel·la Històrica 2012 de la web Novel·les Històriques. Tots tres per votació popular.

I aquest any ens ha regalat un homenatge a tot un símbol de casa nostre, una muntanya que amaga molts secrets i on ha ambientat una extraordinària historia rere “Les torres del cel” (Ediciones B), un apropament a Montserrat i al seu passat, el seu simbolisme i la grandesa en la seva humilitat. Una proximitat a una muntanya que sembla un drac adormit i on l’escolania canta per mantenir-lo adormit, unes veus angelicals que s’alcen cap al cel.

La vaig entrevistar quan va sortir “El Mercader” i li vaig preguntar sobre les frases contundents i alliçonadores dels seus personatges i la seva resposta encara ara em fa pensar: “Estan molt pensades i formen part del meu credo. És cert que el primer objectiu d’una novel·la és entretenir, però jo aspiro a furgar dins el lector. M’agrada convidar a la reflexió, especialment en aquelles idees que no presenten caducitat en el temps.”

Per ella és molt important l’ambientació de la novel·la. “Passo molt de temps intentant d’imaginar com serien aquells paisatges o les ciutats que descric. Tot i que els personatges són importants, l’entorn en el qual es mouen també és fonamental. La idea és que el lector o lectora es pugui passejar per l’època, com si visqués la seva pròpia aventura. Sovint esdevé una tasca àrdua i difícil. La sensació és com la de vestir un decorat. He de pensar en tots els elements que, per petits que semblin, li donen versemblança i ajuden a crear una atmosfera.”

Estic frisant per saber que ens depararà en breu, qui pogués ser una papallona i poder veure que escriu en el seu quadern taronja, un quadern que l’acompanya per la vida i on diposita idees, sentiments, frases i somnis que podran esdevenir, qui sap, la seva propera historia. És el seu llibre de Bitàcoles.

Però també hem de tenir present, que la Coia és polivalent, en la seva faceta d’actriu ha rodat sota la direcció de Jordi Lara “Ventre Blanc”, una historia coral que tracta sobre les diverses maneres de ser feliç, sobre l’amor i la data de caducitat de les coses.  Aquesta obra va ser seleccionada al Busan International Film Festival de Corea del Sud. 

Si la gran pantalla s’ha rendit a ella, el teatre no ha sigut menys, ha participat en l’obra “In-sensible” sent-ne coautora. Ha col·laborat en el muntatge “Pinzellades d’art”, participat en l’obra “RE:CALL” i en diversos homenatges mostrant la seva faceta artística en la dramatització de textos i en la seva posada en escena.

En qualsevol indret, per fosc que sigui, ella és capaç de trobar una llum que la inspirarà en un proper viatge on portarà als seus fidels lectors a la motxilla.

Si voleu saber més coses d’ella la podreu trobar a www.coiavalls.wordpress.com i no us oblideu de felicitar-la.

Per molts anys!!!!!!!!!

Calle Dublín

Calle Dublín és una historia que porta els sentiments a flor de pell, amb un inici colpidor que encongeix el cor. Gràcies al seu pròleg entrem a la vida de la Jocelyn, Joss, una nena de catorze anys a qui la vida li depara la pitjor de les sorpreses, de la nit al dia la seva vida dona un gir de tres-cents seixanta graus i que la deixa fora del seu propi eix, un trauma que l’acompanya fins a l’actualitat on ens retrobarem amb la Joss a l’altra banda de món, la seva vida va començar a Virginia i ara viu a Edimburg, a acabat la carrera i està lluitant per ser escriptora, treballa algunes nits en un pub tot i no necessitar els diners.

Una vida d’ostra, tancada en ella mateixa, esta a punt d’obrir-se de cop i volta, ella no està preparada, però entren a la seva vida dos germans, l’Ellie, la seva nova companya de pis, un tros de pa que parla sempre amb el cor i que amb la seva pròpia historia es guanyarà el cor dels lectors, i en Braden, un home acostumat a aconseguir tot allò que vol, i ell vol la Joss.

Samantha Young, una escriptora escocesa amb empenta ens presenta aquesta historia com a novel·la romàntica contemporània per adults, que fou publicada inicialment com a llibre electrònic aconseguint els primers llocs a la llista de vendes de Kindle, New York Times i del Wall Street Journal, aquest fet l’ha evocat a ser traduïda a més d’una vintena de llengües.

Molts lectors compararan aquesta novel·la amb d’altres d’aquest nou gènere en expansió, però us puc garantir que no quedarà pas per darrera de cap d’elles. És dinàmica, enganxa des de la primera plana, manté un estil actual i fresc, amb unes descripcions molt acurades que transporten al lector des d’un pub escocès al Castell d’Edimburg i amb una construcció d’uns personatges molt ben definits, tan els principals com els secundaris. 

Una història que arrenca llàgrimes tan de tristesa com d’alegria. M’he sorprès sentint una gran buidor al cor mentre l’autora ens explica el bagatge emocional de la Joss, però reconec que no he pogut aguantar el somriure amb certs diàlegs on les paraulotes són l’eix de la discussió.

Totalment d’acord amb la descripció que ens dona la pròpia autora sobre la seva novel·la. La pena i la pèrdua són probablement les criatures més temibles que existeixen. Poden ensenyar-nos a patir pel futur i per tant oblidar-nos del present, del que tenim i que podem gaudir, amargant-nos per allò que s’amaga en el demà. Hauríem de ser valents i enfrontar-nos a elles amb força i valentia. Intentar superar el passat i decidir lluitar per cada dia amb ungles i dents.

Ediciones B fa una aposta de present i de futur amb una novel·la profunda que tracta temes com el dolor i el patiment, però també la sensualitat i l’amor. No hi ha cosa més difícil o més fàcil que dir “T’estimo” i fer un acte de fe dipositant l’ànima d’un mateix en les mans d’un altre. 

Amb Calle Dublín descobrireu humor, drama, passió, embolics i molta tendresa.

Esteu preparats per lluitar per avui i per demà?